Actualitzat a 31/12/2010
El mes d’abril s’aprova definitivament el Pla director urbanístic del Pla de l’Estany. Respecte a l’aprovació inicial, es manté l’aposta per concentrar els creixements urbanístics i residencials al voltant de l’àrea urbana de Banyoles i protegir els espais oberts. Tanmateix, s’accepten algunes modificacions, com l’eliminació de la zona de potencial interès estratègic de la Banyeta, el retorn a la condició de sòl urbanitzable de dos sectors de Serinyà i la supressió de la variant de Martís i Esponellà.
Antecedents
2007,
2008
El Pla de l’Estany, amb una extensió de 262,8 km2 i una població de 30.153 habitants (2009), se situa al centre de les comarques gironines. La comarca, que fou creada el 1988 juntament amb el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça, està formada per onze municipis i la capital comarcal és Banyoles, amb 17.451 habitants. A l’oest de la comarca, a la vall de Campmajor, el relleu és abrupte i el poblament disseminat; a l’est, el relleu està configurat per suaus ondulacions, on s’alternen boscos, camps de conreu i petits nuclis rurals; finalment a la zona central destaca la presència de l’estany de Banyoles, d’origen càrstic, que dóna lloc a una conca de desguàs cap al Terri on històricament s’hi ha situat la major part de la població i les activitats econòmiques.
El desembre de 2008 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar inicialment el Pla director urbanístic del Pla de l’Estany, redactat per Estudis Ramon Folch, que apostava per concentrar els creixement urbanístics al voltant de l’àrea urbana de Banyoles i protegir els espais oberts. Així, a la zona compresa entre Banyoles, Mata i Cornellà de Terri es proposaven tres noves àrees de sòl residencial (78 ha) i l’ampliació del polígon industrial de Pont-xetmar (34 ha). A la resta de la comarca s’optava per estratègies de creixement reduïdes i es desclassificaven dos sòls urbanitzables al municipi de Serinyà. A més 129 ha situades al pla de la Banyeta (entre els municipis de Palol de Revardit i Cornellà de Terri) es classificaven com a sòl de potencial interès estratègic.
El període d’informació pública va durar fins a final de maig de 2009. En total es van rebre 799 escrits d’al•legacions –dels quals 704 de repetits– la major part corresponents a particulars –640– i la resta a entitats –18–, administracions locals –13–, empreses –10– i administracions autonòmiques i estatals –6–.
Al•legacions d’ajuntaments i Consell Comarcal
El Consell Comarcal del Pla de l’Estany va plantejar diverses al•legacions. Així reclamava que no es regulessin de manera tan específica els usos del sòl no urbanitzable, especialment en tot allò referent a l’activitat agrícola i ramadera. Pel que fa al sòl de potencial interès estratègic, es reclamava que qualsevol implantació d’usos i activitats en aquest sector requerís el consentiment dels ajuntaments afectats i de l’ens comarcal mateix.
L’Ajuntament de Banyoles, per la seva banda, demanava que no es delimitessin els dos àmbits de canvi d’us i reforma interior –corresponents a zones industrials dins del nucli urbà–, ja que seria el futur POUM qui ho faria. Així mateix, a instàncies del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds –ICV– proposava la protecció dels horts i els recs de Sota Monestir, un sòl urbanitzable situat a prop del barri vell.
La resta de municipis també van presentar al•legacions, en general reclamant una regulació no tan estricte del sòl urbanitzable i proposant alguns canvis en les estratègies de creixement. Així, per exemple, Vilademuls reclamava que la major part dels nuclis del municipi, que tenien assignades estratègies de millora urbana i compleció, passessin a creixement moderat i que es permetés un polígon industrial a l’entorn de l’N-II. Cornellà de Terri i Palol de Revardit van mostrar la seva oposició al sòl de potencial interès estratègic i, en el cas de Cornellà, es demanava també una ampliació més reduïda del polígon industrial de Pont-xetmar. Per la seva banda, l’Ajuntament de Serinyà es va mostrar en contra de la desclassificació dels dos sòls urbanitzables (SAU-1, industrial i Can Parella, residencial). Així mateix l’Ajuntament de Porqueres reclamava que es considerés com a àrea d’extensió dos sectors que el
POUM DE PORQUERES (en aprovació inicial) considerava urbanitzables, a Miànigues (residencial) i a Mata (industrial). L’Ajuntament d’Esponellà, a més, reclamava que es retirés el projecte de variant de Martís i Esponellà en considerar-la innecessària.