Diumenge 26 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PLA URBANÍSTIC DE LA VILA DELS JOCS DEL MEDITERRANI (TARRAGONA)
Josep Ramon Mòdol
Actualitzat a 31/12/2010
Tarragona es presenta com a candidata a l’organització dels Jocs del Mediterrani de l’any 2017. El projecte, amb una inversió prevista de 287 MEUR, inclou, a més d’equipaments esportius, una vila mediterrània de més d’un miler d’habitatges per allotjar els atletes, que després de descartar localitzacions com la Ciutat de Repòs i de Vacances o el Parc Científic i Tecnològic, s’ubica a l’ARE de Pou Boronat.
Els Jocs del Mediterrani són una competició que es disputa cada quatre anys i on participen els 24 països que envolten el mar Mediterrani. La primera edició tingué lloc el 1951, i actualment s’han disputat setze jocs. L'emblema de la competició són tres anells que simbolitzen els tres continents que hi prenen part: Europa, Àsia i Àfrica. L’òrgan de govern dels jocs, fundat el 16 de juny de 1961, és el Comitè Internacional per als Jocs del Mediterrani (CIJM), amb seu a Atenes.
Antecedents
L’ambició per organitzar els Jocs del Mediterrani a Tarragona venia de lluny: el 1999 ja es parlava d’intentar organitzar l’edició de 2013, i el consistori va enviar una delegació a l’edició de 2005 celebrada a Almeria. El ple de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar per unanimitat el març de 2007 la formalització d’una candidatura de la ciutat als XVIII Jocs del Mediterrani de 2017. El consistori pensava que l’esdeveniment seria un impuls important per a l’economia de la ciutat, tant pel seu impacte directe, com perquè suposaria un increment de la inversió pública en matèria d’infraestructures i equipaments.
Mario Rigau, president de la Associació per a la Promoció de la Candidatura de Tarragona als XVIII Jocs Mediterranis de 2017, creada per gestionar el projecte, va presentar el novembre de 2007 el logotip, el lema (Tarragona Imagina 2017) i el calendari de la proposta tarragonina, i es va mostrar caute sobre les possibilitats daconseguir amb èxit aquest esdeveniment davant les altres candidatures.
El gener de 2008, Tarragona va presentar la seva proposta de candidatura al Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el Consejo Superior de Deportes (CSD), que la van valorar positivament.
El juliol de 2008, però, va arribar el primer entrebanc, atès que els dos partits de l’oposició, Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP), van retirar els seus representants a l’Associació per protestar per la manera com s’havien adjudicat els contractes de promoció de l’esdeveniment, a la vegada que demanaven el cessament del seu president, Mario Rigau, per presumpte tracte de favor. CiU i PP demanaven que fos el mateix Ajuntament i no una entitat privada qui es fes càrrec del projecte, proposta que va acollir favorablement Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que formava part de l’equip de govern. L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), es lamentava que la polèmica els feia perdre punts com a candidatura, i apostava per la continuïtat de l’Associació. A final de setembre, CiU i PP van arribar a demanar la dimissió de Ballesteros per aquest afer.
Estudi inicial
El desembre de 2008 es va presentar l’estudi inicial previ a l’elaboració del dossier de la candidatura que s’havia de presentar al COE. En aquest primer document s’especificava que, a part de Tarragona, que concentraria el gruix de la competició, els jocs tindrien deu subseus a les viles de Constantí, Salou i Vila-seca (totes tres del Tarragonès); Reus i Cambrils (ambdues del Baix Camp); el Vendrell i Calafell (del Baix Penedès); Valls (Alt Camp); Castelldefels (Baix Llobregat) i Barcelona (Barcelonès).
L’autor de l’estudi, Vicent Añó, va explicar que seria necessària la remodelació d’instal•lacions ja existents, com ara la plaça de braus, i la construcció de nous equipaments, entre els quals destacaven un centre aquàtic o un palau d’esports. Añó també va destacar que caldria construir una vila mediterrània per allotjar els atletes.
Es presenta el dossier de la candidatura
A principi d’abril de 2009 es va presentar al COE el dossier de la candidatura, que preveia una inversió de 287 MEUR, dels quals se’n destinaven 100 als equipaments esportius, 130 a la Vila Mediterrània, i 57 a despeses de gestió. L’Ajuntament esperava que l’esdeveniment produís un impacte econòmic de 1.500 MEUR entre 2011 i 2017.
Entre els principals equipaments esportius previstos, destacaven el centre aquàtic que es preveia construir a la Bulladera, on actualment hi havia l’estadi del Nàstic, la construcció a Camp Clar del palau d’esports, amb capacitat per a 2.500 espectadors, i l’edificació de l’estadi d’atletisme, per a acollir entre 5.000 i 10.000 localitats. Igualment, es preveia bastir un pavelló nou a Sant Pere i Sant Pau.
El dossier també reduïa el nombre de subseus a sis (Barcelona, Calafell, Castelldefels, Reus, Salou i Vila-seca).
La Vila dels Jocs
El document explicitava que la Vila dels Jocs, que havia d’acollir les delegacions participants en l’esdeveniment i que es calculava que hauria de tenir entre 1.000 i 1.100 habitatges, es faria a la Ciutat de Repòs i de Vacances, una de les residències de temps lliure gestionades pel Departament de Treball destinades a procurar als treballadors i a les seves famílies la possibilitat de gaudir d’un període de vacances i lleure amb uns preus inferiors als de mercat. El complex tenia una superfície de 14 ha i estava situat entre la carretera N-340 i la PLATJA LLARGA, en uns terrenys propietat de la Generalitat.
Tarragona es presenta com a candidata a l’organització dels Jocs del Mediterrani de l’any 2017. El projecte, amb una inversió prevista de 287 MEUR, inclou, a més d’equipaments esportius, una vila mediterrània de més d’un miler d’habitatges per allotjar els atletes, que després de descartar localitzacions com la Ciutat de Repòs i de Vacances o el Parc Científic i Tecnològic, s’ubica a l’ARE de Pou Boronat.
Els Jocs del Mediterrani són una competició que es disputa cada quatre anys i on participen els 24 països que envolten el mar Mediterrani. La primera edició tingué lloc el 1951, i actualment s’han disputat setze jocs. L'emblema de la competició són tres anells que simbolitzen els tres continents que hi prenen part: Europa, Àsia i Àfrica. L’òrgan de govern dels jocs, fundat el 16 de juny de 1961, és el Comitè Internacional per als Jocs del Mediterrani (CIJM), amb seu a Atenes.
Antecedents
L’ambició per organitzar els Jocs del Mediterrani a Tarragona venia de lluny: el 1999 ja es parlava d’intentar organitzar l’edició de 2013, i el consistori va enviar una delegació a l’edició de 2005 celebrada a Almeria. El ple de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar per unanimitat el març de 2007 la formalització d’una candidatura de la ciutat als XVIII Jocs del Mediterrani de 2017. El consistori pensava que l’esdeveniment seria un impuls important per a l’economia de la ciutat, tant pel seu impacte directe, com perquè suposaria un increment de la inversió pública en matèria d’infraestructures i equipaments.
Mario Rigau, president de la Associació per a la Promoció de la Candidatura de Tarragona als XVIII Jocs Mediterranis de 2017, creada per gestionar el projecte, va presentar el novembre de 2007 el logotip, el lema (Tarragona Imagina 2017) i el calendari de la proposta tarragonina, i es va mostrar caute sobre les possibilitats daconseguir amb èxit aquest esdeveniment davant les altres candidatures.
El gener de 2008, Tarragona va presentar la seva proposta de candidatura al Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el Consejo Superior de Deportes (CSD), que la van valorar positivament.
El juliol de 2008, però, va arribar el primer entrebanc, atès que els dos partits de l’oposició, Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP), van retirar els seus representants a l’Associació per protestar per la manera com s’havien adjudicat els contractes de promoció de l’esdeveniment, a la vegada que demanaven el cessament del seu president, Mario Rigau, per presumpte tracte de favor. CiU i PP demanaven que fos el mateix Ajuntament i no una entitat privada qui es fes càrrec del projecte, proposta que va acollir favorablement Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que formava part de l’equip de govern. L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), es lamentava que la polèmica els feia perdre punts com a candidatura, i apostava per la continuïtat de l’Associació. A final de setembre, CiU i PP van arribar a demanar la dimissió de Ballesteros per aquest afer.
Estudi inicial
El desembre de 2008 es va presentar l’estudi inicial previ a l’elaboració del dossier de la candidatura que s’havia de presentar al COE. En aquest primer document s’especificava que, a part de Tarragona, que concentraria el gruix de la competició, els jocs tindrien deu subseus a les viles de Constantí, Salou i Vila-seca (totes tres del Tarragonès); Reus i Cambrils (ambdues del Baix Camp); el Vendrell i Calafell (del Baix Penedès); Valls (Alt Camp); Castelldefels (Baix Llobregat) i Barcelona (Barcelonès).
L’autor de l’estudi, Vicent Añó, va explicar que seria necessària la remodelació d’instal•lacions ja existents, com ara la plaça de braus, i la construcció de nous equipaments, entre els quals destacaven un centre aquàtic o un palau d’esports. Añó també va destacar que caldria construir una vila mediterrània per allotjar els atletes.
Es presenta el dossier de la candidatura
A principi d’abril de 2009 es va presentar al COE el dossier de la candidatura, que preveia una inversió de 287 MEUR, dels quals se’n destinaven 100 als equipaments esportius, 130 a la Vila Mediterrània, i 57 a despeses de gestió. L’Ajuntament esperava que l’esdeveniment produís un impacte econòmic de 1.500 MEUR entre 2011 i 2017.
Entre els principals equipaments esportius previstos, destacaven el centre aquàtic que es preveia construir a la Bulladera, on actualment hi havia l’estadi del Nàstic, la construcció a Camp Clar del palau d’esports, amb capacitat per a 2.500 espectadors, i l’edificació de l’estadi d’atletisme, per a acollir entre 5.000 i 10.000 localitats. Igualment, es preveia bastir un pavelló nou a Sant Pere i Sant Pau.
El dossier també reduïa el nombre de subseus a sis (Barcelona, Calafell, Castelldefels, Reus, Salou i Vila-seca).
La Vila dels Jocs
El document explicitava que la Vila dels Jocs, que havia d’acollir les delegacions participants en l’esdeveniment i que es calculava que hauria de tenir entre 1.000 i 1.100 habitatges, es faria a la Ciutat de Repòs i de Vacances, una de les residències de temps lliure gestionades pel Departament de Treball destinades a procurar als treballadors i a les seves famílies la possibilitat de gaudir d’un període de vacances i lleure amb uns preus inferiors als de mercat. El complex tenia una superfície de 14 ha i estava situat entre la carretera N-340 i la PLATJA LLARGA, en uns terrenys propietat de la Generalitat.
El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Xavier Tarrés, va afirmar que la zona era ideal per ubicar-hi la vila, per la seva proximitat al mar i a la ciutat, mentre que afirmava que alguns dels equipaments existents es podrien conservar i que no hi hauria afectació ambiental.
El secretari general de la Unió General de Treballadors (UGT) a Tarragona, Jordi Salvador, es va oposar frontalment a ubicar la Vila dels Jocs a la Ciutat de Repòs i de Vacances, i va afirmar que defensarien la continuïtat del centenar de llocs de treball que generava el complex.
En l’esfera política, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), CiU i PP també s’oposaven a situar la vila a la Ciutat de Repòs.
El COE aprova la candidatura
El 29 d’abril l'assemblea del COE va aprovar per unanimitat presentar el projecte de Tarragona com a candidata única de l'Estat espanyol a organitzar els Jocs del Mediterrani de l'any 2017, descartant la proposta de Cartagena (regió de Múrcia). Es preveia que les ciutats d’Esmirna (Turquia), Trípoli (Líbia), Rijeka (Croàcia) i Tànger (Marroc) també presentarien candidatura per als jocs del 2017.
La Vila canvia d’ubicació
A mitjan mes de maig, l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va informar que estaven considerant altres dues localitzacions per a la vila: el PARC CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC DE TARRAGONA, on ja s’hi preveia un ús residencial, i la zona de Pou Boronat, una de les ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DEL CAMP DE TARRAGONA II. TARRAGONÈS, on es preveia construir 1.890 habitatges. Ballesteros afirmava en aquell moment que la Ciutat de Repòs continuava essent l’opció preferencial, perquè el sòl ja era de titularitat pública, mentre que a la resta d’opcions caldria aplicar-hi un procés d’expropiacions.
Xavier Tarrès va afirmar el juliol de 2009 que es descartava l’opció de la Ciutat de Repòs perquè no permetia les alçades necessàries i apostava per ubicar la vila al Parc Científic i Tecnològic (PCT), on el nou POUM sí que permetia usos residencials. A més, el parc acabava de rebre un impuls important amb la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament i l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) per promoure’n el desenvolupament.
A principi d’agost, però, el consistori va descartar ubicar la vila al PCT perquè aquell espai residencial era massa reduït, fet que comportaria restar espai d’equipaments educatius i de recerca per poder fer front al creixement residencial. En aquell moment l’opció preferent va passar a ser l’àrea residencial estratègica (ARE) de Pou Boronat, considerada més idònia perquè ja disposava d’una previsió de sòl residencial que excedia les necessitats dels jocs i perquè se’n preveia un desenvolupament a curt termini, atès que ja s’havia signat el consorci urbanístic amb l’INCASÒL, que havia d’urbanitzar la zona.
El grup municipal de CiU va criticar el continu canvi d’ubicació de la vila, va recordar la seva posició en contra de les ARE perquè podien suposar la creació de barris segregats urbanística i socialment, i va lamentar la improvisació i descoordinació amb què, a parer seu, havia actuat l’equip de govern en tot el procés.
El consistori va ratificar a final d’octubre la zona de Pou Boronat com a ubicació de la futura vila d’esportistes.
El secretari general de la Unió General de Treballadors (UGT) a Tarragona, Jordi Salvador, es va oposar frontalment a ubicar la Vila dels Jocs a la Ciutat de Repòs i de Vacances, i va afirmar que defensarien la continuïtat del centenar de llocs de treball que generava el complex.
En l’esfera política, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), CiU i PP també s’oposaven a situar la vila a la Ciutat de Repòs.
El COE aprova la candidatura
El 29 d’abril l'assemblea del COE va aprovar per unanimitat presentar el projecte de Tarragona com a candidata única de l'Estat espanyol a organitzar els Jocs del Mediterrani de l'any 2017, descartant la proposta de Cartagena (regió de Múrcia). Es preveia que les ciutats d’Esmirna (Turquia), Trípoli (Líbia), Rijeka (Croàcia) i Tànger (Marroc) també presentarien candidatura per als jocs del 2017.
La Vila canvia d’ubicació
A mitjan mes de maig, l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va informar que estaven considerant altres dues localitzacions per a la vila: el PARC CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC DE TARRAGONA, on ja s’hi preveia un ús residencial, i la zona de Pou Boronat, una de les ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DEL CAMP DE TARRAGONA II. TARRAGONÈS, on es preveia construir 1.890 habitatges. Ballesteros afirmava en aquell moment que la Ciutat de Repòs continuava essent l’opció preferencial, perquè el sòl ja era de titularitat pública, mentre que a la resta d’opcions caldria aplicar-hi un procés d’expropiacions.
Xavier Tarrès va afirmar el juliol de 2009 que es descartava l’opció de la Ciutat de Repòs perquè no permetia les alçades necessàries i apostava per ubicar la vila al Parc Científic i Tecnològic (PCT), on el nou POUM sí que permetia usos residencials. A més, el parc acabava de rebre un impuls important amb la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament i l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) per promoure’n el desenvolupament.
A principi d’agost, però, el consistori va descartar ubicar la vila al PCT perquè aquell espai residencial era massa reduït, fet que comportaria restar espai d’equipaments educatius i de recerca per poder fer front al creixement residencial. En aquell moment l’opció preferent va passar a ser l’àrea residencial estratègica (ARE) de Pou Boronat, considerada més idònia perquè ja disposava d’una previsió de sòl residencial que excedia les necessitats dels jocs i perquè se’n preveia un desenvolupament a curt termini, atès que ja s’havia signat el consorci urbanístic amb l’INCASÒL, que havia d’urbanitzar la zona.
El grup municipal de CiU va criticar el continu canvi d’ubicació de la vila, va recordar la seva posició en contra de les ARE perquè podien suposar la creació de barris segregats urbanística i socialment, i va lamentar la improvisació i descoordinació amb què, a parer seu, havia actuat l’equip de govern en tot el procés.
El consistori va ratificar a final d’octubre la zona de Pou Boronat com a ubicació de la futura vila d’esportistes.
