Dijous 2 de Febrer de 2023
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. VEGUERIA DE LA CATALUNYA CENTRAL
Arnau Urgell
Actualitzat a 31/12/2010
El mes de juliol s'aprova la Llei de vegueries, amb la inclusió de la vegueria de la Catalunya Central, si bé la seva constitució requerirà la modificació dels límits provincials per part del Congrés dels Diputats. El text no defineix la capital tot i que fonts de Governació admeten que la seva aposta és Manresa. De fet, aquesta qüestió és font de conflicte entre la capital del Bages i Vic des de bon començament del procés, l’any 2003. Per altra banda, l’Anoia es manté dividida pel que fa a la seva adscripció a la Catalunya Central, i el Berguedà i Solsona demanen acollir algunes de les seus territorials dels departaments que fins al moment es reparteixen Vic i Manresa.
Antecedents 2004
La reforma del model d’organització territorial de Catalunya, que formava part de l’ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D’ESQUERRES, incloïa la creació de l’àmbit de la Catalunya Central, tal com proposava l’Informe Roca, format per les comarques de l’Anoia, el Bages, Osona, el Berguedà i el Solsonès. El 29 de desembre de 2003 es va nomenar Josep Ramon Mora (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV) com a primer subdelegat del Govern de la Catalunya Central –depenia de la delegació de Barcelona–. Tres anys després, el va substituir, ja com a delegat, l’alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega (Entesa pel Progrés Municipal, EPM), que va ser el primer a estrenar la doble seu de Manresa i Vic –fins aleshores les oficines eren a Barcelona.
El 2003 va començar la pugna entre Vic i Manresa –i en menor mesura, Igualada– per ocupar la capitalitat única o compartida del futur àmbit. Així mateix, el març de 2004 va sorgir la reclamació per crear la VEGUERIA DE L’ALT TER, formada per Osona i el Ripollès –i oberta a la Garrotxa–, no prevista pel Govern. Aquesta reivindicació va anar perdent força amb els anys i pràcticament va desaparèixer el 2008. Tanmateix aquell any l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal (Convergència i Unió, CiU), va proposar estructurar el que denominava la Catalunya interior (des de l'Alt Anoia fins al Ripollès i la Garrotxa) com a àmbit d’organització territorial i també com a espai de relacions socioeconòmiques.
Un altre focus de conflicte era l'Anoia: mentre la majoria de municipis apostava per la VEGUERIA DEL PENEDÈS, els municipis del nord volien formar part de la Catalunya Central i no descartaven crear una comarca pròpia, per bé que la capital, Igualada, per la seva banda, es manifestava a favor de formar part de la vegueria de Barcelona.
Molt debat per la capitalitat
A començament de 2009, mentre la tramitació de la Llei d’organització de vegueries continuava aturada, es reproduïa el debat sobre la capitalitat de la Catalunya Central. La posada en funcionament el mes de febrer de la delegació del Departament d’Educació a Manresa –tot i que també amb oficines a Vic i a Igualada– va aixecar molts recels a l’Anoia on es percebia la decisió com una manera de desenvolupar la vegueria de facto mentre no existia la llei.
El mes de març l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou (Esquerra Republicana e Catalunya, ERC), aprofitava la visita del delegat del Govern, Jordi Fàbrega, per reclamar almenys una seu d’un departament. Tot i això, Fàbrega va recordar que l’aposta del Govern era repartir les seus “bàsicament” entre Manresa i Vic. Ara bé, malgrat tot, l’alcalde donava ple suport a la possibilitat de pertànyer “a la regió central per sentit comú”, contràriament al Consell Comarcal que apostava per formar de la vegueria lleidatana. A més, defensava “fermament” les vegueries com una distribució territorial “autòctona”.
El repartiment de delegacions entre Manresa i Vic continuava preocupant Igualada. En aquest sentit, el grup municipal de CiU va denunciar la manca d’influència o de voluntat política de l'Entesa –formació en la qual es presenten coalitzades el PSC i ICV–. “No estan fent cap pas perquè la capital de l'Anoia pugui acollir alguna delegació, ara que ja en queden poques per repartir”, va afirmar el portaveu convergent, Marc Castells. El tinent d’alcalde igualadí, Jordi Riba (l’Entesa per Igualada, EPI), va respondre que CiU no podia demanar delegacions de la Catalunya Central mentre defensava la vegueria del Penedès.
La confrontació política a Igualada per l’organització territorial va pujar un grau al maig. L’equip de govern de l’Entesa va aprofitar una majoria circumstancial –mancava un regidor d’ERC– per aprovar, amb el vot de qualitat de l’alcalde, una moció d’urgència que reclamava que la capital de l'Anoia passés a formar part de la vegueria de Barcelona. D’aquesta manera, s’anul•lava el text de 2007 per reclamar la regió del Penedès. Tanmateix, en el següent ple, l’oposició va fer valer la seva majoria simple per tal d’aprovar una moció que tornava a donar suport a la creació de la vegueria del Penedès.
Mentrestant, el president del Consell Comarcal del Berguedà, Sergi Roca (CiU), va suggerir la fórmula de la capitalitat rotatòria per “facilitar l’aplicació del reequilibri territorial”. Més enllà de les propostes, el Govern continuava la seva descentralització i el 23 de juliol va inaugurar de cop tres delegacions a la plaça Major de Vic: Cultura, Governació i Acció Social. Fins en aquell moment Manresa concentrava quatre seus (Salut, Educació, Interior i Innovació i Universitats) i dues eren per a la capital d’Osona (Agricultura i Medi Ambient). A més, la delegació del Govern era bicèfala, amb oficines a les dues ciutats.
El mes de juliol s'aprova la Llei de vegueries, amb la inclusió de la vegueria de la Catalunya Central, si bé la seva constitució requerirà la modificació dels límits provincials per part del Congrés dels Diputats. El text no defineix la capital tot i que fonts de Governació admeten que la seva aposta és Manresa. De fet, aquesta qüestió és font de conflicte entre la capital del Bages i Vic des de bon començament del procés, l’any 2003. Per altra banda, l’Anoia es manté dividida pel que fa a la seva adscripció a la Catalunya Central, i el Berguedà i Solsona demanen acollir algunes de les seus territorials dels departaments que fins al moment es reparteixen Vic i Manresa.
Antecedents 2004
La reforma del model d’organització territorial de Catalunya, que formava part de l’ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D’ESQUERRES, incloïa la creació de l’àmbit de la Catalunya Central, tal com proposava l’Informe Roca, format per les comarques de l’Anoia, el Bages, Osona, el Berguedà i el Solsonès. El 29 de desembre de 2003 es va nomenar Josep Ramon Mora (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV) com a primer subdelegat del Govern de la Catalunya Central –depenia de la delegació de Barcelona–. Tres anys després, el va substituir, ja com a delegat, l’alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega (Entesa pel Progrés Municipal, EPM), que va ser el primer a estrenar la doble seu de Manresa i Vic –fins aleshores les oficines eren a Barcelona.
El 2003 va començar la pugna entre Vic i Manresa –i en menor mesura, Igualada– per ocupar la capitalitat única o compartida del futur àmbit. Així mateix, el març de 2004 va sorgir la reclamació per crear la VEGUERIA DE L’ALT TER, formada per Osona i el Ripollès –i oberta a la Garrotxa–, no prevista pel Govern. Aquesta reivindicació va anar perdent força amb els anys i pràcticament va desaparèixer el 2008. Tanmateix aquell any l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal (Convergència i Unió, CiU), va proposar estructurar el que denominava la Catalunya interior (des de l'Alt Anoia fins al Ripollès i la Garrotxa) com a àmbit d’organització territorial i també com a espai de relacions socioeconòmiques.
