Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
SECTOR D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE CAN MONTCAU (LLIÇÀ D’AMUNT)
Imatge dels terrenys del sector de Can Montcau Foto: Moisès Jordi
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2010

L’empresa Mango preveu construir un gran centre logístic de 37 ha i una botiga d’estocs al sector de Can Montcau de Lliçà d’Amunt, amb una extensió comparable a la Roca Village. La farmacèutica Biokit també vol ampliar-hi les seves instal•lacions. Des de que deu anys enrera Mango va adquirir 100 hectàrees de terreny el projecte havia patit diverses modificacions i ajornaments i, de fet, la botiga d’estocs no té encara un calendari clar.


Lliçà d’Amunt és una localitat del Vallès Oriental, a tocar de l’autovia C-17 (de Barcelona a Vic) i a 4 km a l’oest de Granollers. Després de duplicar la població en poc més de deu anys, el 2009 tenia una població de més de 14.000 habitants, repartits entre diversos nuclis i, sobretot, grans urbanitzacions de cases unifamiliars.

L’any 1999, amb Convergència i Unió (CiU) al govern municipal, el propietari de l’empresa tèxtil Mango va adquirir un centenar d’hectàrees de sòl urbanitzable industrial a la zona de Can Montcau, amb la intenció de construir-hi un gran centre logístic d’unes 35 ha. Es tracta de l’extensió més gran de conreus (amb algunes clapes de bosc) del municipi, situada al SE de la localitat i a tocar de la C-17.

El nou govern municipal redueix i allunya el polígon industrial
Les converses van anar avançant fins que el 2003 Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va guanyar les eleccions municipals i va formar govern amb Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV). El nou govern va paralitzar el projecte de Mango i un altre del grup Simón, amb l’objectiu d’agrupar el sòl industrial en una sola àrea. A final de setembre de 2006 el ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment la modificació del Pla general d’ordenació (PGO) al sector discontinu de Can Montcau-Can Malé, que afectava els terrenys de Mango, allunyant la zona edificada del riu Tenes i el nucli de Lliçà d’Amunt, i traslladant-la més a prop de l’autovia C-17, que uneix Barcelona i Vic.

Amb la nova ordenació proposada, de les 100 ha de terrenys afectades, Mango n’edificaria 22,3 ha per al polígon industrial logístic (dos terços de les 35 ha previstes en projectes anteriors). A la resta de terrenys s’hi construiria una zona comercial, un hotel i les noves instal•lacions de la indústria farmacèutica Biokit . A més, es protegiria el sector més proper a la carretera de Lliçà de Vall a Lliçà d’Amunt, format per camps de conreu, l’entorn de la masia de Can Montcau i el riu Tenes.

Alhora, l’equip de govern vinculava la implantació industrial a la desafectació per part de la Generalitat de l’actual reserva de sòl per a la futura autovia del Tenes, que s’hauria de desplaçar cap a l’est, apartant-la del poble. Segons CiU, basar el projecte en aquest supòsit era “fer volar coloms” i va recordar que aquest nou traçat no agradava a altres municipis. Per exemple, els ajuntaments de Lliçà de Vall i de Bigues i Riells van afanyar-se a al•legar contra la modificació del PGO. Més tard, l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana també ho feia, argumentant que la modificació proposada per l’eix del Tenes el convertia en un “vial obsolet i superflu”, ja que l’enllaç amb Lliçà d’Amunt quedaria interromput, provocant un “greu perjudici” als ciutadans de Santa Eulàlia i altres poblacions de la vall del Tenes.

De fet, el traçat del projecte d’autovia del Tenes (coneguda com l’eix del Tenes) era l’entrebanc principal al nou projecte: aquesta autovia estava concebuda per unir els pobles de la vall del Tenes, des de Parets del Vallès, al sud, a Bigues i Riells, al nord, passant per Lliça de Vall, Lliçà d’Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana, seguint paral•lela al Tenes i a la carretera local de dos carrils que uneix aquestes poblacions. Tot i així, l’Ajuntament va afirmar que havien arribat a un preacord amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) per modificar-ne el traçat.

Tot seguit i fruit de les negociacions amb l’Ajuntament, Mango va acordar una inversió de 360 MEUR per a la construcció del centre logístic. Aquest s’afegiria als que la firma ja tenia a diverses localitats vallesanes, així com a Estats Units, Singapur i Hong Kong (que és el més important, ja que la meitat de la producció es fa a la Xina). Aleshores Mango ja era una de les empreses catalanes (justament amb origen al Vallès Oriental) més internacionalitzada, amb 924 botigues repartides per 84 països diferents, i tenia intenció d’obrir 150 botigues més cada any.

A principi de 2007, en una conferència, el director general de Mango, Enric Casi, va explicar que el centre logístic de Lliçà d’Amunt estaria enllestit del tot al cap de vuit anys.

Un nou tomb electoral torna a modificar el projecte
En les eleccions del 2007, tant ERC com ICV van perdre un regidor, i tot i que els republicans continuaven sent la primera força, un pacte entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), CiU i el Partit Popular (PP) va forçar un nou canvi de govern. Al cap de pocs mesos, a final d’octubre, el nou govern va aprovar inicialment, amb l’oposició d’ERC i ICV, una nova modificació del PGO al sector de Can Montcau-Can Malé, que tornava a ampliar la superfície industrial logística de l’empresa Mango fins a 33 ha i allunyava el complex de la C-17 i l’acostava a la llera del riu Tenes. Així, es recuperava el traçat original de l’eix del Tenes, tal com la Generalitat havia recomanat, tot i que l’Ajuntament encara n’estudiava altres traçats.

A principi de 2008 la companyia va fixar la data de començament de les obres a final del 2009, deu anys després que es coneguessin les seves primeres intencions. El president de la companyia, Isak Andic, va explicar que el complex logístic s’aniria construint per fases, a mesura que el procés d’obertura de nous establiments arreu del món anés fent necessàries les noves infraestructures.

El mes de maig, els partits del govern van aprovar provisionalment (amb el vot en contra de l’oposició) la modificació del PGO que havia de permetre la construcció del centre logístic de Mango i el trasllat i ampliació de les instal•lacions de Biokit. Aquesta aprovació no alterava els plantejaments de la modificació del PGO aprovada inicialment l’octubre anterior, sinó que hi afegia diversos informes tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua i de Medi Ambient. A final de mes, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) aprovava definitivament la modificació del PGO.

El mes següent, l’Ajuntament va aprovar la instal•lació d’una gran botiga d’estocs (també anomenades centre de fabricants o outlet) on només es vendrien productes fora de temporada de la marca Mango i altres marques vinculades a la firma.

En un ple de final d’any, l’alcalde Ignasi Simon (PSC) va explicar que el consistori preveia ingressar uns 15 MEUR durant els tres anys següents en concepte del 10% d’aprofitament de les 4’3 ha que l’Ajuntament cediria a Mango. Sumant-les a les 33 ha edificables segons el pla parcial que s’estava tramitant des de l’octubre (i que detallava l’ordenació del sector), l’empresa tèxtil podria construir un polígon logístic de més de 37 ha. Així, l’Ajuntament confiava a compensar la davallada d’ingressos de l’impost de construccions derivat de la crisi, que començava a afectar especialment aquest sector i a posar en perill les finances locals, mentre que, a l’altre plat d ela balança, la despesa en benestar social augmentava un 29% i el pressupost pel 2009 es reduïa un 12%.

Darrers tràmits
El febrer de 2009 l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt va firmar amb les empreses Mango i Biokit les bases d’actuació de la junta de compensació del sector de Can Montcau i Can Malé. El mes següent, l’Ajuntament aprovava provisionalment el Pla parcial del sector de Can Montcau i Can Malé (amb un total de 94 ha) i a final d’any, després que l’Ajuntament hi hagués de fer algunes modificacions, la CTUB l’aprovava definitivament. Les modificacions feien referència als usos i la volumetria de la zona comercial, alhora que la CTUB també exigia alguns canvis en les fases d’execució del projecte d’urbanització que s’hi incorporava.

Paral•lelament, el juliol de 2009, el DPTOP aprovava inicialment el PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA, segons el qual es redefinia el traçat del QUART CINTURÓ i s’eliminava l’eix del Tenes, a canvi d’ampliar la C-17. Aquell mateix mes, la Direcció General de Carreteres va emetre un informe per tal que el PGO de Lliçà d’Amunt respectés el planejament urbanístic general vigent. Al novembre, la CTUB aprovava una nova modificació puntual del PGO per donar compliment a aquest informe.

A final de gener de 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la LLEI D’ORDENACIÓ D’EQUIPAMENTS COMERCIALS. Aquesta llei només autoritzava la implantació de superfícies comercials en trama urbana consolidada (dins els nuclis habitats), tot i que recollia algunes excepcions, una de les quals era el Pla parcial de Can Montcau. Aquest pla preveia la construcció d’un centre de fabricants de 10.000 m2, com la Roca Village (però en forma d’un gran polígon i no amb botiguetes i carrers). Aquesta superfície comercial s’incloïa a la zona de serveis que recollia el pla parcial, que també preveia un equipament hoteler.

El consistori de Lliçà d’Amunt confiava que el projecte es comencés a construir el 2010, que fos un “gran dinamitzador socioeconòmic” i que donés feina a unes 5.000 persones, a més dels treballadors indirectes d’empreses que s’hi podrien instal•lar.

Mango paralitza la botiga d’estocs
Pocs dies després, a principi de febrer i quan Mango ja disposava de totes les llicències municipals i del reconeixement del Govern, fonts de la companyia tèxtil van anunciar que s’ajornaria la construcció de la botiga d’estocs, ja que tenien altres prioritats centrades en l’expansió de la marca a Àsia, un mercat estratègic on ja disposaven de 200 botigues. Aquestes informacions contrastaven amb les afirmacions del consistori local, segons les quals el projecte continuava avançant.

Malgrat l’ajornament en la construcció de la botiga d’estocs, sí que es preveia que durant el 2011 s’iniciessin les obres d’urbanització del centre logístic i que el 2012 s’edifiqués el primer dels edificis. La inversió total, incloent la botiga d’estocs, era de 360 milons d’euros.

Més informació
ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=245337&fromPage=load
www.llicamunt.net/files/465.att
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Oriental