Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MAGATZEM TEMPORAL DE RESIDUS NUCLEARS
Central nuclear d'Ascó Foto: Àlex Tarroja
Marc Sogues
Actualitzat a 31/12/2010

Al final de gener, l’Ajuntament d’Ascó aprova la presentació de la seva candidatura per acollir el magatzem de residus nuclears, la qual cosa genera nombroses protestes dels grups antinuclears durant els primers mesos de l’any. A mitjan març, el Parlament aprova una nova moció en contra de la instal•lació del magatzem a Catalunya i al començament de setembre es coneixen les conclusions de l’informe de la Comissió Interministerial que situen Zarra com a primera opció per a construir el magatzem i Ascó com a segona. Tot i així, al final de l’any el Ministeri d’Indústria continua pendent de pronunciar-se definitivament sobre l’emplaçament de la instal•lació.

Antecedents 2006, 2007, 2008

La proximitat al punt de saturació de les piscines d’emmagatzematge de les centrals nuclears espanyoles i la previsió del retorn dels residus de Vandellòs 1 van fer que l’any 2005 el Govern espanyol es plantegés la necessitat de construir un magatzem temporal centralitzat (MTC) on poder dipositar tots els residus nuclears d’alta activitat de l’Estat. Aquesta instal•lació, que es volia operativa l’any 2015, acolliria fins a 7.000 T de residus radioactius, ocuparia unes 25 ha i inclouria la construcció d’un parc tecnològic que donaria feina a un centenar de persones.

Tot i que el març de 2008 el Parlament va aprovar una moció en contra de la instal•lació a Catalunya de l’MTC, a final d’aquell any, l’alcalde d’Ascó (Ribera d’Ebre), Rafael Vidal (Convergència i Unió, CiU), continuava mantenint oberta la possibilitat que el seu municipi presentés la candidatura per acollir-lo. Des del Govern, el conseller d’Economia, Antoni Castells (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va recordar que la decisió sobre la ubicació definitiva del dipòsit era competència de l’Estat espanyol.

A mitjan març de 2009, el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté (PSC), es va mostrar partidari de la construcció del magatzem a Ascó, adduint que aquest evitaria els costos milionaris que comporta enviar els residus de les centrals catalanes a altres territoris. Sabaté també es va mostrar partidari d’emmarcar la construcció del magatzem en un pla de tancament de les centrals nuclears, ja que considerava que l’energia d’aquestes centrals era prescindible.

Després d’anys d’ajornaments, finalment, el 30 de desembre el Ministeri de Foment, Indústria, Turisme i Comerç (MFITC) va obrir el període de presentació de candidatures per acollir l’MTC, que va durar fins al 29 de gener de 2010.

S’intensifica el debat sobre la possible candidatura d’Ascó
Durant el mes de gener de 2010, els màxims dirigents del PSC i CiU, José Montilla i Artur Mas, van recordar que la decisió sobre la presentació de la candidatura era competència municipal i que el Govern no hi podia interferir. Uns dies més tard, els dos partits van votar amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a favor d’impedir la compareixença urgent al parlament espanyol del ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, per explicar el desenvolupament de la tramitació de les candidatures, tal com demanava l’oposició.

Tanmateix, el president de CiU a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarés, el secretari general adjunt de CDC (Convergència Democràtica de Catalunya), Felip Puig i el portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, van reunir-se amb l’alcalde d’Ascó, Rafel Vidal, per demanar-li que no presentés la candidatura, i segons van explicar, van recordar-li que CiU estava en contra del cementiri nuclear i que calia respectar la moció en contra de l’MTC aprovada pel Parlament. Per tot això, van advertir l’alcalde d’Ascó que, en cas que mantingués ferm el seu propòsit, el partit estudiaria la possibilitat de suspendre’l de militància a ell i també a la resta de regidors convergents del municipi.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) van carregar contra CiU, els primers demanant a la federació nacionalista coherència amb la resolució que havien contribuït a aprovar al parlament i els segons acusant-la d’actuar amb hipocresia. El secretari general d’ICV, Joan Herrera, va afirmar, a més, que la seva formació lideraria la resposta social i institucional contra el dipòsit. Des del Partit Popular de Catalunya (PP), Alícia Sánchez-Camacho va reiterar l’aposta del seu partit per l’energia nuclear, però va insistir que la decisió d’instal•lar el cementiri en un determinat territori era competència del MFITC.

D’altra banda, el Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya també es va pronunciar sobre el projecte, que considerava que no suposava cap risc de seguretat, ni tan sols pel que feia al transport dels residus. Ben al contrari; el responsable de la secció d’energia d’aquesta institució, Antoni Tahull, va declarar que es tractava d’una gran oportunitat per al sector energètic català ja que suposaria un impuls per al clúster de coneixement de l’energia nuclear de Catalunya. L’enginyer va destacar que diferents països estaven estudiant formes per processar de nou el combustible gastat per poder continuar utilitzant-lo en la producció d’energia, un procés que s’estimava que en el termini de deu a quinze anys es generalitzaria, especialment quan fos més avantatjós econòmicament que l’extracció, la qual cosa feia especialment important, a parer seu, disposar del magatzem i del centre tecnològic adjunt.

Ascó fa oficial la seva candidatura
Malgrat tota la controvèrsia generada pel projecte, l’alcalde Vidal va convocar per al dia 26 de gener un ple municipal per aprovar la presentació de la candidatura d’Ascó. Aquesta notícia va moure els opositors al projecte a manifestar-s’hi en contra el dia 23 de gener, a Ascó, aplegant unes 2.000 persones (1.500 segons els Mossos d’Esquadra, 6.000 segons l’organització). Hi van assistir els líders d’ERC, Joan Puigcercòs, i d’ICV, Joan Herrera, i una gran quantitat de manifestants de les Terres de l’Ebre, però la participació dels habitants d’Ascó va ser escassa. No hi va haver contramanifestació, però els manifestants van ser rebuts amb cartells a favor del magatzem penjats als carrers principals.

El dia després de la manifestació, el president Montilla va declarar que l’MTC era una necessitat a Espanya i va defensar el pla de recollida de residus nuclears que establia la construcció de l’MTC (aprovat quan ell era ministre d’Indústria), encara que també va afirmar que per decidir-ne la ubicació calia tenir en compte aspectes de solidaritat i equilibri territorial i, en aquest sentit, va recordar que les centrals nuclears catalanes ja produïen més del 40% de l’energia de tot Espanya, per la qual cosa va demanar a l’executiu central que fos sensible al posicionament del Parlament, expressat en la moció aprovada l’any 2008.

Paral•lelament, els membres del govern del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, format per deu representants d’ERC i PSC, van decidir tancar-se a la seu de la institució a Móra d’Ebre fins a l’hora fixada per a la celebració del ple per demanar a l’alcalde d’Ascó que fes marxa enrere en la seva decisió. L’acció va ser anunciada pel president del Consell Comarcal i també alcalde de Rasquera, Bernat Pellissa, després de la manifestació d’Ascó, i va servir per posar de manifest el poc consens territorial entorn de la candidatura d’Ascó. L’únic alcalde de la comarca que s’havia mostrat partidari de la instal•lació de l’MTC a Ascó fins al moment era el de Tivissa, Jordi Jardí (CiU).

Al ple del dia 26 de gener, l’Ajuntament d’Ascó va aprovar la presentació de la candidatura amb set vots a favor (4 de CiU, 1 del PSC i 2 d’Independents d’Ascó) i 2 en contra (Independents d’Ascó). L’alcalde Rafel Vidal va presentar la candidatura com una aposta per al futur econòmic del poble i de la comarca, i va explicar que l’experiència d’altres països com Holanda, França, Hongria i la Gran Bretanya demostrava que el risc era nul i que afirmar el contrari era crear alarma social de manera injustificada.

El dia 27 de gener l’Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC) va celebrar una assemblea extraordinària a Madrid per realitzar el seguiment de la presentació de candidatures. L’Associació va valorar molt positivament les de Yebra (Guadalajara) i Ascó, i el seu gerent, Marià Vila d’Abadal, va acusar els partits polítics de no ser prou responsables en la gestió del procés de presentació de les candidatures i el debat associat a aquest tema. Dels disset municipis de les àrees de Vandellòs i Ascó, només tres, la Fatarella, Corbera d’Ebre i Flix, s’oposaven a la candidatura d’Ascó, i els batlles dels dos primers municipis no van assistir a l’assemblea perquè consideraven que les candidatures s’havien negociat d’esquena a alguns pobles. Quant a la valoració de les candidatures, la visió més generalitzada entre els assistents a l’assemblea era que Ascó tenia al seu favor el transport per ferrocarril, mentre que el punt fort de Yebra era la seva centralitat geogràfica en l’àmbit peninsular.

Per bé que Ascó i Yebra es perfilaven com els principals candidats, un cop tancat el període de presentació de candidatures, el dia 30, se n’havien recollit un total de catorze, de municipis pertanyents a cinc comunitats autònomes diferents. La Comissió Interministerial encarregada de l’adjudicació del projecte es va reunir a principi de febrer i va determinar l’admissió de nou de les candidatures, entre les quals la d’Ascó, i durant el mes de març va començar a avaluar-les individualment. Aquesta avaluació prenia en consideració aspectes com les característiques dels terrenys (topografia, geotècnia, hidrologia, etc.) i de l’entorn (infraestructures de transport, distància a instal•lacions industrials rellevants per al desenvolupament del projecte, escomeses elèctriques, etc.), així com les característiques socioeconòmiques i ambientals i les possibles col•laboracions dels ajuntaments.

D’altra banda, coincidint amb l’obertura del període de presentació de candidatures, el MFITC va decidir ampliar la dotació econòmica destinada al municipi receptor i els del seu voltant fins a un màxim de 7,8 MEUR anuals. El repartiment d’aquests fons es faria segons la proximitat de la superfície municipal i dels nuclis de població a l’MTC, però, a diferència del que succeïa fins al moment amb l’emplaçament de les centrals nuclears, cap municipi no percebria menys de 100.000 € anuals. S’estimava que el municipi on s’emplacés la instal•lació rebria prop de 3 MEUR anuals. En canvi, les àrees que l’MTC alliberaria finalment de residus nuclears, per bé que continuarien rebent una compensació de l’Estat, percebrien una suma substancialment inferior a partir del moment en què el magatzem entrés en funcionament.

La candidatura d’Ascó comptava amb el suport d’entitats econòmiques com la Unió General de Treballadors (UGT), Foment del Treball i les tretze cambres de comerç catalanes, així com el Col•legi d’Enginyers de Catalunya i diversos alcaldes de la zona, de CiU i el PSC. A més, el municipi va engegar a final de març un projecte per crear un consorci per gestionar fins a 3,6 MEUR anuals per a projectes de desenvolupament local.

El Parlament, en contra de l’MTC a Catalunya
El dia 27 de gener el president català José Montilla va fer arribar una carta al ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, per fer-li avinent el rebuig del Govern la candidatura d’Ascó. Segons va explicar el vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira, el Govern, tot i respectar l’autonomia d’actuació del consistori, no compartia la seva decisió, i es proposava d’estudiar tots els passos legals possibles per impedir que el magatzem s’instal•lés a Ascó.

Durant els darrers dies de gener, van començar a negociar l’aprovació d’una nova resolució en contra de l’MTC, que es va elaborar durant el mes de febrer i es va aprovar finalment l’11 de març amb el vot favorable de tots els partits de la cambra, llevat del PP i el Grup Mixt, que es van abstenir.

Els contraris al magatzem fan sentir la seva veu
En conèixer-se la presentació oficial de la candidatura d’Ascó, els opositors al projecte es van concentrar davant del Palau de la Generalitat, a Barcelona, per demanar al Govern català que fes tots els passos polítics, administratius i jurídics possibles per aturar-la. La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), que va liderar la protesta, va denunciar a la concentració que el procés de candidatura d’Ascó havia vulnerat tots els drets d’informació i participació ciutadana i va acusar l’alcalde d’Ascó d’haver amagat als seus veïns i a la resta de ciutadans la seva intenció de presentar la candidatura. A més de la CANC, es van sumar a la concentració Greenpeace, Ecologistes en Acció, la Federació Ecologistes de Catalunya i líders polítics com els republicans Joan Ridao, Joan Tardà i Marta Cid o l’ecosocialista Joan Herrera.

Les protestes es van repetir el dia 4 de març, quan unes 4.000 persones, segons els Mossos d’Esquadra (10.000 segons els convocants) es van manifestar a Móra d’Ebre, on el portaveu de la CANC, Sergi Saladié, va assegurar que el Govern espanyol no tenia en compte que tot el territori estava en contra de l’MTC i va titllar de “frau democràtic” el procés de selecció dels municipis candidats a acollir el magatzem.

Els contraris al magatzem van continuar organitzant actes de protesta durant la primavera, dels quals, el que aplegà més manifestants va ser una trobada festiva en contra del magatzem, organitzada per la CANC a Ascó i que va reunir unes 400 persones.

D’altra banda, Greenpeace va presentar un recurs en contra de la convocatòria del procés de selecció que va ser admès a tràmit per l'Audiència Nacional. Segons l'entitat, aquest procés vulnerava el conveni d'Arhus***, per la qual cosa calia que l'Estat reiniciés el procediment.

Zarra, i no Ascó?
A començament de setembre es van conèixer les conclusions d’un informe de la Comissió Interministerial encarregada d’escollir la ubicació de l’MTC d’acord amb les quals Zarra, a la província de València, era el municipi amb més possibilitats per acollir el magatzem. Ascó quedava finalment en segon lloc i Yebra en el tercer. Amb tot, Ascó, segons l’informe, era la candidatura més apta des del punt de vista del transport dels residus, la connexió amb el ferrocarril, la disponibilitat dels terrenys i les aportacions municipals (com ara la creació d’un consorci amb altres municipis per desenvolupar el viver d’empreses associat al projecte). Però tot i així, es trobava quatre punts per sota de Zarra (374 contra 370 en el còmput general) perquè, en la ponderació de valoracions de l’informe, els aspectes més valorats, al marge dels esmentats, eren l’existència d’instal•lacions de risc properes –i en el cas d'Ascó s’incloïa el pol químic de Flix, a menys de cinc quilòmetres, i la via de tren “de risc químic” entre Barcelona i Saragossa– i l’extensió dels terrenys disponibles, aspecte en què Zarra superava Ascó amb escreix, ja que oferia 86 ha (gairebé el triple que Ascó), cosa que cobria tant la instal•lació prevista com les eventuals ampliacions. Tot i això, els terrenys d’Ascó, a diferència dels de Zarra, eren d’adquisició immediata i tenien la qualificació de sòl urbanitzable per a ús industrial amb expedient de requalificació iniciat. Zarra, però, també tenia a favor seu el fet que les Corts Valencianes no s’havien pronunciat en contra de la idea que l’MTC s’instal•lés en territori valencià.

Un cop conegudes les conclusions de l’informe, la vicepresidenta primera, Maria Teresa Fernández de la Vega, va anunciar que restava pendent d’elaboració un informe jurídic, amb la qual cosa calia entendre que, malgrat aquestes conclusions, la selecció definitiva del municipi receptor de les instal•lacions restava encara pendent.

La incertesa generada per l’aparició de l’informe de la Comissió, juntament amb la proximitat de les eleccions catalanes van dur els partidaris i els detractors de la candidatura d’Ascó a mobilitzar-se. Donant suport als primers, la Cambra de Comerç de Reus va reiterar la seva voluntat que l’MTC s’ubiqués a Ascó i va demanar al govern espanyol que el criteri de les condicions tècniques fos el que imperés a l’hora de prendre la decisió final. Així mateix, cinc plataformes veïnals a favor de la ubicació a Ascó del magatzem**** van denunciar que l’informe tècnic de la comissió interministerial que apostava per Zarra s’havia redactat amb una visió partidista i electoral i que no responia a criteris estrictament tècnics i objectius. En aquesta mateixa línia es va manifestar l’Ajuntament d’Ascó, que, a més, va encarregar un dictamen al Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC). Aquest ens va emetre un informe que situava Ascó com a millor candidat des del punt de vista tècnic per acollir el magatzem.

Quant al suport als detractors del projecte, el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó (ERC), va celebrar el contingut de l’informe de la Comissió Interministerial i va afirmar que el canvi de parer del MFITC era el resultat de les resolucions del Parlament i de la mobilització social, institucional i política contra la instal•lació de l’MTC a Catalunya, un rebuig segons Salvadó, majoritari a les Terres de l'Ebre i també a la resta del país.

Les associacions ecologistes, en canvi, van advertir que la divulgació del contingut de l’informe era una maniobra del govern espanyol per desviar l’atenció i desmobilitzar la ciutadania de Catalunya davant les eleccions del 28 de novembre al Parlament. Per aquest motiu, a començament de novembre es van tornar a fer sentir en una manifestació a Ascó, que va aplegar uns 700 participants i a la qual van assistir els candidats d’ERC i ICV-EUiA, Joan Puigcercòs i Joan Herrera, així com representants de Reagrupament (RCat) i Solidaritat Catalana per la Independència (SCI), formacions que havien signat un compromís amb la CANC de presentar-se a les eleccions amb un rebuig clar i explícit al cementiri nuclear.

En acabar l’any, el MFITC encara havia de fer públic quin seria l’emplaçament definitiu del magatzem.

Més informació
www.amac.es
www.emplazamientoatc.es
www.foronuclear.org

* Els municipis admesos: Albalá (Càceres), Ascó, Congosto de Valdavia (Palència) Melgar de Arriba (Valladolid), Santervás de Campos (Valladolid), Torrubia de Soria (Sòria), Yebra (Guadalajara), Villar de Cañas (Conca) i Zarra (València). Els municipis descartats: Campo de San Pedro (Segòvia) i Lomas de Campos (Palència), per enviar les seves candidatures fora de termini; Granja de Torrehermosa (Badajoz), en no constar l’acord corresponent; i Villar del Pozo (Ciudad Real). El municipi de Santiuste de San Juan Bautista (Segòvia) va decidir finalment retirar la candidatura.

** Tenien dret a cobrar els pobles amb superfície municipal a menys de 10 km de l'MTC i els que tinguessin nuclis de població a menys de 20.

*** Conveni sobre l’accés a la informació, a la participació pública i a la justicia, en los processos de presa de decisions governamentals en matèries que afecten el medi ambient local, nacional o transfronterer. Va ser signat l’any 1998 a la ciutat danesa que li dóna nom per 40 països, d’entre els quals, els de la Unió Europea.

**** Es tractava de les entitats següents: Acció, Solidaritat, Compromís i Oportunitat (ASCÓ), Volem Viure a Flix, el Grup Veïnal de la Ribera d'Ebre, Volem Viure a Móra la Nova i Volem Viure a Riba-roja.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati