Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PEDRERA A L'ARGENTERA
Anna Torres

Actualitzat a 31/12/2010

L’Ajuntament de l’Argentera presenta un projecte per a la instal•lació d’una pedrera que ha d’explotar granit de manera “modèlica”, foradant menys del que és costum i fent l’extracció per etapes. Tanmateix, el grup ecologista GEPEC es mostra contrari a l’actuació per l’impacte que pot tenir en els ecosistemes naturals, i els veïns de l’Argentera també es mobilitzen creant l’associació DEFENTERRA. Aquesta associació organitza una caminada popular per aturar l’execució de la pedrera i insta l’Ajuntament a apostar per activitats de futur com el turisme rural, la producció ecològica o els esports d’aventura.

A la demarcació de Tarragona s’hi executen un centenar d’activitats extractives d’àrids. El nombre de pedreres a la província representa un 18% del total de Catalunya i la majoria es concentren al Baix Camp. Aquesta comarca és rellevant en granit, material d’una resistència especial que és escàs i que es troba en llocs molt concrets del país. La pedra granítica es fa servir per a la construcció del balast ferroviari, per a l’última capa de l’asfalt d’autopistes i per a les esculleres dels ports marítims.

El municipi de l’Argentera pertany a la comarca del Baix Camp i és un dels pocs llocs de Catalunya a on hi ha granit. El terme municipal ocupa una superfície de 10,12 km2 a 334 m d’altitud en un terreny esquerp i sec on hi predominen la garriga i els boscos de pins i alzines. Es troba situat al vessant oriental de la serra de l’Argentera i està envoltat pels municipis de Duesaigües (NE), Riudecanyes (E), Vilanova d’Escornalbou (SE), Colldejou (SO), la Torre de Fontaubella (O) i Pradell de la Teixeta (NO).

El projecte de la pedrera
El 15 de maig de 2009 l’Ajuntament de l’Argentera va resoldre sotmetre a informació pública un projecte per a la instal•lació d’una pedrera al municipi. Aquesta pedrera es dissenyava per a explotar un tipus de granit escàs a Catalunya foradant menys del que era costum i, per tant, generant menys impacte visual i paisatgístic. Concretament, es preveia foradar el terreny no més de 40 m, contra els 60 m de profunditat habituals en aquests casos, i ocupar una àrea d’entre 25 i 30 ha elevada a uns 450 m sobre el nivell del mar. A més, l’extracció es faria per etapes que consistirien a rebaixar el terreny i fer la regeneració integral minimitzant així l’impacte visual derivat de l’activitat. La pedrera estaria situada en un àmbit a tocar del monestir d’Escornalbou, al costat de l’estret dels Algars i sota el cim de coll Rodó, a una distància d’1 km aproximadament del nucli urbà.

El projecte havia aconseguit els permisos necessaris de l’Ajuntament i només restava a l’espera que el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) hi donés el vistiplau definitiu perquè se signés la llicència d’activitats favorablement.

Les opinions contraposades pel que fa a la pedrera
L’Ajuntament de l’Argentera defensava que la instal•lació de la pedrera generaria beneficis econòmics per a les finances municipals i, a més, l’alcalde, Lluís Castellví, de Convergència i Unió (CiU), destacava que les característiques de l’extracció farien que la pedrera fos ”modèlica“ no només al territori català sinó també a l’Estat espanyol i al sud d’Europa. Tanmateix, el grup ecologista Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) es va mostrar contrari a l’actuació des del principi per l’impacte ambiental i social que podria generar. El GEPEC al•legava que l’àmbit d’actuació del projecte afectava el naixement de dos barrancs i també zones de la serra de l’Argentera i la desenrocada del Bailon, espais d’alt valor natural i paisatgístic on a més hi vivien espècies d’ocells singulars i amenaçats. El grup ecologista va denunciar la situació en una notícia que es va publicar l’1 de setembre de 2009 al diari El Punt, la qual cosa que va fer que un grup de veïns de l’Argentera creessin l’Associació per la Defensa del Territori i Patrimoni de l’Argentera i l’Entorn (DEFENTERRA) amb la voluntat d’aturar l’execució de la pedrera.

El primer acte reivindicatiu de DEFENTERRA va ser una caminada popular el 20 de març de 2010. A la jornada van assistir més d’una cinquantena de persones tant del mateix municipi com de municipis propers, així com residents de Barcelona i Reus que passaven les vacances i caps de setmana a l’Argentera. A més, l’acte també va rebre el suport d’altres plataformes com l’Associació Esportiva de Riudecanyes o diverses agrupacions de Mont-roig i Riudecols. La caminada va anar del poble de l’Argentera, passant pel lloc a on es projectava la pedrera, fins al castell d’Escornalbou on David Molina, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Joan Olivella, membre del grup ecologista l’Escurçó, van fer una xerrada sobre l’impacte potencial de la pedrera. Davant d’aquest acte de protesta l’alcalde de l’Argentera es va mostrar molt sorprès i va reiterar que s’estava treballant amb l’empresa per minimitzar el possible impacte del projecte en el territori.

A l’abril la preocupació de DEFENTERRA per l’activitat extractiva va augmentar després d’una entrevista amb l’alcalde de Vilanova d’Escornalbou, Sergi Ciurana, el qual va assegurar que no donaria permís de pas als camions de la pedrera de manera que s’hauria de fer un accés nou. L’associació considerava que la creació d’una sortida nova per als camions de gran tonatge era una altra agressió mediambiental comparable a la pedrera mateixa, i entenia que una infraestructura com aquesta obria la porta a possibles noves pedreres que en acabar la seva vida útil es podien convertir en abocadors. DEFENTERRA va lamentar que l’Ajuntament, sota pretextos econòmics, apostés per pedreres i, en canvi, no preveiés activitats de futur com el turisme rural, la producció ecològica o els esports d’aventura.

A final d’any el Departament de Medi Ambient continuava estudiant l’expedient.

Més informació
www.gepec.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Camp