Dijous 2 de Febrer de 2023
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PLA DIRECTOR DE LES EDIFICACIONS AGRÍCOLES DE LES TERRES DE L’EBRE
Pere Ponsatí
Actualitzat a 31/12/2010
La Direcció General d’Urbanisme presenta l’esborrany del pla director que regularà les edificacions agrícoles de les Terres de l’Ebre. La redacció del pla neix de la necessitat del territori de normativitzar homogèniament i específica unes edificacions que, sota la llicència d’obres de cobert agropecuari, sovint acaben esdevenint habitatges il•legals en sòl no urbanitzable.
Les Terres de l’Ebre és una de les zones de Catalunya on l’agricultura encara té un important pes específic com a sector econòmic, ja que aquesta activitat no tan sols ocupa una part rellevant de la població, sinó que també en configura l’especialització econòmica i territorial. El sistema agroalimentari característic del territori el formen dos sistemes productius diferenciats i ben consolidats: el predominant a les terres de secà (lligat al vi, l’oli i els fruits secs) i el predominant a les terres de regadiu (cítrics i arròs, principalment).
El planejament territorial vigent a les terres de l’Ebre (EL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES TERRES DE L’EBRE), aprovat definitivament el 2001 i en procés de revisió des del 2008) estableix una sèrie de directrius i determinacions per a les edificacions agropecuàries en sòl no urbanitzable. Aquestes, però, són lògicament molt genèriques a causa de l’escala supramunicipal del pla (obligatorietat de relació funcional directa amb l’explotació agrària, integració paisatgística en l’entorn rural, etc.). Aquest fet ha deixat les competències sobre aquesta qüestió tant concreta a les diferents administracions municipals de les quatre comarques de l’Ebre, regida cadascuna pel seu propi planejament general.
Tant és així que el nombre de magatzems agrícoles que es construeixen en sòl rústic sota llicència de cobert agropecuari i que acaben convertint-se en quelcom més que un magatzem per guardar estris és molt elevat. La casuística és molt diversa, i pot anar des de petits refugis de cap de setmana, passant per chiringuitos autoconstruïts més precaris, fins a habitatges totalment equipats.
Es crea una comissió que es marca com a objectiu redactar un pla director
Amb l’objectiu de resoldre la problemàtica territorial, es va crear a principi del 2009 una comissió interdepartamental liderada per la Direcció General d’Urbanisme (DGU). També en formaven part un ajuntament de cadascuna de les quatre comarques de l’Ebre, un representant del Col•legi d’Arquitectes, un del Gremi de la Construcció del Baix Ebre i els serveis territorials dels departaments d’Agricultura, Medi Ambient i Política Territorial. A partir d’aquest grup de treball es va decidir redactar un pla director que normativitzés de manera específica aquesta qüestió. Tot i que el pla seria redactat per la DGU, les parts implicades van explicitar la voluntat de mantenir viva la comissió per tal de fer-ne el corresponent seguiment al pla de treballs.
La Direcció General d’Urbanisme presenta l’esborrany del pla director que regularà les edificacions agrícoles de les Terres de l’Ebre. La redacció del pla neix de la necessitat del territori de normativitzar homogèniament i específica unes edificacions que, sota la llicència d’obres de cobert agropecuari, sovint acaben esdevenint habitatges il•legals en sòl no urbanitzable.
Les Terres de l’Ebre és una de les zones de Catalunya on l’agricultura encara té un important pes específic com a sector econòmic, ja que aquesta activitat no tan sols ocupa una part rellevant de la població, sinó que també en configura l’especialització econòmica i territorial. El sistema agroalimentari característic del territori el formen dos sistemes productius diferenciats i ben consolidats: el predominant a les terres de secà (lligat al vi, l’oli i els fruits secs) i el predominant a les terres de regadiu (cítrics i arròs, principalment).
El planejament territorial vigent a les terres de l’Ebre (EL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES TERRES DE L’EBRE), aprovat definitivament el 2001 i en procés de revisió des del 2008) estableix una sèrie de directrius i determinacions per a les edificacions agropecuàries en sòl no urbanitzable. Aquestes, però, són lògicament molt genèriques a causa de l’escala supramunicipal del pla (obligatorietat de relació funcional directa amb l’explotació agrària, integració paisatgística en l’entorn rural, etc.). Aquest fet ha deixat les competències sobre aquesta qüestió tant concreta a les diferents administracions municipals de les quatre comarques de l’Ebre, regida cadascuna pel seu propi planejament general.
Tant és així que el nombre de magatzems agrícoles que es construeixen en sòl rústic sota llicència de cobert agropecuari i que acaben convertint-se en quelcom més que un magatzem per guardar estris és molt elevat. La casuística és molt diversa, i pot anar des de petits refugis de cap de setmana, passant per chiringuitos autoconstruïts més precaris, fins a habitatges totalment equipats.
Es crea una comissió que es marca com a objectiu redactar un pla director
Amb l’objectiu de resoldre la problemàtica territorial, es va crear a principi del 2009 una comissió interdepartamental liderada per la Direcció General d’Urbanisme (DGU). També en formaven part un ajuntament de cadascuna de les quatre comarques de l’Ebre, un representant del Col•legi d’Arquitectes, un del Gremi de la Construcció del Baix Ebre i els serveis territorials dels departaments d’Agricultura, Medi Ambient i Política Territorial. A partir d’aquest grup de treball es va decidir redactar un pla director que normativitzés de manera específica aquesta qüestió. Tot i que el pla seria redactat per la DGU, les parts implicades van explicitar la voluntat de mantenir viva la comissió per tal de fer-ne el corresponent seguiment al pla de treballs.
L’Ajuntament de Deltebre reclama celeritat en la redacció de la normativa
El 8 de juliol del 2009, amb el suport d’un ampli desplegament policial, la Generalitat de Catalunya va aplicar la disciplina urbanística enderrocant un habitatge il•legal al municipi de Deltebre. L’Ajuntament, però, va demanar a la Generalitat que no executés més ordres d’enderroc mentre no es disposés d’una normativa urbanística clara i comuna per a tot el territori. Segons l’alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa (Esquerra Republicana de Catalunya –ERC–), hi havia dins el terme municipal prop d’una trentena de construccions (totes amb resolucions definitives dels expedients de protecció de la legalitat urbanística) que es podrien adaptar a la futura normativa.
En el ple celebrat a l’Ajuntament el 14 de juliol del 2009, es va aprovar per unanimitat la incoació d’un expedient sancionador als promotors i l’empresa encarregada de l’enderroc de l’habitatge il•legal. Es tractava, respectivament, de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i Construccions Jaén Vallès, als quals el Consistori acusava d’haver procedit a la demolició sense “la preceptiva llicència municipal”. En qualsevol cas, sí que disposaven d’una ordre del conseller de Política Territorial i Obres Públiques i de l’autorització judicial per accedir als terrenys, segons van apuntar al Diari de Tarragona fonts de la Generalitat.
Es presenta l’esborrany del pla i se’n preveu l’aplicació per a final del 2010
El 22 de febrer de 2010 el director general d’Urbanisme, Pere Solà, va presentar als ajuntaments de l’Ebre l’esborrany del pla. Va manifestar que el document en redacció havia de servir “per unificar criteris sobre la tipologia de les construccions vinculades a l’activitat agrícola”. També va incidir en el fet que, per bé que la DGU prohibia explícitament la construcció d’habitatges en sòl no urbanitzable, sí que era sensible a la singularitat dels municipis de les comarques de l’Ebre. L’arrelament tradicional en el teixit social d’aquest tipus d’edificacions, i la possibilitat d’adscriure-les a àmbits més amplis (benestar social, relació amb el territori, etc.) també eren qüestions que caldria analitzar i incorporar en el pla.
Tot i que en la reunió informativa no es va facilitar cap document als assistents (circumstància molt habitual tractant-se encara d’un esborrany obert a les aportacions dels ajuntaments), sí que es va avançar una primera categorització de les construccions. Pere Solà va explicar que la normativa del pla regularia i tindria en compte tres tipologies de construcció: casa d’eines, que ocuparia fins a 15 m2; maset, que seria de fins a 30 m2, i magatzem agrícola, de més de 30 m2.
La previsió d’Urbanisme era poder aprovar inicialment el pla durant el mes de maig en la reunió de la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CTUTE). Posteriorment, el document estaria tres mesos en exposició pública (període previst per la llei per a la presentació d’al•legacions). No obstant això durant l’any 2010 no es va efectuar l’aprovació inicial.
Més informació
www.deltebre.org
www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/plans/parcials/ptebre.jsp
El 8 de juliol del 2009, amb el suport d’un ampli desplegament policial, la Generalitat de Catalunya va aplicar la disciplina urbanística enderrocant un habitatge il•legal al municipi de Deltebre. L’Ajuntament, però, va demanar a la Generalitat que no executés més ordres d’enderroc mentre no es disposés d’una normativa urbanística clara i comuna per a tot el territori. Segons l’alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa (Esquerra Republicana de Catalunya –ERC–), hi havia dins el terme municipal prop d’una trentena de construccions (totes amb resolucions definitives dels expedients de protecció de la legalitat urbanística) que es podrien adaptar a la futura normativa.
En el ple celebrat a l’Ajuntament el 14 de juliol del 2009, es va aprovar per unanimitat la incoació d’un expedient sancionador als promotors i l’empresa encarregada de l’enderroc de l’habitatge il•legal. Es tractava, respectivament, de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i Construccions Jaén Vallès, als quals el Consistori acusava d’haver procedit a la demolició sense “la preceptiva llicència municipal”. En qualsevol cas, sí que disposaven d’una ordre del conseller de Política Territorial i Obres Públiques i de l’autorització judicial per accedir als terrenys, segons van apuntar al Diari de Tarragona fonts de la Generalitat.
Es presenta l’esborrany del pla i se’n preveu l’aplicació per a final del 2010
El 22 de febrer de 2010 el director general d’Urbanisme, Pere Solà, va presentar als ajuntaments de l’Ebre l’esborrany del pla. Va manifestar que el document en redacció havia de servir “per unificar criteris sobre la tipologia de les construccions vinculades a l’activitat agrícola”. També va incidir en el fet que, per bé que la DGU prohibia explícitament la construcció d’habitatges en sòl no urbanitzable, sí que era sensible a la singularitat dels municipis de les comarques de l’Ebre. L’arrelament tradicional en el teixit social d’aquest tipus d’edificacions, i la possibilitat d’adscriure-les a àmbits més amplis (benestar social, relació amb el territori, etc.) també eren qüestions que caldria analitzar i incorporar en el pla.
Tot i que en la reunió informativa no es va facilitar cap document als assistents (circumstància molt habitual tractant-se encara d’un esborrany obert a les aportacions dels ajuntaments), sí que es va avançar una primera categorització de les construccions. Pere Solà va explicar que la normativa del pla regularia i tindria en compte tres tipologies de construcció: casa d’eines, que ocuparia fins a 15 m2; maset, que seria de fins a 30 m2, i magatzem agrícola, de més de 30 m2.
La previsió d’Urbanisme era poder aprovar inicialment el pla durant el mes de maig en la reunió de la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CTUTE). Posteriorment, el document estaria tres mesos en exposició pública (període previst per la llei per a la presentació d’al•legacions). No obstant això durant l’any 2010 no es va efectuar l’aprovació inicial.
Més informació
www.deltebre.org
www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/plans/parcials/ptebre.jsp
