Dilluns 15 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM D'IGUALADA
Alfons Recio
Vista aèria d'Igualada amb el barri del rec en primer terme Foto: Alfons Recio
Actualitzat a 31/12/2010

A principi de 2010 l’equip de govern retira el POUM d’Igualada com a conseqüència de l’oposició generalitzada que demostren la majoria dels grups municipals de l’oposició i de diverses entitats que qüestionen diversos aspectes com les propostes de transformació que es promouen al barri del Rec i al polígon industrial de les Comes.

Igualada, capital de l’Anoia amb 38.918 habitants, es troba a la Depressió Central Catalana, entre la Serralada Prelitoral i els altiplans segarrencs, just a la conca hidrogràfica d’Odena, on es concentra el 60% de la població de la comarca. Igualada representa la ciutat central d’una conurbació propera als 68.000 habitants*.

Per a aquest àmbit, l’any 2008 es van aprovar unes eines de planejament supramunicipal que determinen les directrius de coordinació del creixement urbà, el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC (PDU) DE LA CONCA D’ÓDENA, i el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS (PTPCC).

Igualada ha estat una de les ciutats intermèdies del centre de Catalunya, amb un destacat perfil industrial, amb predomini del tèxtil, el gènere de punt i de l’adoberia. La localització de la vila s’explica per l’encreuament dels camins de Manresa i Barcelona amb el riu. A partir del 1960 es va produir un important creixement demogràfic derivat de les migracions interregionals espanyoles que es van acostar al territori per cobrir les necessitats de mà d’obra de les indústries igualadines. El creixement es va registrar tant a Igualada com als voltants (Montbui, Vilanova, Odena, etc.). Posteriorment, en un segon moment, es va ampliar el creixement industrial cap a la resta dels municipis, en un procés que va anar integrant territorialment la conca en una conurbació.

Igualada disposa d’un territori petit de 8,2 km2 actualment ocupats en un 85%. Pel sud, el límit del terme és el riu Anoia i pel nord els turons de les guixeres. Els límits est i oest el marquen dues rieres, i així es forma un territori tancat i petit.

Pel que fa a l’estructura urbana, vora el riu es van establir les indústries adoberes que necessitaven aigua, i això va donar peu a un barri singular conegut com el barri Adober o del Rec. Més al nord hi ha el barri antic, d’origen medieval i amb forma d’ou per l’efecte lineal del camí de Barcelona. Més al nord, es van anar produint creixements en eixample, tant residencial com industrial tèxtil, a mesura que el camí de Barcelona migrava cap al nord. Finalment, a partir del darrer quart del segle XX, entre les guixeres i la carretera N-II es va desenvolupar el Polígon Industrial de les Comes. Cap als anys noranta, l’espai lliure que restava a l’est del polígon es va urbanitzar amb cases adossades i en aquella mateixa època, la urbanització de baixa densitat del Pla de la Massa va acabar de consumir el limitat terreny igualadí.

El declivi de les industries adoberes del darrer quart del segle XX s’ha anat traduint en una degradació i un abandonament del barri adober, i en la desaparició i trasllat de les indústries tèxtils cap a altres polígons de la conurbació.

L’actual Pla general d’ordenació urbana (PGOU), amb una capacitat teòrica per a 66.000 habitants***, és vigent des del 1986, amb un plegat de modificacions puntuals que van portar, l’any 2005, a l’aprovació d’un text refós que les recollia.

La proposta del nou POUM
L’any 2006 es va iniciar l’elaboració d’un nou POUM, la redacció del qual es va adjudicar a l’equip de Ricard Pié i Ninot. La voluntat era adaptar el planejament als canvis del context social i econòmic i, alhora, donar compliment al rol que els planejaments territorials atorgaven a la ciutat. Es pretenia capacitar Igualada com a ciutat nodal dins del sistema de ciutats intermèdies de la Catalunya Central i reforçar el paper de capitalitat en el sistema urbà comarcal, a partir del guany de pes demogràfic, del pas d’una ciutat manufacturera cap a una ciutat mixta de serveis avançats i indústries més tecnològiques i de l’increment de la seva capacitat per proporcionar serveis a una població màxima teòrica de 90.000 habitants***, però servint, també, els municipis de l’entorn. Els redactors van partir de les propostes del PTPCC, que preveia que la zona delimitada pel PDU podria tenir un creixement de 24.000 nous habitatges. El POUM, doncs, plantejava una igualada de 50.000 habitants de dret**** i apostava per projectes de grans equipaments comarcals.

L’estructura de la ciutat proposada
Ateses les limitacions per a creixements, es plantejava ordenar la ciutat a partir de la millora i densificació interna, i de la transformació d’usos en els teixits industrials obsolets. Entre els aspectes que es volien resoldre, destaca:

- Transformació de l’avinguda de Catalunya: l’antiga N-II esdevindrà un nou eix urbà que acollirà equipaments supramunicipals, com el World Trade Center, la Fira, l’hospital comarcal i la futura estació del FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA. També, per a la façana sud, es proposa generar un nou front d’avinguda amb edificis singulars.

-Transformació d’usos industrials al polígon les Comes, fet que permetria que les activitats manufactureres de menor valor afegit –que es podrien ubicar de nou en els nous polígons previstos en el PDU– donin pas a les de caràcter tecnològic. Es preveuen actuacions a l’av. d’Europa amb Països Catalans, on també s’hi introdueix l’ús residencial per convertir la zona en un nou front d’entrada a la ciutat. A la zona propera a l’A-2, s’hi intensificarien els usos comercials, a tall de porta comercial. Una actuació semblant es proposa al carrer Alemanya, per reforçar i complementar la transformació de l’antiga N-II.

-Transformació del Rec, per generar un nou barri d’activitats productives avançades i terciàries, introduint-hi la residència a partir del reconeixement del valor de la trama i dels edificis industrials de valor com a elements identitaris que cal conservar. S’inclou una reestructuració viària en sentit nord-sud i est-oest, que prolonga, amplia o corregeix traces, per resoldre la mobilitat dels nous habitants. Hi destaquen tant actuacions en sentit perpendicular al riu, com la prolongació i penetració de l’avinguda Balmes en el Rec, com en sentit est-oest, amb l’obertura d’un nou carrer com a eix estructurador. Amb tot, es trasllada al Rec la lògica ortogonal –rectangles allargats paral•lels als camins de Barcelona– present a tota la ciutat.

També es proposa localitzar-hi nous equipaments aprofitant els edificis catalogats com a contenidors per tal d’assegurar-ne la preservació. Les zones verdes s’acumulen al voltant del carrer del Rec, paral•lel al riu, creant un parc lineal fluvial.
Esquema de síntesi de les actuacions del POUM Font: Ajuntament d'Igualada
-Zona industrial de l’eixample - carrer Indústria. En aquest barri industrial dels anys seixanta i a l’oest de la ciutat, on es localitza la fàbrica de Punto Blanco, es proposa la transformació d’usos i dibuixar un nou traç d’alguns carrers.

-Ordenació i articulació dels creixements al Pla de la Massa. Es tracta d’una zona de baixa densitat on es proposen nous creixements que la relliguin amb la resta de la ciutat i que la dotin de noves centralitats. En el límit amb Jorba, es creen nous usos terciaris per donar continuïtat al seu parc tecnològic. Pel sud es proposa transformar la carretera de Tous en un eix estructurant, dotant-la de façana amb un creixement en densitat. Al nord-est, un creixement relliga la Massa amb els barris de Fàtima i la seva ARE, que el POUM la recull com a nou creixement.

Pel que fa a les grans infraestructures, aquestes es localitzen en altres municipis, atès les petites dimensions del terme d’Igualada. No obstant això, es recull la futura estació del FTC i es proposa la redacció d’un pla especial per resoldre la situació de l’actual estació d’FGC, que inclou un polèmic pas elevat, per bé que no s’incorpora la reconversió d’aquesta línia en tren tram ni el seu desplegament per Igualada*****. Pel que fa a les infraestructures viàries, es destaca la prolongació de la ronda del Rec per l’est fins a l’N-II a tall de circumval•lació.

Avanç de pla i aprovació inicial
El 22 de juliol de 2008, el ple va donar el vistiplau al programa de participació ciutadana i a l’avanç del pla, amb els vots a favor del grup municipal de l’Entesa per Igualada (PSC – Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV)) i el Partit Popular (PP) i amb l’abstenció de Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). D’aquesta manera es va obrir un període de participació fins al setembre del mateix any durant el qual es van recollir 65 propostes sobre l’ordenació, el medi ambient, l’habitatge i la mobilitat. Una de les propostes, acompanyada de 137 signatures, va ser presentada per un grup de ciutadans que posteriorment es va convertir en l’associació Amics del Rec. S’hi demanava que el barri fos declarat com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), que totes les futures construccions mantinguessin i respectessin la morfologia i l’estètica preexistent del nucli i que fos un barri amb vocació sociocultural i recreativa.

Després d’aquest període i abans de l’aprovació inicial, alguns agents territorials van posar la vista en el Rec i en les seves possibles reconversions d’usos. Així, algunes firmes de moda tèxtil van endegar la iniciativa REC.0, en la qual durant uns dies antics espais adobers es van transformar en boutiques de disseny. La iniciativa es va acompanyar d’actes culturals de carrer, concerts i projeccions.

Just abans de l’aprovació inicial del POUM, i un cop es van haver filtrat els documents, Amics del Rec va redactar un manifest en el qual expressaven que, tot i reconèixer la necessitat d’un nou pla, calia que aquest conservés els edificis, carrerons i passatges del barri en conjunt, i es contraposaven a la proposta d’eixamplament de carrers elaborada sota un concepte d’eixample que prioritzava el trànsit rodat sobre la conversió en zona de vianants, al considerar-lo contrari a l’essència del Rec. Tanmateix, es considerava el Rec com un element distintiu d’Igualada, símbol del seu passat industrial i amb capacitat de generar noves oportunitats, a l’estil REC.0.

Finalment, el ple municipal del dia 30 de desembre de 2009, amb els vots favorables de l’Entesa i el PP i amb l’abstenció de la resta de partits, es va aprovar inicialment el POUM, i poc després es va iniciar,un període d’exposició publica de 45 dies, que va durar fins al 9 de març de 2010.

Reaccions contràries
Poc després, diferents agents territorials van manifestar el seu desacord amb algunes de les propostes.

La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) era contrària a la transformació dels usos industrials per les afectacions que generarien sobre les empreses. També, segons Francesc Sabaté i Saumell, president del Gremi de Constructors i Promotors d’Obres de l’Anoia, les propostes no eren econòmicament viables, atès l’excés de zones verdes i d’equipaments previstos i perquè s’havien elaborat pensant en preus de l’any 2006, superiors als actuals. Així, el Gremi, FAGEPI (Federació Anoienca del Gènere de Punt d’Igualada) i la mateixa UEA va demanar allargar el termini d’al•legacions fins a seixanta dies.

Sobre el Rec, Amics del Rec va mantenir les seves demandes, i, paral•lelament, adobers i propietaris de la zona van crear una associació d’afectats que canalitzés les seves al•legacions. Per als adobers, la rehabilitació del barri s’hauria de plantejar preservant-ne els valors patrimonials, i es mostraven preocupats per la viabilitat econòmica de les execucions posteriors dels plans de millora urbana (PMU).

Pel que fa a les valoracions polítiques, al grup municipal de CiU li preocupava que el pla signifiqués la fi de la Igualada industrial, i que la transformés en ciutat dormitori. A més, considerava poc realista la voluntat de passar d’un perfil industrial als serveis avançats. També creien que els creixements previstos al Pla de la Massa posaven en perill el paisatge propi de ciutat jardí i consideraven excessiva la proposta d’espais verds i per a equipaments.

Pel que fa al grup del PP, a principi de febrer va manifestar la necessitat de deixar sense efecte l’aprovació inicial del Pla, atès que l’execució dels PMU i els plans d’actuació urbanística del mateix pla no eren econòmicament viables per a propietaris, la qual cosa feia que el pla fos del tot inoperatiu.

ERC es mostrava crítica per la falta de consens i alhora partidària d’una altra solució per al Rec. ERC proposava unes modificacions al POUM per tal de poder mantenir la seva abstenció en els plens, però sense impedir de prosseguir el procés******, ja que CiU també era partidària de retirar-lo. Per a ERC, calia respectar el patrimoni històric i arquitectònic del Rec, garantir la viabilitat econòmica del trasllat de les adoberies i cercar una zona a Igualada on localitzar de nou les industries. També demanava que s’allargués el període d’al•legacions.

POUM retirat
Amb tot, a mitjan mes de febrer el PP va presentar una moció per debatre en el ple la possibilitat de deixar sense efecte l’aprovació inicial del POUM. La proposta va rebre el suport del Gremi de Constructors i d’una quarantena d’indústries de les Comes.

El ple va ser convocat per l’alcalde, Jordi Aymamí i Roca (PSC), per al dia 24 de febrer i, atès que l’Entesa no va arribar a un acord amb ERC, el POUM va ser retirat per 11 vots a 10.

Segons el regidor d’Urbanisme Antoni Pàmies i Gombau (PSC), la retirada posava fi al procés de presentació d’al•legacions, i frenava la participació ciutadana i la possibilitat d’incorporar-hi canvis. També considerava que el nou POUM era prou bo per a la ciutat, que resolia algunes de les seves problemàtiques, com ara les zones industrials obsoletes, i que proposava reformes interiors i d’articulació de barris. Segons Pàmies, en la retirada hauria pesat la proximitat de les eleccions i la influència d’alguns propietaris. També va negar que les figures de planejament derivat fossin econòmicament inviables, comparant-les amb el desenvolupament residencial de baixa densitat del Pla de la Massa i sobre la viabilitat del qual ningú no havia dubtat. Finalment, va assegurar que les propostes plantejades a les Comes eren a llarg termini i que, en tot cas, els propietaris les podrien anar executant i traslladar-se en funció de les seves possibilitats.

Per a Amics del Rec, la retirada suposava una oportunitat i alhora un risc, ja que les llicències que permetien l’enderroc d’alguns edificis tornaven a estar vigents. Malgrat la retirada, van presentar les seves al•legacions acompanyades de 1.214 signatures.

Previsions
Atès que la Llei d’urbanisme no permet tornar a endegar l’elaboració d’un nou POUM fins al cap de tres anys (Article 72.2 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol), no es preveu recuperar el procés fins a la propera legislatura. Mentrestant, Amics del Rec instarà l’Ajuntament a demanar a la Generalitat la catalogació del barri adober com a BCIN.

Més informació
www.igualada.cat/cat/Igualada-per-Temes/Urbanisme/Nou-Pla-d-Ordenacio-Urbanistica-Municipal-d-Igualada
www.amicsdelrec.org

* Considerant l’àmbit que forma la Mancomunitat de la conca d’Òdena, amb Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, Òdena, Castellolí i Jorba, tots sense solució de continuïtat urbana, segons el padró de 2009, se’n sumaven 68.354.

** Segons la memòria justificativa del POUM, el càlcul dels potencials màxims del planejament vigent permetrien arribar als 78.812 habitants.

*** Segons el regidor d’Urbanisme, Antoni Pàmies (PSC), els 90.000 habitants fan referència al sostre màxim tècnic a què es podria arribar si es desenvolupessin totes les intensitats màximes. Per altra banda, Pàmies puntualitza que pel que fa a la dotació d’espai per als serveis, sí que s’està pensant a atendre 90.000 habitants, per assumir el rol de capital tant de la conca d’Òdena com de la comarca.

**** Segons les previsions demogràfiques del POUM fins al 2022 en un escenari de creixement endogen es comptarien 37.500 habitants; en un de creixement baix 49.900, i els escenaris moderat i alt, un de 52.700 i 54.100, respectivament.

***** Segons el regidor d’Urbanisme, el Tren Tram, en ser competència de la Generalitat, ja serà objecte d’un pla sectorial que s’haurà d’incorporar posteriorment al POUM. L’objectiu més important del Tram és arribar fins a la nova estació del FTC i a l’hospital comarcal, potser en paral•lel a la nova ronda urbana i posteriorment per l’eix de l’N-II, ja que, segons el regidor, la secció del passeig Verdaguer no seria suficientment ampla per admetre un tren tram si no és soterrat.

****** D’aquesta manera, els 10 vots de l’Entesa serien més que els 6 de CiU i els 2 del PP (que sumen 8), sobre els 21 vots potencials del ple de l’Ajuntament. ERC disposa de tres regidors.

Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Anoia