Dissabte 21 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PEDRERES A LA GARRIGA D’EMPORDÀ (ALT EMPORDÀ)
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2010
A principi de 2010 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques accepta un recurs d’alçada, presentat per una empresa extractiva, contra una modificació urbanística que prohibia l’obertura de noves pedreres a la Garriga d’Empordà, un espai agroforestal al municipi de Llers (Alt Empordà). L’Ajuntament de Vilanant i entitats ecologistes hi interposen un recurs contenciós al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Així, després de sis anys des de l’inici del conflicte entre partidaris i detractors de les pedreres i, després que el 2008 s’hagués aprovat protegir la Garriga d’Empordà, la ferida es torna a obrir.
La Garriga d’Empordà es troba a uns 5 km a l’oest de Figueres, capital de l’Alt Empordà. Més exactament, se situa entre els pobles de Llers al nord, i de Vilanant, Avinyonet de Puigventós i Vilafant al sud. El seu paisatge, entre la plana empordanesa i la Garrotxa d’Empordà, es caracteritza per un relleu suau i ondulat i per una vegetació plenament mediterrània.
Els hàbitats més representatius són la garriga, alguns camps de cereals i oliveres i la vegetació lligada als cursos fluvials, principalment al riu Rissec. També es mantenen algunes petites clapes d’alzinar i, entre la flora, destaquen plantes rares com el card beneit (Cnicus benedictus) o una orquídia protegida, l’abellera catalana (Ophrys catalaunica).
La garriga, que és la més extensa de la comarca, està formada per mates de garric (Quercus coccifera) sovint acompanyades de pi blanc o arbustos mediterranis. En aquesta zona la garriga procedeix de la degradació de l’alzinar litoral. En bona part, té el seu origen en els usos i aprofitaments que els humans han dut a terme en aquest espai durant segles, com encara s’aprecia en les incomptables parets, cabanes i altres construccions de pedra seca. A partir del segle XVIII s’hi conreaven vinyes i, després de la fil•loxera, oliveres, fins que la gran gelada de 1956 les va matar i va començar l’abandó de l’espai i la recuperació del seu caràcter natural.
Avui, aquesta garriga és l’hàbitat de molts animals que aprofiten la seva massa impenetrable per refugiar-s’hi. Entre aquests hi ha molts rèptils, mamífers i ocells, com l’esparver cendrós (Circus pygargus), un rapinyaire en perill d’extinció a Catalunya. Per tots aquests motius, una part de l’extensió de la Garriga (548 ha) està inclosa dins la Xarxa Europea NATURA 2000 [2006:199] com a zona d’especial protecció de les aus (ZEPA) i lloc d’importància comunitària (LIC).
A principi de 2010 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques accepta un recurs d’alçada, presentat per una empresa extractiva, contra una modificació urbanística que prohibia l’obertura de noves pedreres a la Garriga d’Empordà, un espai agroforestal al municipi de Llers (Alt Empordà). L’Ajuntament de Vilanant i entitats ecologistes hi interposen un recurs contenciós al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Així, després de sis anys des de l’inici del conflicte entre partidaris i detractors de les pedreres i, després que el 2008 s’hagués aprovat protegir la Garriga d’Empordà, la ferida es torna a obrir.
La Garriga d’Empordà es troba a uns 5 km a l’oest de Figueres, capital de l’Alt Empordà. Més exactament, se situa entre els pobles de Llers al nord, i de Vilanant, Avinyonet de Puigventós i Vilafant al sud. El seu paisatge, entre la plana empordanesa i la Garrotxa d’Empordà, es caracteritza per un relleu suau i ondulat i per una vegetació plenament mediterrània.
Els hàbitats més representatius són la garriga, alguns camps de cereals i oliveres i la vegetació lligada als cursos fluvials, principalment al riu Rissec. També es mantenen algunes petites clapes d’alzinar i, entre la flora, destaquen plantes rares com el card beneit (Cnicus benedictus) o una orquídia protegida, l’abellera catalana (Ophrys catalaunica).
La garriga, que és la més extensa de la comarca, està formada per mates de garric (Quercus coccifera) sovint acompanyades de pi blanc o arbustos mediterranis. En aquesta zona la garriga procedeix de la degradació de l’alzinar litoral. En bona part, té el seu origen en els usos i aprofitaments que els humans han dut a terme en aquest espai durant segles, com encara s’aprecia en les incomptables parets, cabanes i altres construccions de pedra seca. A partir del segle XVIII s’hi conreaven vinyes i, després de la fil•loxera, oliveres, fins que la gran gelada de 1956 les va matar i va començar l’abandó de l’espai i la recuperació del seu caràcter natural.
Avui, aquesta garriga és l’hàbitat de molts animals que aprofiten la seva massa impenetrable per refugiar-s’hi. Entre aquests hi ha molts rèptils, mamífers i ocells, com l’esparver cendrós (Circus pygargus), un rapinyaire en perill d’extinció a Catalunya. Per tots aquests motius, una part de l’extensió de la Garriga (548 ha) està inclosa dins la Xarxa Europea NATURA 2000 [2006:199] com a zona d’especial protecció de les aus (ZEPA) i lloc d’importància comunitària (LIC).
Concessions per a activitats extractives
Des de fa anys, la Garriga acull diverses activitats extractives de roca calcària, concentrades sobretot a l’est de l’espai. En els últims anys la demanda de calcàries havia augmentat per la construcció o ampliació de grans infraestructures, com els desdoblaments de les carreteres N-II i A-26 (antiga N-260), i la construcció del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT al seu pas per Figueres. Per això, diverses empreses s’havien mostrat interessades a obrir noves pedreres i, de fet, el 2004, un grup de tres empreses empordaneses va presentar una sol•licitud d’obertura d’explotació al terme de Llers. Aquesta explotació tindria una extensió de 27 ha i una profunditat de 45 m i se situaria vora el Mas Molar, uns 2 km al sud-oest del nucli de Llers i al centre de la Garriga, si bé fora de l’àrea inclosa a la Xarxa Natura 2000..
Aquell mateix any, l’Ajuntament de Llers va decretar dos edictes que paralitzaven aquesta sol•licitud. El primer es va dictar a principi d’estiu i suspenia l’atorgament de qualsevol tipus de llicència en el sector de sòl no urbanitzable corresponent a la zona de la Garriga, Pla de Vinyers, Camps del Mas Molar, les Brugueres i rodalia, atès que l’Ajuntament hi volia promoure un pla especial de protecció i regulació d’usos. El segon edicte, emès a la tardor i vigent fins a l’octubre de 2005, ampliava la suspensió de llicències a tots els sectors del municipi classificats com a sòl no urbanitzable de règim ordinari.
El setembre de 2006, l’Ajuntament de Llers va aprovar inicialment una modificació puntual del pla general d’ordenació (PGO) a la zona de la Garriga per tal de canviar els usos dels terrenys i prohibir l’activitat extractiva de noves pedreres.
Davant d’aquesta acció, els propietaris dels terrenys on s’havia de construir la pedrera van interposar una demanda contra l’Ajuntament en considerar que van comprar uns terrenys per realitzar-hi una activitat que aleshores el règim d’usos del planejament sí que permetia.
Entitats i ajuntaments demanen protegir la Garriga
L’any 2004 se signà un conveni d’assessorament entre els ajuntaments d’Avinyonet de Puigventós, Llers i Vilanant i la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya per tal de redactar un pla de gestió de la Garriga. Aquest pla, presentat el juliol de 2005 i sense caràcter vinculant, apostava per conservar el medi natural i cultural, crear noves activitats vinculades a l’agricultura i la ramaderia, promoure una gestió forestal per reduir el risc d’incendis forestals, i augmentar el coneixement i reconeixement d’aquest territori per part de la població local.
D’aquest pla de gestió, se’n van desprendre accions concretes. Així, a mitjan 2007 l’Ajuntament d’Avinyonet de Puigventós va organitzar una exposició sobre la Garriga d’Empordà per conscienciar la població sobre els valors naturals i patrimonials d’aquest espai natural i agrari. L’exposició va recórrer diversos pobles de la comarca, com els veïns Vilafant, Vilanant o Figueres.
A principi de 2008 la Plataforma Salvem la Garriga i el Pla Vinyers, que agrupava persones dels tres municipis afectats des de l’inici del procés, va organitzar un aplec reivindicatiu al Mas Molar juntament amb la Plataforma Salvem l’Empordà. Un centenar d’assistents van fer un recorregut per la Garriga per conèixer els valors naturals de la zona i l’arquitectura de pedra seca, i van reclamar a l’Ajuntament de Llers que acabés la tramitació per protegir la Garriga. Segons la plataforma, l’Ajuntament s’havia “adormit” en la tramitació que havia començat el 2006 i temia que la llicència de la nova pedrera arribés abans que s’aprovés definitivament la modificació del pla general. L’abril de 2007 la Comissió d’Urbanisme havia demanat a l’Ajuntament que corregís el document, cosa que no va fer fins al febrer de 2008. Segons l’alcalde, no s’havien adormit i ja havien presentat tots els documents complint els terminis establerts.
La plataforma Salvem la Garriga d’Empordà també havia emprès altres accions com la recollida de firmes d’artistes i escriptors contra la pedrera, o havia col•laborat amb els ajuntaments d’Avinyonet de Puigventós i Vilanant en la plantada d’arbres a la Garriga organitzada per la FUNDACIÓ TERRITORI I PAISATGE i Catalunya Ràdio el març de 2008.
Des de fa anys, la Garriga acull diverses activitats extractives de roca calcària, concentrades sobretot a l’est de l’espai. En els últims anys la demanda de calcàries havia augmentat per la construcció o ampliació de grans infraestructures, com els desdoblaments de les carreteres N-II i A-26 (antiga N-260), i la construcció del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT al seu pas per Figueres. Per això, diverses empreses s’havien mostrat interessades a obrir noves pedreres i, de fet, el 2004, un grup de tres empreses empordaneses va presentar una sol•licitud d’obertura d’explotació al terme de Llers. Aquesta explotació tindria una extensió de 27 ha i una profunditat de 45 m i se situaria vora el Mas Molar, uns 2 km al sud-oest del nucli de Llers i al centre de la Garriga, si bé fora de l’àrea inclosa a la Xarxa Natura 2000..
Aquell mateix any, l’Ajuntament de Llers va decretar dos edictes que paralitzaven aquesta sol•licitud. El primer es va dictar a principi d’estiu i suspenia l’atorgament de qualsevol tipus de llicència en el sector de sòl no urbanitzable corresponent a la zona de la Garriga, Pla de Vinyers, Camps del Mas Molar, les Brugueres i rodalia, atès que l’Ajuntament hi volia promoure un pla especial de protecció i regulació d’usos. El segon edicte, emès a la tardor i vigent fins a l’octubre de 2005, ampliava la suspensió de llicències a tots els sectors del municipi classificats com a sòl no urbanitzable de règim ordinari.
El setembre de 2006, l’Ajuntament de Llers va aprovar inicialment una modificació puntual del pla general d’ordenació (PGO) a la zona de la Garriga per tal de canviar els usos dels terrenys i prohibir l’activitat extractiva de noves pedreres.
Davant d’aquesta acció, els propietaris dels terrenys on s’havia de construir la pedrera van interposar una demanda contra l’Ajuntament en considerar que van comprar uns terrenys per realitzar-hi una activitat que aleshores el règim d’usos del planejament sí que permetia.
Entitats i ajuntaments demanen protegir la Garriga
L’any 2004 se signà un conveni d’assessorament entre els ajuntaments d’Avinyonet de Puigventós, Llers i Vilanant i la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya per tal de redactar un pla de gestió de la Garriga. Aquest pla, presentat el juliol de 2005 i sense caràcter vinculant, apostava per conservar el medi natural i cultural, crear noves activitats vinculades a l’agricultura i la ramaderia, promoure una gestió forestal per reduir el risc d’incendis forestals, i augmentar el coneixement i reconeixement d’aquest territori per part de la població local.
D’aquest pla de gestió, se’n van desprendre accions concretes. Així, a mitjan 2007 l’Ajuntament d’Avinyonet de Puigventós va organitzar una exposició sobre la Garriga d’Empordà per conscienciar la població sobre els valors naturals i patrimonials d’aquest espai natural i agrari. L’exposició va recórrer diversos pobles de la comarca, com els veïns Vilafant, Vilanant o Figueres.
A principi de 2008 la Plataforma Salvem la Garriga i el Pla Vinyers, que agrupava persones dels tres municipis afectats des de l’inici del procés, va organitzar un aplec reivindicatiu al Mas Molar juntament amb la Plataforma Salvem l’Empordà. Un centenar d’assistents van fer un recorregut per la Garriga per conèixer els valors naturals de la zona i l’arquitectura de pedra seca, i van reclamar a l’Ajuntament de Llers que acabés la tramitació per protegir la Garriga. Segons la plataforma, l’Ajuntament s’havia “adormit” en la tramitació que havia començat el 2006 i temia que la llicència de la nova pedrera arribés abans que s’aprovés definitivament la modificació del pla general. L’abril de 2007 la Comissió d’Urbanisme havia demanat a l’Ajuntament que corregís el document, cosa que no va fer fins al febrer de 2008. Segons l’alcalde, no s’havien adormit i ja havien presentat tots els documents complint els terminis establerts.
La plataforma Salvem la Garriga d’Empordà també havia emprès altres accions com la recollida de firmes d’artistes i escriptors contra la pedrera, o havia col•laborat amb els ajuntaments d’Avinyonet de Puigventós i Vilanant en la plantada d’arbres a la Garriga organitzada per la FUNDACIÓ TERRITORI I PAISATGE i Catalunya Ràdio el març de 2008.
Acord per protegir la Garriga
El 5 de març de 2008 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) es va reunir per discutir l’aprovació de la construcció de la pedrera a la Garriga d’Empordà. El director general d’Urbanisme del DPTOP, Pere Solà, va explicar que la legislació ambiental permetia la construcció de la pedrera però que l’oposició popular havia fet que la comissió retardés el veredicte per estudiar, juntament amb el consistori de Llers, si la pedrera podia anar a un altre lloc.
El mes de maig, la CTUG va aprovar definitivament la modificació del pla general de Llers que preservava la zona de la Garriga pel seu valor natural, paisatgístic i cultural, i impedia la construcció de la nova pedrera. El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), a la vegada, va arxivar l’expedient d’autorització ambiental. Pere Solà va afirmar que a partir d’aleshores seria impossible fer qualsevol pedrera en aquell espai. A més, segons Solà, l’Ajuntament de Llers, el DMAH i la Direcció General d’Urbanisme (DGU) van arribar a un acord per ubicar la nova pedrera al costat d’altres explotacions existents, a l’est de la Garriga, tot i que caldria tornar a fer tots els tràmits urbanístics. La Plataforma Salvem l’Empordà va valorar la notícia positivament i ho va atribuir a la mobilització ciutadana en contra de la construcció de la pedrera.
PTOP fa marxa enrere i autoritza la pedrera
L’empresa Tractaments i Restauracions Geològiques va presentar un recurs d’alçada contra la decisió de la CTUG. A principi de 2010 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va acceptar el recurs, donant el vistiplau a l’obertura de l’explotació. L’Associació per a la Protecció i Estudi de la Garriga d’Empordà (l’antiga plataforma reconvertida en associació), la Institució Altempordanesa d’Estudis Naturals (IAEDEN) i l’Ajuntament de Vilanant van interposar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va admetre a tràmit, per impugnar l’autorització concedida per Nadal. També van presentar al•legacions a la proposta de resolució de la Ponència Ambiental de reprendre la tramitació de l’expedient arxivat.
El 3 de juliol la Plataforma Salvem la Garriga, amb el suport de la Iaeden i Salvem l’Empordà, va organitzar una caminada per conèixer l’espai i per reivindicar la protecció de l’espai on van participar unes 60 persones. Durant l’acte es va llegir un manifest en el que es reclamava que es recuperés el pla de gestió de l’any 2004 i que es descartés definitivament la construcció de la pedrera.
El mes de novembre el Govern català va aprovar el Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres. Aquest ampliava l’àrea de protecció de la Garriga d’Empordà respecte el que es va establir a la Xarxa Natura 2000, especialment cap a l'oest, superant en més del doble la superfície de l’àmbit inicial. Així de les 548 hectàrees de la Xarxa Natura 2000 se n’hi sumaven 725 a l’oest i 149 a l’est. És a dir un total de 1.422 hectàrees classificades com a sòl de protecció especial. D’aquesta manera s’incorporava dins l’àmbit de protecció l’entorn del Mas Molar, on s’havia de fer la pedrera. Tot i això el Pla director deixava clar que la regulació de les activitats extractives era responsabilitat de cada ajuntament a través dels seus planejaments urbanístics municipals, com havia fet el de Llers.
A final d’any se seguia a l’espera de la sentència del TSJC.
El 5 de març de 2008 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) es va reunir per discutir l’aprovació de la construcció de la pedrera a la Garriga d’Empordà. El director general d’Urbanisme del DPTOP, Pere Solà, va explicar que la legislació ambiental permetia la construcció de la pedrera però que l’oposició popular havia fet que la comissió retardés el veredicte per estudiar, juntament amb el consistori de Llers, si la pedrera podia anar a un altre lloc.
El mes de maig, la CTUG va aprovar definitivament la modificació del pla general de Llers que preservava la zona de la Garriga pel seu valor natural, paisatgístic i cultural, i impedia la construcció de la nova pedrera. El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), a la vegada, va arxivar l’expedient d’autorització ambiental. Pere Solà va afirmar que a partir d’aleshores seria impossible fer qualsevol pedrera en aquell espai. A més, segons Solà, l’Ajuntament de Llers, el DMAH i la Direcció General d’Urbanisme (DGU) van arribar a un acord per ubicar la nova pedrera al costat d’altres explotacions existents, a l’est de la Garriga, tot i que caldria tornar a fer tots els tràmits urbanístics. La Plataforma Salvem l’Empordà va valorar la notícia positivament i ho va atribuir a la mobilització ciutadana en contra de la construcció de la pedrera.
PTOP fa marxa enrere i autoritza la pedrera
L’empresa Tractaments i Restauracions Geològiques va presentar un recurs d’alçada contra la decisió de la CTUG. A principi de 2010 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va acceptar el recurs, donant el vistiplau a l’obertura de l’explotació. L’Associació per a la Protecció i Estudi de la Garriga d’Empordà (l’antiga plataforma reconvertida en associació), la Institució Altempordanesa d’Estudis Naturals (IAEDEN) i l’Ajuntament de Vilanant van interposar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va admetre a tràmit, per impugnar l’autorització concedida per Nadal. També van presentar al•legacions a la proposta de resolució de la Ponència Ambiental de reprendre la tramitació de l’expedient arxivat.
El 3 de juliol la Plataforma Salvem la Garriga, amb el suport de la Iaeden i Salvem l’Empordà, va organitzar una caminada per conèixer l’espai i per reivindicar la protecció de l’espai on van participar unes 60 persones. Durant l’acte es va llegir un manifest en el que es reclamava que es recuperés el pla de gestió de l’any 2004 i que es descartés definitivament la construcció de la pedrera.
El mes de novembre el Govern català va aprovar el Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres. Aquest ampliava l’àrea de protecció de la Garriga d’Empordà respecte el que es va establir a la Xarxa Natura 2000, especialment cap a l'oest, superant en més del doble la superfície de l’àmbit inicial. Així de les 548 hectàrees de la Xarxa Natura 2000 se n’hi sumaven 725 a l’oest i 149 a l’est. És a dir un total de 1.422 hectàrees classificades com a sòl de protecció especial. D’aquesta manera s’incorporava dins l’àmbit de protecció l’entorn del Mas Molar, on s’havia de fer la pedrera. Tot i això el Pla director deixava clar que la regulació de les activitats extractives era responsabilitat de cada ajuntament a través dels seus planejaments urbanístics municipals, com havia fet el de Llers.
A final d’any se seguia a l’espera de la sentència del TSJC.
Alt Empordà
