AEROPORT DE LLEIDA-ALGUAIRE

Actualitzat a febrer de 2010

El gener de 2010 s’inaugura l’aeroport de Lleida-Alguaire, el primer aeroport promogut per la Generalitat, que ha de contribuir al reequilibri territorial i al desenvolupament de les terres de Lleida i el Pirineu. A principi de febrer, els primers avions s’enlairen cap a Palma i París, amb tots els bitllets exhaurits. La construcció de l’aeroport ha durat vora dos anys i ha costat gairebé 100 MEUR. Tot i així, encara queden pendents diversos aspectes que poden dificultar la consolidació de l’aeroport: adaptar els accessos per carretera, trobar una empresa concessionària que vulgui gestionar-lo, captar més companyies aèries i obrir la infraestructura al transport de mercaderies.

Antecedents 2004, 2005, 2006, 2007, 2008

L’any 2004 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va decidir ubicar un aeroport regional al municipi d’Alguaire, a tocar de Lleida (Segrià). Feia anys que les Terres de Ponent reclamaven un aeroport i durant molt temps s’havia apostat per ampliar l’aeròdrom d’Alfés, que havia estat recollit en el Pla d’aeroports de Catalunya de 2002. Però la pressió per protegir els valors naturals de la timoneda d’Alfés va obligar a buscar-ne un nou emplaçament.

Aquest seria el primer aeroport comercial promogut per la Generalitat de Catalunya, ja que tots els existents depenien d’AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea). El 2006 es va aprovar el Pla director de l’aeroport de Lleida-Alguaire i a final de 2007 es va incloure l’aeroport ponentí en l’aprovació inicial del PLA D’AEROPORTS, AERÒDROMS I HELIPORTS DE CATALUNYA. L’any següent es van adjudicar i van començar les obres de construcció de la torre de control i de la primera terminal.

Per compensar-ne l’impacte ambiental, Aeroports de la Generalitat de Catalunya va encarregar a la fundació conservacionista Acciónatura portar a terme les mesures compensatòries, basades en el compromís de diversos propietaris per gestionar 367 ha (mitjançant la compra, arrendament o acords de custòdia) a l’altiplà dels plans d’Almenar-Alguaire. En aquestes finques es milloraria l’hàbitat estèpic per a ocells com la xurra, la terrerola vulgar, la calàndria, el xoriguer petit i el sisó.

El DPTOP preveia inaugurar la infraestructura el segon semestre de 2009 i es plantejava com a objectiu que entre 50.000 i 100.000 viatgers utilitzessin l’aeroport el primer any, una xifra que hauria de superar els 400.000 en un termini de deu anys. A mesura que passaven els mesos una trentena de companyies aèries es van interessar per operar en l’aeroport.

S’aprova el Pla d’aeroports i es van ultimant les obres
A principi de 2009, el Govern va aprovar el Projecte de llei d’aeroports i heliports i, a la vegada, aprovava definitivament el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports 2009-2015 (PAAH), dos anys després de la seva aprovació inicial. El PAAH preveia que l’aeroport d’Alguaire fos propietat de la Generalitat, mentre que la gestió aniria a càrrec de la iniciativa privada. El PAAH també recollia la inversió de 96 MEUR en l’aeroport ponentí, emportant-se així una quarta part del pressupost del Pla.

El febrer de 2009, la construcció de l’aeroport avançava a bon ritme i la pista (de 2.500 m de longitud i 61 d’amplada), l’edifici de la terminal i la torre de control estaven pràcticament acabats. A principi de març el president de la Generalitat, José Montilla (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (PSC), van visitar l’aeroport i van explicar que les obres s’acabarien definitivament a final de maig i que aleshores podrien començar a fer els vols de prova necessaris per aconseguir les certificacions d’AENA.

A principi de juny, un avió britànic va realitzar les primeres proves d’aterratge i enlairament per calibrar els sistemes de navegació aèria, entre els quals un sistema que permetria l’aterratge dels avions en situacions de poca visibilitat per pluja o boira (molt freqüent a la plana de Lleida).

Usuaris, companyies i operadors interessats en l’aeroport
El març de 2009, el president de la companyia aèria Ryanair havia reclamat un tracte preferent si el Govern volia que operés a l’aeroport lleidatà. Pocs dies després, els promotors de Gran Scala (un futur macrocomplex d’oci als Monegros, a l’estil de Las Vegas), van anunciar que estaven negociant amb diversos operadors europeus per transportar viatgers fins a l’aeroport de Lleida, ja que és l’aeroport que els queda més a prop (a uns 30 minuts per l’autopista AP-2).

El mes de juny, però, cap companyia havia confirmat que operés a l’aeroport. Com a mesura de promoció, el DPTOP va anunciar que, durant el primer any de funcionament, les aerolínies que operessin a Alguaire tindrien descomptes (com la gratuïtat de les tarifes terrestres) i ajudes econòmiques en funció de la quantitat de passatgers.

El mes d’octubre, Vueling havia confirmat dos vols setmanals a París i Palma a partir de febrer de 2010, i a mitjan desembre, Rayanair posava a la venda els primers bitllets per volar, a partir del mes d’abril, des de l’aeroport d’Alguaire a Milà-Bèrgam i a Frankfurt-Hahn. Així, des del mes d’abril, l’aeroport assumiria uns setze vols setmanals, amb dos vols per destinació (un per sentit) cada divendres i diumenge. S’esperava que, més tard, una tercera companyia oferís vols a una ciutat espanyola.

De moment, els vols haurien de fer-se dins l’espai Schengen, que inclou la majoria de països de la Unió Europea (UE) i alguns més, ja que no necessiten controls fronterers. La legislació espanyola només permetia als aeroports catalogats d’interès general tenir connexions fora de l’espai Schengen, tot i que el ministre espanyol de Foment, José Blanco, es va comprometre a final d’any a canviar la llei per posar fi a aquesta situació.

Últims detalls
Al novembre, la Generalitat va iniciar la licitació de la gestió de l’aeroport, que seria per a un període que oscil•laria entre els 25 i els 35 anys. L’empresa gestora podria explotar el desenvolupament logístic de la instal•lació (la gestió d’un parc industrial), però hauria de fer-se càrrec del manteniment i l’ampliació de les instal•lacions i pagar 2,2 MEUR a l’empresa pública Aeroports de Catalunya, que gestionaria l’aeroport des de la posada en marxa fins al segon trimestre del 2010.

Tot i així, en tancar-se el període per presentar-se al concurs, el febrer de 2010, cap empresa hi havia optat formalment, i només Abertis havia enviat una carta explicant que no acceptava les condicions que reclamava la Generalitat. El DPTOP va anunciar que celebraria un altre concurs, adaptant les condicions a les circumstàncies del mercat, condicionat per la crisi econòmica. També es van donar a conèixer els noms dels màxims responsables de l’aeroport: el director seria l’enginyer aeronàutic Albert López i el cap d’operacions seria Antoni Serra.

Inauguració de l’aeroport
Un retard d’AENA en la tramitació del permís de tramitació aèria va forçar l’ajornament de la inauguració de l’aeroport lleidatà, previst per al final de l’any 2009, fins al 17 de gener de 2010. Així, es van haver d’anular alguns vols xàrter previstos abans de Nadal.

Arribat el dia de la inauguració, un avió Airbus A320 de la companyia Vueling es va enlairar de Barcelona i mitja hora després aterrava a l’aeroport de Lleida-Alguaire. Entre els passatgers hi havia diversos representants del Govern de la Generalitat, liderats pel president José Montilla. En l’acte d’inauguració també hi van assistir els alcaldes de Lleida (Àngel Ros, PSC) i d’Alguaire (Antoni Perea, PSC), el president de la Diputació de Lleida (Jaume Gilabert, Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) i el cap de govern d’Andorra (Jaume Bartomeu). Tots van coincidir a destacar el valor estratègic i la importància que tindria l’aeroport per al reequilibri territorial de Catalunya i el desenvolupament econòmic de les terres de Lleida i el Pirineu, tot i que el Govern andorrà havia lamentat que no es prioritzés l’aeroport de la SEU D’URGELL. Per contra, Josep Rull, de Convergència i Unió (CiU), no va tardar a acusar el govern de no tenir cap projecte comercial consolidat més enllà de les subvencions del primer any.

L’endemà de la inauguració de l’aeroport, Vueling ja havia venut 16.000 bitllets de la ruta Lleida-Palma, que es posaria en funcionament el 5 de febrer. Els primers vols van exhaurir tots els bitllets. La companyia augurava un gran èxit de la línia, ja que portaria més turistes a Palma i escurçaria en dues hores el temps de viatge dels mallorquins als Pirineus. El president de la Diputació de Lleida i el conseller de Mobilitat de les Balears, Gabriel Vicens (Partit Socialista de Mallorca, PSM), també van reunir-se per fomentar l’intercanvi de turistes i estudiants universitaris entre totes dues zones.

Pocs dies després, el director general de Ports i Aeroports de Catalunya, Oriol Balaguer, explicava que, de moment, l’aeroport no acolliria vols de mercaderies a l’espera d’un estudi econòmic que s’havia d’enllestir durant els propers mesos. Mentrestant, es volien consolidar els vols de passatgers.

Obres associades
D’altra banda, el mes de febrer de 2009 el Ministeri de Foment (MIFO) va iniciar el desdoblament de la carretera N-230, entre Lleida i Viella, per convertir-la en l’AUTOVIA A-14. Aquesta nova autovia facilitaria l’accés a les pistes d’esquí de la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça, i seria una de les principals vies d’accés a l’aeroport. Aquest tram de la carretera hauria d’estar enllestit el 2012. A l’abril, el ministeri va modificar el projecte d’autovia entre LLEIDA I OSCA (A-22) per habilitar un accés a la carretera que portaria a l’aeroport.

L’alcalde d’Alguaire va reclamar la construcció d’un polígon logístic per tal d’aprofitar les oportunitats que portaria el nou aeroport, ja que es calculava que podrien passar-hi unes 3.500 tones de mercaderies cada any. Uns mesos després, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) va aprovar un POLÍGON INDUSTRIAL DE 53 HA A ALMACELLES, a pocs quilòmetres de l’aeroport.

Tot just quatre dies després de la inauguració de l’aeroport, també s’inaugurava el nou Palau de Congressos de la Llotja, a Lleida, que havia d’enfortir, juntament amb l’Aeroport, el ja important turisme de congressos a la ciutat.

Caldrà esperar un temps per veure quin efecte tenen totes aquestes obres, si se superen les dificultats per trobar una empresa concessionària, si més companyies aèries aposten per l’aeroport ponentí i si els vols continuen tenint una ocupació tan elevada com els primers.

Més informació
www.aeroportlleida.cat
www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/plans/sectors/pla_aeroports.jsp