PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES COLÒNIES DEL TER I EL FRESER
Arnau Urgell
Actualitzat a 31/12/2010
El setembre de 2010 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) realitza l'aprovació definitiva del Pla director urbanístic de les colònies del Ter i el Freser. El document aborda el futur de 62 colònies distribuïdes entre 18 municipis del Ripollès i Osona. El pla aposta per la rehabilitació de les colònies, la creació d'una ruta que les enllaci i una nova activitat productiva i turística que complementi l'existent. A més, pretén millorar la qualitat dels serveis i augmentar-hi la població per poder-les equiparar als barris dels respectius municipis. Mentrestant, a Campdevànol i a Sant Joan de les Abadesses es debat el futur industrial de dues de les seves principals colònies: Pernau i Llaudet.
Els rius Ter i Freser neixen al nord del Ripollès, concretament als termes de Setcases i Queralbs, i tenen el seu aiguabarreig a Ripoll. Després de poc més de 200 km el Ter desemboca al mar a l'Estartit, al terme de Torroella de Montgrí. Fins al segle XVIII la força de l'aigua havia mogut, especialment als cursos alt i mitjà, molins i fargues de ferro i aram. A començament del XIX s’inicia la industrialització basada especialment en la filatura. També és de gran importància la producció hidroelèctrica. No és fins al segle XX –amb la millora de les comunicacions– que es desenvolupen les primeres grans colònies a redós de l'activitat industrial. En aquest sentit, a diferència de la conca del Llobregat, hi ha pocs casos amb edificis excepcionals. Tot i això, destaquen els conjunts de la Farga Bebié (les Llosses i Montesquiu), Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló) i el Pelut i Salou (Torelló), entre altres.
El maig de 2005 es va iniciar l’aplicació a la conca del Llobregat del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC (PDU) per potenciar un patrimoni vinculat a les colònies. Es recollia el testimoni del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat que va començar la seva activitat el 2003.
El novembre de 2006 el Govern de Catalunya va anunciar que destinava 120.000 € a la redacció del Pla director urbanístic del parc patrimonial de l'Alt Ter i el Ter Mitjà, a càrrec de la Secretaria per a la Planificació Territorial en col•laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L'objectiu del Pla era consolidar el patrimoni cultural vinculat a l'activitat econòmica del Ter, transformant les colònies i les fàbriques del riu en espais de residència i d'activitat productiva, de freqüentació turística i de preservació de la memòria històrica. L'àmbit del futur pla era d'uns 240 km2 i afectava els 18 municipis.
Un any després, el director general d’Urbanisme, Pere Solà (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va presentar a Manlleu un document d’avanç que havia pres com a denominació Pla director urbanístic de les colònies industrials del Ter i el Freser. Solà va deixar clar que el pla feia “propostes d’actuació”, ja que “no es podien museïtzar totes les colònies”. Aquesta qüestió també formava part del PLA TERRITORIAL PARCIAL (PTP) DE LES COMARQUES CENTRALS, aprovat definitivament el setembre de 2008, que apostava per “reforçar les estructures febles del territori”, entre les quals citava les colònies industrials fluvials.
El 9 de gener de 2010 es va aprovar inicialment el Pla i el 21 de setembre del mateix any es va produir l’aprovació definitiva. Durant el procés d’informació pública es van rebre quinze al•legacions, majoritàriament acceptades, que feien referència a concrecions sobre la delimitació de les colònies, els usos permesos o prescripcions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
El document se centra en 62 colònies i fàbriques situades al costat del Ter i el Freser. El PDU proposa un projecte de parc patrimonial a l'entorn dels dos rius com a instrument per potenciar aquest paisatge cultural, preservar-ne el patrimoni i afavorir-hi el desenvolupament econòmic. Incorpora, igualment, mesures com la rehabilitació de les antigues fàbriques i habitatges dels treballadors, així com la creació d'una ruta de les colònies. A més, el document aposta per equiparar els estàndards de qualitat d'aquests assentaments amb els pobles i incrementar-ne la densitat per aconseguir un volum de població “que faci viable la seva condició de barri”. Així mateix, es proposa la incorporació de noves activitats tant productives com turístiques que complementin el manteniment de les existents i la preservació de la conca fluvial i el seu entorn ambiental.
Pel 2011 es preveia que es creés un fons per a la millora de les colònies, dotat amb els recursos del propi departament, amb convocatòries anuals. En el cas del Llobregat, des de 2007 s'han finançat actuacions per valor de 2,7 MEUR.
El setembre de 2010 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) realitza l'aprovació definitiva del Pla director urbanístic de les colònies del Ter i el Freser. El document aborda el futur de 62 colònies distribuïdes entre 18 municipis del Ripollès i Osona. El pla aposta per la rehabilitació de les colònies, la creació d'una ruta que les enllaci i una nova activitat productiva i turística que complementi l'existent. A més, pretén millorar la qualitat dels serveis i augmentar-hi la població per poder-les equiparar als barris dels respectius municipis. Mentrestant, a Campdevànol i a Sant Joan de les Abadesses es debat el futur industrial de dues de les seves principals colònies: Pernau i Llaudet.
Els rius Ter i Freser neixen al nord del Ripollès, concretament als termes de Setcases i Queralbs, i tenen el seu aiguabarreig a Ripoll. Després de poc més de 200 km el Ter desemboca al mar a l'Estartit, al terme de Torroella de Montgrí. Fins al segle XVIII la força de l'aigua havia mogut, especialment als cursos alt i mitjà, molins i fargues de ferro i aram. A començament del XIX s’inicia la industrialització basada especialment en la filatura. També és de gran importància la producció hidroelèctrica. No és fins al segle XX –amb la millora de les comunicacions– que es desenvolupen les primeres grans colònies a redós de l'activitat industrial. En aquest sentit, a diferència de la conca del Llobregat, hi ha pocs casos amb edificis excepcionals. Tot i això, destaquen els conjunts de la Farga Bebié (les Llosses i Montesquiu), Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló) i el Pelut i Salou (Torelló), entre altres.
El maig de 2005 es va iniciar l’aplicació a la conca del Llobregat del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC (PDU) per potenciar un patrimoni vinculat a les colònies. Es recollia el testimoni del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat que va començar la seva activitat el 2003.
El novembre de 2006 el Govern de Catalunya va anunciar que destinava 120.000 € a la redacció del Pla director urbanístic del parc patrimonial de l'Alt Ter i el Ter Mitjà, a càrrec de la Secretaria per a la Planificació Territorial en col•laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L'objectiu del Pla era consolidar el patrimoni cultural vinculat a l'activitat econòmica del Ter, transformant les colònies i les fàbriques del riu en espais de residència i d'activitat productiva, de freqüentació turística i de preservació de la memòria històrica. L'àmbit del futur pla era d'uns 240 km2 i afectava els 18 municipis.
Un any després, el director general d’Urbanisme, Pere Solà (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va presentar a Manlleu un document d’avanç que havia pres com a denominació Pla director urbanístic de les colònies industrials del Ter i el Freser. Solà va deixar clar que el pla feia “propostes d’actuació”, ja que “no es podien museïtzar totes les colònies”. Aquesta qüestió també formava part del PLA TERRITORIAL PARCIAL (PTP) DE LES COMARQUES CENTRALS, aprovat definitivament el setembre de 2008, que apostava per “reforçar les estructures febles del territori”, entre les quals citava les colònies industrials fluvials.
El 9 de gener de 2010 es va aprovar inicialment el Pla i el 21 de setembre del mateix any es va produir l’aprovació definitiva. Durant el procés d’informació pública es van rebre quinze al•legacions, majoritàriament acceptades, que feien referència a concrecions sobre la delimitació de les colònies, els usos permesos o prescripcions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
El document se centra en 62 colònies i fàbriques situades al costat del Ter i el Freser. El PDU proposa un projecte de parc patrimonial a l'entorn dels dos rius com a instrument per potenciar aquest paisatge cultural, preservar-ne el patrimoni i afavorir-hi el desenvolupament econòmic. Incorpora, igualment, mesures com la rehabilitació de les antigues fàbriques i habitatges dels treballadors, així com la creació d'una ruta de les colònies. A més, el document aposta per equiparar els estàndards de qualitat d'aquests assentaments amb els pobles i incrementar-ne la densitat per aconseguir un volum de població “que faci viable la seva condició de barri”. Així mateix, es proposa la incorporació de noves activitats tant productives com turístiques que complementin el manteniment de les existents i la preservació de la conca fluvial i el seu entorn ambiental.
Pel 2011 es preveia que es creés un fons per a la millora de les colònies, dotat amb els recursos del propi departament, amb convocatòries anuals. En el cas del Llobregat, des de 2007 s'han finançat actuacions per valor de 2,7 MEUR.
Revolta dels veïns de la colònia Pernau
Una de les colònies que formen part pel PDU és la de Pernau, al terme municipal de Campdevànol. Està situada a poc més d'un quilòmetre al nord del nucli urbà i queda unida al poble per la carretera N-260 i un camí de vianants. Hi viuen una cinquantena de famílies i, malgrat que la fàbrica tèxtil va tancar fa dècades, hi ha una part de la superfície industrial ocupada per una metal•lúrgica.
El ple municipal va aprovar inicialment el novembre de 2008, amb els vots de l'equip de govern (PSC; Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV; i un regidor no adscrit), el nou Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM). Convergència i Unió (CiU), a l'oposició, va considerar “exagerat” els espais reservats a activitats econòmiques a les colònies del nord de la població (Pernau però també Molinou i Herand).
No va ser fins al cap de dos mesos que va esclatar la polèmica en fer-se públic un manifest dels veïns de Pernau per “salvar les colònies industrials”. Consideraven que l'aprovació inicial havia esdevingut una “font de polèmica, confrontació i malestar” i la “pèrdua de patrimoni de gran valor” per la construcció de dos nous polígons a Pernau i Molinou. I és que es preveia aterrar una vintena d'habitatges per tal de tirar endavant la zona industrial així com els seus accessos des de la carretera. L'alcaldessa Núria López (PSC) va lamentar que el manifest dels veïns “busqués la confrontació”, però es va mostrar disposada a cercar el consens i, fins i tot, a realitzar una segona aprovació inicial en cas que el projecte es modifiqués substancialment. Per la seva banda, CiU es mostrava crítica amb el projecte i anunciava el seu suport als veïns per tal d'evitar l'enderroc de cap habitatge.
A final de febrer els veïns de Pernau ja havien recollit 800 signatures de suport a les seves al•legacions que demanaven tornar a considerar el projecte. També van rebre el suport de la senadora convergent, Núria Rosa Aleixandre, que va advertir a l'alcaldessa que la seva feina era “servir el poble” i que “no podia actuar com a l'època de Franco”. Finalment, el 15 de març un centenar de persones van participar en una marxa des de la colònia fins a l'Ajuntament de Campdevànol. Allà van lliurar unes 1.200 signatures –el municipi té entorn 3.500 habitants– a l'alcaldessa Núria López.
Després de les mobilitzacions, el 6 d'abril el consistori va fer públic que la comissió de seguiment del POUM –formada per representants de tots els grups municipals– havia assolit un preacord per evitar aterrar les cases. Mentre l'alcaldessa considerava que aquest fet no suposava descartar la idea del polígon, el regidor convergent, Joan Manso, entenia que en demostrava la inviabilitat.
El mes de novembre de 2009 CiU tornava a carregar contra l'equip de govern, ja que gairebé un any després de l'aprovació inicial no s'havien resolt les al•legacions. L'alcaldessa va replicar que treballaven intensament per tancar una segona aprovació inicial que modificaria substancialment la primera en aspectes com el futur de la colònia Pernau.
Durant el mes de setembre de 2010 es va produir l’aprovació provisional (per part de l’Ajuntament) i definitiva (per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona) del POUM. Finalment el document descartava l’enderrocament de les cases i mantenia com a sòl urbanitzable no delimitat un sector ocupat actualment per horts.
El polígon supralocal de Llaudet
El futur de la colònia Llaudet, localitzada a uns dos quilòmetres al nord de Sant Joan de les Abadesses, també ha generat molt debat els darrers anys. Allà hi resten una desena de famílies, tot i que la fàbrica tèxtil va tancar definitivament l'any 2006. Posteriorment, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) va adquirir tant les naus com els terrenys de la plana per construir un polígon supramunicipal. Malgrat que inicialment el projecte era de 14 ha es va rebaixar a 4.
L'octubre de 2008 la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (CTUG) va donar llum verd a la modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) i el Pla de millora urbana (PMU) aprovat pel consistori de Sant Joan. El projecte suposa aprofitar la nau nova i també l’antiga, i construir-ne quatre de noves. La rehabilitació dels pisos permetrà disposar-ne d’una seixantena.Malgrat que la voluntat de l'alcalde de Sant Joan, Ramon Roqué (PSC), era que les obres comencessin el 2009, a final de 2010 les màquines encara no hi havien entrat.
Més informació
dptop.wordpress.com
www.campdevanol.org
Una de les colònies que formen part pel PDU és la de Pernau, al terme municipal de Campdevànol. Està situada a poc més d'un quilòmetre al nord del nucli urbà i queda unida al poble per la carretera N-260 i un camí de vianants. Hi viuen una cinquantena de famílies i, malgrat que la fàbrica tèxtil va tancar fa dècades, hi ha una part de la superfície industrial ocupada per una metal•lúrgica.
El ple municipal va aprovar inicialment el novembre de 2008, amb els vots de l'equip de govern (PSC; Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV; i un regidor no adscrit), el nou Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM). Convergència i Unió (CiU), a l'oposició, va considerar “exagerat” els espais reservats a activitats econòmiques a les colònies del nord de la població (Pernau però també Molinou i Herand).
No va ser fins al cap de dos mesos que va esclatar la polèmica en fer-se públic un manifest dels veïns de Pernau per “salvar les colònies industrials”. Consideraven que l'aprovació inicial havia esdevingut una “font de polèmica, confrontació i malestar” i la “pèrdua de patrimoni de gran valor” per la construcció de dos nous polígons a Pernau i Molinou. I és que es preveia aterrar una vintena d'habitatges per tal de tirar endavant la zona industrial així com els seus accessos des de la carretera. L'alcaldessa Núria López (PSC) va lamentar que el manifest dels veïns “busqués la confrontació”, però es va mostrar disposada a cercar el consens i, fins i tot, a realitzar una segona aprovació inicial en cas que el projecte es modifiqués substancialment. Per la seva banda, CiU es mostrava crítica amb el projecte i anunciava el seu suport als veïns per tal d'evitar l'enderroc de cap habitatge.
A final de febrer els veïns de Pernau ja havien recollit 800 signatures de suport a les seves al•legacions que demanaven tornar a considerar el projecte. També van rebre el suport de la senadora convergent, Núria Rosa Aleixandre, que va advertir a l'alcaldessa que la seva feina era “servir el poble” i que “no podia actuar com a l'època de Franco”. Finalment, el 15 de març un centenar de persones van participar en una marxa des de la colònia fins a l'Ajuntament de Campdevànol. Allà van lliurar unes 1.200 signatures –el municipi té entorn 3.500 habitants– a l'alcaldessa Núria López.
Després de les mobilitzacions, el 6 d'abril el consistori va fer públic que la comissió de seguiment del POUM –formada per representants de tots els grups municipals– havia assolit un preacord per evitar aterrar les cases. Mentre l'alcaldessa considerava que aquest fet no suposava descartar la idea del polígon, el regidor convergent, Joan Manso, entenia que en demostrava la inviabilitat.
El mes de novembre de 2009 CiU tornava a carregar contra l'equip de govern, ja que gairebé un any després de l'aprovació inicial no s'havien resolt les al•legacions. L'alcaldessa va replicar que treballaven intensament per tancar una segona aprovació inicial que modificaria substancialment la primera en aspectes com el futur de la colònia Pernau.
Durant el mes de setembre de 2010 es va produir l’aprovació provisional (per part de l’Ajuntament) i definitiva (per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona) del POUM. Finalment el document descartava l’enderrocament de les cases i mantenia com a sòl urbanitzable no delimitat un sector ocupat actualment per horts.
El polígon supralocal de Llaudet
El futur de la colònia Llaudet, localitzada a uns dos quilòmetres al nord de Sant Joan de les Abadesses, també ha generat molt debat els darrers anys. Allà hi resten una desena de famílies, tot i que la fàbrica tèxtil va tancar definitivament l'any 2006. Posteriorment, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) va adquirir tant les naus com els terrenys de la plana per construir un polígon supramunicipal. Malgrat que inicialment el projecte era de 14 ha es va rebaixar a 4.
L'octubre de 2008 la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (CTUG) va donar llum verd a la modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) i el Pla de millora urbana (PMU) aprovat pel consistori de Sant Joan. El projecte suposa aprofitar la nau nova i també l’antiga, i construir-ne quatre de noves. La rehabilitació dels pisos permetrà disposar-ne d’una seixantena.Malgrat que la voluntat de l'alcalde de Sant Joan, Ramon Roqué (PSC), era que les obres comencessin el 2009, a final de 2010 les màquines encara no hi havien entrat.
Més informació
dptop.wordpress.com
www.campdevanol.org
