Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DE LA RONDA DEL GUINARDÓ (BARCELONA)
Oscar Carracedo
Accessos sud al túnel de la Rovira, a l'encreuament amb la ronda del Guinardó Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2010

Durant el 2010 continua el projecte de millora de la ronda del Guinardó amb la nova urbanització de l’àmbit i l’adequació dels accessos al túnel de la Rovira per la corresponent boca sud, després de l’enderrocament del viaducte. Juntament amb aquest projecte es preveuen noves intervencions de millora del barri, amb la remodelació de carrers i parcs i la construcció d’equipaments i habitatge públic que cerquen una transformació més àmplia del Guinardó.


Articles posteriors 2011

Entre els anys 1972 i 1974, sota el mandat de l'alcalde Porcioles, a Barcelona es va construir la ronda del Mig o Primer cinturó. L’urbanista francès León Jaussely ja la va preveure a principi del segle XX, pensant-la com una gran via de circumval•lació que connectaria Barcelona amb els municipis veïns. El pas dels anys va transformar aquesta via en una autopista urbana en forma de viaducte que ha actuat com a barrera que ha trencat la continuïtat urbana i ha dividit barris tradicionals de la ciutat.

Al barri del Guinardó -on pren el nom de ronda del Guinardó- generava un viaducte en l'encreuament amb la boca sud del túnel de la Rovira, que perjudicava el barri ja que se situava molt a prop d'edificis i actuava com a barrera que dividia el Baix Guinardó de l'Alt Guinardó.

Des de mitjan anys vuitanta, la Ronda del Mig va anar-se remodelant i urbanitzant novament de manera parcial i a trams, començant pels trams de Sants-Badal, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i la plaça Lesseps. L’any 1985, durant el mandat de l’alcalde Paqual Maragall, també es va modificar part del viaducte del Guinardó, eliminant amb explosius la banda de mar de les vies elevades, que passava a tocar de les cases i on es detectava un alt índex de sinistralitat.

El 10 de setembre de 2008 la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el projecte d’enderroc, i amb aquesta resolució donava resposta a una reclamació històrica dels veïns del Guinardó.

Els objectius de la millora
Amb l’actuació de l’enderrocament dels viaductes del Guinardó i la necessària urbanització de la boca sud del túnel de la Rovira es volen assolir els objectius de millora urbana i ciutadana següents:

-Recuperar l’avinguda de la ronda del Guinardó com a via d’unió del barri, oferint una més bona connexió entre les parts segregades del barri.

-Millorar la mobilitat general reordenant el trànsit de vehicles, la construcció d’un aparcament soterrat i creant noves zones enjardinades. Pel que fa a la mobilitat dels vianants, es pretén dotar de més espai per als vianants, instal•lar escales mecàniques i ascensors entre la ronda del Guinardó i el carrer Castillejos i implantar-hi el carril bici.

-Eliminar el pas soterrani situat a l’alçada del carrer Castillejos, focus de problemes socials pels nombrosos robatoris que tot sovint s’hi practicaven.
Obres d'enderrocament del viaducte Foto: Pere Nieto
Un projecte conjunt per al barri
Les obres de millora de la ronda del Guinardó formen part d’un conjunt més ambiciós d’actuacions sobre tot el barri que tenen per objectiu transformar-lo en conjunt i, en concret, remodelar-ne l’avinguda Mare de Déu de Montserrat i el Parc de les Aigües, i també construir-hi nous equipaments i habitatge públic.

L’enderroc del viaducte del Guinardó que connectarà el Parc de les Aigües amb l’avinguda de Pi i Maragall permetrà crear un corredor des del Guinardó fins al mar, unint el passeig de Sant Joan, el Parc de la Ciutadella i finalment les platges.

La remodelació de l’avinguda Mare de Déu de Montserrat, que ja s’ha iniciat, vol fer d’aquest carrer una de les principals artèries del teixit social i comercial del Guinardó. Amb la remodelació, s’amplien les voreres i s’elimina un carril de circulació de la calçada, guanyant espai per al vianant. La intervenció inclou la substitució de l’enllumenat públic, nou mobiliari urbà, nous semàfors i senyalització i canvis en la jardineria amb la plantació de 186 nous arbres.

Tant les obres de la ronda del Guinardó com de l’avinguda es conjuguen amb les que han de portar la LÍNIA 9 DEL METRO al barri, que s’inicien a la plaça Sanllehy.

Pel que fa als equipaments, l’enderrocament ja executat del mercat del Guinardó, que ha estat situat de nou en un envelat provisional, suposa l’obertura de nous equipaments, l’aparició d’espais lliures i la construcció d’habitatge de protecció oficial. Els nous equipaments, que es desenvoluparan durant els propers anys, seran a part del mercat mateix, un centre d’assistència primària, una residència per a la tercera edat, un centre de dia, una escola bressol i un local per a espais cívics. Així mateix, els nous espais lliures seran la plaça del Mercat, el nou parc urbà Teodor Llorente i un jardí públic a l’àrea situada entre el mercat i el centre de dia.

La demolició del viaducte i l’inici de la recuperació
El 23 de febrer de 2009 es van iniciar les tasques d’enderroc del viaducte de la banda de muntanya. Les obres, encarregades a l’empresa BIMSA, es van desenvolupar en dues fases. La primera, amb un cost previst de 3,3 MEUR i amb una duració de sis mesos, corresponia a l’enderroc del tram de 700 m de viaducte de sis metres i mig d’alçada situat entre els carrers Sardenya i Cartagena, mitjançant una tecnologia punta de fil de diamant per tallar l’estructura i minimitzar les molèsties als veïns. Les obres es van acabar el setembre de 2009.

Just després de l’acabament de la primera fase es va iniciar la segona, amb una previsió de 18 mesos de duració i 9,2 MEUR de cost, corresponent a la remodelació i reurbanització de l’entorn del carrer Pi i Maragall i l’adequació dels accessos al túnel de la Rovira per la seva boca sud mitjançant una rotonda de forma el•líptica.

El projecte d’urbanització final planteja el condicionament de les voreres, una nova ronda amb dos carrils per banda i un passeig central arbrat que incorpora el carril bici.
Mur a la ronda del Guinardó entre els carrers Padilla i Cartagena Foto:Moisès Jordi
Les conseqüències de l’enderroc. Protestes en contra de la nova urbanització
El mes de juliol, amb la pràctica totalitat del viaducte enderrocat, sorgeixen els primers problemes amb els veïns. La configuració topogràfica del tram entre els carrers Padilla i Cartagena, amb forts desnivells en el sentit mar-muntanya, feia impossible enderrocar el mur de sis metres d’alçada que suportava el viaducte. Si bé l’Ajuntament va preveure, d’una banda, la construcció d’una nova escala mecànica i un ascensor per superar aquesta barrera, de l’altra, la col•locació d’elements d’insonorització per evitar el rebot del soroll dels vehicles i, també, la dissimulació del mur amb jardineres i elements vegetals, les solucions proposades no van ser acceptades pels veïns, que les consideraren insuficients i reclamaren l’enderroc íntegre del mur.

La solució de l’ajuntament suposa a més el pas de cinc carrils de circulació per la part baixa del mur, a la banda de mar on se situen els habitatges. Amb aquesta proposta es vol alliberar més espai per a vianants a la part alta del mur. Aquest aspecte fou denunciat pels veïns, que argumentaven tenir més soroll degut a la major proximitat dels vehicles als seus habitatges i per l’efecte rebot del soroll que genera el mur.

Per tal de donar altres solucions els veïns van presentar a final de l’any 2009 un projecte alternatiu per rebaixar progressivament el mur amb la construcció d’un talús vegetal que reduís l’impacte visual i també l’impacte acústic. Aquesta proposta afegia, a més, una distribució alternativa del trànsit de vehicles, passant dos dels carrils de la part inferior del desnivell a la part superior.

Si bé la consellera del districte d’Horta-Guinardó, Elsa Blasco, va mostrar la disposició de l’Ajuntament al diàleg, finalment el projecte va ser rebutjat pel districte a principi de l’any 2010. Els arguments donats per la consellera, que va convidar els veïns contraris a la reforma a formar part de la comissió de seguiment de les obres, defensaven la millor qualitat de la proposta municipal respecte a la realitzada pels veïns, ja que situant els carrils a la part alta del mur s’eliminava espai per a vianants. Aquest fet va provocar que a diversos balcons dels edificis situats enfront del mur es pengessin pancartes i banderoles de protesta on es podia llegir “Mur no. Nou projecte sí”, manifestant públicament la petició d’enderrocament i l’execució d’un nou projecte més respectuós amb el seu entorn i amb el compliment de les normes de contaminació acústica i ambiental.

Es preveu que la segona i darrera fase de la reforma finalitzi durant la primera meitat de 2011

Més informació
w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,321150885_323795929_2,00.html
w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_35144087_2_745140301,00.html?accio=detall&home=HomeBCN&nomtipusMCM=Noticia
w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,321150885_323795929_2_759772068,00.html?accio=detall&home

* Fotografia de l'enderroc del viaducte cedida per Pere Nieto
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada