Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DEL MINIESTADI DEL FC BARCELONA A LES CORTS (BARCELONA)
Pere Ponsatí
Vista aèria de l'entorn del Camp Nou Foto: Pere Ponsatí
Actualitzat a 31/12/2009

El juliol de 2009 se signa el conveni entre el Futbol Club Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona (amb el suport dels grups del PSC, ERC, i CIU) que permetrà la requalificació de part de les seves instal•lacions esportives en sòl residencial. Les plusvàlues generades per l’operació s’hauran de destinar a finançar la reforma de l’àmbit que inclou la construcció d’un nou Palau Blaugrana, l’ampliació del Camp Nou i les obres de reurbanització dels espais lliures adjacents a les instal•lacions barcelonistes, que s’obriran a la ciutat.


Antecedents 2005, 2007, 2008

El Camp Nou, el Palau Blaugrana i el Miniestadi són les instal•lacions centrals que el Futbol Club Barcelona (FCB) té al districte de les Corts de la ciutat de Barcelona. Juntament amb la zona universitària formen el sector ponent de la Diagonal. L’any 1998 el FCB va iniciar negociacions amb l’Ajuntament per poder adaptar les infraestructures als interessos de l’entitat. Les principals actuacions havien de ser l’ampliació i remodelació del Camp Nou, i la substitució del Palau Blaugrana per un nou pavelló poliesportiu situat en un altre emplaçament i amb el doble de capacitat.

Per fer front al cost econòmic de l’operació (valorada en uns 312 MEUR), el FCB volia aconseguir la requalificació de part dels terrenys de la seva propietat per tal d’allotjar-hi nou sostre residencial i terciari. Un cop enderrocat el Miniestadi (obsolet i innecessari per a l’entitat després de l ainauguració l’any 2006 de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí), el FCB esperava poder promoure la construcció d’habitatges en una àrea de la ciutat en origen perifèrica però que havia adquirit una gran centralitat.

Tot i estar qualificats com a equipament pel Pla general metropolità (PGM) del 1976, els terrenys del Miniestadi tenien molt poc ús social, atesa la seva titularitat privada i l’ús tant concret. Tampoc no es relacionaven amb els teixits residencials adjacents, ja que el conjunt es trobava envoltat per una gran tanca perimetral. La permeabilitat entre la travessera de les Corts i la Diagonal es trobava, doncs, fortament hipotecada per l’especialització i la mida de tres grans peces urbanes: el cementiri de les Corts, el campus sud de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i sobretot, les instal•lacions blaugranes.

El model que es volia aplicar en la reordenació urbanística de l’àmbit de les instal•lacions esportives del FCB generava tensions i polèmica des de feia deu anys entre els diferents grups implicats. Per una banda, l’entitat Blaugrana intentava forçar les plusvàlues de l’operació, mentre que ni els diferents grups del bipartit municipal ni de l’oposició arribaven a un acord concret. Les diferents associacions de veïns agrupades en la Coordinadora d’Associacions de Veïns de les Corts es mantenien allunyades de qualsevol de les posicions i no acceptaven cap tipus de modificació de planejament que impliqués la generació de nou sostre per a habitatges dins de l’àmbit en discussió.

Una dècada per acostar-se a un acord entre l’Ajuntament i el FCB
L’any 1998 es va presentar el projecte Barça 2000 (primera proposta del club blaugrana de remodelació de l’àmbit). La forta oposició veïnal que va generar va fer hivernar el projecte fins que, l’any 2003, la nova junta directiva del FCB, encapçalada per Joan Laporta, va anunciar la intenció de reprendre’l. A final del 2006 el FCB va donar a conèixer a l’Ajuntament i a la Coordinadora de Veïns una nova proposta d’ordenació, i per això va fer públic uns mesos més tard el guanyador del concurs per a la reforma del Camp Nou, l’arquitecte britànic Norman Foster. El setembre de 2008 es va filtrar al diari La Vanguardia la contraproposta que l’àrea d’Urbanisme (dirigida pel tinent d’alcalde Ramon Garcia-Bragado) havia tramès a l’entitat blaugrana. Aquesta va generar certa sorpresa perquè alguns dels aspectes quantitatius de la contraproposta incorporaven modificacions “favorables” al FCB. En qualsevol cas, l’esperit del document era molt clar: l’Ajuntament de Barcelona obria les portes a una modificació puntual del PGM en la qual es requalifiquessin part dels terrenys del FCB com a sòl residencial. Un cop presentats al públic els detalls de la proposta i la contraproposta, la majoria d’entitats agrupades en la coordinadora es van mantenir en les seves posicions de denúncia i al•legaven que l’acord a què s’estava arribant entre l’entitat privada i el consistori no havia tingut en compte les postures dels veïns.

Declaració d’intencions per començar l’any
L’alcalde de Barcelona Jordi Hereu (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) va afirmar a principi de gener que el projecte definitiu de requalificació del Miniestadi es tancaria durant el 2009, i que s’hi inclouria la construcció d’habitatges malgrat l'’posició dels veïns de les Corts. Aquesta declaració d’intencions responia a un context molt clar i a una circumstància que unia inequívocament el FCB i l’Ajuntament: les presses per tirar endavant un acord. Per un costat, l’entitat blaugrana volia portar l’acord a l’assemblea de compromissaris del club del mes d’agost, amb l’horitzó del final del mandat de Joan Laporta previst per al 2010 ben a prop (Sandro Rossell, un dels possibles candidats a la presidència del Barça s’havia posicionat en contra de la reforma del camp nou perquè la considerava innecessària). Per altra banda, el PSC també tenia la intenció de tancar un tema polèmic (atesa la forta oposició política i veïnal) i allunyar-lo al màxim dels comicis municipals previstos per al maig de 2011.

Trasllat de sòl per a equipaments fora de Barcelona
Fos quina fos la figura de planejament amb què es regularia la transformació urbana del sector, el promotor privat (FCB) no només estava obligat a cedir una superfície d’equipaments i espais lliures en funció de la mida de l’àmbit i del nou sostre previst, sinó que també calia que compensés la ciutat per la pèrdua de sòl qualificat com a equipament. El planejament vigent permetia, dins l’àmbit d’actuació del PGM, fer transferències de sòl mitjançant l’establiment de sectors discontinus. D’aquesta manera, el FCB podria compensar la pèrdua de superfície d’equipaments de les Corts col•locant-los en un altre lloc. En aquest sentit es va expressar Jordi Hereu que, davant la dificultat de trobar un espai que reunís les condicions necessàries i estigués disponible a Barcelona, va apuntar a la recerca de terrenys fora del municipi. Aquesta solució implicava incloure en la negociació la Generalitat per la seva condició d’autoritat urbanística supramunicipal.

La proposta de la Generalitat al FCB va ser la compra d’una finca de 7 ha al municipi de Montcada i Reixac, a tocar del riu Besòs, on s’hi allotjaria la superfície d’equipaments a compensar, a més d’un corredor verd de 100 m d’ample que havia d’enllaçar el riu amb la serralada de Marina.

El PSC troba aliats i signa finalment un conveni amb el FCB
Durant els mesos de juny i juliol les negociacions del PSC per aconseguir el consens municipal necessari per poder legitimar i començar la tramitació del pla van anar prosperant. El principal grup municipal a l’oposició, Convergència i Unió –CIU– (que fins llavors no havia explicitat el seu suport al pla), es va sumar a l’acord després que FCB i PSC acceptessin la seva petició que el sòl on es construïssin els pisos protegits passés a titularitat municipal. Poc després que se sumessin també les seves aportacions concretes, el grup d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es va afegir al consens.

En un altre costat del camp, els socis de govern del PSC, Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) reiteraven les seves raons per oposar-se a la requalificació del Miniestadi. Denunciaven que el projecte es feia seguint les exigències del FCB i sense pensar en l’interès de la ciutat, tal com explicava el segon tinent d’alcalde, Ricard Gomà. Tot i així, matisava que no estaven davant d’una crisi de l’equip de govern sinó d’una divergència puntual.

A final de juliol es va anunciar la signatura d’un acord de criteris entre Joan Laporta (FCB), Jordi Hereu (PSC), Xavier Trias (CIU) i Jordi Portabella (ERC) que preveia la requalificació dels terrenys del Barça. En tractar-se tan sols d’un document de criteris, i potser massa inconcret per ser vinculant, no se’n van fer públics els detalls. Segons els números de la contraproposta presentada per l’Ajuntament el 2008, el que es preveia per a l’àmbit era els següent:

- Construcció de 1.650 habitatges, 975 dels quals de renda lliure.
- Previsió de 15.000 m² de nou sostre hoteler i terciari.
- Ampliació del sostre del Camp Nou en 33.700 m².
- Construcció d’un nou Palau Blaugrana que passaria dels actuals 9.410 m² de sostre a 16.000 m².
- Construcció a la travessera de les Corts d’una plataforma per a nous usos esportius i les oficines administratives del Barça.
- 34.537 m² de zones verdes de nova creació.
- 7.464 m² de sòl per a equipaments per allotjar-hi un CEIP amb escola bressol (4.700 m²), un CAP (1.200 m²) i habitatge dotacional (1.564 m²).

Manifestació de les entitats veïnals
Després del parèntesi d’agost i un cop assabentats de l’acord a quatre bandes, la Coordinadora d’Associacions de Veïns de les Corts va convocar una manifestació de rebuig al pla per al dia 8 d’octubre. Darrere de dues pancartes amb el lema No volem pisos al Miniestadi, prop de mil veïns es van manifestar sense que es produís cap incident. La marxa va arrencar del Miniestadi i va arribar, recorrent la travessera de les Corts, a la plaça Comes (on hi ha la seu del consell municipal).

Es presenta el Pla de mobilitat
Paral•lelament a aquest procés, el dimarts 27 d’octubre es va fer públic el Pla de mobilitat de les Corts que la regidora Montserrat Sánchez havia anunciat dos anys abans i que els veïns feia temps que demanaven. El Pla, elaborat per l’empresa Doymo, estava fonamentat en l’estat actual del barri, i no incorporava cap hipòtesi de reconfiguració de les instal•lacions blaugranes.
L’aposta més forta del document se centrava en els sentits de circulació de les artèries viàries principals de les Corts que, a excepció de Diagonal, Carles III i avinguda de Pedralbes, es convertirien en avingudes amb un únic sentit de circulació per assumir el paper de corredors cap a l'Hospitalet i el centre de la ciutat. El propòsit de les actuacions era simplificar els moviments de la xarxa i dotar de més racionalitat l’atapeït trànsit de vehicles de les principals vies de les Corts (amb nivells de saturació en determinades hores del dia superiors al 60%), encara que corria el risc de provocar força maldecaps als conductors que utilitzen la xarxa viària bàsica del districte com a drecera o per apropar-se als seus llocs de residència.

Pelotazo o renovació urbana?
Fonts de l’Ajuntament consultades pel diari El País van expressar la seva intranquil•litat per la imatge que es donaria amb l’operació. En aquest sentit, van voler explicitar la vinculació directa de les plusvàlues de l’operació amb les operacions de reforma del Camp Nou i els entorns. La preocupació del consistori es justificava àmpliament per l’experiència de l’any 1996 amb la requalificació dels terrenys de Sarrià o per les crítiques que havia rebut l’Ajuntament de Madrid amb l’operació de la Ciutat Esportiva del Reial Madrid. Diverses fonts van saber veure una relació directa entre l’operació urbanística i les quantitats astronòmiques pagades pels fitxatges de Figo, Zidane, i altres, en la primera època de Florentino Pérez al capdavant de l’entitat.

Es busca un nou terreny com a compensació
A finals de novembre l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona va assegurar que la finca de 7 hectàrees prevista a Montcada i Reixac com a compensació era insuficient i per això s’estaven buscant nous terrenys. Una de les possibilitats eren uns terrenys de Barcelona situats prop de la plaça Alfonso Comín, al districte de Gràcia.

El següent pas per al procés de requalificació del Miniestadi serà redactar i aprovar un document de modificació del PGM en un procés que no es preveu gens senzill. Un cop elaborat i aprovat inicialment per l’Ajuntament, caldrà que el document sigui exposat al públic i que s’obri el procés d’al•legacions corresponent que estableix la Llei d’urbanisme.

Més informació
www.bcn.es
www.lescorts.cc
www.fcbarcelona.cat/web/catala/index.html
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès