Dijous 2 de Febrer de 2023
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
CENTRALS EÒLIQUES. ZONES DE DESENVOLUPAMENT PRIORITARI
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2010
El Govern aprova les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) on s’hauran d’ubicar els nous parcs eòlics. En total es delimiten 7 zones que inclouen 40 municipis i 12 comarques, en les quals es pot instal•lar fins a una potència de 769 MW. Quatre grups empresarials resulten escollits per construir els 23 parcs eòlics que es preveuen dins les ZDP.
Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2009
L’energia eòlica és una font d’obtenció d’energia elèctrica neta, ja que, a diferència de les centrals tèrmiques i nuclears, no produeix emissions atmosfèriques ni residus. D’aquesta manera, esdevé una eina per disminuir l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle, principalment el CO2, responsables, almenys en part, del canvi climàtic. A més, es tracta d’una energia renovable, és a dir, inesgotable, que en més o menys quantitat es troba a tot el món.
A Catalunya els primers parcs eòlics van aparèixer als anys vuitanta, tot i que no fou fins a final dels noranta que el Govern de la Generalitat va decidir apostar-hi amb més força amb la presentació de diversos plans per impulsar-los, que van desembocar el 2004 en un mapa de recursos eòlics que identificava les zones que oferien més possibilitats per a l’aprofitament del vent en la generació d’energia. El 2005 es va aprovar el PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 que preveia arribar a una potència instal•lada d’energia eòlica de 1.500 MW el 2007 i de 3.500 MW el 2015. Paral•lelament, al llarg dels darrers anys havien començat a aparèixer nombrosos projectes de centrals eòliques, majoritàriament situades al sud de Catalunya. Diverses entitats ecologistes, tot i manifestar-se favorables a aquest tipus d’energia, rebutjaven el model d’implantació dels parcs eòlics per la concentració excessiva que se’n feia al sud del país i perquè, a parer seu, no tenia en compte aspectes com l’impacte sobre el paisatge, el medi ambient i la comunitat local.
A final de 2009 hi havia 25 parcs construïts (641 MW), sis dels quals se situaven al Baix Ebre, sis a l’Anoia, tres a la Terra Alta, dos a la Conca de Barberà, dos al Baix Camp, dos entre el Priorat i el Baix Camp, un a l’Alt Camp, un a les Garrigues, un entre la Conca de Barberà i l’Urgell i un entre la conca de Barberà i la Segarra. A part d’aquests, 44 disposaven d’autorització administrativa, de tal manera que sumarien 1.254 MW. Destacava la Terra Alta, amb onze parcs autoritzats (un dels quals compartit amb la Ribera d’Ebre), les Garrigues amb vuit i l’Alt Empordà amb set.
Al llarg del 2009 el Govern havia aprovat el DECRET REGULADOR DE LA TRAMITACIÓ DELS PARCS EÒLICS I FOTOVOLTAICS que havia de permetre simplificar la tramitació dels parcs eòlics i delimitar les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) on se n’impulsarà la construcció.
Es presenten les ZDP
El febrer de 2010 la Direcció General d’Energia i Mines va presentar l’esborrany de les zones de desenvolupament prioritari previstes. En total es delimitaven vuit zones que incloïen quaranta municipis i dotze comarques i en les quals es preveia un potència instal•lada total de 834 MW. La ZDP amb una potència més elevada era l’Alt Empordà (200 MW) seguit de la Segarra i la conca de Barberà (186 MW), la Ribera d’Ebre i el Baix Camp (120 MW), l’Anoia i la Segarra (100 MW), la Terra Alta (90 MW), el Segrià i la Ribera d’Ebre (60 MW), el Priorat i el Baix Camp (45 MW) i l’Alt Penedès i l’Alt Camp (33 MW).
El projecte tenia el vistiplau de la Direcció General d’Energia i Mines, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i del Departament de Cultura i la garantia de Red Eléctrica que els parcs es podrien connectar a la xarxa elèctrica. Els criteris utilitzats per a la localització de les zones eren el règim de vents, la capacitat per evacuar l’energia a la xarxa elèctrica i la viabilitat ambiental, paisatgística i urbanística.
A les zones de desenvolupament prioritari el Govern adjudicarà per concurs públic la construcció de parcs eòlics als projectes que s’ajustin més als requeriments tecnològics, ambientals, paisatgístics i de consens social. En el jurat també hi haurà representants dels consells comarcals afectats.
Fora de les ZDP no s’autoritzarà cap més parc eòlic de més de cinc aerogeneradors o 10 MW fins al 2015, si bé els que ja disposin d’autorització podran tirar endavant el projecte tot i no estar situats en cap ZDP. Els miniparcs eòlics, per la seva banda, es podran seguir tramitant arreu del territori. Sumant els parcs eòlics actius, els autoritzats, els que se situaran a les ZDP i els miniparcs, el Govern pretenia arribar als 3.500 MW instal•lats de cara a l’any 2015.
El Govern aprova les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) on s’hauran d’ubicar els nous parcs eòlics. En total es delimiten 7 zones que inclouen 40 municipis i 12 comarques, en les quals es pot instal•lar fins a una potència de 769 MW. Quatre grups empresarials resulten escollits per construir els 23 parcs eòlics que es preveuen dins les ZDP.
Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2009
L’energia eòlica és una font d’obtenció d’energia elèctrica neta, ja que, a diferència de les centrals tèrmiques i nuclears, no produeix emissions atmosfèriques ni residus. D’aquesta manera, esdevé una eina per disminuir l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle, principalment el CO2, responsables, almenys en part, del canvi climàtic. A més, es tracta d’una energia renovable, és a dir, inesgotable, que en més o menys quantitat es troba a tot el món.
A Catalunya els primers parcs eòlics van aparèixer als anys vuitanta, tot i que no fou fins a final dels noranta que el Govern de la Generalitat va decidir apostar-hi amb més força amb la presentació de diversos plans per impulsar-los, que van desembocar el 2004 en un mapa de recursos eòlics que identificava les zones que oferien més possibilitats per a l’aprofitament del vent en la generació d’energia. El 2005 es va aprovar el PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 que preveia arribar a una potència instal•lada d’energia eòlica de 1.500 MW el 2007 i de 3.500 MW el 2015. Paral•lelament, al llarg dels darrers anys havien començat a aparèixer nombrosos projectes de centrals eòliques, majoritàriament situades al sud de Catalunya. Diverses entitats ecologistes, tot i manifestar-se favorables a aquest tipus d’energia, rebutjaven el model d’implantació dels parcs eòlics per la concentració excessiva que se’n feia al sud del país i perquè, a parer seu, no tenia en compte aspectes com l’impacte sobre el paisatge, el medi ambient i la comunitat local.
A final de 2009 hi havia 25 parcs construïts (641 MW), sis dels quals se situaven al Baix Ebre, sis a l’Anoia, tres a la Terra Alta, dos a la Conca de Barberà, dos al Baix Camp, dos entre el Priorat i el Baix Camp, un a l’Alt Camp, un a les Garrigues, un entre la Conca de Barberà i l’Urgell i un entre la conca de Barberà i la Segarra. A part d’aquests, 44 disposaven d’autorització administrativa, de tal manera que sumarien 1.254 MW. Destacava la Terra Alta, amb onze parcs autoritzats (un dels quals compartit amb la Ribera d’Ebre), les Garrigues amb vuit i l’Alt Empordà amb set.
Al llarg del 2009 el Govern havia aprovat el DECRET REGULADOR DE LA TRAMITACIÓ DELS PARCS EÒLICS I FOTOVOLTAICS que havia de permetre simplificar la tramitació dels parcs eòlics i delimitar les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) on se n’impulsarà la construcció.
Es presenten les ZDP
El febrer de 2010 la Direcció General d’Energia i Mines va presentar l’esborrany de les zones de desenvolupament prioritari previstes. En total es delimitaven vuit zones que incloïen quaranta municipis i dotze comarques i en les quals es preveia un potència instal•lada total de 834 MW. La ZDP amb una potència més elevada era l’Alt Empordà (200 MW) seguit de la Segarra i la conca de Barberà (186 MW), la Ribera d’Ebre i el Baix Camp (120 MW), l’Anoia i la Segarra (100 MW), la Terra Alta (90 MW), el Segrià i la Ribera d’Ebre (60 MW), el Priorat i el Baix Camp (45 MW) i l’Alt Penedès i l’Alt Camp (33 MW).
El projecte tenia el vistiplau de la Direcció General d’Energia i Mines, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i del Departament de Cultura i la garantia de Red Eléctrica que els parcs es podrien connectar a la xarxa elèctrica. Els criteris utilitzats per a la localització de les zones eren el règim de vents, la capacitat per evacuar l’energia a la xarxa elèctrica i la viabilitat ambiental, paisatgística i urbanística.
A les zones de desenvolupament prioritari el Govern adjudicarà per concurs públic la construcció de parcs eòlics als projectes que s’ajustin més als requeriments tecnològics, ambientals, paisatgístics i de consens social. En el jurat també hi haurà representants dels consells comarcals afectats.
Fora de les ZDP no s’autoritzarà cap més parc eòlic de més de cinc aerogeneradors o 10 MW fins al 2015, si bé els que ja disposin d’autorització podran tirar endavant el projecte tot i no estar situats en cap ZDP. Els miniparcs eòlics, per la seva banda, es podran seguir tramitant arreu del territori. Sumant els parcs eòlics actius, els autoritzats, els que se situaran a les ZDP i els miniparcs, el Govern pretenia arribar als 3.500 MW instal•lats de cara a l’any 2015.
Posicionaments diversos
Pocs dies després de la presentació el diari El Punt va preguntar als alcaldes afectats quina era la seva posició respecte a l’esborrany. A l’ALT EMPORDÀ la majoria d’alcaldes preferien la proposta del Consell Comarcal d’ubicar els parcs eòlics al costat de l’N-II i l’AP-7 i no al massís de l’Albera, com preveia la ZDP. En la mateixa línia, a la Terra Alta, el Baix Camp i el Priorat molts dels alcaldes proposaven modificacions del document i un paper més destacat dels ajuntaments. Així, per exemple, l’alcalde de Batea (Terra Alta), Joaquim Paladella (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), reclamava reduir la taca inclosa dins el seu municipi i el d’Arbolí (Baix Camp), Jordi Juncosa (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), alertava que la zona proposada estava inclosa al futur PARC NATURAL DE LES MUNTANYES DE PRADES. Al Priorat els alcaldes dels pobles afectats (Porrera, Cornudella de Montsant, Arbolí i Alforja) van fer front comú contra la ZDP en considerar que no tenia en compte el paisatge.
En canvi, a la Ribera d’Ebre i a la Conca de Barberà l’acceptació de la proposta per part dels alcaldes era quasi total. A Santa Coloma de Queralt i a Serral els alcaldes van demanar, fins i tot, que s’ampliés les ZDP dins el seu terme municipal. No obstant això, un grup de ciutadans va crear el mes de maig la Plataforma en Defensa de la Conca de Barberà, contrària a la “massificació eòlica” de la comarca i a la ZDP proposada.
Pel que fa al moviment ecologista, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta rebutjava obertament la proposta. En canvi, Ecologistes en Acció afirmava que acceptaria més parcs eòlics a les Terres de l’Ebre a canvi que no es construís el MAGATZEM TEMPORAL CENTRALITZAT (MTC) DE RESIDUS NUCLEARS A ASCÓ.
Després de la presentació de l’esborrany el Govern va enviar la proposta als municipis afectats, que podien presentar-hi al•legacions.
Aprovació de les ZDP
L’1 de juny el Govern de la Generalitat, en Acord de Govern publicat al DOGC el 7 de juny, va aprovar les ZDP per a l’energia eòlica. Respecte al primer document no s’aprovava la ZDP 4 (Priorat i Baix Camp) atesa la forta oposició local, si bé el Govern afirmava que es buscaria una nova delimitació en consens amb el territori. D’altra banda, es reduïa de 200 a 180 la potència prevista a la ZDP de l’Alt Empordà i se’n modificaven els límits (es reduïa una mica la superfície que afectava el massís de l’Albera, s’hi incorporava Darnius i s’evitava l’afectació als estanys de la Jonquera) però sense coincidir amb la proposta del Consell Comarcal. La resta de zones es mantenien amb la mateixa potència, si bé en algun cas es modificaven lleugerament els límits per allunyar, per exemple, la ZDP 2 del nucli urbà de Conesa o la ZDP 7 del nucli urbà de Batea, tal com havien demanat els respectius alcaldes.
D’aquesta manera les 7 zones sumaven un total de 769 MW: Alt Empordà (180 MW), Segarra i Conca de Barberà (186 MW), Alt Penedès i Alt Camp (33 MW), Ribera d’Ebre i Baix Camp (120 MW), Segrià i Ribera d’Ebre (60 MW), Terra Alta (90 MW) i Anoia i Segarra (100 MW).
Després de l’aprovació, les reaccions per part de les administracions locals van ser, en general, força mesurades. El Consell Comarcal de l’Alt Empordà va insistir en la seva pròpia proposta i va lamentar que no s’aprofités més el corredor d’infraestructures, si bé va reconèixer que s’havien acceptat algunes de les propostes, com per exemple allunyar els aerogeneradors de les zones més sensibles del massís de l’Albera. Per la seva banda, els alcaldes afectats per la proposta de ZDP al Priorat i al Baix Camp van celebrar la marxa enrere, si bé van assegurar que seguirien treballant en comú davant la possibilitat d’una nova proposta. El Consell Comarcal de l’Anoia va reclamar compensacions econòmiques per als municipis de l’alta Anoia afectats i va enunciar que en els concursos públics valorarien aspectes com la contractació de personal autòcton, l’aprofitament de les centrals com a recurs turístic, la implantació d’algun centre de formació a la zona o la implantació d’empreses en els polígons industrials.
Eoliccat, l’Associació Eòlica de Catalunya, que agrupa cinquanta empreses que operen en el sector, va valorar positivament l’aprovació de les ZDP, si bé considerava que havia arribat tard i que no garantia que s’arribés als 3.500 MW previstos pel Pla de l’energia per al 2015. Amb tot, reclamaven la convocatòria urgent dels concursos per tal que abans de finalitzar l’any es poguessin adjudicar.
No opinava el mateix la Mesa per la Implantació Racional de l’Energia Eòlica de Catalunya (Mirec) formada per 25 plataformes i entitats ecologistes i en defensa del territori, que insistia que el projecte apostava per la massificació eòlica. En aquest sentit, donaven com a exemple la situació de la Terra Alta, amb 14 projectes eòlics en diverses fases (la major part ja autoritzats) que suposarien 220 aerogeneradors i 500 MW, als quals se sumarien els 90 MW de la ZDP. Diverses entitats ecologistes (entre les quals Ipcena i Salvem l’Empordà) van presentar un recurs de reposició contra l’Acord de Govern, en què van denunciar, entre altres aspectes, la manca d’informes d’avaluació ambiental per a la determinació de les zones.
Concurs públic
Després de l’aprovació de les ZDP, el Departament d’Economia i Finances va obrir a mitjan juny el període de concurs públic al qual les empreses promotores podien presentar els seus projectes de parcs eòlics dins les zones delimitades, a excepció del Priorat i el Baix Camp. Un cop acabat el termini, a final de juliol, els jurats –integrats per una comissió formada pels departaments d’Economia, Medi Ambient i Política Territorial i pels consells comarcals– van iniciar el procés de deliberació per adjudicar la seva instal•lació d’acord amb els requeriments socioeconòmics (que pesaven un 45% en la valoració del projecte), ambientals (30%) i tècnics (25%). En total, 20 grups empresarials, que havien presentat 57 projectes, optaven a la construcció dels parcs eòlics.
A mitjan octubre es va donar a conèixer la resolució del concurs, que atorgava la licitació dels projectes a 4 grups empresarials. La principal beneficiària era el grup Gas Natural-Alstom Wind que obtenia 3 ZDP: Alt Empordà (6 parcs), Segarra i Conca de Barberà (4 parcs) i Terra Alta (tres parcs). L’aliança catalana Fersa-Aventalia podria desenvolupar les ZDP de l’Alt Penedès (1 parc) i l’Alt Camp (3 parcs). Finalment, FCC Energía-Ros Roca podrien construir 3 parcs a la ZDP de l’Anoia i la Segarra i Comsa Emte-Gamesa 2 parcs a la ZDP del Segrià i la Ribera d’Ebre. D’aquesta manera es preveia construir un total de 23 parcs que, pel fet de disposar d’idoneïtat, tindrien una tramitació més simple que de costum.
Posteriorment es va obrir un període perquè les empreses poguessin presentar al•legacions a les resolucions. El 27 de novembre el Govern de la Generalitat va emetre la resolució definitiva que no comportava cap canvi respecte a la inicial. Després de l’aprovació, l’empresa Iberdrola, que havia presentat propostes en 5 ZDP per bé que no n’havia obtingut cap, va enunciar que presentaria un recurs d’alçada al Departament d’Economia i Finances, ja que considerava que durant el procés d’adjudicació s’havien produït irregularitats.`
El mapa eòlic entra a la campanya electoral
Durant la campanya electoral de les eleccions autonòmiques, els partits integrants del Govern d’Entesa (PSC, ERC i Iniciativa per Catalunya-Verds) van defensar el mapa eòlic, en considerar que s’hi havia incorporat la veu dels agents territorials. Per la seva banda, la diputada de CiU Dolors Rovirola, en un debat organitzat pel Col•legi d’Ambientòlegs a Girona, va assegurar que caldria refer-lo. En aquest sentit, el programa electoral de CiU apostava per “redefinir el mapa d’instal•lacions de generació elèctrica que cal construir”, entre els quals l’energia eòlica, “tot pactant amb el territori la construcció d’aquestes centrals de generació d’energies renovables”.
Després de la victòria electoral de CiU en les eleccions del 28 de novembre, el director general d’Energia i Mines, Agustí Maure, va defensar el mapa eòlic derivat de les ZDP i va reclamar al nou govern que no el modifiqués. Mentrestant, a final d’any les empreses adjudicatàries van començar l’elaboració dels projectes detallats dels parcs eòlics.
Més informació:
www.eoliccat.net
Pocs dies després de la presentació el diari El Punt va preguntar als alcaldes afectats quina era la seva posició respecte a l’esborrany. A l’ALT EMPORDÀ la majoria d’alcaldes preferien la proposta del Consell Comarcal d’ubicar els parcs eòlics al costat de l’N-II i l’AP-7 i no al massís de l’Albera, com preveia la ZDP. En la mateixa línia, a la Terra Alta, el Baix Camp i el Priorat molts dels alcaldes proposaven modificacions del document i un paper més destacat dels ajuntaments. Així, per exemple, l’alcalde de Batea (Terra Alta), Joaquim Paladella (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), reclamava reduir la taca inclosa dins el seu municipi i el d’Arbolí (Baix Camp), Jordi Juncosa (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), alertava que la zona proposada estava inclosa al futur PARC NATURAL DE LES MUNTANYES DE PRADES. Al Priorat els alcaldes dels pobles afectats (Porrera, Cornudella de Montsant, Arbolí i Alforja) van fer front comú contra la ZDP en considerar que no tenia en compte el paisatge.
En canvi, a la Ribera d’Ebre i a la Conca de Barberà l’acceptació de la proposta per part dels alcaldes era quasi total. A Santa Coloma de Queralt i a Serral els alcaldes van demanar, fins i tot, que s’ampliés les ZDP dins el seu terme municipal. No obstant això, un grup de ciutadans va crear el mes de maig la Plataforma en Defensa de la Conca de Barberà, contrària a la “massificació eòlica” de la comarca i a la ZDP proposada.
Pel que fa al moviment ecologista, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta rebutjava obertament la proposta. En canvi, Ecologistes en Acció afirmava que acceptaria més parcs eòlics a les Terres de l’Ebre a canvi que no es construís el MAGATZEM TEMPORAL CENTRALITZAT (MTC) DE RESIDUS NUCLEARS A ASCÓ.
Després de la presentació de l’esborrany el Govern va enviar la proposta als municipis afectats, que podien presentar-hi al•legacions.
Aprovació de les ZDP
L’1 de juny el Govern de la Generalitat, en Acord de Govern publicat al DOGC el 7 de juny, va aprovar les ZDP per a l’energia eòlica. Respecte al primer document no s’aprovava la ZDP 4 (Priorat i Baix Camp) atesa la forta oposició local, si bé el Govern afirmava que es buscaria una nova delimitació en consens amb el territori. D’altra banda, es reduïa de 200 a 180 la potència prevista a la ZDP de l’Alt Empordà i se’n modificaven els límits (es reduïa una mica la superfície que afectava el massís de l’Albera, s’hi incorporava Darnius i s’evitava l’afectació als estanys de la Jonquera) però sense coincidir amb la proposta del Consell Comarcal. La resta de zones es mantenien amb la mateixa potència, si bé en algun cas es modificaven lleugerament els límits per allunyar, per exemple, la ZDP 2 del nucli urbà de Conesa o la ZDP 7 del nucli urbà de Batea, tal com havien demanat els respectius alcaldes.
D’aquesta manera les 7 zones sumaven un total de 769 MW: Alt Empordà (180 MW), Segarra i Conca de Barberà (186 MW), Alt Penedès i Alt Camp (33 MW), Ribera d’Ebre i Baix Camp (120 MW), Segrià i Ribera d’Ebre (60 MW), Terra Alta (90 MW) i Anoia i Segarra (100 MW).
Després de l’aprovació, les reaccions per part de les administracions locals van ser, en general, força mesurades. El Consell Comarcal de l’Alt Empordà va insistir en la seva pròpia proposta i va lamentar que no s’aprofités més el corredor d’infraestructures, si bé va reconèixer que s’havien acceptat algunes de les propostes, com per exemple allunyar els aerogeneradors de les zones més sensibles del massís de l’Albera. Per la seva banda, els alcaldes afectats per la proposta de ZDP al Priorat i al Baix Camp van celebrar la marxa enrere, si bé van assegurar que seguirien treballant en comú davant la possibilitat d’una nova proposta. El Consell Comarcal de l’Anoia va reclamar compensacions econòmiques per als municipis de l’alta Anoia afectats i va enunciar que en els concursos públics valorarien aspectes com la contractació de personal autòcton, l’aprofitament de les centrals com a recurs turístic, la implantació d’algun centre de formació a la zona o la implantació d’empreses en els polígons industrials.
Eoliccat, l’Associació Eòlica de Catalunya, que agrupa cinquanta empreses que operen en el sector, va valorar positivament l’aprovació de les ZDP, si bé considerava que havia arribat tard i que no garantia que s’arribés als 3.500 MW previstos pel Pla de l’energia per al 2015. Amb tot, reclamaven la convocatòria urgent dels concursos per tal que abans de finalitzar l’any es poguessin adjudicar.
No opinava el mateix la Mesa per la Implantació Racional de l’Energia Eòlica de Catalunya (Mirec) formada per 25 plataformes i entitats ecologistes i en defensa del territori, que insistia que el projecte apostava per la massificació eòlica. En aquest sentit, donaven com a exemple la situació de la Terra Alta, amb 14 projectes eòlics en diverses fases (la major part ja autoritzats) que suposarien 220 aerogeneradors i 500 MW, als quals se sumarien els 90 MW de la ZDP. Diverses entitats ecologistes (entre les quals Ipcena i Salvem l’Empordà) van presentar un recurs de reposició contra l’Acord de Govern, en què van denunciar, entre altres aspectes, la manca d’informes d’avaluació ambiental per a la determinació de les zones.
Concurs públic
Després de l’aprovació de les ZDP, el Departament d’Economia i Finances va obrir a mitjan juny el període de concurs públic al qual les empreses promotores podien presentar els seus projectes de parcs eòlics dins les zones delimitades, a excepció del Priorat i el Baix Camp. Un cop acabat el termini, a final de juliol, els jurats –integrats per una comissió formada pels departaments d’Economia, Medi Ambient i Política Territorial i pels consells comarcals– van iniciar el procés de deliberació per adjudicar la seva instal•lació d’acord amb els requeriments socioeconòmics (que pesaven un 45% en la valoració del projecte), ambientals (30%) i tècnics (25%). En total, 20 grups empresarials, que havien presentat 57 projectes, optaven a la construcció dels parcs eòlics.
A mitjan octubre es va donar a conèixer la resolució del concurs, que atorgava la licitació dels projectes a 4 grups empresarials. La principal beneficiària era el grup Gas Natural-Alstom Wind que obtenia 3 ZDP: Alt Empordà (6 parcs), Segarra i Conca de Barberà (4 parcs) i Terra Alta (tres parcs). L’aliança catalana Fersa-Aventalia podria desenvolupar les ZDP de l’Alt Penedès (1 parc) i l’Alt Camp (3 parcs). Finalment, FCC Energía-Ros Roca podrien construir 3 parcs a la ZDP de l’Anoia i la Segarra i Comsa Emte-Gamesa 2 parcs a la ZDP del Segrià i la Ribera d’Ebre. D’aquesta manera es preveia construir un total de 23 parcs que, pel fet de disposar d’idoneïtat, tindrien una tramitació més simple que de costum.
Posteriorment es va obrir un període perquè les empreses poguessin presentar al•legacions a les resolucions. El 27 de novembre el Govern de la Generalitat va emetre la resolució definitiva que no comportava cap canvi respecte a la inicial. Després de l’aprovació, l’empresa Iberdrola, que havia presentat propostes en 5 ZDP per bé que no n’havia obtingut cap, va enunciar que presentaria un recurs d’alçada al Departament d’Economia i Finances, ja que considerava que durant el procés d’adjudicació s’havien produït irregularitats.`
El mapa eòlic entra a la campanya electoral
Durant la campanya electoral de les eleccions autonòmiques, els partits integrants del Govern d’Entesa (PSC, ERC i Iniciativa per Catalunya-Verds) van defensar el mapa eòlic, en considerar que s’hi havia incorporat la veu dels agents territorials. Per la seva banda, la diputada de CiU Dolors Rovirola, en un debat organitzat pel Col•legi d’Ambientòlegs a Girona, va assegurar que caldria refer-lo. En aquest sentit, el programa electoral de CiU apostava per “redefinir el mapa d’instal•lacions de generació elèctrica que cal construir”, entre els quals l’energia eòlica, “tot pactant amb el territori la construcció d’aquestes centrals de generació d’energies renovables”.
Després de la victòria electoral de CiU en les eleccions del 28 de novembre, el director general d’Energia i Mines, Agustí Maure, va defensar el mapa eòlic derivat de les ZDP i va reclamar al nou govern que no el modifiqués. Mentrestant, a final d’any les empreses adjudicatàries van començar l’elaboració dels projectes detallats dels parcs eòlics.
Més informació:
www.eoliccat.net
Continguts relacionats
