Actualitzat a 31/12/2010
A mitjan 2010 el DPTOP adjudica el projecte constructiu de la variant de Tortosa de la C-12, amb un traçat que correspon amb el que ja es prioritzava a l’estudi informatiu de 2008 i que tenia el rebuig de l’Ajuntament de Tortosa i d’una plataforma veïnal. No obstant això l’entrada del nou Govern de la Generalitat, format per CiU, obre la porta a una possible modificació del traçat. Així mateix el Govern català aposta pel desenvolupament de l’eix de l’Ebre, incloent-hi el desdoblament al PITC i al PTPTE.
Antecedents
2008,
2009
La C-12 és la carretera que va d’Àger (la Noguera) a Amposta (Montsià). També es coneix com l’eix de l’Ebre perquè una bona part del traçat d’aquesta via avança en paral•lel al recorregut del riu. L’any 2001 es va aprovar el desdoblament de la via en el tram entre Lleida i Amposta. Tanmateix, aquesta operació suposava la construcció d’una variant a l’altura de Tortosa, el traçat de la qual va suscitar queixes de veïns i de l’Ajuntament d’aquest municipi, els quals consideraven que produïa greus afectacions als pobles de Jesús i Vinallop. Com a resultat d’aquesta polèmica, l’any 2006 alguns dels veïns van constituir la Plataforma Salvem lo Canalet i l’Ajuntament de Tortosa –governat per Convergència i Unió (CiU)- van proposar un traçat alternatiu a l’oest dels nuclis urbans de Tortosa i Roquetes, allunyat d’aquests municipis i paral•lel al del canal Xerta-Sénia.
A final de març de 2008, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va sotmetre a informació pública els estudis informatius i d’impacte ambiental de la variant, considerant un total de tres traçats, tots per l’oest dels nuclis urbans però amb diferents graus d’allunyament; el primer corresponia a la proposta del 2001 i passava a tocar de l’Observatori de l’Ebre i del nucli urbà de Roquetes; el segon, el més central i considerat òptim pel Departament, partia del nucli de Vinallop i avançava cap al nord-oest fins a l’encreuament amb la T-342 (de Roquetes als Reguers), des d’on continuava cap a l’est fins a enllaçar novament amb la C-12 a al començament del terme municipal d’Aldover; i el tercer era un traçat situat més a l’oest, més proper al canal.
Atès que la proposta del Departament considerava com a òptima la segona opció, l’Ajuntament va presentar al•legacions al traçat de la variant per demanar que la Generalitat tingués en compte la reserva de terrenys inclosa al planejament municipal, que permetria el traçat paral•lel al canal Xerta-Sènia, i va reiterar que el trasllat del desdoblament més a l’oest evitaria el greu impacte que el traçat prioritari tindria sobre el nucli de Vinallop i els xalets del la zona del Canalet, al nucli de Jesús. Per la seva banda, la Plataforma va respondre amb manifestacions els mesos d’abril i juny.
L’A-68, per Castelló
Si bé la voluntat de la Generalitat de convertir l’eix de l’Ebre en autovia responia principalment a la necessitat de millorar les comunicacions viàries al sud del país, aquesta via també es plantejava com a part d’una nova infraestructura d’abast estatal, l’autovia
A-68, que havia de connectar Castella i Lleó amb la costa mediterrània.
El tram existent d’aquesta via a començament de 2009 arribava fins a Valdealgorfa, prop d’Alcanyís (Aragó), i restava per definir si l’arribada fins al litoral es faria per Castelló, desdoblant l’N-232 des de Morella fins a la Jana (Baix Maestrat), o bé per la província de Tarragona. En aquest últim cas, la proposta catalana al Ministeri de Foment (MIFO) era una doble sortida a mar, pel
PORT DE TARRAGONA i el dels Alfacs, la qual cosa suposava desdoblar el traçat de l’N-420 entre Alcanyís i Tarragona, i l’eix de l'Ebre fins a Sant Carles de la Ràpita . Per tal de donar suport a aquesta alternativa, l’abril de 2009 es va crear a Gandesa una comissió de seguiment de l’opció catalana de l'A-68, integrada per representants de les cambres de comerç, diversos ajuntaments i la Diputació de Tarragona, així com pel govern del Generalitat.
A mitjan juliol, però, el ministre de Foment, José Blanco, va anunciar que el Ministeri es decantava finalment per l’opció de Castelló. Tot i això, els agents implicats en la comissió van continuar demanant a la Generalitat el desdoblament de la C-12 i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va comprometre’s a encarregar l’estudi informatiu del tram Lleida-Tortosa abans de final d’any.