Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DELS ENTORNS DEL PALAU DE LA MÚSICA (BARCELONA)
Una imarge del Palau de la Música amb les finques afectades al darrera Foto Moisès Jordi
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2009

El mes d’abril, la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona aprova la modificació del Pla general metropolità, que fixa el canvi d’ús de les finques que s’havien de transformar en l’hotel del Palau de la Música, i també les limitacions a les quals s’ha d’atenir el projecte. A mitjan mes de setembre, la Generalitat dóna el vistiplau a l’operació urbanística. Poc després, enmig de l’escàndol pel cas Millet, l’Ajuntament acorda suspendre el tràmit del pla de millora urbana dels entorns del Palau, que havia de detallar totes les particularitats del projecte.

Antecedents 2008

El Palau de la Música Catalana està situat al barri de Sant Pere de Barcelona. Construït per Lluís Domènech i Montaner entre 1905 i 1908, és considerat un dels edificis més importants de l’art modernista català i va ser declarat monument nacional i patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1971 i el 1997, respectivament. En els més de cent anys d’existència, el Palau ha sofert dues ampliacions, totes dues a càrrec dels arquitectes Òscar Tusquets i Carlos Díaz: la primera es va enllestir el 1989, mentre que la segona, que va comportar l’enderroc de l’església de Sant Francesc de Paula, es va fer deu anys més tard.

En el marc del procés de rehabilitació, modernització i ampliació, la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música –constituïda per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat– va impulsar la millora dels entorns del Palau de la Música. D’una banda, es va proposar eixamplar el carrer per donar més visibilitat a l’edifici i, de l’altra, construir un hotel en tres edificis de la cantonada dels carrers Sant Pere Més Alt amb Amadeu Vives. La Fundació Orfeó va comprar aquestes finques al col•legi La Salle Comtal a canvi de remodelar i modernitzar les seves instal•lacions.

El projecte estava envoltat de polèmica des que la Fundació el va encarregar a l’arquitecte Óscar Tusquets perquè comportava l’enderroc de dues finques, la 13b –un edifici modernista d’Antoni Millàs– i la 15 de Sant Pere Més Alt. Aquestes dues finques estaven catalogades pel Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic històric i artístic de Ciutat Vella, que exigia que tota autorització d’enderroc d’aquests edificis disposés d’un informe preceptiu del Departament de Cultura.

D’altra banda, per poder tirar endavant el projecte calia requalificar les finques 13b i 17 del carrer Sant Pere Més Alt i els números 2 i 8 del carrer Amadeu Vives, ja que tenien qualificació d’equipament al Pla general metropolità (PGM) i calia que poguessin acollir un ús hoteler. Com a contrapartida d’aquesta operació, el número 1 del carrer Ciutat, a la plaça Sant Jaume, on hi havia dependències de la Generalitat, tindria qualificació d’equipament, que és el que li pertocaria per l’ús que tenia.

El 26 de setembre de 2008, després que la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona aprovés inicialment la modificació del PGM, la Comissió de Patrimoni de la Generalitat va rebutjar la recatalogació de les finques i, per tant, en va prohibir l’enderroc. Aquest fet forçava els arquitectes a replantejar el projecte, la qual cosa es preveia que succeís durant el 2009.

L’Ajuntament i la Generalitat donen el vistiplau a la modificació del PGM
El mes d’abril de 2009, la Comissió d’Urbanisme va aprovar la nova proposta de modificació del PGM que permetria l’operació, amb el vot a favor de tots els grups a excepció d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que es va abstenir.

A mitjan mes de setembre, la Generalitat va donar el vistiplau a l’operació urbanística. A final de juliol la subcomissió d’Urbanisme del Govern havia aprovat de manera definitiva la modificació del PGM. Aquesta modificació fixava el canvi d’ús de les finques situades entre els carrers Sant Pere Més Alt i Amadeu Vives, que passaven a tenir un ús hoteler, i també les limitacions a les quals s’hauria d’atenir el projecte. D’aquesta manera, a l’hotel del Palau només li faltava que l’Ajuntament aprovés de manera definitiva el pla de millora urbana lligat al projecte, i el pas següent seria la sol•licitud de llicència d’obres.

Aquesta modificació recollia algunes restriccions que l’Ajuntament de Barcelona va fer incloure en el projecte inicial. És el cas de l’eliminació de les 62 places de pàrquing projectades, el manteniment de les façanes protegides i el respecte per l’alineació actual que tenen les finques. Tot això es concretaria de manera més detallada al Pla de millora urbana (PMU) dels entorns del Palau de la Música.

Fèlix Millet confessa haver-se quedat 3,3 MEUR del Palau de la Música
El 23 de juliol, els Mossos d’Esquadra van escorcollar, durant prop de 10 hores, les oficines del Palau de la Música per investigar suposades irregularitats en la gestió econòmica de la Fundació. La Fiscalia havia presentat una querella davant la sospita que es podrien haver desviat uns 2 MEUR a comptes aliens a l’entitat. Entre els imputats es trobaven el president de la Fundació, Fèlix Millet, que va dimitir dels seus càrrecs uns dies més tard, i quatre directius més, investigats per un suposat desviament de fons.

Durant el mes d’agost, es va fer públic que l’Orfeó havia cedit la titularitat de les tres finques on s’hi havia de construir l’hotel a la societat Olivia Hotels SA. Aquest canvi de propietat s’havia fet efectiu el 12 de juliol de 2007, quatre mesos després de pactar amb la Generalitat i l’Ajuntament la seva requalificació, i no s’especificava ni als tràmits de la Modificació del PGM ni als del Pla de millora urbana.

El 17 de setembre, Fèlix Millet va confessar que era el responsable de les irregularitats econòmiques que s’havien destapat a final de juliol. Ho va fer a través d’una carta que va entregar als jutjats de Barcelona en què reconeixia importants irregularitats que podrien haver arribat als 3,3 MEUR, per a benefici seu i del seu soci, Jordi Montull. Millet va decidir confessar seguint el consell dels seus advocats i va declarar que volia col•laborar amb la justícia.

El setembre, Óscar Tusquets va anunciar que abandonava el projecte de construcció de l’hotel.

Els veïns demanen a la Fiscalia que investigui l’operació urbanística de l’hotel del Palau
Les associacions de veïns del Nucli Antic i de Barcelona Vella van endegar una campanya en protesta per l’operació urbanística als entorns del Palau de la Música, amb la qual denunciaven que el projecte de construcció de l’hotel no havia seguit un procés adequat de participació ciutadana. Aquesta campanya, que va estar oberta entre el març de 2008 i el gener de 2009, va rebre el suport de 3.500 persones, que van signar un manifest en contra de la construcció de l’hotel. Aquestes associacions van presentar, també, un contenciós administratiu contra el dictamen de la Comissió de Patrimoni de la Generalitat, que havia obligat a modificar el projecte inicial. Argumentaven que es quedava curt, ja que només obligava a protegir les façanes i, en canvi, permetia l’enderroc dels elements interiors dels edificis catalogats.

Un cop esclatat el cas Millet, els veïns van reclamar a la Fiscalia que investigués l’operació urbanística que hi havia al darrere de la construcció de l’hotel. Entre els arguments exposats destacava la cessió dels drets d’explotació de l’hotel a la cadena Olivia Hotels, propietat d’un destacat membre de la junta del patronat de la Fundació. D’altra banda, els veïns es queixaven que no es conegués el contingut exacte dels convenis urbanístics de la Fundació amb l’escola La Salle i la Generalitat, ni la compensació que havia de rebre el Govern per la permuta de la finca del carrer Ciutat. Per tot això, de manera cautelar, els veïns demanaven a la Fiscalia que instés el jutge a suspendre la tramitació del Pla de millora urbana que possibilitava la construcció de l’hotel. D’altra banda, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) es personava com a acusació popular en el cas de desviament de fons del Palau.

L’Ajuntament de Barcelona atura el projecte del Palau
L’escàndol del cas Millet, va obrir una escletxa en el Govern de Barcelona. Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), soci del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) en el consistori, va demanar formalment que s’aturés la tramitació del PMU fins que no s’enllestís la investigació de les irregularitats detectades a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. Aquesta posició coincidia amb l’actitud expressada fins el moment per part d’ERC –a l’oposició–-, però es contraposava amb la del PSC, que apostava per esperar que temperés la situació interna al Palau. Finalment, el 6 d’octubre l’Ajuntament va decidir suspendre el tràmit del PMU fins que la investigació judicial en curs enllestís la seva feina.

El 22 d’octubre, la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar, per unanimitat, aturar la tramitació del PMU a l’espera que es resolguessin les investigacions judicials. Els arguments legals d’aquesta decisió estaven emparats per l’article 97 de la Llei d’urbanisme, i feien referència al fet que el propietari de les finques on s’havia de fer l’hotel era el mateix promotor del projecte, l’empresa Olivia Hotels, i no la Fundació Orfeó-Palau de la Música, com constava en alguna documentació.

Més informació
investigaccio.org/cascantic
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati

Barcelonès