Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
AUTOVIA C-12 EIX DE L'EBRE
Marc Sogues
Actualitzat a 31/12/2010
A mitjan 2010 el DPTOP adjudica el projecte constructiu de la variant de Tortosa de la C-12, amb un traçat que correspon amb el que ja es prioritzava a l’estudi informatiu de 2008 i que tenia el rebuig de l’Ajuntament de Tortosa i d’una plataforma veïnal. No obstant això l’entrada del nou Govern de la Generalitat, format per CiU, obre la porta a una possible modificació del traçat. Així mateix el Govern català aposta pel desenvolupament de l’eix de l’Ebre, incloent-hi el desdoblament al PITC i al PTPTE.
Antecedents 2008, 2009
La C-12 és la carretera que va d’Àger (la Noguera) a Amposta (Montsià). També es coneix com l’eix de l’Ebre perquè una bona part del traçat d’aquesta via avança en paral•lel al recorregut del riu. L’any 2001 es va aprovar el desdoblament de la via en el tram entre Lleida i Amposta. Tanmateix, aquesta operació suposava la construcció d’una variant a l’altura de Tortosa, el traçat de la qual va suscitar queixes de veïns i de l’Ajuntament d’aquest municipi, els quals consideraven que produïa greus afectacions als pobles de Jesús i Vinallop. Com a resultat d’aquesta polèmica, l’any 2006 alguns dels veïns van constituir la Plataforma Salvem lo Canalet i l’Ajuntament de Tortosa –governat per Convergència i Unió (CiU)- van proposar un traçat alternatiu a l’oest dels nuclis urbans de Tortosa i Roquetes, allunyat d’aquests municipis i paral•lel al del canal Xerta-Sénia.
A final de març de 2008, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va sotmetre a informació pública els estudis informatius i d’impacte ambiental de la variant, considerant un total de tres traçats, tots per l’oest dels nuclis urbans però amb diferents graus d’allunyament; el primer corresponia a la proposta del 2001 i passava a tocar de l’Observatori de l’Ebre i del nucli urbà de Roquetes; el segon, el més central i considerat òptim pel Departament, partia del nucli de Vinallop i avançava cap al nord-oest fins a l’encreuament amb la T-342 (de Roquetes als Reguers), des d’on continuava cap a l’est fins a enllaçar novament amb la C-12 a al començament del terme municipal d’Aldover; i el tercer era un traçat situat més a l’oest, més proper al canal.
Atès que la proposta del Departament considerava com a òptima la segona opció, l’Ajuntament va presentar al•legacions al traçat de la variant per demanar que la Generalitat tingués en compte la reserva de terrenys inclosa al planejament municipal, que permetria el traçat paral•lel al canal Xerta-Sènia, i va reiterar que el trasllat del desdoblament més a l’oest evitaria el greu impacte que el traçat prioritari tindria sobre el nucli de Vinallop i els xalets del la zona del Canalet, al nucli de Jesús. Per la seva banda, la Plataforma va respondre amb manifestacions els mesos d’abril i juny.
L’A-68, per Castelló
Si bé la voluntat de la Generalitat de convertir l’eix de l’Ebre en autovia responia principalment a la necessitat de millorar les comunicacions viàries al sud del país, aquesta via també es plantejava com a part d’una nova infraestructura d’abast estatal, l’autovia A-68, que havia de connectar Castella i Lleó amb la costa mediterrània.
El tram existent d’aquesta via a començament de 2009 arribava fins a Valdealgorfa, prop d’Alcanyís (Aragó), i restava per definir si l’arribada fins al litoral es faria per Castelló, desdoblant l’N-232 des de Morella fins a la Jana (Baix Maestrat), o bé per la província de Tarragona. En aquest últim cas, la proposta catalana al Ministeri de Foment (MIFO) era una doble sortida a mar, pel PORT DE TARRAGONA i el dels Alfacs, la qual cosa suposava desdoblar el traçat de l’N-420 entre Alcanyís i Tarragona, i l’eix de l'Ebre fins a Sant Carles de la Ràpita . Per tal de donar suport a aquesta alternativa, l’abril de 2009 es va crear a Gandesa una comissió de seguiment de l’opció catalana de l'A-68, integrada per representants de les cambres de comerç, diversos ajuntaments i la Diputació de Tarragona, així com pel govern del Generalitat.
A mitjan juliol, però, el ministre de Foment, José Blanco, va anunciar que el Ministeri es decantava finalment per l’opció de Castelló. Tot i això, els agents implicats en la comissió van continuar demanant a la Generalitat el desdoblament de la C-12 i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va comprometre’s a encarregar l’estudi informatiu del tram Lleida-Tortosa abans de final d’any.
A mitjan 2010 el DPTOP adjudica el projecte constructiu de la variant de Tortosa de la C-12, amb un traçat que correspon amb el que ja es prioritzava a l’estudi informatiu de 2008 i que tenia el rebuig de l’Ajuntament de Tortosa i d’una plataforma veïnal. No obstant això l’entrada del nou Govern de la Generalitat, format per CiU, obre la porta a una possible modificació del traçat. Així mateix el Govern català aposta pel desenvolupament de l’eix de l’Ebre, incloent-hi el desdoblament al PITC i al PTPTE.
Antecedents 2008, 2009
La C-12 és la carretera que va d’Àger (la Noguera) a Amposta (Montsià). També es coneix com l’eix de l’Ebre perquè una bona part del traçat d’aquesta via avança en paral•lel al recorregut del riu. L’any 2001 es va aprovar el desdoblament de la via en el tram entre Lleida i Amposta. Tanmateix, aquesta operació suposava la construcció d’una variant a l’altura de Tortosa, el traçat de la qual va suscitar queixes de veïns i de l’Ajuntament d’aquest municipi, els quals consideraven que produïa greus afectacions als pobles de Jesús i Vinallop. Com a resultat d’aquesta polèmica, l’any 2006 alguns dels veïns van constituir la Plataforma Salvem lo Canalet i l’Ajuntament de Tortosa –governat per Convergència i Unió (CiU)- van proposar un traçat alternatiu a l’oest dels nuclis urbans de Tortosa i Roquetes, allunyat d’aquests municipis i paral•lel al del canal Xerta-Sénia.
A final de març de 2008, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va sotmetre a informació pública els estudis informatius i d’impacte ambiental de la variant, considerant un total de tres traçats, tots per l’oest dels nuclis urbans però amb diferents graus d’allunyament; el primer corresponia a la proposta del 2001 i passava a tocar de l’Observatori de l’Ebre i del nucli urbà de Roquetes; el segon, el més central i considerat òptim pel Departament, partia del nucli de Vinallop i avançava cap al nord-oest fins a l’encreuament amb la T-342 (de Roquetes als Reguers), des d’on continuava cap a l’est fins a enllaçar novament amb la C-12 a al començament del terme municipal d’Aldover; i el tercer era un traçat situat més a l’oest, més proper al canal.
Atès que la proposta del Departament considerava com a òptima la segona opció, l’Ajuntament va presentar al•legacions al traçat de la variant per demanar que la Generalitat tingués en compte la reserva de terrenys inclosa al planejament municipal, que permetria el traçat paral•lel al canal Xerta-Sènia, i va reiterar que el trasllat del desdoblament més a l’oest evitaria el greu impacte que el traçat prioritari tindria sobre el nucli de Vinallop i els xalets del la zona del Canalet, al nucli de Jesús. Per la seva banda, la Plataforma va respondre amb manifestacions els mesos d’abril i juny.
L’A-68, per Castelló
Si bé la voluntat de la Generalitat de convertir l’eix de l’Ebre en autovia responia principalment a la necessitat de millorar les comunicacions viàries al sud del país, aquesta via també es plantejava com a part d’una nova infraestructura d’abast estatal, l’autovia A-68, que havia de connectar Castella i Lleó amb la costa mediterrània.
El tram existent d’aquesta via a començament de 2009 arribava fins a Valdealgorfa, prop d’Alcanyís (Aragó), i restava per definir si l’arribada fins al litoral es faria per Castelló, desdoblant l’N-232 des de Morella fins a la Jana (Baix Maestrat), o bé per la província de Tarragona. En aquest últim cas, la proposta catalana al Ministeri de Foment (MIFO) era una doble sortida a mar, pel PORT DE TARRAGONA i el dels Alfacs, la qual cosa suposava desdoblar el traçat de l’N-420 entre Alcanyís i Tarragona, i l’eix de l'Ebre fins a Sant Carles de la Ràpita . Per tal de donar suport a aquesta alternativa, l’abril de 2009 es va crear a Gandesa una comissió de seguiment de l’opció catalana de l'A-68, integrada per representants de les cambres de comerç, diversos ajuntaments i la Diputació de Tarragona, així com pel govern del Generalitat.
A mitjan juliol, però, el ministre de Foment, José Blanco, va anunciar que el Ministeri es decantava finalment per l’opció de Castelló. Tot i això, els agents implicats en la comissió van continuar demanant a la Generalitat el desdoblament de la C-12 i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va comprometre’s a encarregar l’estudi informatiu del tram Lleida-Tortosa abans de final d’any.
La Generalitat aposta per l’eix de l’Ebre
Malgrat la negativa del Ministeri a vincular-lo amb l’A-68, durant el 2009, la Generalitat va impulsar el desenvolupament de l’eix de l’Ebre incloent-lo al PLA TERRITORIAL DE LES TERRES DE L’EBRE (PTPTE) i al PACTE NACIONAL PER A LES INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT. El primer, aprovat inicialment a començament de setembre, incloïa la C-12 dins del grup de les vies estructurants primàries i n’establia la reconversió en autovia entre Amposta i Lleida. Per a la variant de Tortosa, recollia dues de les alternatives proposades pel DPTOP el 2008: la central i la propera al canal Xerta-Sénia. El segon, signat a mitjan octubre, tenia en el desdoblament de l’eix entre Lleida i Sant Carles de la Ràpita* una de les seves actuacions més destacades, ja que hi destinava un total de 900 MEUR, 100 en la seva primera fase (2009-2014) i 800 en la segona (2015-2020).
A mitjan novembre, durant els treballs d’elaboració dels pressupostos de la Generalitat per al 2010, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, va anunciar que es dedicaria una partida pressupostària a finançar l’estudi de traçat del desdoblament del tram de la C-12 Lleida-Tortosa i va remarca que el fet que s’optés per fer l’estudi de traçat en una sola fase i no per parts era un gest clar i contundent de la voluntat de la Generalitat de tirar endavant el projecte. Tanmateix, a final de 2010, encara no s’havien licitat els estudis informatiu i ambiental d’aquest tram.
Aprovació definitiva de la variant de Tortosa
L’impuls de l’eix per part de la Generalitat, especialment a través del PTPTE, confirmava la preferència del DPTOP pel traçat central de la variant de Tortosa, la qual cosa va provocar les crítiques de l’Ajuntament, que va tornar a reclamar un traçat, al començament de la variant, que no dividís en dos el poble de Vinallop, i a l’altura de Jesús, que no travessés el sector del Canalet. Per la seva banda, la Plataforma Salvem lo Canalet va acusar el DPTOP d’imposar la seva voluntat i va denunciar que en cap moment hi havia hagut una negociació seriosa per trobar una solució intermèdia.
Malgrat la negativa del Ministeri a vincular-lo amb l’A-68, durant el 2009, la Generalitat va impulsar el desenvolupament de l’eix de l’Ebre incloent-lo al PLA TERRITORIAL DE LES TERRES DE L’EBRE (PTPTE) i al PACTE NACIONAL PER A LES INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT. El primer, aprovat inicialment a començament de setembre, incloïa la C-12 dins del grup de les vies estructurants primàries i n’establia la reconversió en autovia entre Amposta i Lleida. Per a la variant de Tortosa, recollia dues de les alternatives proposades pel DPTOP el 2008: la central i la propera al canal Xerta-Sénia. El segon, signat a mitjan octubre, tenia en el desdoblament de l’eix entre Lleida i Sant Carles de la Ràpita* una de les seves actuacions més destacades, ja que hi destinava un total de 900 MEUR, 100 en la seva primera fase (2009-2014) i 800 en la segona (2015-2020).
A mitjan novembre, durant els treballs d’elaboració dels pressupostos de la Generalitat per al 2010, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, va anunciar que es dedicaria una partida pressupostària a finançar l’estudi de traçat del desdoblament del tram de la C-12 Lleida-Tortosa i va remarca que el fet que s’optés per fer l’estudi de traçat en una sola fase i no per parts era un gest clar i contundent de la voluntat de la Generalitat de tirar endavant el projecte. Tanmateix, a final de 2010, encara no s’havien licitat els estudis informatiu i ambiental d’aquest tram.
Aprovació definitiva de la variant de Tortosa
L’impuls de l’eix per part de la Generalitat, especialment a través del PTPTE, confirmava la preferència del DPTOP pel traçat central de la variant de Tortosa, la qual cosa va provocar les crítiques de l’Ajuntament, que va tornar a reclamar un traçat, al començament de la variant, que no dividís en dos el poble de Vinallop, i a l’altura de Jesús, que no travessés el sector del Canalet. Per la seva banda, la Plataforma Salvem lo Canalet va acusar el DPTOP d’imposar la seva voluntat i va denunciar que en cap moment hi havia hagut una negociació seriosa per trobar una solució intermèdia.
Les discrepàncies del consistori i la plataforma, però, no van modificar el parer del DPTOP, que a mitjan gener de 2010 va aprovar definitivament l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental de la variant desdoblada de la C-12 al seu pas per Tortosa i Roquetes. D’aquesta manera, s’aprovava el traçat considerat més adient en els estudis, si bé s’hi van incorporar algunes millores per evitar afectacions en habitatges de Roquetes i al pla de les Sitges de Tortosa. Al marge d’aquestes millores, es mantenien les característiques de l’eix i els enllaços i túnels previstos. L’única diferència destacable respecte de la proposta de l’any 2008 era la segregació d’aquest projecte de l’enllaç previst amb la T-331, el qual es va decidir que s’analitzaria dins l’estudi del tram del desdoblament de l’eix entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita. Aquest estudi es troba en fase de redacció i s’espera que surti a informació pública durant el primer semestre de 2010.
El mes de març la plataforma Salvem lo Canalet i l’Ajuntament de Tortosa van presentar, per separat un recurs de reposició contra el traçat de la variant de la C-12, al considerar que entrava en contradicció amb el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Tortosa. Asseguraven que el traçat esdevindria una barrera física pel nucli de Jesús.
El 26 de juliol de 2010 el DPTOP va adjudicar el projecte constructiu de la variant de Tortosa per un import d’1,2 milions d’euros. Es preveia que estigués enllestit el 2011. No obstant això el programa electoral de CiU a les Terres de l’Ebre per les eleccions al Parlament de Catalunya incorporava la necessitat de modificar el traçat de la variant per tal de no afectar els nuclis de Vinallop i de Jesús. En aquest sentit, després de la victòria electoral de la formació nacionalista, tant l’alcalde de Tortosa Ferran Bel com els membres de Salvem Lo Canalet confiaven en poder modificar el traçat abans que es licitessin les obres.
Actuacions al tram nord de la C-12
La C-12 continua a partir de Lleida en direcció nord, cap a Balaguer i Àger, on finalitza a l’encreuament amb la C-13. En aquest tram no estava previst el desdoblament, però sí algunes operacions de millora del traçat. Una d’aquestes millores era la resolució del traçat del tram nord-oest de la variant de Balaguer, que es va aprovar finalment a mitjan agost de 2009. Es preveia que aquest tram tindria una longitud de 2 km i un cost de 3,6 MEUR i que serviria per donar continuïtat a la variant sud, que va entrar en funcionament el 2005.
D’altra banda, a mitjan gener de 2010, el DPTOP va aprovar la construcció d’una nova carretera per connectar la C-12 i la C-13 a la Noguera, a l’altura dels termes municipals de Térmens i Menàrguens. Aquesta operació tenia un cost estimat d’uns 9,3 MEUR i suposaria la construcció d’un nou vial amb una longitud de 2,6 km i una amplada de 9 m, amb dos carrils de circulació, un per sentit.
* Com ja s’ha dit, la C-12 arriba fins a Tortosa, però en aquest municipi enllaça directament amb l’N-340, que és la via que arriba a Sant Carles de la Ràpita i que també està pendent de desdoblament.
El mes de març la plataforma Salvem lo Canalet i l’Ajuntament de Tortosa van presentar, per separat un recurs de reposició contra el traçat de la variant de la C-12, al considerar que entrava en contradicció amb el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Tortosa. Asseguraven que el traçat esdevindria una barrera física pel nucli de Jesús.
El 26 de juliol de 2010 el DPTOP va adjudicar el projecte constructiu de la variant de Tortosa per un import d’1,2 milions d’euros. Es preveia que estigués enllestit el 2011. No obstant això el programa electoral de CiU a les Terres de l’Ebre per les eleccions al Parlament de Catalunya incorporava la necessitat de modificar el traçat de la variant per tal de no afectar els nuclis de Vinallop i de Jesús. En aquest sentit, després de la victòria electoral de la formació nacionalista, tant l’alcalde de Tortosa Ferran Bel com els membres de Salvem Lo Canalet confiaven en poder modificar el traçat abans que es licitessin les obres.
Actuacions al tram nord de la C-12
La C-12 continua a partir de Lleida en direcció nord, cap a Balaguer i Àger, on finalitza a l’encreuament amb la C-13. En aquest tram no estava previst el desdoblament, però sí algunes operacions de millora del traçat. Una d’aquestes millores era la resolució del traçat del tram nord-oest de la variant de Balaguer, que es va aprovar finalment a mitjan agost de 2009. Es preveia que aquest tram tindria una longitud de 2 km i un cost de 3,6 MEUR i que serviria per donar continuïtat a la variant sud, que va entrar en funcionament el 2005.
D’altra banda, a mitjan gener de 2010, el DPTOP va aprovar la construcció d’una nova carretera per connectar la C-12 i la C-13 a la Noguera, a l’altura dels termes municipals de Térmens i Menàrguens. Aquesta operació tenia un cost estimat d’uns 9,3 MEUR i suposaria la construcció d’un nou vial amb una longitud de 2,6 km i una amplada de 9 m, amb dos carrils de circulació, un per sentit.
* Com ja s’ha dit, la C-12 arriba fins a Tortosa, però en aquest municipi enllaça directament amb l’N-340, que és la via que arriba a Sant Carles de la Ràpita i que també està pendent de desdoblament.
Baix Ebre
