Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DELS ENTORNS DEL FERROCARRIL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT
Anna Borrell
Estació de Sant Feliu de Llobregat Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2010

A començament del 2010 s’aprova l’estudi informatiu del soterrament del ferrocarril de Rodalies al seu pas per Sant Feliu de Llobregat si bé la licitació de les obres no es preveu que es dugui a terme durant el 2011. El projecte d’urbanització de l’espai alliberat per les vies està en procés de participació ciutadana, i es preveu que se n’iniciïn les obres el 2013. La mobilització cívica i política per reclamar el soterrament d’aquest tram de via fèrria ha estat llarga i persistent. S’inicià el 1980 i culminà el 2006 amb un acord signat entre les administracions implicades que permetia donar cobertura econòmica al projecte.

El traçat de la línia ferroviària Tarragona-Barcelona (passant per Vilafranca del Penedès) divideix aproximadament per la meitat el municipi de Sant Feliu de Llobregat. Dels 2,5 km de vies fèrries que passen per aquest terme municipal, la meitat ho fan per una zona de polígons industrials al nord del municipi i l’altra meitat pel bell mig del nucli urbà, al sud del municipi.

Aquesta divisió no tan sols crea un efecte barrera en termes de permeabilitat dels barris i mobilitat dins del municipi, sinó que també comporta una elevada perillositat derivada de l’únic pas a nivell mixt per a vianants i vehicles situat al nucli urbà, tal com ho demostren els nombrosos accidents mortals que s’han produït en aquest pas al llarg de la història. Els teixits urbans a banda i banda del traçat ferroviari són diferents: al nucli de la part de Collserola s’hi concentren més d’un 60% dels gairebé 43.000 habitants i al nucli de la part del riu Llobregat hi trobem la majoria dels equipaments i centres educatius. Aquesta distribució comporta un inevitable volum de vianants i vehicles molt elevat entre ambdues parts de la ciutat.

El soterrament de les vies, una reivindicació històrica
La reivindicació política i ciutadana per al soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat es posava de manifest el febrer de 1980 amb l’aprovació per part del ple de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat de l’encàrrec d’un estudi de supressió del pas a nivell. D’aquesta manera s’intentava resoldre el greu problema de seguretat del pas a nivell i els problemes de mobilitat i ambientals derivats del recorregut del ferrocarril pel nucli urbà del municipi. Dos anys més tard, la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat (DGPT) realitzava un estudi d’alternatives entre la solució de soterrament, elevar les vies o fer passos inferiors. L’execució de passos inferiors n’era la recomanació resultant.

El 1983, després de l’accident mortal d’una mestra en creuar el pas a nivell, la ciutadania es mobilitzava i exigia el soterrament de les vies. La DGPT aleshores va fer un parell de projectes de traçat de soterrament, per bé que tots dos presentaven problemes tècnics. El 1991 l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat encarregava un estudi de passos inferiors que va mostrar que aquella solució era molt cara i que no resolia completament els problemes detectats. Tres anys més tard, noves reivindicacions ciutadanes, encapçalades per l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat (1979-2000) Francesc Baltasar Albesa (Iniciativa per Catalunya Verds, ICV), iniciaven la campanya “Soterrament, ara!”, que va tenir el suport de diferents entitats i associacions de la ciutat.
Camió creuant el pas a nivell des del carrer de Dalt Foto: Moisès Jordi
El 1995, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, amb el suport de la DGPT, redactava un projecte de soterrament que resolia els problemes urbanístics de la ciutat i millorava el traçat ferroviari. Malgrat tot, però les manifestacions ciutadanes continuaven: amb el projecte constructiu de soterrament ja redactat i aprovat, l’octubre del 2001, veïns de la Salut i l’Associació de Veïns de Falguera constituïren la Plataforma Pro Soterrament Complert, on reclamaven que el soterrament inclogués tot el nucli urbà. Paral•lelament, en termes de finançament de l’obra, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat proposava un conveni a tres bandes entre el Ministeri de Foment (MIFO), la Generalitat i el Govern local.

El febrer del 2005, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat acordava la creació de l’Oficina Tècnica Coordinadora del Soterrament, per tal de gestionar i coordinar els elements urbanístics, financers, socials i jurídics relacionats amb el projecte.

Finalment, el 15 de juny del 2006 l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Juan Antonio Vázquez (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), la ministra de Foment, Magdalena Álvarez Arza (Partido Socialista Obrero Español, PSOE), i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal i Farreras (PSC), signaven l’acord que concretava el finançament de l’obra per dur a terme el soterrament de la via fèrria al seu pas per Sant Feliu de Llobregat.

Se signa l’acord que permetrà el soterrament
Del cost total previst de l’obra de soterrament, 60 MEUR, l’acord signat establia que el MIFO n’aportaria el 50%, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat el 30% i la Generalitat el 20% restant, a més d’assumir els 18 MEUR que costaria la urbanització dels 40.000 m2 de superfície alliberats per les vies.

El projecte original aprovat el 2001 fou actualitzat el 2006 amb la incorporació del cobriment de vies del tram final de la població, al carrer Constitució. Dos anys més tard, el projecte constructiu i l’estudi d’impacte ambiental encara s’estaven redactant i l’inici de les obres es preveia per a final del 2009.

Finalment, a mitjan mes de febrer del 2009, el MIFO treia a informació pública l’estudi informatiu del projecte. Aquesta solució preveia l’actuació en 2.955 m de longitud de vies, dels quals 1.545 serien soterrats. El traçat afectat començava a les immediacions del carrer Agricultura, a la zona industrial del municipi, i finalitzava al pas superior de l’autopista B-23, dins del terme municipal de Sant Joan Despí. El tram central de 571 m comprès entre la carretera de la Sanson i el passeig Comte de Vilardaga s’executaria mitjançant un túnel en mina. Els 974 m restants de soterrament s’executarien des de la superfície mitjançant pantalles. Durant les obres s’habilitaria una estació provisional per tal de no interrompre el servei ferroviari. L’estació definitiva seria soterrada en un emplaçament molt proper a l’estació existent.

El febrer de 2010 el Ministeri de Foment va aprovar l’expedient d’informació pública i l’estudi informatiu del soterrament i va començar la redacció del projecte constructiu que a final d’any ja estava enllestit. D’aquesta manera només faltava licitar les obres, valorades en 110 MEUR.
El tren, poc després de sortir de l'estació de Sant Feliu en direcció Vilafranca del Penedès Foto: Moisès Jordi
Urbanització de l’espai alliberat per les vies
Per tal de definir el nou espai que quedaria alliberat amb el soterrament de les vies, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat impulsà processos de participació ciutadana. Aquesta tasca començà el mes de desembre del 2006 amb el Bus del Soterrament i continuà amb el diàleg amb les entitats de la ciutat per tal de dissenyar el procés participatiu. Fruit d’aquest diàleg, a final del 2007 se celebraven les Jornades d’Informació i Debat sobre el Projecte del Soterrament, on hi assistiren més de 150 ciutadans i s’hi debateren aspectes com la mobilitat, el finançament i el transport públic.

A final de març l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat aprovava l’ Avanç de Planejament de la Modificació Puntual del Pla General Metropolità de l’espai alliberat pel soterrament. Consistia en la construcció d’una nova via urbana d’1,3 km de longitud i 40 m d’amplada que seria l’eix central del municipi i connectaria els principals equipaments de la ciutat. El seu disseny permetria la circulació de vehicles, bicicletes i vianants i possibilitaria l’allargament del TRAMVIA DEL BAIX LLOBREGAT, que passaria per la nova avinguda, on hi hauria dues noves estacions.

A banda i banda d’aquesta via s’hi construirien un total de 660 nous habitatges, un 40% dels quals serien de protecció oficial. L’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat utilitzaria el benefici immobiliari generat d’aquesta operació urbanística per pagar la seva part del finançament de l’obra del soterrament. També estava prevista la construcció de dos nous aparcaments públics a la plaça de l’estació i a la zona esportiva de la Rambla.

A mitjan 2010 ja estava aprovat el projecte de soterrament i la proposta d’urbanització estava a exposició pública. No obstant això el desembre es va saber que el Govern de l’Estat no havia inclòs el projecte de soterrament dins els pressupostos de 2011, cosa que va provocar l’enuig de l’Ajuntament. Aquest fet impedia preveure quan es licitarien les obres i quan s’iniciaria el soterrament.

Salvem l’Estació
Paral•lelament el mes d’abril de 2010 es va crear la plataforma Salvem l’Estació de Sant Feliu de Llobregat que reclamava la conservació de l’edifici de l’estació (de 1854) un cop s’hagués soterrat el tren. Consideraven que era un símbol de la identitat de la ciutat i recordaven que era un dels edificis ferroviaris més antics de Catalunya. Els dos partits del govern de la ciutat (PSC i CiU) s’oposaven a aquesta protecció al considerar que no tenia prou valor patrimonial. A final d’any el grup parlamentari d’ERC-ICV-IU va presentar una proposició no de llei al Congrés dels Diputats que sol•licitava un estudi de viabilitat tècnica i econòmica per mantenir l’edifici de l’estació a partir del projecte actual del soterrament. Aquesta petició fou desestimada amb els vots en contra del PSOE, el PP i CiU.

Més informació
www.santfeliu.cat
Estudi informatiu d’integració del ferrocarril a Sant Feliu de Llobregat, Ministeri de Foment, octubre del 2008.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Llobregat
Fotogaleria relacionada