Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL ORBITAL VILANOVA I LA GELTRÚ-MATARÓ
Ferrocarril orbital Vilanova-Mataró (2010)
Marta Sánchez
Actualitzat a 31/12/2010

L’any 2010 s’aprova definitivament el Pla director urbanístic de la Línia Orbital Ferroviària (LOF), les obres de la qual es preveu que costaran 4.000 MEUR i que no s’enllestiran abans del 2016. El PDI 2009-2018 i el PTMB, aprovats l’abril de 2010, n’inclouen la construcció, que satisfà els diferents ajuntaments afectats en veure que es considera bona part de les al•legacions fetes particularment al traçat de la LOF. A final d’any el Ministeri de Foment n’adjudica l’estudi informatiu.


Antecedents: 2005, 2006

La idea de construir la Línia Orbital Ferroviària (LOF) de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), que uniria diferents comarques de la RMB sense passar per Barcelona enllaçant Vilanova i la Geltrú amb Mataró per l’interior, va sorgir amb l’objectiu de trencar amb la radialitat de la xarxa de transport de la RMB i millorar la mobilitat amb transport públic dels municipis de la segona corona.

L’any 2004 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va impulsar el primer estudi d’alternatives de traçat de la LOF, emmarcada al Pla d’infraestructures i transport de Catalunya (PITC). L’any 2005 es va realitzar una primera consulta institucional i el 2006 diverses empreses d’enginyeria i algunes institucions van treballar en la definició de nous traçats sota la direcció d’Ifercat (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya). Malgrat tot, l’any es va tancar sense cap concreció pressupostària en el calendari que definia l’inici de les obres. El 2007 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va emetre un informe favorable sobre el Pla director urbanístic de la reserva de sòl per a la LOF, i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va emetre el document de referència per a l’avaluació ambiental del Pla director.

L’any 2008 va concloure amb l’aprovació inical del Pla director urbanístic per part de la CUC. Aquest pla, que definia i millorava el traçat i les estacions inicialment proposats, incorporava els resultats de la primera consulta institucional de l’any 2005 i les aportacions fruit del procés d’informació institucional al qual s’havia sotmès el document d’objectius i propòsits generals aprovat el novembre del 2007. A més, tenia en compte les múltiples reunions amb els municipis afectats i l’avenç dels treballs que es portaven a terme per a la redacció del pla territorial. Així es consolidava la proposta indicada al document d’objectius i propòsits generals a la qual s’incorporaven noves estacions, i es projectava una nova variant soterrada per l’interior de Vilanova, que s’afegia a la ja proposada a Mataró.

Veus crítiques al projecte de la Línia Orbital Ferroviària
El febrer de 2009 el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Joan Torres, va posar en dubte la necessitat de la Línia Orbital Ferroviària. Argumentava que la majoria de desplaçaments des del Vallès Occidental eren per anar a Barcelona i no per anar a pobles de la mateixa comarca. Per això proposava que en un primer moment es cobrís la demanda amb un servei d’autobús, i que, si en un futur s’havien d’allargar més les línies o unir les unes amb les altres, s’hauria d’optar per fer-ho amb autobús o tramvia. FGC “no garantiria una freqüència mínima per anar a Barcelona, sinó que hi hauria una freqüència entre els pobles del Vallès i una altra per arribar a Barcelona”.

Finançament de la Línia Orbital Ferroviària
El juny de 2009, el Ministeri de Foment (MIFO) va anunciar que assumiria la LOF, que costaria uns 4.000 MEUR. José Blanco (PSOE, Partit Socialista Obrer Espanyol), ministre de Foment, va anunciar els estudis per al 2010, malgrat que el pla de Rodalies només preveia que la LOF tingués els estudis fets el 2015.

Segons Joaquim Nadal, el detall que tenia el Pla director urbanístic de la LOF facilitava la feina al Ministeri de Foment (MIFO) a l’hora de fer l’estudi informatiu i el projecte constructiu, dos documents pressupostats en el Pla de Rodalies 2008-2015. Els dos documents eren previs a l’inici de les obres d’aquesta infraestructura.

El pressupost per fer els dos estudis estava inclòs en els 4.000 MEUR del Pla de Rodalies signat entre Estat i Generalitat. El que no estava inclòs en aquest pla era el finançament de les obres, que el govern calculava que també seria d’uns 4.000 MEUR. Blanco va dir que les obres podrien començar abans del 2015, però l’Estat no aportaria el gruix pressupostari de la LOF fins després del 2015, quan s’hagués esgotat el Pla de Rodalies vigent fins aleshores. Convergència i Unió (CiU), el Partit Popular (PP) i Iniciativa per Catalunya-Verds van mostrar la seva decepció davant aquesta notícia.

S’aprova definitivament el Pla director urbanístic de la LOF
Després de portar a terme diverses modificacions en el text del Pla director urbanístic per tal d’incorporar les al•legacions presentades durant el procés d’informació pública del document, aquest va ser aprovat provisionalment per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CUB) el 4 de març de 2010, i el 14 d’abril el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va aprovar definitivament el Pla director urbanístic de la futura Línia Orbital Ferroviària. El document aprovat, que concretava les reserves de sòl necessàries per a la futura línia de tren, presentava petits ajustos de traçat respecte de l’aprovat inicialment, amb l’objectiu de millorar la integració de la traça en els entorns urbans.

