Diumenge 21 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABOCADOR DE RESIDUS INDUSTRIALS A SERÒS
Josep Ramon Mòdol
Finca Margarita, on es preveia emplaçar l'abocador Foto: Josep Ramon Mòdol
Actualitzat a 31/12/2010

L’empresa Dipòsits Controlats de Catalunya promou la construcció d’un dipòsit de residus industrials a Seròs. La iniciativa, que rep el suport de l’equip de govern de l’Ajuntament, té l’oposició dels consistoris veïns, dels sindicats agraris, de les cooperatives i d’entitats ecologistes, que addueixen la proximitat als seus nuclis urbans i la possible contaminació de les aigües de reg. El projecte resta aturat, en espera de l’aprovació de l’estudi ambiental.


Seròs és un municipi del sud-oest del Segrià amb un gran terme (98 km2) i una població de 1.864 habitants el 2009, que limita al nord amb el terme aragonès de Fraga, al nord-est amb Aitona, a l’est amb Llardecans i Maials, al sud amb Almatret (tots quatre municipis del Segrià), al sud-oest amb Mequinensa (Osca) i a l’oest amb la Granja d’Escarp i Massalcoreig (tots dos del Segrià). El nucli urbà de Seròs es troba a l’extrem nord-oest del municipi, en la zona de regadiu situada al marge nord-oest del riu Segre.

Seròs, possible ubicació d’un dipòsit controlat de residus
L'alcalde de Seròs, Gabriel Pena (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), va fer públic a final de març de 2009 que diverses empreses dedicades a la gestió de residus s'havien interessat per instal•lar un dipòsit controlat de residus industrials a la localitat, encara que no va aclarir la posició de l'Ajuntament sobre les instal•lacions, que va definir com un ecoparc més que no pas com un abocador. Pena va explicar que en aquest tipus d'instal•lacions es tractaven els residus fins a aconseguir una matèria totalment inerta, que després es compactava i s'embalava, sense generar ni pudors ni lixiviats.

Pena es va comprometre a no permetre la construcció d’abocadors al municipi mentre ell en fos alcalde, però va alertar que el consistori veuria amb bons ulls iniciatives que generessin recursos sempre que estiguessin dins de la llei i que no deterioressin el medi ambient. En aquest sentit, va afirmar que s’havia fet una visita a l'Ecoparc de Cerdanyola del Vallès, en què van participar, a més de l'equip de govern, els regidors de Convergència i Unió (CiU) a l'oposició i un tècnic de Medi Ambient de la Diputació de Lleida.

El portaveu de CiU a l'Ajuntament de Seròs, Ricardo Plaza, va declinar posicionar-se sobre la possible instal•lació del dipòsit fins que no hi hagués un projecte concreta de la infraestructura. Plaza també va assegurar que durant el febrer de 2009, el propietari d’uns terrenys a la Vall d’Oliva (on es podria ubicar aquest dipòsit) i una de les empreses interessades van dur a terme prospeccions geològiques.

Es presenta el projecte
L’Ajuntament de Seròs va rebre i registrar el 30 de juny el Projecte de dipòsit controlat classe II a la finca Mina Margarita Seròs i el va presentar l'1 de juliol a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH).

Des de l’oposició, el grup municipal de CiU denunciava que l’equip de govern havia iniciat els tràmits per a la construcció del dipòsit sense informar la resta de regidors de la corporació, atès que l'alcalde, Gabriel Pena, no va informar-ne els portaveus de l'oposició de CiU i d'Independents per Seròs fins al setembre. CiU també lamentava que no s’hagués convocat cap ple en els darrers sis mesos, i reclamaven a l’alcalde que complís el seu compromís de no permetre cap abocador al municipi.

El 22 de desembre de 2009 es publicava al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) l’anunci d’informació pública sobre la sol•licitud d’autorització ambiental relativa al projecte i l’estudi d’impacte ambiental del dipòsit controlat de residus no perillosos de Seròs, promogut per l’empresa Dipòsits Controlats de Catalunya (DCC). El projecte i l’estudi d’impacte ambiental es van posar a informació pública a les dependències de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) dels Serveis Territorials del DMAH a Lleida durant un termini de trenta dies hàbils, per tal que s’hi poguessin presentar les al•legacions pertinents.

El projecte s’ubicava en el terrenys anomenats Finca Margarita, en el paratge anomenat la Vall d’Oliva, prop del barranc de l’Aiguamoll, afluent de l’Ebre, i que actuava com a límit municipal amb el terme d’Almatret (Segrià). Les instal•lacions, que ocuparien una superfície aproximada de 17,3 ha i que s’organitzarien en dues cel•les o vasos contenidors, tenien capacitat per acollir 1,5 milions de tones de residus, i seguirien un patró de localització molt semblant a altres equipaments similars*.

El lloc triat estava lluny del centre urbà (Seròs es trobava a uns 11 km), quedava separat pels Tossals de Montmeneu (declarats espai d’interès natural –EIN–) i era pròxim al límit municipal amb altres municipis, els centres urbans dels quals quedaven més a la vora del dipòsit (Almatret es trobava a uns 6 km, i Maials i la Granja d’Escarp a uns 8).
Una imatge del tossal de Montmeneu, pròxim a la finca Margarita Foto: Josep Ramon Mòdol
L’Ajuntament de Seròs va aprovar inicialment el 13 d’abril de 2010, mitjançant un decret d’alcaldia, un pla especial urbanístic (PEU) per permetre la instal•lació en sòl no urbanitzable del dipòsit de residus industrials. Es va obrir un termini d’informació pública d’un mes per tal que es poguessin presentar al•legacions al pla, el qual finalitzava a la darreria de maig de 2010.

Creix l’oposició al projecte
A principi de 2010 es va iniciar un ampli moviment ciutadà en contra del projecte, que incloïa els ajuntaments d’Aitona, Almatret, la Granja d'Escarp, Llardecans, Maials i Torrebesses, els grups polítics de CiU i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a l’oposició de l’Ajuntament de Seròs, la comunitat de regants del Segrià Sud, la plataforma veïnal Almatret Net, els sindicats Unió de Pagesos (UP) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), les entitats ecologistes Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural (IPCENA) i Ecologistes en Acció de Catalunya, i també les cooperatives d'Almatret, Maials i Llardecans.

Aquest moviment va derivar en la presentació d’un centenar d’al•legacions per part d’algunes d’aquestes entitats (els ajuntaments d’Almatret, Llardecans, Maials i Torrebesses, els grups ecologistes IPCENA i Ecologistes en Acció de Catalunya, i Almatret Net) i per part de veïns que, a tall particular, se centraven en la idea que l'abocador perjudicaria les explotacions agràries, el reg, l’abastament d'aigua potable i el medi ambient. També asseguraven que l'abocador comportaria molèsties als veïns pel freqüent pas de camions amb residus, i en criticaven la ubicació en terrenys inestables, ja que en el passat en aquells espais s’havien fet extraccions mineres i les finques tenien galeries que podien cedir en qualsevol moment. A més, destacaven la proximitat de les instal•lacions a un barranc que portava l'aigua al pantà de Riba-roja, i també a diferents espais inclosos a la XARXA NATURA 2000.

A mitjan març la Diputació de Lleida va aprovar (amb el suport de tots els grups excepte ERC) una moció que expressava el rebuig de la institució a l’actual emplaçament previst per al dipòsit, argumentant que els municipis veïns s’hi mostraven contraris i que no s’havia demostrat que la instal•lació no perjudicaria les poblacions circumdants ni les explotacions agràries de la zona. La moció també demanava l’ampliació de les compensacions a tots els municipis afectats.

El president de la Diputació, Jaume Gilabert, i el vicepresident i alcalde de Seròs, Gabriel Pena, ambdós d’ERC, van defensar el projecte, tot i que l’alcalde es va comprometre a retirar-lo si l’estudi que estava duent a terme la Diputació per determinar les conseqüències ambientals del projecte demostrava que la ubicació triada no era la idònia.

A principi de juny uns 400 manifestants contraris a l’abocador van tallar la carretera C-12. Els alcaldes presents van criticar el fet que es volgués tirar endavant el projecte sense el consens del territori. Josep Maria Teixidó, portaveu socialista a Seròs, va puntualitzar que el dipòsit era una iniciativa privada i que no estaven garantides les compensacions que havia promès l’empresa.

L’Ajuntament i l’empresa promotora exposen les seves raons
L’alcalde de Seròs va reiterar el seu suport al projecte, tot fent incidència en el fet que el seu consistori no n’era el promotor i que depenia de les resolucions de la Generalitat. Pena va insistir que la planta no provocaria contaminació ni molèsties a Seròs o als pobles veïns, i afirmava, també, que les compensacions, que es calculaven entorn dels 300.000 € anuals durant els quinze anys de vida previstos per a la instal•lació, permetrien la reducció a una xifra testimonial del rebut d’escombraries per als veïns del seu municipi.

A principi de març, i davant l’allau d'al•legacions presentades contra el dipòsit, la promotora es defensava assegurant que era una instal•lació neta i que no perjudicava ni l'entorn ni els veïns. DCC va presentar un plànol on mostrava la canalització del barranc de l’Aiguamoll que havien previst al projecte perquè l'aigua de pluja no passés per sobre dels vasos del dipòsit i arribés neta al riu. També van insistir que els residus arribarien a Seròs triats i envasats, sense perill per als veïns.

Martí Solé, director de DCC, preveia poder transportar els residus en tren i evitar així les molèsties derivades del pas continu de camions, que era un altre dels punts que preocupaven els opositors del projecte. L'empresa encara no tenia, però, enllestit el pla comercial i no precisava d’on vindrien els residus. Solé també va sortir al pas de les acusacions d’intent de suborn efectuades pel portaveu d’IPCENA, Joan Vázquez. Solé va assegurar que havia ofert a Vázquez la supervisió ambiental de la instal•lació perquè la promotora buscava tenir una auditoria independent i lligada al territori per controlar l'aspecte mediambiental del dipòsit.

Medi Ambient paralitza el projecte
A mitjan setembre de 2010, el DMAH, en la ponència ambiental que analitzava el projecte i en resposta a una moció presentada pel Consell Comarcal amb què es demanava el canvi d’emplaçament del dipòsit de residus industrials de Seròs, en va suspendre temporalment la tramitació fins que el CCS aportés estudis i informes que avalessin una ubicació alternativa dins la mateixa comarca.

Aquesta resolució fou valorada positivament tant pels partidaris de la instal•lació, que remarcaven que el DMAH considerava idònia la ubicació inicial, com pels detractors, que reclamaven al Consell Comarcal la valoració d’alternatives, així com la possibilitat que l’abocador fos gestionat des del territori i recollís residus només de la demarcació de Lleida.

Per la seva part, des del Consell Comarcal es considerava que l’entitat no disposava de les competències necessàries per decidir on ubicar instal•lacions de residus, i que en tot cas la decisió pertocava prendre-la al DMAH.

Tot i l’aturada del procés, es va mantenir l’acte de protesta a Lleida del 25 de setembre, que va reunir uns 400 manifestants davant de la seu de la delegació del Govern, on els sis alcaldes afectats (d’Aitona, Almatret, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials i Torrebesses) van entregar un manifest en el qual demanaven a la Generalitat que es retirés el projecte.

Estudi comparatiu respecte de l’Ecoparc de Cerdanyola
A mitjan mes de novembre de 2010, els alcaldes de les sis poblacions afectades van presentar un informe realitzat per la consultoria Ambiter en el qual es comparava el dipòsit situat a l’ARGILERA ELENA de Cerdanyola del Vallès amb el projecte de Seròs.

L’estudi destacava com a principals diferències entre tots dos dipòsits les dimensions (el de Seròs era 1,5 vegades més gran que el de Cerdanyola), el fet que a Seròs rebria residus sense tractar d'indústries de diversos sectors (paperer, tèxtil, químic, restes animals i terres contaminades), la ubicació en una zona agrícola allunyada de les zones generadores de residus, l’elecció d’uns terrenys inestables situats sobre galeries d’antigues mines i la gestió privada de les instal•lacions (a Cerdanyola la gestió anava a càrrec d’una entitat supramunicipal on participaven diferents ajuntaments).

Els alcaldes van presentar l’informe al DMAH per tal que suspengués definitivament el projecte.

A final de 2010, el projecte encara no havia rebut l'autorització ambiental per part del DMAH i el PEU restava pendent de l’aprovació provisional per part del consistori i de poder continuar avançant després de rebre, també, l’aprovació posterior de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL).

Més informació
www.seros.cat

* El dipòsit controlat de residus municipals de Montoliu de Lleida es va ubicar l’any 2000 també en un indret apartat del municipi, proper al riu Set, que exercia de límit municipal amb els termes de Sunyer i Alfés, els quals tenien la instal•lació molt a la vora dels seus nuclis urbans (uns 2 km, aproximadament), mentre que el nucli de Montoliu de Lleida es trobava a més de 3 km i separat del lloc pels Tossalets.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Segrià