El 10 de febrer el Parlament decideix tirar endavant la tramitació de la llei de vegueries, acordada per Consell de Govern el 2 del mateix mes, amb la inclusió de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, sense comptar, però, amb el recolzament del diputat aranès Francesc Boya. Aspectes com la seu de la capitalitat, l’encaix del territori aranès i el manifest desacord de l’alcalde de Lleida són els elements principals de disconformitat en relació amb aquesta vegueria.
Antecedents
2004
La vegueria de l’Alt Pirineu i Aran no estava prevista a "L’informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya", presentat el 2001 al Parlament (DOGC, núm. 3.133). S’hi reconeixien, però, les condicions específiques d’aquest territori de l’"Alt Pirineu i Aran" fet que "requeria un reconeixement i un tractament institucional diferenciat".
El compromís de recuperar la divisió territorial de Catalunya en vegueries s’havia fet públic el 20 de gener de 2004, pocs mesos després de l’entrada del govern tripartit a la Generalitat. El conseller en cap d’aleshores, Josep Lluís Carod-Rovira, s’havia compromès, en declaracions públiques, a definir novament, de cara al 2007, els límits territorials interns de Catalunya, a partir dels cinc àmbits territorials definits al Pla territorial de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre), als quals s’afegirien els de l’Alt Pirineu i Aran i el de la Catalunya Central. Segons Carod-Rovira, aquests àmbits territorials serien l’embrió de les futures vegueries. La vegueria de l’Alt Pirineu i Aran ben aviat va començar a ser un dels territoris que suscitava més polèmica davant la PROPOSTA DE LLEI. Com també passava amb la VEGUERIA DE LA CATALUNYA CENTRAL, hi havia disputes sobre la ubicació de la seva capitalitat. Al mateix temps, les declaracions dels polítics aranesos eren unànimes en considerar que el fet diferencial de l’Aran feia il•legítima la inclusió d’aquest territori com una comarca més de la resta de l’àmbit de la vegueria.
Per la seva banda, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, havia manifestat ser totalment contrari a la divisió del territori de la província de Lleida, encara que no s’oposava a la creació de les altres sis vegueries. La vegueria de l’Alt Pirineu i Aran es crearia en una tercera fase d’aplicació de la normativa, una vegada modificades les lleis estatals necessàries per aplicar-la i després de passar les quatre províncies actuals a vegueries en una primera fase i després que es creés la vegueria de les Terres de l’Ebre en una segona fase.
Val d’Aran exigeix un tractament diferenciat
El ple del Conselh Generau d’Aran havia aprovat el 16 de setembre de 2008, per unanimitat de tots els grups polítics (Unitat d’Aran-PSC, Convergència Democràtica Aranesa i Partit Renovador Arties-Garós), una moció que instava la Generalitat a respectar l’autonomia d’aquest territori, reconeguda per l’Estatut i la Llei de règim especial de la Val d’Aran de l’any 1990. Per aquest motiu es demanava incorporar el reconeixement de la Val d’Aran com una entitat territorial autònoma dins de Catalunya, fora de les vegueries previstes. En diverses ocasions el Síndic d’Aran i cap d’Unitat d’Aran, Francesc Boya, havia declarat que no respectar aquesta voluntat significaria violentar l’exercici de l’autogovern d’Aran i la seva identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, per la qual cosa es demanava una relació directa de govern a govern, amb la Generalitat de Catalunya, sense intermediació administrativa. La postura del Conselh Generau d’Aran era recolzada per la Diputació de Lleida que, el 18 d’octubre de 2008, havia aprovat una moció amb els vots dels diputats de CiU, PP i Unitat d’Aran. La moció exigia a la Generalitat que la Val d’Aran no s’integrés en la futura vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. Per altra banda, el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) es mostrava convençut que les vegueries "contribuirien a l’equilibri territorial i al desenvolupament, especialment al Pirineu", segons havia declarat el 3 de febrer de 2010. Boya assegurava el 3 de febrer que intentaria "canviar la llei en la seva tramitació" en el moment de modificar les províncies, apuntant la possibilitat de demanar per a Aran "un règim similar als de territoris forals o cabildos insulars reconeguts a la Constitució espanyola o una vegueria pròpia”. Al mateix temps, Unitat d’Aran, partit soci del PSC en els darrers dinou anys, havia acordat en l’assemblea celebrada el 8 de febrer obrir un parèntesi durant el qual es confiava poder arribar a acords amb el govern de la Generalitat, per bé que el seu president, Artur Calbetó, havia anunciat la possibilitat de rompre la coalició amb el PSC en cas de no ser respectades les reivindicacions del poble aranès. En relació amb aquestes declaracions, Daniel Fernández, secretari nacional del PSC es mostrava convençut que molt aviat s’arribaria a una bona entesa.