Un altre focus de conflicte era l'Anoia: mentre la majoria de municipis apostava per la VEGUERIA DEL PENEDÈS, els municipis del nord volien formar part de la Catalunya Central i no descartaven crear una comarca pròpia, per bé que la capital, Igualada, per la seva banda, es manifestava a favor de formar part de la vegueria de Barcelona.
Molt debat per la capitalitat
A començament de 2009, mentre la tramitació de la Llei d’organització de vegueries continuava aturada, es reproduïa el debat sobre la capitalitat de la Catalunya Central. La posada en funcionament el mes de febrer de la delegació del Departament d’Educació a Manresa –tot i que també amb oficines a Vic i a Igualada– va aixecar molts recels a l’Anoia on es percebia la decisió com una manera de desenvolupar la vegueria de facto mentre no existia la llei.
El mes de març l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou (Esquerra Republicana e Catalunya, ERC), aprofitava la visita del delegat del Govern, Jordi Fàbrega, per reclamar almenys una seu d’un departament. Tot i això, Fàbrega va recordar que l’aposta del Govern era repartir les seus “bàsicament” entre Manresa i Vic. Ara bé, malgrat tot, l’alcalde donava ple suport a la possibilitat de pertànyer “a la regió central per sentit comú”, contràriament al Consell Comarcal que apostava per formar de la vegueria lleidatana. A més, defensava “fermament” les vegueries com una distribució territorial “autòctona”.
El repartiment de delegacions entre Manresa i Vic continuava preocupant Igualada. En aquest sentit, el grup municipal de CiU va denunciar la manca d’influència o de voluntat política de l'Entesa –formació en la qual es presenten coalitzades el PSC i ICV–. “No estan fent cap pas perquè la capital de l'Anoia pugui acollir alguna delegació, ara que ja en queden poques per repartir”, va afirmar el portaveu convergent, Marc Castells. El tinent d’alcalde igualadí, Jordi Riba (l’Entesa per Igualada, EPI), va respondre que CiU no podia demanar delegacions de la Catalunya Central mentre defensava la vegueria del Penedès.
La confrontació política a Igualada per l’organització territorial va pujar un grau al maig. L’equip de govern de l’Entesa va aprofitar una majoria circumstancial –mancava un regidor d’ERC– per aprovar, amb el vot de qualitat de l’alcalde, una moció d’urgència que reclamava que la capital de l'Anoia passés a formar part de la vegueria de Barcelona. D’aquesta manera, s’anul•lava el text de 2007 per reclamar la regió del Penedès. Tanmateix, en el següent ple, l’oposició va fer valer la seva majoria simple per tal d’aprovar una moció que tornava a donar suport a la creació de la vegueria del Penedès.
Mentrestant, el president del Consell Comarcal del Berguedà, Sergi Roca (CiU), va suggerir la fórmula de la capitalitat rotatòria per “facilitar l’aplicació del reequilibri territorial”. Més enllà de les propostes, el Govern continuava la seva descentralització i el 23 de juliol va inaugurar de cop tres delegacions a la plaça Major de Vic: Cultura, Governació i Acció Social. Fins en aquell moment Manresa concentrava quatre seus (Salut, Educació, Interior i Innovació i Universitats) i dues eren per a la capital d’Osona (Agricultura i Medi Ambient). A més, la delegació del Govern era bicèfala, amb oficines a les dues ciutats.
Un altre territori que demanava la seva adscripció a la Catalunya Central era el Moianès –deu municipis que actualment queden repartits entre el Vallès Oriental (5), Bages (4) i Osona (1) –. En aquest sentit, a final de novembre van anunciar que lliurarien al Departament de Governació la petició oficial per iniciar els tràmits per reconèixer la seva realitat comarcal. Quatre municipis ja havien aprovat mocions i s’esperava que els sis restants ho fessin abans d’acabar l’any. El debat sobre les vegueries havia fet recuperar les mocions aprovades entre el 2003 i el 2005 però afegint-hi la petició de formar part de la regió central. D’aquella primera onada per aconseguir comarca pròpia –tal com assenyalava el denominat Informe Roca–, se'n va apartar Santa Maria d’Oló que va votar en referèndum mantenir-se al Bages.
La capitalitat provoca canvis a l’esborrany de la llei
El 4 de desembre de 2009 el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar l’Avantprojecte de llei d’organització de vegueries, redactat pel Departament de Governació i Administracions Públiques. El text mantenia les set vegueries –no incloïa ni el Penedès ni l’Alt Ter–, però modificava algunes denominacions –la regió formada per l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès passava a anomenar-se Central.
L’esborrany situava la capitalitat a Manresa, un fet que va causar indignació a Vic i que va provocar una reunió d’urgència entre l’alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, i el conseller de Governació, Jordi Ausàs (ERC). El 15 de desembre la comissió de govern local aprovava l’Avantprojecte –tràmit previ a enviar la llei al consell executiu del Govern ,que la podria aprovar el 5 de gener– amb diversos canvis. El més significatiu era l’eliminació de qualsevol referència a les capitals. En aquest sentit, el text apostava perquè les decidissin els consells de vegueria una vegada es constituïssin. La modificació no va ser gens ben rebuda a Manresa on tots els grups municipals del consistori van signar un manifest per reclamar la capitalitat: “no es pot ignorar el seu volum demogràfic i d’activitat econòmica i productiva, a més de la centralitat demogràfica, que la fan ser capital de fet”, afirmaven.
El 2010 va començar amb la constatació que el Govern no podria aprovar el projecte a la primeria de gener. Mentrestant, els set municipis de l'Alta Segarra –amb capital a Calaf i que formen part de l'Anoia– van fer públic un manifest per reclamar una comarca pròpia i l’adscripció a la Catalunya Central. Per altra banda, el Consell Comarcal del Berguedà se sumava a les peticions de l’Ajuntament de Solsona i del Consell Comarcal de l’Anoia per tenir una delegació dels serveis territorials. El seu president, Sergi Roca, en demanava alguna de relacionada amb el turisme, el medi natural, l’agricultura o la ramaderia, al mateix temps que admetia que pertànyer a la Catalunya Central “no els feia una il•lusió especial”.
Un altre petit front de conflicte era el dels municipis osonencs que fins aleshores formen part de la demarcació de Girona –Espinelves, Vidrà i Viladrau– i que la nova llei els situava a la Catalunya Central. Els seus alcaldes no descartaven convocar consultes per demanar formar part de la vegueria gironina si finalment Manresa esdevenia la seva única capital.
El 23 de gener el conseller Ausàs afirmava que la seu del consell de Vegueria la determinaria el Govern –tot i que a l’Avantprojecte s’indicava que ho faria el mateix organisme de la vegueria– i que descartaven la possibilitat d’establir cocapitals. El titular de Governació va admetre que no hi havia data per a la constitució de la vegueria Central –juntament amb la de l’Alt Pirineu–, ja que caldria modificar els límits provincials per part del Congrés dels Diputats.
La llei no determina les seus institucionals
El 2 de febrer de 2010 el Govern va aprovar la LLEI D'ORGANITZACIÓ EN VEGUERIES. El text feia servir la denominació de “seus institucionals” per referir-se a les capitals i només n’explicitava la de les Terres de l’Ebre a Tortosa –les de les quatre actuals províncies es donen per fetes–, mentre que deixava per al Parlament, a proposta del Govern, les de la vegueria Central i de l’Alt Pirineu i Aran.