L’estadi del Nàstic
Els responsables de la candidatura van afirmar el novembre de 2009 que, atès el retard que portava el desenvolupament del PLA URBANÍSTIC DE L’ESTADI DEL CLUB GIMNÀSTIC DE TARRAGONA (CAMP CLAR, TARRAGONA), estaven valorant ubicar part de la competició de futbol a l’antic estadi del Nàstic, que caldria reformar. L’Ajuntament considerava que encara que es mantingués l’estadi, restava prou espai a la Bulladera per ubicar-hi el centre aquàtic previst inicialment.
2017 o 2013?
El 15 de gener de 2010 es va constituir el comitè organitzador dels Jocs del Mediterrani 2017 a Tarragona, encarregat de presentar la proposta davant el CIJM i integrat per l’Ajuntament, la Diputació de Tarragona, la Generalitat, l'Estat espanyol i el COE.
El 24 de febrer es van presentar l’espot i l’eslògan (“Història que farà història”) que havien de promocionar la candidatura internacionalment.
A partir del mes de març de 2010 es va estendre el rumor que les ciutats gregues de Volos i Larissa, que havien d’acollir l’edició de l’any 2013 dels Jocs del Mediterrani, podien renunciar a la seva organització, atesa la crisi econòmica que afectava aquell país, i que el CIJM hauria demanat al COE la possibilitat que en fos Tarragona la ciutat organitzadora si bé un any més tard, el 2014. L’alcalde es va mostrar disposat a acceptar el canvi de dates, tot i els inconvenients que podia comportar atesa la reducció del calendari previst per a la realització de les infraestructures previstes, sempre que se’ls fes arribar formalment la proposta. Ballesteros va afirmar que en tot cas això hauria de comportar una acceleració de la inversió estatal per poder disposar a temps de les instal•lacions necessàries.
Aliè a aquests rumors el mes de setembre un comitè evaluador va visitar la ciutat de Tarragona. Es preveia que el mes de juny de 2011 el comitè escollís la ciutat organitzadora dels XVIII Jocs del Mediterrani del 2017. Mentrestant a final de 2010 encara no se sabia si Volos i Larissa acabarien renunciant als Jocs de 2013.
Més informació
cijm.org.gr
crvt.blogspot.com
tarragona2017.org
Els responsables de la candidatura van afirmar el novembre de 2009 que, atès el retard que portava el desenvolupament del PLA URBANÍSTIC DE L’ESTADI DEL CLUB GIMNÀSTIC DE TARRAGONA (CAMP CLAR, TARRAGONA), estaven valorant ubicar part de la competició de futbol a l’antic estadi del Nàstic, que caldria reformar. L’Ajuntament considerava que encara que es mantingués l’estadi, restava prou espai a la Bulladera per ubicar-hi el centre aquàtic previst inicialment.
2017 o 2013?
El 15 de gener de 2010 es va constituir el comitè organitzador dels Jocs del Mediterrani 2017 a Tarragona, encarregat de presentar la proposta davant el CIJM i integrat per l’Ajuntament, la Diputació de Tarragona, la Generalitat, l'Estat espanyol i el COE.
El 24 de febrer es van presentar l’espot i l’eslògan (“Història que farà història”) que havien de promocionar la candidatura internacionalment.
A partir del mes de març de 2010 es va estendre el rumor que les ciutats gregues de Volos i Larissa, que havien d’acollir l’edició de l’any 2013 dels Jocs del Mediterrani, podien renunciar a la seva organització, atesa la crisi econòmica que afectava aquell país, i que el CIJM hauria demanat al COE la possibilitat que en fos Tarragona la ciutat organitzadora si bé un any més tard, el 2014. L’alcalde es va mostrar disposat a acceptar el canvi de dates, tot i els inconvenients que podia comportar atesa la reducció del calendari previst per a la realització de les infraestructures previstes, sempre que se’ls fes arribar formalment la proposta. Ballesteros va afirmar que en tot cas això hauria de comportar una acceleració de la inversió estatal per poder disposar a temps de les instal•lacions necessàries.
Aliè a aquests rumors el mes de setembre un comitè evaluador va visitar la ciutat de Tarragona. Es preveia que el mes de juny de 2011 el comitè escollís la ciutat organitzadora dels XVIII Jocs del Mediterrani del 2017. Mentrestant a final de 2010 encara no se sabia si Volos i Larissa acabarien renunciant als Jocs de 2013.
Més informació
cijm.org.gr
crvt.blogspot.com
tarragona2017.org
Tarragonès
