Dimecres 19 de Febrer de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
AUTOVIA A-22 LLEIDA-OSCA (2009)
Josep Ramon Mòdol
Després d’anys de tramitacions i obres, el desembre de 2009 entra en servei el tram de Lleida a Almacelles de l’autovia A-22 Lleida-Osca, que un cop finalitzada ha de formar part d’un eix de comunicacions de gran capacitat que connectarà el Cantàbric i el Mediterrani, des de Bilbao a Tarragona.
L’autovia A-22 Lleida-Osca (ciutats fins a la data unides per la carretera N-240, que actualment fa la funció de connector entre els trams ja construïts del nou eix) ha de connectar aquestes dues capitals provincials en un recorregut aproximat de 112 km. A Lleida l’A-22 enllaçarà amb l’autopista AP-2 i les autovies A-2, A-14 LLEIDA-VIELHA i la futura A-27 LLEIDA-TARRAGONA. L’autovia forma part d’un gran eix viari que ha de permetre una millor connexió del Mediterrani amb el Cantàbric, concretament des del PORT DE TARRAGONA fins a Sant Sebastià i Bilbao, passant per Lleida, Osca, Jaca i Pamplona.
Actualment es troben en servei quatre dels onze trams de l’autovia: (dos a Catalunya, entre Lleida i Almacelles (9,4 km); i dos a Aragó, a la variant de Montsó i entre El Pueyo i Ponzano (22,3 km en total). Bona part de la resta de trams es troben en construcció, tret dels dos situats entre Osca i Siétamo, on s’està tornant a redactar el projecte de construcció després que l’anterior no va passar la Declaració d’impacte ambiental (DIA) per la proximitat del traçat al castell de Montearagón, declarat bé d’interès cultural (BIC).
Antecedents
El govern del Partit Popular (PP) va incloure en el Pla d’infraestructures de transport (PIT) 2000-2007 la previsió de construir aquesta autovia, però l’obra es va anar retardant, i el 2004 només tenia un únic tram licitat, el de la variant de Montsó, que es va començar a construir a final del mateix any.
El nou govern del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) va tornar a incloure la via en el PLA ESTRATÈGIC D’INFRAESTRUCTURES I TRANSPORT (PEIT) 2005-2020. Durant el 2005 el Ministeri de Foment (MIFO) va licitar les obres de dos trams més, el de Lleida a la Cerdera, a Catalunya, i el de Ponzano a Velillas, a Aragó, així com el projecte del tram d’Almacelles fins al límit provincial entre Lleida i Osca.
A final de novembre de 2006 s’iniciaven les obres del primer tram català, el de Lleida a la Cerdera, que s’iniciava a l’enllaç amb l’autovia A-2 i finalitzava en el límit dels termes municipals de Lleida i Alpicat, i que tenia com a singularitat més destacada un fals túnel que facilitava l’accés a les urbanitzacions residencials Buenos Aires i Cerdera Baixa (totes dues a Alpicat). Les obres d’aquest tram tenien un termini d’execució de tres anys i un pressupost de 31 MEUR.
Les obres dels altres trams per terres catalanes, de la Cerdera a Almacelles i d’aquesta localitat fins al límit amb Aragó, es van adjudicar durant la primera meitat de 2007, i al final del mateix any es van iniciar els treballs en el sector que anava de la Cerdera fins a l'inici de la variant d'Almacelles. Aquest tram, pressupostat en 22,4 MEUR, tenia un termini d'execució de 42 mesos i incloïa un aqüeducte que permetia el pas del canal d'Aragó i Catalunya.
El juliol de 2008 va entrar en servei el primer tram de l’A-22, el de la variant de Montsó (Osca), de 12,1 km.
El MIFO va iniciar el desembre de 2008 les obres del darrer tram català, d’Almacelles al límit de la província, de 9,8 km de recorregut, i pressupostat en 31,6 MEUR. El tram s’iniciava a la zona de Raimat, al terme municipal d’Almacelles, i circumdava aquesta vila pel sud-oest, esdevenint-ne una segona variant, fins a acabar en el límit provincial, al sud de la intersecció de les carreteres N-240 i A-2217. Aquest tram tenia diversos enllaços que havien de facilitar la connexió amb l’AEROPORT DE LLEIDA-ALGUAIRE i el SECTOR D’ACTIVITAT ECONÒMICA D’ALMACELLES promogut per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL).
Actualment es troben en servei quatre dels onze trams de l’autovia: (dos a Catalunya, entre Lleida i Almacelles (9,4 km); i dos a Aragó, a la variant de Montsó i entre El Pueyo i Ponzano (22,3 km en total). Bona part de la resta de trams es troben en construcció, tret dels dos situats entre Osca i Siétamo, on s’està tornant a redactar el projecte de construcció després que l’anterior no va passar la Declaració d’impacte ambiental (DIA) per la proximitat del traçat al castell de Montearagón, declarat bé d’interès cultural (BIC).
Antecedents
El govern del Partit Popular (PP) va incloure en el Pla d’infraestructures de transport (PIT) 2000-2007 la previsió de construir aquesta autovia, però l’obra es va anar retardant, i el 2004 només tenia un únic tram licitat, el de la variant de Montsó, que es va començar a construir a final del mateix any.
El nou govern del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) va tornar a incloure la via en el PLA ESTRATÈGIC D’INFRAESTRUCTURES I TRANSPORT (PEIT) 2005-2020. Durant el 2005 el Ministeri de Foment (MIFO) va licitar les obres de dos trams més, el de Lleida a la Cerdera, a Catalunya, i el de Ponzano a Velillas, a Aragó, així com el projecte del tram d’Almacelles fins al límit provincial entre Lleida i Osca.
A final de novembre de 2006 s’iniciaven les obres del primer tram català, el de Lleida a la Cerdera, que s’iniciava a l’enllaç amb l’autovia A-2 i finalitzava en el límit dels termes municipals de Lleida i Alpicat, i que tenia com a singularitat més destacada un fals túnel que facilitava l’accés a les urbanitzacions residencials Buenos Aires i Cerdera Baixa (totes dues a Alpicat). Les obres d’aquest tram tenien un termini d’execució de tres anys i un pressupost de 31 MEUR.
Les obres dels altres trams per terres catalanes, de la Cerdera a Almacelles i d’aquesta localitat fins al límit amb Aragó, es van adjudicar durant la primera meitat de 2007, i al final del mateix any es van iniciar els treballs en el sector que anava de la Cerdera fins a l'inici de la variant d'Almacelles. Aquest tram, pressupostat en 22,4 MEUR, tenia un termini d'execució de 42 mesos i incloïa un aqüeducte que permetia el pas del canal d'Aragó i Catalunya.
El juliol de 2008 va entrar en servei el primer tram de l’A-22, el de la variant de Montsó (Osca), de 12,1 km.
El MIFO va iniciar el desembre de 2008 les obres del darrer tram català, d’Almacelles al límit de la província, de 9,8 km de recorregut, i pressupostat en 31,6 MEUR. El tram s’iniciava a la zona de Raimat, al terme municipal d’Almacelles, i circumdava aquesta vila pel sud-oest, esdevenint-ne una segona variant, fins a acabar en el límit provincial, al sud de la intersecció de les carreteres N-240 i A-2217. Aquest tram tenia diversos enllaços que havien de facilitar la connexió amb l’AEROPORT DE LLEIDA-ALGUAIRE i el SECTOR D’ACTIVITAT ECONÒMICA D’ALMACELLES promogut per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL).
Nou tram en servei i modificació del traçat
A final de gener de 2009 va entrar en servei un nou tram de l’A-22, que connectava El Pueyo i Ponzano, a la província d’Osca, amb un recorregut de 10,2 km.
A mitjan mes d’abril el MIFO va modificar el traçat de l’autovia per incloure-hi un nou accés a l’aeroport d’Alguaire, a la vegada que s’eliminava la sortida que havia de conduir a Gimenells i les entitats municipals descentralitzades (EMD) de Sucs (municipi de Lleida) i el Pla de la Font (municipi de Gimenells i el Pla de la Font). La modificació també comportava correccions a la variant d'Almacelles i un sobrecost de 6 MEUR. La nova proposta preveia la construcció d'una calçada lateral paral•lela a l'autovia, entre la rotonda d'accés a l'aeroport i el final de la variant, que havia de permetre l’accés als esmentats nuclis.
L'alcalde d'Almacelles, Josep Ibarz, de Convergència i Unió (CiU), va valorar que el MIFO hagués respost positivament a les reivindicacions fetes des del seu consistori. Des del consistori de Gimenells i les juntes de govern de Sucs i el Pla de la Font, per contra, van expressar el seu rebuig al canvi de traçat, fet que va derivar en la presentació d’al•legacions al projecte per mantenir l'accés directe a l'autovia, i en accions de protesta, com ara el de 31 de maig, que va incloure el tall durant mitja hora de la carretera N-240. Aquesta reclamació va rebre el suport de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i l’Ajuntament de Lleida, que van presentar diverses mocions davant el MIFO per recuperar l’accés eliminat.
S’obren els primers trams lleidatans
A mitjan mes de desembre de 2009, amb més d’un any de retard sobre el calendari previst, el MIFO va obrir a la circulació els dos primers trams de l’A-22 en terres lleidatanes, que connectaven Lleida amb Almacelles en un traçat de 9,4 km, i que havien suposat una inversió de 70 MEUR.
El secretari d’Estat de Planificació i Infraestructures, Víctor Morlán, va afirmar que la inauguració suposava un pas més en la creació d’un corredor viari que havia d’unir el Mediterrani amb el Cantàbric. Va destacar que l’autovia no només suposaria millorar la comunicació entre Lleida i Osca, sinó que també havia de permetre incrementar l’activitat econòmica entre Catalunya i Aragó.
Per la seva part, el president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, Joan Simó, es queixava de la lentitud amb la qual avançava el projecte, que va comparar amb el llarg procés de construcció de l’autovia A-2 Lleida-Barcelona.
Les previsions del MIFO indicaven que l’autovia seria plenament funcional el 2012, encara que es preveia que la major part dels trams, fins a Siétamo, entrarien en servei abans d’acabar el 2011.
Més informació
www.fomento.es
A final de gener de 2009 va entrar en servei un nou tram de l’A-22, que connectava El Pueyo i Ponzano, a la província d’Osca, amb un recorregut de 10,2 km.
A mitjan mes d’abril el MIFO va modificar el traçat de l’autovia per incloure-hi un nou accés a l’aeroport d’Alguaire, a la vegada que s’eliminava la sortida que havia de conduir a Gimenells i les entitats municipals descentralitzades (EMD) de Sucs (municipi de Lleida) i el Pla de la Font (municipi de Gimenells i el Pla de la Font). La modificació també comportava correccions a la variant d'Almacelles i un sobrecost de 6 MEUR. La nova proposta preveia la construcció d'una calçada lateral paral•lela a l'autovia, entre la rotonda d'accés a l'aeroport i el final de la variant, que havia de permetre l’accés als esmentats nuclis.
L'alcalde d'Almacelles, Josep Ibarz, de Convergència i Unió (CiU), va valorar que el MIFO hagués respost positivament a les reivindicacions fetes des del seu consistori. Des del consistori de Gimenells i les juntes de govern de Sucs i el Pla de la Font, per contra, van expressar el seu rebuig al canvi de traçat, fet que va derivar en la presentació d’al•legacions al projecte per mantenir l'accés directe a l'autovia, i en accions de protesta, com ara el de 31 de maig, que va incloure el tall durant mitja hora de la carretera N-240. Aquesta reclamació va rebre el suport de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i l’Ajuntament de Lleida, que van presentar diverses mocions davant el MIFO per recuperar l’accés eliminat.
S’obren els primers trams lleidatans
A mitjan mes de desembre de 2009, amb més d’un any de retard sobre el calendari previst, el MIFO va obrir a la circulació els dos primers trams de l’A-22 en terres lleidatanes, que connectaven Lleida amb Almacelles en un traçat de 9,4 km, i que havien suposat una inversió de 70 MEUR.
El secretari d’Estat de Planificació i Infraestructures, Víctor Morlán, va afirmar que la inauguració suposava un pas més en la creació d’un corredor viari que havia d’unir el Mediterrani amb el Cantàbric. Va destacar que l’autovia no només suposaria millorar la comunicació entre Lleida i Osca, sinó que també havia de permetre incrementar l’activitat econòmica entre Catalunya i Aragó.
Per la seva part, el president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, Joan Simó, es queixava de la lentitud amb la qual avançava el projecte, que va comparar amb el llarg procés de construcció de l’autovia A-2 Lleida-Barcelona.
Les previsions del MIFO indicaven que l’autovia seria plenament funcional el 2012, encara que es preveia que la major part dels trams, fins a Siétamo, entrarien en servei abans d’acabar el 2011.
Més informació
www.fomento.es