Les reaccions a les comarques centrals van ser diverses. L’alcalde de Manresa, Josep Camprubí (PSC), celebrava que l’àmbit no s’hagués escapçat –l’Anoia es mantenia a la regió– i considerava que era clau assegurar el finançament i els serveis que fins al moment havia garantit la Diputació de Barcelona. En canvi, el seu homòleg de Vic advertia que es continuaria lluitant per la cocapitalitat –-i és que fonts de Governació havien admès que encara que no fos explícita, la seva proposta de seu institucional era Manresa–. L’aprovació de la llei per part del Govern no havia fet canviar la posició d’Igualada, que volia formar part de la regió barcelonina, mentre la resta de la comarca apostava pel Penedès o per la Catalunya Central. El nou alcalde de Solsona, David Rodríguez (ERC), es mostrava molt satisfet amb l’avançament de la llei: “Ja és hora que s’apliqui l’Estatut”, va declarar.
També hi havia satisfacció a l’Alta Segarra pel fet de situar l’Anoia a la Catalunya Central. Tot i això, l’alcaldessa de Calaf, Maria Antonia Trullàs (CiU), recordava que mantenien la voluntat de constituir-se en comarca i obria la porta a altres municipis de fora de l’Anoia com Torà (la Segarra). Precisament, tres dies després de l’aprovació de la llei, els veïns de Torà decidien per unanimitat iniciar els tràmits per passar al Solsonès i, d’aquesta manera, formar part de la vegueria Central. Una petició que també va fer setmanes més tard i que va rebre el suport del Consell Comarcal solsoní.
S’aprova la Llei però la Catalunya Central queda en suspens
El 28 de juny de 2010 el Tribunal Constitucional (TC) va emetre la sentència sobre el recurs que el Partit Popular (PP) havia presentat contra 114 dels 223 articles del nou Estatut de Catalunya. El Tribunal estipulava que la Generalitat només podia optar a convertir les diputacions en consells de vegueria i recordava que l’alteració dels límits provincials corresponien a una llei orgànica estatal.
Finalment, el 27 de juliol el Parlament va aprovar amb els vots del PSC, ERC i ICV la Llei de vegueries. Es preveia que després de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 es constituïssin els consells de vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona mentre el de la Catalunya Central quedaria pendent, entre altres aspectes, de la modificació dels límits provincials per part del Congrés dels Diputats.
La capitalitat provoca canvis a l’esborrany de la llei
El 4 de desembre de 2009 el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar l’Avantprojecte de llei d’organització de vegueries, redactat pel Departament de Governació i Administracions Públiques. El text mantenia les set vegueries –no incloïa ni el Penedès ni l’Alt Ter–, però modificava algunes denominacions –la regió formada per l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès passava a anomenar-se Central.
L’esborrany situava la capitalitat a Manresa, un fet que va causar indignació a Vic i que va provocar una reunió d’urgència entre l’alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, i el conseller de Governació, Jordi Ausàs (ERC). El 15 de desembre la comissió de govern local aprovava l’Avantprojecte –tràmit previ a enviar la llei al consell executiu del Govern ,que la podria aprovar el 5 de gener– amb diversos canvis. El més significatiu era l’eliminació de qualsevol referència a les capitals. En aquest sentit, el text apostava perquè les decidissin els consells de vegueria una vegada es constituïssin. La modificació no va ser gens ben rebuda a Manresa on tots els grups municipals del consistori van signar un manifest per reclamar la capitalitat: “no es pot ignorar el seu volum demogràfic i d’activitat econòmica i productiva, a més de la centralitat demogràfica, que la fan ser capital de fet”, afirmaven.
El 2010 va començar amb la constatació que el Govern no podria aprovar el projecte a la primeria de gener. Mentrestant, els set municipis de l'Alta Segarra –amb capital a Calaf i que formen part de l'Anoia– van fer públic un manifest per reclamar una comarca pròpia i l’adscripció a la Catalunya Central. Per altra banda, el Consell Comarcal del Berguedà se sumava a les peticions de l’Ajuntament de Solsona i del Consell Comarcal de l’Anoia per tenir una delegació dels serveis territorials. El seu president, Sergi Roca, en demanava alguna de relacionada amb el turisme, el medi natural, l’agricultura o la ramaderia, al mateix temps que admetia que pertànyer a la Catalunya Central “no els feia una il•lusió especial”.
Un altre petit front de conflicte era el dels municipis osonencs que fins aleshores formen part de la demarcació de Girona –Espinelves, Vidrà i Viladrau– i que la nova llei els situava a la Catalunya Central. Els seus alcaldes no descartaven convocar consultes per demanar formar part de la vegueria gironina si finalment Manresa esdevenia la seva única capital.
El 23 de gener el conseller Ausàs afirmava que la seu del consell de Vegueria la determinaria el Govern –tot i que a l’Avantprojecte s’indicava que ho faria el mateix organisme de la vegueria– i que descartaven la possibilitat d’establir cocapitals. El titular de Governació va admetre que no hi havia data per a la constitució de la vegueria Central –juntament amb la de l’Alt Pirineu–, ja que caldria modificar els límits provincials per part del Congrés dels Diputats.
La llei no determina les seus institucionals
El 2 de febrer de 2010 el Govern va aprovar la LLEI D'ORGANITZACIÓ EN VEGUERIES. El text feia servir la denominació de “seus institucionals” per referir-se a les capitals i només n’explicitava la de les Terres de l’Ebre a Tortosa –les de les quatre actuals províncies es donen per fetes–, mentre que deixava per al Parlament, a proposta del Govern, les de la vegueria Central i de l’Alt Pirineu i Aran.
Les reaccions a les comarques centrals van ser diverses. L’alcalde de Manresa, Josep Camprubí (PSC), celebrava que l’àmbit no s’hagués escapçat –l’Anoia es mantenia a la regió– i considerava que era clau assegurar el finançament i els serveis que fins al moment havia garantit la Diputació de Barcelona. En canvi, el seu homòleg de Vic advertia que es continuaria lluitant per la cocapitalitat –-i és que fonts de Governació havien admès que encara que no fos explícita, la seva proposta de seu institucional era Manresa–. L’aprovació de la llei per part del Govern no havia fet canviar la posició d’Igualada, que volia formar part de la regió barcelonina, mentre la resta de la comarca apostava pel Penedès o per la Catalunya Central. El nou alcalde de Solsona, David Rodríguez (ERC), es mostrava molt satisfet amb l’avançament de la llei: “Ja és hora que s’apliqui l’Estatut”, va declarar.
També hi havia satisfacció a l’Alta Segarra pel fet de situar l’Anoia a la Catalunya Central. Tot i això, l’alcaldessa de Calaf, Maria Antonia Trullàs (CiU), recordava que mantenien la voluntat de constituir-se en comarca i obria la porta a altres municipis de fora de l’Anoia com Torà (la Segarra). Precisament, tres dies després de l’aprovació de la llei, els veïns de Torà decidien per unanimitat iniciar els tràmits per passar al Solsonès i, d’aquesta manera, formar part de la vegueria Central. Una petició que també va fer setmanes més tard i que va rebre el suport del Consell Comarcal solsoní.
S’aprova la Llei però la Catalunya Central queda en suspens
El 28 de juny de 2010 el Tribunal Constitucional (TC) va emetre la sentència sobre el recurs que el Partit Popular (PP) havia presentat contra 114 dels 223 articles del nou Estatut de Catalunya. El Tribunal estipulava que la Generalitat només podia optar a convertir les diputacions en consells de vegueria i recordava que l’alteració dels límits provincials corresponien a una llei orgànica estatal.
Finalment, el 27 de juliol el Parlament va aprovar amb els vots del PSC, ERC i ICV la Llei de vegueries. Es preveia que després de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 es constituïssin els consells de vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona mentre el de la Catalunya Central quedaria pendent, entre altres aspectes, de la modificació dels límits provincials per part del Congrés dels Diputats.
