L’autovia A-22 Lleida-Osca (ciutats fins a la data unides per la carretera N-240, que actualment fa la funció de connector entre els trams ja construïts del nou eix) ha de connectar aquestes dues capitals provincials en un recorregut aproximat de 112 km. A Lleida l’A-22 enllaçarà amb l’autopista AP-2 i les autovies
A-2, A-14 LLEIDA-VIELHA i la futura
A-27 LLEIDA-TARRAGONA. L’autovia forma part d’un gran eix viari que ha de permetre una millor connexió del Mediterrani amb el Cantàbric, concretament des del
PORT DE TARRAGONA fins a Sant Sebastià i Bilbao, passant per Lleida, Osca, Jaca i Pamplona.
Actualment es troben en servei quatre dels onze trams de l’autovia: (dos a Catalunya, entre Lleida i Almacelles (9,4 km); i dos a Aragó, a la variant de Montsó i entre El Pueyo i Ponzano (22,3 km en total). Bona part de la resta de trams es troben en construcció, tret dels dos situats entre Osca i Siétamo, on s’està tornant a redactar el projecte de construcció després que l’anterior no va passar la Declaració d’impacte ambiental (DIA) per la proximitat del traçat al castell de Montearagón, declarat bé d’interès cultural (BIC).
Antecedents
El govern del Partit Popular (PP) va incloure en el Pla d’infraestructures de transport (PIT) 2000-2007 la previsió de construir aquesta autovia, però l’obra es va anar retardant, i el 2004 només tenia un únic tram licitat, el de la variant de Montsó, que es va començar a construir a final del mateix any.
El nou govern del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) va tornar a incloure la via en el
PLA ESTRATÈGIC D’INFRAESTRUCTURES I TRANSPORT (PEIT) 2005-2020. Durant el 2005 el Ministeri de Foment (MIFO) va licitar les obres de dos trams més, el de Lleida a la Cerdera, a Catalunya, i el de Ponzano a Velillas, a Aragó, així com el projecte del tram d’Almacelles fins al límit provincial entre Lleida i Osca.
A final de novembre de 2006 s’iniciaven les obres del primer tram català, el de Lleida a la Cerdera, que s’iniciava a l’enllaç amb l’autovia A-2 i finalitzava en el límit dels termes municipals de Lleida i Alpicat, i que tenia com a singularitat més destacada un fals túnel que facilitava l’accés a les urbanitzacions residencials Buenos Aires i Cerdera Baixa (totes dues a Alpicat). Les obres d’aquest tram tenien un termini d’execució de tres anys i un pressupost de 31 MEUR.
Les obres dels altres trams per terres catalanes, de la Cerdera a Almacelles i d’aquesta localitat fins al límit amb Aragó, es van adjudicar durant la primera meitat de 2007, i al final del mateix any es van iniciar els treballs en el sector que anava de la Cerdera fins a l'inici de la variant d'Almacelles. Aquest tram, pressupostat en 22,4 MEUR, tenia un termini d'execució de 42 mesos i incloïa un aqüeducte que permetia el pas del canal d'Aragó i Catalunya.
El juliol de 2008 va entrar en servei el primer tram de l’A-22, el de la variant de Montsó (Osca), de 12,1 km.
El MIFO va iniciar el desembre de 2008 les obres del darrer tram català, d’Almacelles al límit de la província, de 9,8 km de recorregut, i pressupostat en 31,6 MEUR. El tram s’iniciava a la zona de Raimat, al terme municipal d’Almacelles, i circumdava aquesta vila pel sud-oest, esdevenint-ne una segona variant, fins a acabar en el límit provincial, al sud de la intersecció de les carreteres N-240 i A-2217. Aquest tram tenia diversos enllaços que havien de facilitar la connexió amb l’
AEROPORT DE LLEIDA-ALGUAIRE i el
SECTOR D’ACTIVITAT ECONÒMICA D’ALMACELLES promogut per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL).