Diumenge 22 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC NATURAL DEL MONTGRÍ, LES MEDES I EL BAIX TER
Moisès Jordi
Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter 2009 Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2010

El Parlament de Catalunya aprova el Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Respecte a l’Avantprojecte s’incrementa lleugerament la superfície (de 8.061 ha a 8.192), es delimiten àmbits de protecció d’espais agraris, es permet el canvi de la tipologia de conreu a la zona dels arrossars i es proposa un espai d’interpretació a Vilanera. Diversos alcaldes i pagesos de la zona es mostren contraris als límits establerts i a final d’any CiU anuncia que el nou Govern de la Generalitat replantejarà el parc.

Antecedents 2004, 2005, 2006, 2008

L’àrea costanera situada al nord-est del Baix Empordà és un dels sectors del litoral català amb més diversitat natural i es localitza en un entorn sotmès a una forta pressió urbanística vinculada al turisme. El Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat el 1992, protegia 5.000 ha del massís del Montgrí, 40 ha a les illes Medes (que també eren reserva marina) i 205 ha als aiguamolls del Baix Ter i de Pals, i englobava els municipis de Torroella de Montgrí, Pals i Ullà.

A final de l’any 2005 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va presentar l’Avantprojecte de llei del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, amb una extensió de 7.378 ha. Entre el 2006 i el 2007 es va passar a la fase de consultes i suggeriments per part d’entitats i ajuntaments.

El 2008 l’Avantprojecte va sortir a informació pública. La superfície proposada s’havia incrementat fins a les 8.061 ha (6.090 de terrestres i 1.971 de marines) en sis municipis del Baix Empordà i un de l’Alt Empordà. El Parc incorporava el massís del Montgrí, les illes Medes, els aiguamolls del Baix Empordà, les zones humides de l’antic estany de Bellcaire d’Empordà, l’estany de Pals i l’estany de Boada, els arrossars de Pals i els sistemes de recs que alimenten les basses d’en Coll, l’àmbit de Vilanera, el front litoral de l’Escala i les instal•lacions de RADIO LIBERTY. Alguns d’aquests sectors tindrien, a més, figures de protecció especial: la zona emergida de les illes Medes seria reserva natural integral, mentre que l’àmbit marí de l’entorn de les Medes, les llacunes del Baix Ter, la Pletera, la bassa de Fra Ramon i les basses d’en Coll serien reserves naturals parcials. A més, el Parc incorporava un corredor a l’entorn del nucli de l’Escala, a Vilanera, per unir-lo al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Els ajuntaments de Pals, Palau-sator i Fontanilles, el sector turístic i associacions de pagesos van reclamar l’exclusió dels arrossars i la platja de Pals, i l’Ajuntament de l’Escala es va oposar a incloure un corredor biològic amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. En canvi, les entitats ecologistes van defensar la necessitat d’incloure els espais agrícoles i van reclamar l’ampliació del Parc. En total es van presentar 1.500 al•legacions, la major part de les quals partidàries de reduir-ne l’àmbit.
Els aiguamolls del Ter Vell amb l'Estartit al fons Foto: Moisès Jordi
Oposició i suport a l’Escala
El març de 2009 tots els grups polítics de l’Ajuntament de l’Escala –a excepció d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) –, juntament amb diversos propietaris i pagesos de la zona van signar el manifest “El parc natural, així no”, en el qual demanaven l’exclusió del corredor biològic al sector de Vilanera. Consideraven que aquest àmbit ja estava prou protegit al PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ i asseguraven que perjudicaria els pagesos.

En resposta a aquestes posicions, el mes de maig el Fòrum l’Escala-Empúries, Salvem l’Empordà i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) van reclamar en un manifest la inclusió de Vilanera al Parc. Les entitats recordaven els esforços fets per protegir aquest espai de la construcció d’un CAMP DE GOLF I 300 HABITATGES i en reivindicaven els valors ecològics, arqueològics, geològics i biològics. Així mateix, remarcaven que aquest corredor permetria recollir “l’esperit de la reivindicació històrica de connectar els aiguamolls de l’Alt i el Baix Empordà”.

Pagesos i propietaris de l’Empordà contra els parcs naturals
El 20 de juliol es va constituir a l’Escala l’Associació de Pagesos, Propietaris i Entitats de l’Empordà, que s’oposava a la creació del Parc Natural del Montgrí i a l’ampliació del PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ. Consideraven que aquesta figura de protecció suposava una expropiació encoberta i gratuïta dels terrenys, ja que, segons manifestaven, es limitarien els tipus de cultius, es prohibiria l’ús de xarxes de protecció per als fruiters i es controlaria més l’ús de productes químics. Un dels portaveus de l’entitat, Ramon Fina, resumia aquesta situació afirmant que es pretenia gestionar el territori “amb criteris urbanites”.

El mes de desembre de 2009 l’Associació de Pagesos, Propietaris i Entitats de l’Empordà va ser una de les quinze entitats que van formar la plataforma Defensem Catalunya. Tenien com a objectiu lluitar contra les mesures de protecció del medi natural que impulsa el Govern de la Generalitat, en considerar que perjudiquen les activitats econòmiques tradicionals. La plataforma agrupa pagesos, propietaris, caçadors, clubs d’activitats subaquàtiques, associacions turístiques i entitats en defensa de les tradicions.

La Generalitat aprova el Parc
El 5 de gener de 2010 el Govern de la Generalitat va aprovar elevar al Parlament de Catalunya el Projecte de llei per a la declaració del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. A final d’abril es va tancar la ponència parlamentària amb la inclusió de 57 esmenes de les 141 presentades. Així, es van acceptar 40 esmenes dels partits que formaven part del Govern i 17 més transaccionades amb els grups de l’oposició. La resta, presentades majoritàriament per PP i CiU, que reclamaven un major consens amb el territori, van ser rebutjades. Les esmenes acceptades feien referència a aspectes com el foment de l’activitat agrària, la inclusió dels sectors socials més rellevants en l’òrgan rector del parc o la realització de diversos equipaments de suport al parc. En canvi la superfície del parc no va sofrir cap modificació respecte a l’aprovació per part del Govern.

Finalment el 12 de maig el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, amb els vots a favor del PSC, ERC i ICV-EUiA (70), els vots en contra de CiU i PP (59) i l’abstenció de Ciutadans-Partit de la Ciutadania (3).

En total s’incloïen 8.192 ha, 131 més del que es preveia a l’Avantprojecte que havia sortit a informació pública el 2008. D’aquesta manera, el Govern no va acceptar cap de les al•legacions que reclamaven reduir l’àmbit del parc, per bé que es van incloure alguns nous espais com els estanyets de Pals (tres petites llacunes d’aigua permanent situades prop del camp de golf Serres de Pals), la part litoral de l’illa Mateua (l’Escala), diverses parcel•les agrícoles prop del Ter, a Gualta, i un sector més ampli de zona marítima prop de l’Estartit.

6.155 ha afectaven àrea terrestre, la majoria del municipi de Torroella de Montgrí (4.515 ha) però també de Pals (571 ha), Bellcaire d’Empordà (484 ha), l’Escala (296 ha), Palau-sator (109 ha), Ullà (115 ha), Fontanilles (56 ha) i, com a novetat, després del període d’informació pública, Gualta (8 ha). Les 2.037 ha restants eren superfície marina a l’entorn de les illes Medes i la franja de davant del massís del Montgrí.
Una imatge de les basses d'en Coll Foto: Àlex Tarroja
Respecte a l’Avantprojecte es mantenia la Reserva Natural Parcial de la part terrestre de les Medes i les dues reserves naturals parcials de l’entorn marí de les Medes i dels Aiguamolls del Baix Ter. Però, a més, en resposta a les reivindicacions dels pagesos, s’incorporava com a novetat la delimitació de dos àmbits de protecció d’espais agraris, en concret a l’Estany de Bellcaire i als arrossars de Pals, però no en canvi al sector de Vilanera. Al sector dels arrossars es permetria canviar la tipologia de conreu, si bé prèvia notificació als òrgans de gestió del parc. Una altra modificació respecte a l’Avantprojecte era la creació d’una zona perifèrica a l’entorn de la Reserva Natural Parcial de l’entorn marí de les Medes.

Pel que fa als equipaments, a part del centre administratiu que se situarà a Torroella de Montgrí i d’un centre d’interpretació dels arrossars a les antigues instal•lacions de Ràdio Liberty, es crearà un espai d’interpretació del medi natural i socioeconòmic al Mas Vilanera de l’Escala.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va remarcar que el parc permetria potenciar l'aprofitament sostenible, divulgar la importància ecològica i cultural i promoure el desenvolupament socioeconòmic. També va enunciar que el seu departament invertiria 22 milions d’euros en els primers cinc anys.

Reaccions a l’aprovació
Els sectors partidaris de reduir l’àmbit del parc van valorar negativament la decisió del Govern de la Generalitat. L’alcalde de Pals, Joan Silvestre (CiU), lamentava que no s’havien tingut en compte les al•legacions, el president de l’Associació de Defensa Vegetal (ADF) de l’Arròs de Pals, Josep Pericay, parlava de “concessió política” del tripartit cap a ICV, i el diputat de CiU Ramon Espadaler criticava la “prepotència i autisme” del DMAH i posava en dubte que es poguessin invertir 22 milions d’euros davant la situació de crisi econòmica. En canvi ERC i ICV van valorar positivament la declaració del Parc, que asseguraven que seria positiu per al desenvolupament local en els àmbits de l’agricultura i el turisme. El Fòrum de l’Escala-Empúries i Salvem l’Empordà van qualificar l’aprovació d’èxit històric.

Per la seva banda, l’alcalde de l’Escala, Estanislau Puig (PSC), malgrat lamentar que es mantingués l’àmbit de Vilanera dins el parc, va reconèixer que la creació d’un espai d’interpretació del medi natural i socioeconòmic podria ser una oportunitat per al seu municipi.

Incertesa pel 2011
Pel 2011 es preveia que es constituïssin els òrgans de gestió per tirar endavant el parc. No obstant això l’entrada el mes de desembre de 2010 del nou Govern de la Generalitat, format per CiU, dibuixava noves incògnites sobre el futur del parc. Així el secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) Josep Maria Pelegrí, que posteriorment fou nomenat conseller d’Agricultura i Medi Natural, afirmava a mitjan desembre que intentarien revisar el Parc Natural ja que consideraven que hi havia hagut un “excés de protecció” que anava en contra de “la gent que viu de la terra”.

Més informació
mediambient.gencat.cat/cat/el_departament/sala_de_premsa/notes/GOVERNILLESMEDES.jsp?ComponentID=180357&SourcePageID=3075
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Empordà