Dilluns 16 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA DE L'ESTANY
Moisès Jordi
Imatge aèria de Banyoles Foto: Fons d'imatges del Consell Comarcal del Pla de l'Estany
Actualitzat a 31/12/2010

El mes d’abril s’aprova definitivament el Pla director urbanístic del Pla de l’Estany. Respecte a l’aprovació inicial, es manté l’aposta per concentrar els creixements urbanístics i residencials al voltant de l’àrea urbana de Banyoles i protegir els espais oberts. Tanmateix, s’accepten algunes modificacions, com l’eliminació de la zona de potencial interès estratègic de la Banyeta, el retorn a la condició de sòl urbanitzable de dos sectors de Serinyà i la supressió de la variant de Martís i Esponellà.

Antecedents 2007, 2008

El Pla de l’Estany, amb una extensió de 262,8 km2 i una població de 30.153 habitants (2009), se situa al centre de les comarques gironines. La comarca, que fou creada el 1988 juntament amb el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça, està formada per onze municipis i la capital comarcal és Banyoles, amb 17.451 habitants. A l’oest de la comarca, a la vall de Campmajor, el relleu és abrupte i el poblament disseminat; a l’est, el relleu està configurat per suaus ondulacions, on s’alternen boscos, camps de conreu i petits nuclis rurals; finalment a la zona central destaca la presència de l’estany de Banyoles, d’origen càrstic, que dóna lloc a una conca de desguàs cap al Terri on històricament s’hi ha situat la major part de la població i les activitats econòmiques.

El desembre de 2008 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar inicialment el Pla director urbanístic del Pla de l’Estany, redactat per Estudis Ramon Folch, que apostava per concentrar els creixement urbanístics al voltant de l’àrea urbana de Banyoles i protegir els espais oberts. Així, a la zona compresa entre Banyoles, Mata i Cornellà de Terri es proposaven tres noves àrees de sòl residencial (78 ha) i l’ampliació del polígon industrial de Pont-xetmar (34 ha). A la resta de la comarca s’optava per estratègies de creixement reduïdes i es desclassificaven dos sòls urbanitzables al municipi de Serinyà. A més 129 ha situades al pla de la Banyeta (entre els municipis de Palol de Revardit i Cornellà de Terri) es classificaven com a sòl de potencial interès estratègic.

El període d’informació pública va durar fins a final de maig de 2009. En total es van rebre 799 escrits d’al•legacions –dels quals 704 de repetits– la major part corresponents a particulars –640– i la resta a entitats –18–, administracions locals –13–, empreses –10– i administracions autonòmiques i estatals –6–.

Al•legacions d’ajuntaments i Consell Comarcal
El Consell Comarcal del Pla de l’Estany va plantejar diverses al•legacions. Així reclamava que no es regulessin de manera tan específica els usos del sòl no urbanitzable, especialment en tot allò referent a l’activitat agrícola i ramadera. Pel que fa al sòl de potencial interès estratègic, es reclamava que qualsevol implantació d’usos i activitats en aquest sector requerís el consentiment dels ajuntaments afectats i de l’ens comarcal mateix.

L’Ajuntament de Banyoles, per la seva banda, demanava que no es delimitessin els dos àmbits de canvi d’us i reforma interior –corresponents a zones industrials dins del nucli urbà–, ja que seria el futur POUM qui ho faria. Així mateix, a instàncies del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds –ICV– proposava la protecció dels horts i els recs de Sota Monestir, un sòl urbanitzable situat a prop del barri vell.

