Dimecres 8 de Febrer de 2023
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PLA URBANÍSTIC LAGO DE LINYA (NAVÈS) (2009)
Josep Ramon Mòdol
El novembre de 2009 s’inicien, després de quinze anys de tràmits, els primers treballs sobre el terreny per a la construcció del complex de luxe Lago de Linya, al municipi de Navès, un projecte amb capital holandès que inclou 50 habitatges, un centre de salut, un hotel, un palau de congressos i un centre d'esport.
El municipi de Navès, el més gran del Solsonès, amb una extensió de 145 km2, limita amb les comarques del Berguedà i del Bages, i forma part de l’antiga vall de Lord. La seva població és escassa i disseminada en nombroses cases de pagès. El municipi compta amb 274 habitants (IDESCAT, 2008), distribuïts en nou entitats de població (Navès, Linya, Pegueroles, Tentellatge, Vall d’Ora, Besora, les Cases de Posada, la Selva i Busa), cap de les quals supera el centenar de vilatans.
La part sud del municipi no supera els 800 m d’alçada, però el terreny es va escarpant cap al nord, on la serra de Busa arriba als 1.526 m.
Una llarga tramitació
L’octubre de 1995 es presentava a Barcelona un projecte amb capital holandès que pretenia construir un centre de salut de luxe, amb hotel, palau de congressos, zona esportiva, escola, seixanta bungalows i vuitanta habitatges als voltants de la parròquia de Sant Andreu de Linya, a tocar de l’embassament de Sant Ponç, al municipi de Navès. El projecte ja havia estat presentat prèviament davant l’Ajuntament de Navès el 1994 i havia rebut el suport veïnal mitjançant referèndum.
A partir d’aquest punt començaren els entrebancs. El desembre de 1995 es va aprovar el Pla parcial (PP) del sector apte per a urbanitzar (SAU) de Can Reig, incorporat en les normes subsidiàries de planejament revisades a començament del mateix any, per tirar endavant el projecte, però el resultat no va agradar als promotors, que van contractar nous arquitectes per tal que el refessin. El nou pla parcial es va aprovar el març de 1997, però llavors es va conèixer que a Cardona (Bages), a pocs quilòmetres de l’indret escollit, es projectava un dipòsit de residus industrials aprofitant les antigues galeries de la mina de potassa. Els promotors del projecte van amenaçar, llavors, de fer-se enrere de la inversió, extrem que no es va concretar en retirar-se el projecte d’abocador per la pressió veïnal i d’entitats ecologistes.
L'estiu de 1998, però, el gran foc que va afectar la Catalunya central va quedar-se a només 50 m de la finca, i en va malmetre l’entorn, fet que va suposar un nou retard.
El 2006, quan l’empresa ho tenia tot a punt amb el projecte d'urbanització aprovat i el de reparcel•lació enllestit, va rebre la petició del consistori de cercar un abastament d’aigua alternatiu a l’embassament de Sant Ponç, per no perjudicar el subministrament dels veïns del municipi. Aquest impediment es va resoldre el juny de 2008 amb la legalització per part de l’Agència Catalana d’Aigua (ACA) de quatre pous que cobrien les necessitats del complex.
La coincidència del final de la tramitació amb la crisi va obligar, també, els promotors a cercar nous inversors privats a Holanda i Catalunya a fi de tirar endavant el projecte.
El municipi de Navès, el més gran del Solsonès, amb una extensió de 145 km2, limita amb les comarques del Berguedà i del Bages, i forma part de l’antiga vall de Lord. La seva població és escassa i disseminada en nombroses cases de pagès. El municipi compta amb 274 habitants (IDESCAT, 2008), distribuïts en nou entitats de població (Navès, Linya, Pegueroles, Tentellatge, Vall d’Ora, Besora, les Cases de Posada, la Selva i Busa), cap de les quals supera el centenar de vilatans.
La part sud del municipi no supera els 800 m d’alçada, però el terreny es va escarpant cap al nord, on la serra de Busa arriba als 1.526 m.
Una llarga tramitació
L’octubre de 1995 es presentava a Barcelona un projecte amb capital holandès que pretenia construir un centre de salut de luxe, amb hotel, palau de congressos, zona esportiva, escola, seixanta bungalows i vuitanta habitatges als voltants de la parròquia de Sant Andreu de Linya, a tocar de l’embassament de Sant Ponç, al municipi de Navès. El projecte ja havia estat presentat prèviament davant l’Ajuntament de Navès el 1994 i havia rebut el suport veïnal mitjançant referèndum.
A partir d’aquest punt començaren els entrebancs. El desembre de 1995 es va aprovar el Pla parcial (PP) del sector apte per a urbanitzar (SAU) de Can Reig, incorporat en les normes subsidiàries de planejament revisades a començament del mateix any, per tirar endavant el projecte, però el resultat no va agradar als promotors, que van contractar nous arquitectes per tal que el refessin. El nou pla parcial es va aprovar el març de 1997, però llavors es va conèixer que a Cardona (Bages), a pocs quilòmetres de l’indret escollit, es projectava un dipòsit de residus industrials aprofitant les antigues galeries de la mina de potassa. Els promotors del projecte van amenaçar, llavors, de fer-se enrere de la inversió, extrem que no es va concretar en retirar-se el projecte d’abocador per la pressió veïnal i d’entitats ecologistes.
L'estiu de 1998, però, el gran foc que va afectar la Catalunya central va quedar-se a només 50 m de la finca, i en va malmetre l’entorn, fet que va suposar un nou retard.
El 2006, quan l’empresa ho tenia tot a punt amb el projecte d'urbanització aprovat i el de reparcel•lació enllestit, va rebre la petició del consistori de cercar un abastament d’aigua alternatiu a l’embassament de Sant Ponç, per no perjudicar el subministrament dels veïns del municipi. Aquest impediment es va resoldre el juny de 2008 amb la legalització per part de l’Agència Catalana d’Aigua (ACA) de quatre pous que cobrien les necessitats del complex.
La coincidència del final de la tramitació amb la crisi va obligar, també, els promotors a cercar nous inversors privats a Holanda i Catalunya a fi de tirar endavant el projecte.
Es reactiva el projecte, encara que menys ambiciós
La societat holandesa Bluegreen Valley va començar a mitjan novembre de 2009 les obres per construir el complex turístic Lago de Linya. El projecte, que buscava atreure una part del milió de famílies del nord d'Europa que tenien previst comprar una casa al sud del continent en els pròxims cinc anys, segons estudis de mercat del grup inversor, suposava una inversió de 60 MEUR, i incloïa la construcció d’un hotel, un centre de salut, una cinquantena d’habitatges, un palau de congressos, un restaurant i un centre d'esports, tot plegat dissenyat per l’arquitecta Benedetta Tagliabue.
El projecte va reduir les previsions inicials, i finalment només ocuparia una superfície de 20 ha de les 60 que tenia la finca de Sant Andreu de Linya, mentre que les 40 restants, ocupades per sistemes locals (bàsicament zona boscosa), se cedirien de forma pública i gratuïta a l'Ajuntament de Navès, que també havia de rebre, en forma de cessió del 10% de l’aprofitament mitjà, uns 11.200 m2 de les parcel•les destinades a habitatges.
L'hotel passava a tenir 25 habitacions (el projecte inicial en preveia 80) i una categoria d'entre cinc o sis estrelles. El promotor del projecte, Frank van de Weyer, va afirmar que la reducció del nombre de cambres permetria fer-les més grans i luxoses. Als voltants de l’hotel es preveia una zona amb una trentena de bungalous en règim hoteler. Pel que fa al creixement residencial, el projecte passava de 80 a 50 habitatges, de lloguer o compra, que es projectaven perquè funcionessin com a vila rural. D’aquests 50 habitatges, la meitat tindrien forma de masia i l’altra meitat, de torre.
El projecte continuava preveient construir un centre de salut que, a parer dels promotors, era un dels principals atractius del projecte. Igualment, preveia la restauració de l'església i del conjunt medieval que se situava al bell mig de l’actuació, amb la intenció de convertir-ne una part en restaurant. El complex es completava amb una botiga, una àrea comercial i un centre d'esports, amb un apartat especial dedicat als esports d'aventura. La construcció del centre de convencions previst inicialment, però, es posposava momentàniament fins que l’economia s’hagués revifat.
Escepticisme municipal
L’alcalde, Josep Maria Casafont, de Convergència i Unió (CiU), va afirmar que els veïns, que en un primer moment havien donat suport al projecte, havien passat a mostrar-se escèptics sobre els resultats finals, atès el llarg endarreriment que acumulava.
Casafont, que reconeixia que el projecte podia ser molt important per al poble, pel volum de llocs de treball directes (entre 40 i 60, segons els promotors) i per l’impacte en el conjunt de l’economia local (alguns agricultors havien començat a conrear productes ecològics per al nou restaurant), es mostrava al mateix temps recelós, atès que l’inici de les obres es tirava endavant en plena crisi i perquè a final d'any finalitzava el permís per iniciar les obres, fet que hauria suposat refer la tramitació.
Casafont va assegurar que el consistori vetllaria pel compliment del projecte i del pla d'etapes aprovat per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida (CTUL), i que en faria un seguiment per evitar que l'obra es tornés a encallar i deixés el paisatge malmès.
Els treballs endegats sobre els terrenys pretenien obrir els camins que havien de distribuir els diferents espais del complex. Els promotors, que tenien previst fer durant el febrer de 2010 un acte simbòlic de col•locació de la primera pedra i iniciar simultàniament la comercialització de les parcel•les, preveien que a final de l’any 2010 es podien completar els treballs d'infraestructura i, per tant, arrencar les obres de l'hotel i del centre de salut. Per a la primavera de l'any 2011 es calculava que ja s'hauria restaurat la masia i que podria funcionar el restaurant. Els promotors tenien previst enllestir les obres del conjunt del projecte abans de l'estiu de 2012.
Més informació:
lagodelinya.com
naves.ddl.net
* Fotografies cedides per Lago de Linya Resort ECO LUX COUNTRY CLUB
La societat holandesa Bluegreen Valley va començar a mitjan novembre de 2009 les obres per construir el complex turístic Lago de Linya. El projecte, que buscava atreure una part del milió de famílies del nord d'Europa que tenien previst comprar una casa al sud del continent en els pròxims cinc anys, segons estudis de mercat del grup inversor, suposava una inversió de 60 MEUR, i incloïa la construcció d’un hotel, un centre de salut, una cinquantena d’habitatges, un palau de congressos, un restaurant i un centre d'esports, tot plegat dissenyat per l’arquitecta Benedetta Tagliabue.
El projecte va reduir les previsions inicials, i finalment només ocuparia una superfície de 20 ha de les 60 que tenia la finca de Sant Andreu de Linya, mentre que les 40 restants, ocupades per sistemes locals (bàsicament zona boscosa), se cedirien de forma pública i gratuïta a l'Ajuntament de Navès, que també havia de rebre, en forma de cessió del 10% de l’aprofitament mitjà, uns 11.200 m2 de les parcel•les destinades a habitatges.
L'hotel passava a tenir 25 habitacions (el projecte inicial en preveia 80) i una categoria d'entre cinc o sis estrelles. El promotor del projecte, Frank van de Weyer, va afirmar que la reducció del nombre de cambres permetria fer-les més grans i luxoses. Als voltants de l’hotel es preveia una zona amb una trentena de bungalous en règim hoteler. Pel que fa al creixement residencial, el projecte passava de 80 a 50 habitatges, de lloguer o compra, que es projectaven perquè funcionessin com a vila rural. D’aquests 50 habitatges, la meitat tindrien forma de masia i l’altra meitat, de torre.
El projecte continuava preveient construir un centre de salut que, a parer dels promotors, era un dels principals atractius del projecte. Igualment, preveia la restauració de l'església i del conjunt medieval que se situava al bell mig de l’actuació, amb la intenció de convertir-ne una part en restaurant. El complex es completava amb una botiga, una àrea comercial i un centre d'esports, amb un apartat especial dedicat als esports d'aventura. La construcció del centre de convencions previst inicialment, però, es posposava momentàniament fins que l’economia s’hagués revifat.
Escepticisme municipal
L’alcalde, Josep Maria Casafont, de Convergència i Unió (CiU), va afirmar que els veïns, que en un primer moment havien donat suport al projecte, havien passat a mostrar-se escèptics sobre els resultats finals, atès el llarg endarreriment que acumulava.
Casafont, que reconeixia que el projecte podia ser molt important per al poble, pel volum de llocs de treball directes (entre 40 i 60, segons els promotors) i per l’impacte en el conjunt de l’economia local (alguns agricultors havien començat a conrear productes ecològics per al nou restaurant), es mostrava al mateix temps recelós, atès que l’inici de les obres es tirava endavant en plena crisi i perquè a final d'any finalitzava el permís per iniciar les obres, fet que hauria suposat refer la tramitació.
Casafont va assegurar que el consistori vetllaria pel compliment del projecte i del pla d'etapes aprovat per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida (CTUL), i que en faria un seguiment per evitar que l'obra es tornés a encallar i deixés el paisatge malmès.
Els treballs endegats sobre els terrenys pretenien obrir els camins que havien de distribuir els diferents espais del complex. Els promotors, que tenien previst fer durant el febrer de 2010 un acte simbòlic de col•locació de la primera pedra i iniciar simultàniament la comercialització de les parcel•les, preveien que a final de l’any 2010 es podien completar els treballs d'infraestructura i, per tant, arrencar les obres de l'hotel i del centre de salut. Per a la primavera de l'any 2011 es calculava que ja s'hauria restaurat la masia i que podria funcionar el restaurant. Els promotors tenien previst enllestir les obres del conjunt del projecte abans de l'estiu de 2012.
Més informació:
lagodelinya.com
naves.ddl.net
* Fotografies cedides per Lago de Linya Resort ECO LUX COUNTRY CLUB
