Dilluns 16 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES. PROJECTE ZÈFIR
Anna Torres

Actualitzat a 31/12/2010

El projecte ZÈFIR pretén desenvolupar una tecnologia pionera en l’obtenció d’energia eòlica construint una planta experimental de parcs eòlics mar endins. El desplegament es faria en dues fases, la primera col•locaria aerogeneradors ancorats al fons del mar amb l’objectiu d’investigar-ne el comportament; i la segona instal•laria aerogeneradors flotants. La inversió prevista és de 143 MEUR i es planteja com una prioritat per al desenvolupament estratègic sostenible dels espais marítims i fluvials de les Terres de l'Ebre. Tanmateix, els possibles impactes negatius del parc provoquen recels en algunes entitats ecologistes.


L’energia eòlica és una font d’energia elèctrica neta, ja que no produeix emissions atmosfèriques ni residus, i aprofita un recurs inesgotable com és el vent. A Catalunya els primers parcs eòlics van aparèixer als anys vuitanta, però no va ser fins a final dels noranta que el govern de la Generalitat va decidir apostar-hi amb més força. El 2005 es va aprovar el PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 que preveia una potència instal•lada d’energia eòlica de 3.500 MW el 2015. A final de 2009 hi havia 25 parcs construïts (641 MW) i 44 més disposaven d’autorització administrativa. La majoria es concentraven al sud de Catalunya (CENTRALS EÒLIQUES. ZONES DE DESENVOLUPAMENT PRIORITARI).

L’energia eòlica marina
L’energia eòlica marina aprofita l’energia generada pel vent mitjançant aerogeneradors ubicats mar endins. El cost d’instal•lació és superior al de les zones terrestres, però la vida útil és el doble i l’energia produïda és un 70% superior gràcies als vents constants i l’absència d’obstacles topogràfics.

Actualment, al món hi ha instal•lada una potència eòlica marina de 2.056 MW, i l’Associació d’Energia Eòlica Europea estima que el 2020 serà de 40.000 MW. La majoria dels parcs s’ubiquen al mar del Nord i al mar Bàltic a on, gràcies a una plataforma continental de poca profunditat (uns 20 m), es poden instal•lar centrals eòliques ancorades al fons del mar a 80 km de la costa. Tanmateix, aquesta tecnologia és de difícil implantació al mar Mediterrani, a on s’assoleixen profunditats majors a poca distància de la costa. Per evitar l’impacte visual, els aerogeneradors s’han d’instal•lar com a mínim a 18-20 km de la costa, però al Mediterrani a aquesta distància la profunditat ja és de 100 m, cosa que en dificulta l’ancoratge. Per tant, per implantar l’energia eòlica marina a Catalunya cal superar aquest handicap amb una nova tecnologia: l’aerogenerador flotant.

El projecte ZÈFIR
El 25 de març de 2010 el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, acompanyat de representants de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), va presentar a la Delegació de Govern de Terres de l’Ebre a Tortosa el projecte ZÈFIR. La iniciativa sorgia de la voluntat des departaments d’Economia i Innovació, i disposava de la col•laboració del govern de l’Estat, de tres universitats (Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Barcelona i Universitat Politècnica de Catalunya) i de tres empreses privades (Endesa, Gas Natural-Unión Fenosa i Agbar). El projecte pretenia desenvolupar una tecnologia pionera en l’obtenció d’energia eòlica construint una planta experimental de parcs eòlics mar endins, concretament a la línia marítima compresa entre el cap de Tortosa (el delta de l’Ebre) i el de Salou (Tarragonès).

El desenvolupament del projecte es faria en dues fases, la primera s’executaria fins al 2013 i dependria únicament de les autoritzacions de la Generalitat; mentre que la segona duraria fins al 2017 i requeriria diversos permisos estatals. La primera fase plantejava la col•locació de 2 a 4 aerogeneradors amb una potència que oscil•laria entre 10 i 20 MW, els quals estarien ancorats al fons del mar a una profunditat de 35 m i a una distància màxima de 3,5 km de la costa. L’objectiu, en aquest cas, era investigar el comportament mar endins dels aerogeneradors, ja que a Espanya no hi havia cap experiència en aquest sentit. En la segona fase s’instal•larien entre 6 i 8 aerogeneradors flotants amb uns 50 MW de potència que es situarien a uns 20 km de la costa.

La inversió prevista en el projecte era de 143 MEUR, dels quals el 76%, corresponent als costos dels assajos i a la construcció i instal•lació dels aerogeneradors, el sufragarien les empreses promotores, enginyeries i fabricants d’aerogeneradors. La resta, uns 34 MEUR, s’invertirien per construir infraestructures comunes necessàries i l’IREC s’encarregaria de buscar-ne el finançament. Una vegada el parc es posés en funcionament s’autofinançaria amb recursos provinents de la venda d’energia i dels serveis a tercers.

Els impactes del projecte
El projecte ZÈFIR es presentava com una prioritat de govern que contribuiria al desenvolupament estratègic sostenible dels espais marítims i fluvials de les Terres de l’Ebre. Generaria beneficis col•laterals en tant que l’operació de muntatge i la difusió de la indústria requeriria ports clau a la costa tarragonina. A més s’esperava que la planta d’assajos reportés noves oportunitats de crear indústria associada, així com activitats de formació per formar i preparar enginyers experts en la matèria. El parc també podria encaixar amb altres iniciatives de recerca i innovació com l’aqüicultura, l’estudi científic dels ecosistemes aquàtics o la nàutica.

Tanmateix, els parcs eòlics també generaven rebuig per l’impacte paisatgístic que suposaven en els nuclis turístics, així com per l’amenaça d’espais submarins d’alt valor ecològic. Abans del projecte ZÈFIR ja s’havia projectat una altra CENTRAL EÒLICA MARÍTIMA AL DELTA DE L’EBRE, que s’havia paralitzat per la polèmica suscitada arran de la dificultat de compatibilitzar les àrees de protecció de la XARXA NATURA 2000 i l’activitat eòlica.

Precisament la mateixa plataforma que havia coordinat l’oposició ciutadana a aquest parc eòlic, Salvem la Mar de l'Ebre, va manifestar la seva preocupació pel projecte. Així mateix el grup ecologista GEPEC va elaborar un informe en el que advertia que aquest projecte era el primer pas per convertir el sud de la costa catalana en un parc eòlic de grans dimensions. L'entitat considerava que el fet d’apostar per parcs eòlics en aigües costaneres –a pocs quilòmetres de la costa i no en mar obert- agreujava els impactes ambientals i paisatgístics.

La primera fase del projecte es preveu que comenci a operar durant el tercer o quart trimestre de 2012.

Més informació
www.irec.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati