Actualitzat a 31/12/2010
Tarragona es presenta com a candidata a l’organització dels Jocs del Mediterrani de l’any 2017. El projecte, amb una inversió prevista de 287 MEUR, inclou, a més d’equipaments esportius, una vila mediterrània de més d’un miler d’habitatges per allotjar els atletes, que després de descartar localitzacions com la Ciutat de Repòs i de Vacances o el Parc Científic i Tecnològic, s’ubica a l’ARE de Pou Boronat.
Els Jocs del Mediterrani són una competició que es disputa cada quatre anys i on participen els 24 països que envolten el mar Mediterrani. La primera edició tingué lloc el 1951, i actualment s’han disputat setze jocs. L'emblema de la competició són tres anells que simbolitzen els tres continents que hi prenen part: Europa, Àsia i Àfrica. L’òrgan de govern dels jocs, fundat el 16 de juny de 1961, és el Comitè Internacional per als Jocs del Mediterrani (CIJM), amb seu a Atenes.
Antecedents
L’ambició per organitzar els Jocs del Mediterrani a Tarragona venia de lluny: el 1999 ja es parlava d’intentar organitzar l’edició de 2013, i el consistori va enviar una delegació a l’edició de 2005 celebrada a Almeria. El ple de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar per unanimitat el març de 2007 la formalització d’una candidatura de la ciutat als XVIII Jocs del Mediterrani de 2017. El consistori pensava que l’esdeveniment seria un impuls important per a l’economia de la ciutat, tant pel seu impacte directe, com perquè suposaria un increment de la inversió pública en matèria d’infraestructures i equipaments.
Mario Rigau, president de la Associació per a la Promoció de la Candidatura de Tarragona als XVIII Jocs Mediterranis de 2017, creada per gestionar el projecte, va presentar el novembre de 2007 el logotip, el lema (Tarragona Imagina 2017) i el calendari de la proposta tarragonina, i es va mostrar caute sobre les possibilitats daconseguir amb èxit aquest esdeveniment davant les altres candidatures.
El gener de 2008, Tarragona va presentar la seva proposta de candidatura al Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el Consejo Superior de Deportes (CSD), que la van valorar positivament.
El juliol de 2008, però, va arribar el primer entrebanc, atès que els dos partits de l’oposició, Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP), van retirar els seus representants a l’Associació per protestar per la manera com s’havien adjudicat els contractes de promoció de l’esdeveniment, a la vegada que demanaven el cessament del seu president, Mario Rigau, per presumpte tracte de favor. CiU i PP demanaven que fos el mateix Ajuntament i no una entitat privada qui es fes càrrec del projecte, proposta que va acollir favorablement Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que formava part de l’equip de govern. L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), es lamentava que la polèmica els feia perdre punts com a candidatura, i apostava per la continuïtat de l’Associació. A final de setembre, CiU i PP van arribar a demanar la dimissió de Ballesteros per aquest afer.
Estudi inicial
El desembre de 2008 es va presentar l’estudi inicial previ a l’elaboració del dossier de la candidatura que s’havia de presentar al COE. En aquest primer document s’especificava que, a part de Tarragona, que concentraria el gruix de la competició, els jocs tindrien deu subseus a les viles de Constantí, Salou i Vila-seca (totes tres del Tarragonès); Reus i Cambrils (ambdues del Baix Camp); el Vendrell i Calafell (del Baix Penedès); Valls (Alt Camp); Castelldefels (Baix Llobregat) i Barcelona (Barcelonès).
L’autor de l’estudi, Vicent Añó, va explicar que seria necessària la remodelació d’instal•lacions ja existents, com ara la plaça de braus, i la construcció de nous equipaments, entre els quals destacaven un centre aquàtic o un palau d’esports. Añó també va destacar que caldria construir una vila mediterrània per allotjar els atletes.
Es presenta el dossier de la candidatura
A principi d’abril de 2009 es va presentar al COE el dossier de la candidatura, que preveia una inversió de 287 MEUR, dels quals se’n destinaven 100 als equipaments esportius, 130 a la Vila Mediterrània, i 57 a despeses de gestió. L’Ajuntament esperava que l’esdeveniment produís un impacte econòmic de 1.500 MEUR entre 2011 i 2017.
Entre els principals equipaments esportius previstos, destacaven el centre aquàtic que es preveia construir a la Bulladera, on actualment hi havia l’estadi del Nàstic, la construcció a Camp Clar del palau d’esports, amb capacitat per a 2.500 espectadors, i l’edificació de l’estadi d’atletisme, per a acollir entre 5.000 i 10.000 localitats. Igualment, es preveia bastir un pavelló nou a Sant Pere i Sant Pau.
El dossier també reduïa el nombre de subseus a sis (Barcelona, Calafell, Castelldefels, Reus, Salou i Vila-seca).
La Vila dels Jocs
El document explicitava que la Vila dels Jocs, que havia d’acollir les delegacions participants en l’esdeveniment i que es calculava que hauria de tenir entre 1.000 i 1.100 habitatges, es faria a la Ciutat de Repòs i de Vacances, una de les residències de temps lliure gestionades pel Departament de Treball destinades a procurar als treballadors i a les seves famílies la possibilitat de gaudir d’un període de vacances i lleure amb uns preus inferiors als de mercat. El complex tenia una superfície de 14 ha i estava situat entre la carretera N-340 i la
PLATJA LLARGA, en uns terrenys propietat de la Generalitat.