La resta de municipis també van presentar al•legacions, en general reclamant una regulació no tan estricte del sòl urbanitzable i proposant alguns canvis en les estratègies de creixement. Així, per exemple, Vilademuls reclamava que la major part dels nuclis del municipi, que tenien assignades estratègies de millora urbana i compleció, passessin a creixement moderat i que es permetés un polígon industrial a l’entorn de l’N-II. Cornellà de Terri i Palol de Revardit van mostrar la seva oposició al sòl de potencial interès estratègic i, en el cas de Cornellà, es demanava també una ampliació més reduïda del polígon industrial de Pont-xetmar. Per la seva banda, l’Ajuntament de Serinyà es va mostrar en contra de la desclassificació dels dos sòls urbanitzables (SAU-1, industrial i Can Parella, residencial). Així mateix l’Ajuntament de Porqueres reclamava que es considerés com a àrea d’extensió dos sectors que el POUM DE PORQUERES  (en aprovació inicial) considerava urbanitzables, a Miànigues (residencial) i a Mata (industrial). L’Ajuntament d’Esponellà, a més, reclamava que es retirés el projecte de variant de Martís i Esponellà en considerar-la innecessària.
Al Camp Llarg, a Porqueres, es preveia l'àrea més gran de creixement residencial Foto: Moisès Jordi
Al•legacions d’entitats
Des del 2007 diverses entitats ambientals i cíviques de la comarca –entre les quals Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany, l’Associació de Veïns de Corts i la Plataforma Vall de Miànigues– havien iniciat un treball en comú, plantejant propostes per al pla director. Després de l’aprovació inicial van presentar un total de 21 al•legacions, que van rebre el recolzament d’un total de 18 entitats* i que es referien a aspectes com el creixement residencial i industrial, les estratègies de creixement, la classificació del sòl no urbanitzable o les previsions en matèria d’infraestructures.

Les entitats valoraven positivament diversos aspectes, com per exemple que el PDU evités un creixement dispers –optant per estratègies de creixement reduïdes als nuclis rurals– o la desclassificació dels sòls urbanitzables de Serinyà. No obstant això, consideraven que les previsions de creixement residencial i industrial eren excessives i alertaven que el sòl de potencial interès estratègic tindria com a objectiu crear “una àrea d’activitat econòmica i logística”. Així mateix, entre altres aspectes, reclamaven una protecció més estricte de diversos espais naturals i agrícoles (horts de Banyoles, vall de Miànigues, entorn del Terri...), un canvi de traçat de la ronda oest de Porqueres, que es descartés la variant de Martís i Esponellà i la reserva d’espai per a un futur tramvia lleuger Banyoles-Girona.

Altres entitats també van presentar al•legacions. Així, per exemple, l’Associació de Defensa del Territori de Cornellà i Palol reclamava que s’eliminés la previsió de sòl d’interès estratègic al pla de la Banyeta. Per la seva banda, els sindicats agraris Unió de Pagesos (UP) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) consideraven que la regulació del sòl no urbanitzable era massa estricte i suposaria un fre per a l’activitat agrícola i ramadera. En aquest sentit criticaven que s’impedís a les explotacions intensives ubicar-se en sòl de protecció especial.

Aprovació definitiva
Pràcticament un any després que acabés el termini d’al•legacions, el 15 de març de 2010, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) va aprovar provisionalment el Pla director urbanístic del Pla de l’Estany. Posteriorment, el 14 d’abril de 2010, el conseller de PTOP, Joaquim Nadal, el va aprovar definitivament. Fruit del procés de participació es van introduir alguns canvis en les estratègies de creixement d’alguns nuclis urbans, es va augmentar la protecció de diversos espais oberts i es van modificar algunes previsions d’infraestructures.

Respecte al sòl de potencial interès estratègic del pla de la Banyeta, s’optava per eliminar la seva previsió davant l’allau de crítiques, si bé l’equip redactor en reiterava la necessitat. Pel que fa al sòl no urbanitzable, el document considerava necessari fixar una normativa d’abast comarcal si bé se suprimien articles que es consideraven ja regulats per la normativa sectorial (agrícola, de sanitat animal, urbanística...) i es permetia l’agricultura intensiva en sòl de protecció especial, sempre que fos complementària d’activitats agrícoles.

En assentaments, el PDU reduïa lleugerament la proposta de sòl d’extensió residencial (de 78 a 68 ha) i incrementava la de sòl industrial (de 34 a 62 ha). El document descartava les desclassificacions de sòl urbanitzable de Serinyà (si bé amb alguns condicionants per minimitzar-ne l’impacte ambiental i paisatgístic) i incorporava els creixements previstos en l’aprovació inicial del POUM de Porqueres. A més, es preveia l’ampliació del polígon industrial el Jardí de Palol de Revardit en 23 ha. Pel que fa a les estratègies de creixement, diversos nuclis passaven de manteniment de caràcter rural a millora i compleció (Vilafreser, la Banyeta, Riudellots de la Creu...), altres a la inversa (Vilamarí, Fares, Santa Llogaia de Terri, Sant Vicenç de Camós...) i no s’acceptava la proposta de l’Ajuntament de Vilademuls de dotar una part dels seus nuclis amb l’estratègia de creixement moderat (així com tampoc la proposta de polígon industrial). Pel que fa a Banyoles s’acceptaven les al•legacions referents a les hortes i el sòl industrial, amb l’afegitó que seria el POUM del municipi qui acabaria de concretar la seva ordenació.

En espais oberts s’incrementava la protecció de diversos espais (com a part de la vall de Miànigues o l’entorn del riu Terri) que passaven de sòl de protecció preventiva a sòl de protecció territorial. I en infraestructures s’acceptava la supressió de la variant d’Esponellà i Martís i s’anunciava que el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya elaboraria un estudi de viabilitat de la connexió ferroviària Olot-Girona passant per Banyoles.
Pla de la Banyeta, on finalment es va descartar el sòl estratègic Foto: Moisès Jordi
Reaccions
El Consell Comarcal del Pla de l’Estany (governat per Convergència i Unió –CiU– i el Partit dels Socialistes de Catalunya –PSC–) en va valorar positivament l’aprovació definitiva, considerant que s’havien atès la major part de les al•legacions presentades per l’ens. El grup comarcal d’ERC, a l’oposició, es va manifestar en termes similars.

En canvi l’Ajuntament de Crespià va lamentar que, respecte a l’aprovació inicial, un 80% de la superfície municipal passés de sòl de protecció territorial a sòl de protecció especial. L’alcalde de Crespià, Xavier Quer, va amenaçar de presentar un recurs contenciós. Per la seva banda, Unió de Pagesos considerava que els canvis introduïts eren insuficients i que el Pla impediria “el desenvolupament normal de les activitats agrícola i ramadera”. Finalment Limnos va lamentar el baix compliment de les al•legacions presentades per les divuit entitats i va criticar especialment el manteniment com a sòl urbanitzable dels dos sectors de Serinyà i que es donés via lliure al creixement a la vall de Miànigues.

Després de l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic, diversos municipis de la comarca (com Porqueres, Cornellà, Banyoles i Serinyà) esperaven tirar endavant la revisió dels seus respectius planejaments urbanístics municipals.

Més informació
ptop.gencat.cat/rpucportal/inici/ca/index.html
www.limnos.org

* Agrupació d’Entitats Culturals de Banyoles (Agrupació de Barraques), Associació d’Afectats de Palol, Riudellots i la Mota contra la MAT (APRIMMAT), Associació de Veïns de Corts, Associació de Veïns de la Mota, Associació de Veïns de Vilert i Centenys, Ateneu Obert de la Dona, Atlètic Club Banyoles, Col•lectiu la Falç del Pla de l’Estany, Coordinadora de Defensa de l’Estany, Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany, Fa Pudor-Associació Ciutadana de Banyoles, Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany, Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l’Estany, Plataforma de Defensa dels Horts i els Recs de Banyoles, Plataforma Defensem el Territori, Plataforma No a la MAT, Plataforma Vall de Miànigues i Projecte Sonora.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Pla de l'Estany