El document aprovat detallava el traçat de la LOF en quatre trams: tram I (Vilanova i la Geltrú/Sitges-Vilafranca del Penedès), tram II (Martorell-Terrassa), tram III (Sabadell-Granollers), tram IV (Granollers-Mataró). Al tram I, la línia naixia de la connexió amb la línia R2 de Rodalies a Vilanova i la Geltrú i continuava cap a Sant Pere de Ribes i Canyelles. Posteriorment es connectava a la línia R4 (a l’est dels Monjos), per on avançava fins a Martorell. Al tram II passava entre Martorell i Abrera pel corredor existent. Entre Abrera i Terrassa, la línia aprofitava el corredor del Quart cinturó i connectava amb l’R4 a Viladecavalls. Entre Terrassa i Sabadell aprofitava la línia R4. Al tram III, avançava entre la connexió amb la línia R4 a Barberà del Vallès i la connexió amb la línia R7. A continuació seguia per aquesta via fins a Santa Perpètua de Mogoda, on s’incorporava a l’R3 fins a Montmeló. Posteriorment creuava l’AP7 i s’aproximava a l’R2 per circular-hi en paral•lel fins a l’estació de Granollers. Al tram IV, la línia travessava Granollers i es dirigia cap a la costa a través de la Roca del Vallès. Continuava cap a Argentona i finalment arribava a Mataró, on es connectava amb l’R1. El nou traçat aprovat respectava al màxim la zona agrícola de les Cinc Sénies i es preveia que tindria 120 km, dels quals 78 serien de nova construcció.

La LOF aproparia 26 municipis de 6 comarques de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) sense passar per Barcelona, enllaçant Vilanova i la Geltrú amb Mataró per l’interior. A més, disposaria de 42 estacions (23 de nova construcció) al llarg del recorregut i avançaria en túnel en el 60% del nou traçat i en viaducte, el 5%. De les 42 estacions, 19 serien compartides amb altres línies de Rodalies, fet que permetria practicar correspondències amb agilitat entre els serveis de la línia orbital i les línies radials de Rodalies que arribaven a Barcelona. Així mateix, la LOF disposaria de connexions amb la xarxa d’FGC, tant la línia del Vallès (Sabadell i Terrassa) com la del Llobregat (Martorell).

Les previsions apuntaven que la nova línia donaria servei a 96.000 viatgers diaris el 2026 (26,9 milions de viatgers l’any), dels quals el 30% es captarien del vehicle privat. Segons les previsions de la Generalitat, la LOF no estaria en funcionament abans del 2016.

Els ajuntaments afectats, satisfets amb el Pla director urbanístic de la LOF
En el document d’aprovació definitiva es resolien les al•legacions presentades durant el tràmit d’informació pública del document.

Tant l’Ajuntament de Mataró com el d’Argentona van aconseguir que es recollissin les seves al•legacions. D’una banda, el traçat definitiu de la LOF creuaria –al tram on es connecta amb la línia R1 de Rodalies– l’espai agrícola de les Cinc Sénies de Mataró, però ho faria “respectant al màxim” la plana agrícola protegida. El traçat es faria subterrani i vorejant el turó d’Onofre Arnau perquè tingués menys incidència en els camps de conreu, i es va modificar l’emplaçament d’una de les quatre estacions previstes apropant més a la ciutat la que s’havia de fer a la zona de Rocafonda. D’altra banda, a Argentona es va canviar el recorregut tant a la part nord com a la part sud del municipi amb l’objectiu de preservar l’entorn natural de la vila.

Vilanova i Esparreguera també van veure acceptades algunes de les seves al•legacions. D’una banda, el regidor d’Urbanisme de Vilanova, Joan Martorell (Partit dels Socialistes de Catalunya), es mostrava satisfet pel redactat final del Pla director, tot i que no recollia algunes de les peticions locals. D’altra banda, Esparreguera tindria una estació a la LOF tal com va demanar l’Ajuntament a través de tretze al•legacions presentades al Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB), però malgrat la construcció de l’estació a la línia orbital, Esparreguera continuaria sense cap tipus de connexió ferroviària directa amb la RMB.

S’inclou la LOF al PDI 2009-2018 i al PTMB
A final d’abril de 2010, el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal (PSC), el vicepresident primer de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Ramon García-Bragado, i el vicepresident segon de l’ATM, Antoni Poveda, van presentar el Pla director d’infraestructures de transport públic col•lectiu (PDI) 2009-2018 de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), un cop enllestit l’avanç del document. Entre el ventall d’actuacions previstes al nou PDI per ampliar la xarxa existent constava la construcció de la nova Línia Orbital Ferroviària per unir Vilanova i la Geltrú i Mataró per l’interior.

L’abril de 2010 es va aprovar definitivament el PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA (PTMB), amb horitzó temporal l’any 2026, que també incloïa la construcció de la LOF. Concretament, el nou PTMB estructurava les seves directrius en tres sistemes, entre els quals destacava el sistema d’infraestructures de mobilitat. Dins d’aquest, prioritzava les actuacions sobre la xarxa ferroviària, entre les quals es recollia la construcció de la LOF.

El mes d’octubre el Ministeri de Foment va adjudicar per 1,3 milions d’euros la redacció de l’estudi informatiu i d’impacte ambiental de la LOF.

Més informació
www.gencat.cat
www.amtu.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati