Dissabte 4 de Febrer de 2023
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE CARDONA
Oscar Carracedo

Actualitzat a 31/12/2010

El ple de l’ajuntament, en sessió extraordinària celebrada el dia 15 de març de 2010, adopta l’acord d’aprovació inicial del nou Pla d’ordenació urbanístic municipal (POUM) de Cardona. El Pla revisa les Normes subsidiàries de l’any 1988, i preveu 1.544 nous habitatges amb un sostre edificable de 808.556 m2 que permetrien un increment de població fins als 7.000 habitants per a l’any 2029.


El municipi de Cardona se situa al límit nord-oest de la comarca del Bages, limita a l’oest amb la comarca del Solsonès i al nord amb la del Berguedà. El municipi toca al nord amb Montmajor i Navès, a l’est amb Navàs i Viver i Serrateix, al sud amb Pinós i Sant Mateu de Bages, i a l’oest amb Clariana de Cardener i Riner.

Cardona té un terme de considerable extensió, amb 6.670 ha de territori muntanyós, creuat pel riu Cardener i per nombrosos torrents i rieres. L’altitud del terme municipal va des dels 348 m al riu Cardener fins als 752 m de la serra de Bàlius, sobre Bergús.

El paisatge del municipi es caracteritza pel domini dels boscos de pinedes a les zones muntanyoses. Els conreus de secà amb alguns prats farratgers dominen el paisatge antropitzat de les parts més elevades del municipi, mentre que els conreus de regadiu, de menor extensió, apareixen a la vora del Cardener i a la zona de reg del Pla de les Hortes.

Pel que fa a les infraestructures, la carretera C-55 és el principal eix viari, que creua el municipi de nord-oest a sud-est. Al nord hi ha la carretera comarcal B-240, i al sud, la carretera local BV-3001.

Un dels aspectes més importants de Cardona era la presència de les mines de sal, que van marcar el desenvolupament econòmic i social del municipi fins al seu tancament, a final dels anys noranta.

Les Normes subsidiàries, aprovades el 16 de febrer de 1988, van ser redactades per la Direcció General d’Urbanisme (DGU) davant de la manca de revisió per part de l’Ajuntament de Cardona del pla general dels anys seixanta. Després de formular els oportuns requeriments i de veure que l’Ajuntament no hi donava una resposta adequada, la Direcció General es va fer amb la competència i va procedir a redactar un document de mínims per orientar el desenvolupament dels anys vuitanta. Les Normes subsidiàries organitzaven el desenvolupament de l’edificació sobre el turó del Rossinyol, just a tocar del nucli històric, on s’havia registrat una fugida d’aquesta zona per part de la ciutadania que buscava un habitatge amb aparcament, amb sortida o jardí privat annexos i una organització moderna de l’interior de l’habitatge que posés fi els problemes d’estacionament del centre històric i als costos de modernització del parc d’habitatges.

Durant el temps de vigència d’aquest document, els aspectes més rellevants del desenvolupament urbanístic de Cardona han estat la urbanització i edificació del turó de Rossinyol, el pla especial del centre històric per a la preservació i recuperació del patrimoni, la remodelació de l’escorxador Badia per ampliar els equipaments del centre i finalment el nou sector industrial de la Cort –al sud-est del nucli urbà, al costat de la carretera C-55– que havia de servir per apaivagar parcialment els efectes del tancament de la mina.

L’any 2006 l’Ajuntament de Cardona va obtenir l’ajut de 3.200.000 MEUR, el 50% del pressupost dins del marc de la LLEI DE BARRIS, pel projecte d’intervenció integral al nucli antic. El projecte vol fomentar la conservació i recuperació dels valors històrics, culturals i arquitectònics, millorar les condicions urbanístiques i les condicions d’integració social i cultural de la població resident. Concretament, destaquen les millores en l’entorn de la plaça del Vall, de la plaça de la Fira de Dalt i del Portal de Graells, i la consolidació de l’àrea d’equipaments de cal Badia.

Els objectius del Pla: model elegit
La redacció del POUM va ser encarregada a l’equip dirigit per l’arquitecte Joan Antoni Solans i Huguet.

El model de ciutat que planteja el POUM depèn de la geografia acotada de Cardona i se centra en les estratègies següents:

-Promoure el renaixement del centre històric. Complementar el projecte de la Llei de barris amb mesures d’estacionament i aparcament que facilitin viure-hi i al mateix temps que fixin i augmentin l’activitat comercial.

-Implantar el sector industrial de la Cort amb l’objectiu de crear un nou escenari per a la indústria i els serveis del municipi i per establir, també, les noves bases econòmiques que contribueixin a donar sortida a la crisi de la potassa.

-Generar un nou model econòmic que complementi el model industrial basat en els serveis, el turisme i els sectors d’activitat ramader i agrícola.

-Integrar el veïnat de la Coromina, situat al costat de les mines, amb l’objectiu de fer-hi desaparèixer la progressiva marginalitat i envelliment.

-Preveure un nou accés a la vila des de l’eix del Cardener que podria incidir sobre la vila en dos punts, un aprofitant l’accés des de la vall de Nítols i un segon aprofitant la via que va a la Mare de la Font.

-Reestructurar les velles colònies industrials abandonades per fixar nova població d’ampli perfil socioeconòmic i per atreure inversió industrial.

-Proposar una sèrie de nous projectes per al centre de Cardona, com ara la transformació de l’antic escorxador en sòl per a equipaments o el projecte sobre la carretera a la Mina Nieves, com a passeig i element fonamental d’atracció turística i cultural.

-Preveure nous eixamples per a la recuperació demogràfica i la millora de la qualitat de vida. El pla preveu els desenvolupaments següents: sobre el raval de Sant Joan, sobre el nou accés a la vila des de la carretera de Berga, el turó del Rossinyol, la colònia Arquers, el sector la Coromina. Aquest model de desenvolupament el determina la geografia acotada i particular de Cardona, que no té una estratègia lligada a la distribució espacial o de directriu geogràfica. El POUM posa l’accent del nou creixement en la possibilitat de cobrir la necessitat d’habitatge de la població que al mateix temps contribueixi a resoldre els problemes urbans heretats en els actuals sectors residencials de la vila.

-Localitzar la nova activitat industrial aprofitant la reestructuració de les velles instal•lacions. Es preveuen dos nous sectors: un per a tallers sobre l’eix del Cardener, a les portes de la vall de Coma, i l’altre per a industria mitjana, al costat de la vella carretera a la Coromina.

-Ordenar els veïnats de Tresserres, Segalers, Coma i Planés. En aquests casos es vol incidir en els usos, en l’estat de l’edificació, en la regulació de les explotacions ramaderes i en l’equipament de proximitat.

Escenaris de creixement i projeccions de població i habitatge
La població de Cardona de l’any 2009 era de 5.197 habitants. Segons les projeccions de població, l’escenari projectat per a l’any 2020 és de 5.890 habitants, i una segona projecció per a l’any 2029 situa el municipi en 7.000 habitants, xifra que suposa un increment de 1.803 habitants respecte de l’any 2009 i de 3.377 habitants respecte de l’inici de redacció del POUM.

En síntesi, el POUM classifica 8,05 ha de sòl urbà en polígons d’actuació urbanística (PAU), 20,20 ha de sòl urbanitzable delimitat (SUD), 16,97 ha de sòl urbanitzable no delimitat (SUND) i 6.541,78 ha de sòl no urbanitzable (SNU). Aquests absoluts corresponen als percentatges següents sobre el total del terme municipal: 0,12% sòl urbà no consolidat (SUNC), 0,30% SUD, 0,25% SUND i 98,08% SNU. Destaca la importància del sòl no urbanitzable i la presència d’un únic sector de sòl urbanitzable no delimitat (SUND) que el pla determina d’ús residencial.
 

  ha %
TM Terme municipal 6670 100
SU Sòl urbà 91,05 1,37
  Consolidat 83,00 1,24
  No consolidat 8,05 0,12
SUD Sòl urbanitzable delimitat 20,20 0,30
SUND Sòl urbanitzable no delimitat 16,97 0,25
SNU Sòl no urbanitzable 6541,78 98,08

El nou POUM preveu com a SUNC un total de set polígons d’actuació urbanística (PAU). Aquests sectors suposen una previsió de 308 nous habitatges distribuïts en 25.829 m2 de sostre. En sòl urbanitzable es preveuen tres àmbits de desenvolupament. En conjunt aquests sectors suposen 121.939 m2 de sostre residencial que permet construir 897 habitatges. L’únic sector no delimitat suposa 339 nous habitatges en 39.032 m2 de sostre. El total d’habitatges proposats és de 1.544.

Aquest nombre d’habitatges cobreix les demandes màximes previstes per a l’any 2029 pel POUM, que són de 1.392 habitatges.

La política d’habitatge de protecció oficial
El sostre total resultant de les previsions del pla és de 16.643 m2 en els àmbits objecte de pla parcial i 4.793 m2 en els polígons d’actuació. El nombre d’habitatges no es determina de manera concreta i s’estableix en funció de les densitats que apliquin els projectes. En aquest sentit, el POUM estableix que es poden construir entre 306 habitatges de protecció, en cas que s’apliqui una mitjana de 70 m2,, i 236, si l’estàndard s’eleva fins a una mitjana de 90 m2 de sostre per habitatge.

Els sectors d’activitat
Pel que fa a les activitats cal destacar la proposta de quatre àmbits amb usos industrials. Aquests sectors, que suposen 41,35 ha de sòl, proposen fins a 211.798 m2 de nou sostre industrial.

Cal afegir el sòl industrial susceptible d’un pla de millora urbana en el cas del tancament de l’establiment de l’empresa Ercros. Aquest pla de millora suposaria 5,49 ha més i un sostre de 29.646 m2.

El sòl no urbanitzable
Si bé l’espai no urbanitzat del municipi de Cardona suposa el 98,08% del sòl, és a dir, la pràctica totalitat del municipi, el POUM no hi dedica en la seva memòria cap apartat d’especial atenció. Així mateix, a l’Informe de sostenibilitat ambiental es fa un repàs genèric de les característiques físiques del municipi, però sense establir estratègies concretes per a la regulació, l’ordenació o protecció d’aquest sòl.

El POUM bàsicament centra les actuacions al SNU pel que fa a la regulació. Aquesta es proposa segons els mateixos criteris i la mateixa classificació que el planejament territorial. En aquest sentit es proposen les zones de protecció especial, on s’inclou l’espai PEIN de la vall Salina, les zones de protecció territorial, bàsicament pel seu valor agrícola, i les zones de protecció preventiva segons les subzones de forests, màquies i els conreus de secà.

El document d’avançament del POUM va ser aprovat en sessió extraordinària el 5 de juny de 2008 per nou vots a favor, set del Grup Municipal de CiU i dos del Grup Municipal d’ERC, i tres abstencions del Grup Municipal Socialista. El 15 de març de 2010 la corporació va aprovar inicialment el document del POUM. Des d’aquesta data l’Ajuntament va iniciar una sèrie de sessions adreçades als veïns i els diferents sectors econòmics i socials de Cardona per tal de promoure i generalitzar el coneixement del Pla. A final d’any encara no s’havia produït l’aprovació provisional.

Més informació
es.dir.groups.yahoo.com/group/territori/message/29201
www.cardona.cat/ca/destacats/noticies/abril/2010/211
www.cardona.cat/multimedia/pdf/generic/a-objectius-generals-del-pla.pdf
www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/10911/vota/2/1271533001
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Bages