TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA SEDERA (REUS)
Elisabet Sau
Actualitzat a 31/12/2009
El desembre del 2009, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona aprova definitivament la modificació del PGOU de Reus que afecta el sector de l’antiga fàbrica Passarel•la tèxtil, coneguda també com la Sedera. A proposta d’una immobiliària, i amb l’aprovació provisional del consistori reusenc, el solar que ocupa aquesta fàbrica es qualifica com a sòl residencial, amb la finalitat de permetre-hi la construcció de nous habitatges, part dels quals seran de protecció oficial. Aquesta modificació ha estat criticada per part dels veïns que, des que es va aprovar inicialment el projecte l’any 2008, han mostrat la seva disconformitat, ja que, a parer seu, el nombre d’habitatges hauria de ser menor i la fàbrica s’hauria de conservar i reconvertir en un espai per a nous equipaments.
Reus, la capital de la comarca del Baix Camp (107.779 habitants l’any 2008), forma part d’una de les àrees urbanes més dinàmiques de Catalunya. Com a vèrtex del triangle urbà tradicional que forma amb Tarragona (Tarragonès) i Valls (Alt Camp), manté el reconeixement com a capital comarcal i pol urbà, tot i que darrerament la projecció d’aquestes tres ciutats s’ha vist amplificada amb el desenvolupament urbà, industrial i turístic d’altres municipis, com és el cas de Vila-seca i de Salou (Tarragonès), que han enrobustit el pes d’aquesta àrea formada per l’empenta de les tres ciutats històriques i de les emergents.
L’any 1999, Reus va aprovar la revisió del Pla general d’ordenació urbana (PGOU), on es va quantificar que el sòl urbà encara podria acollir prop de 6.000 habitatges i gairebé 11.000 més es podrien ubicar en nous sòls urbanitzables. L’any 2008, diferents PLANS URBANÍSTICS RESIDENCIALS formaven part de la cartera de projectes de transformació urbana del Consistori: L’ÀREA RESIDENCIAL ESTRATÈGICA (ARE) DE LA ZONA DEL PASSEIG NORD, amb prop de 7.000 habitatges i un 50% de protegits, la transformació a sectors residencials del passeig de la Misericòrdia al barri de Monestir (més de 200 habitatges), l’Hospitalera (100 habitatges) i Matet (180 habitatges), el sector del Roquís (més de 2.000 habitatges) o els solars de la fàbrica Borges. Algunes d’aquestes actuacions implicaven la requalificació del sòl i l’augment de l’edificabilitat, fets que van provocar malestar entre una part de la població reusenca, que va començar a mostrar-se crítica amb l’actuació de l’Ajuntament.
L’any 2009, l’Ajuntament de Reus estava governat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
La proposta per a la fàbrica de la Sedera topa amb l’interès d’una part dels veïns
Un dels sectors urbanístics que va despertar polèmica entre alguns veïns va ser el que afectava l’antiga fàbrica Passarel•la tèxtil, al barri del Monestir, entre el passeig de la Misericòrdia, l’avinguda de Pere el Cerimoniós i els carrers de la Sedera, Evarist Fàbrega i Ripoll.
El ple de l’Ajuntament de Reus va aprovar una modificació del PGOU per a aquest sector el 30 de maig del 2008 a partir d’un informe favorable elaborat pels serveis tècnics del mateix Ajuntament i com a resposta a la proposta efectuada per la immobiliària HERCESA, interessada a construir en aquell sector. La modificació implicava la requalificació del sòl industrial a sòl residencial, per poder-hi construir habitatges, l’enderroc de la fàbrica abandonada des de feia dos anys, la construcció de cinc edificis de diferents alçades, tres dels quals de nou plantes i la resta de cinc o sis plantes, la qual cosa permetria obtenir més de 200 habitatges, el 50% dels quals de protecció, i 300 places d’aparcament. També es preveia la pavimentació del passeig per obrir-lo al trànsit rodat. Segons la premsa, l’alcalde de Reus, Josep Miquel Pérez, havia argumentat que la requalificació del solar permetria que el propietari de la fàbrica pagués les indemnitzacions dels antics treballadors acomiadats feia uns anys quan vengués el solar a la immobiliària interessada construir-hi pisos. Tots els partits polítics del ple, excepte la CORI (Coordinadora Reusenca Independent), hi van votar a favor. Després de l’aprovació inicial, aquesta modificació havia d’estar a informació pública durant un mes.
Quan es va conèixer la proposta, alguns veïns van expressar les seves queixes sobre el projecte, ja que no estaven d’acord amb els edificis de més alçada i, a més, volien intentar preservar l’edifici industrial per a equipaments o centres de dia, ja que el consideraven emblemàtic. També demanaven que s’estudiés l’impacte dels nous aparcaments sobre la mobilitat d’un barri amb carrers estrets. Tot i que estaven d’acord amb la construcció de nous habitatges, però volien que els edificis fossin de quatre plantes com a màxim, eren del parer que les torres de nou plantes trencarien el perfil de la zona, ja que hi predominen les cases unifamiliars i les aparellades. També estaven amoïnats que l’increment de població i de vehicles compliqués la mobilitat del sector. Aquestes opinions eren compartides tant per la comunitat de propietaris del conjunt residencial la Paloma, com per l’Associació de Veïns del barri de Monestir.
Els representants d’alguns partits polítics locals van interessar-se públicament per la queixa dels veïns. Ernest París, portaveu municipal d’ICV, va dir que en demanaria la revisió, ja que entenia els motius de descontentament dels veïns. Carles Pellicer (Convergència i Unió, CiU) també va mostrar el seu acord amb els arguments esgrimits pels veïns, en especial en allò que suposava augmentar la densitat en un barri on de sempre havia estat baixa, a més de manifestar que se sentia enganyat ja que, segons deia, el projecte que van aprovar inicialment només havia previst construir-hi edificis de quatre plantes.
Els veïns de Monestir van començar a recollir signatures contra el projecte urbanístic, i quan van ser rebuts per l’alcalde Pérez el mes de setembre, van abandonar la reunió en el moment que el batlle es va negar a respondre a les preguntes d’una de les veïnes. El setembre mateix, i sempre segons els veïns, l’empresa immobiliària Hercesa ja havia posat a la venda o a lloguer els habitatges d’un dels futurs blocs de sis plantes, tot i que el projecte encara no estava definitivament aprovat. Aquest fet, però, va ser negat des de la immobiliària. Els veïns també van decidir anar als plens municipals per tal que l’equip de govern s’assabentés que ells volien dialogar sobre dos supòsits: o la possibilitat d’estudiar un pla alternatiu o que es plantegés el fet de comprar els terrenys de l’antiga fàbrica per crear un centre cívic, un centre d’atenció primària i una biblioteca, entre altres equipaments públics ja que segons Jordi Pouget, president de l’Asscoaició de Veïns del barri de Monestir, això és el que es necessitava a la zona.
El desembre del 2009, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona aprova definitivament la modificació del PGOU de Reus que afecta el sector de l’antiga fàbrica Passarel•la tèxtil, coneguda també com la Sedera. A proposta d’una immobiliària, i amb l’aprovació provisional del consistori reusenc, el solar que ocupa aquesta fàbrica es qualifica com a sòl residencial, amb la finalitat de permetre-hi la construcció de nous habitatges, part dels quals seran de protecció oficial. Aquesta modificació ha estat criticada per part dels veïns que, des que es va aprovar inicialment el projecte l’any 2008, han mostrat la seva disconformitat, ja que, a parer seu, el nombre d’habitatges hauria de ser menor i la fàbrica s’hauria de conservar i reconvertir en un espai per a nous equipaments.
Reus, la capital de la comarca del Baix Camp (107.779 habitants l’any 2008), forma part d’una de les àrees urbanes més dinàmiques de Catalunya. Com a vèrtex del triangle urbà tradicional que forma amb Tarragona (Tarragonès) i Valls (Alt Camp), manté el reconeixement com a capital comarcal i pol urbà, tot i que darrerament la projecció d’aquestes tres ciutats s’ha vist amplificada amb el desenvolupament urbà, industrial i turístic d’altres municipis, com és el cas de Vila-seca i de Salou (Tarragonès), que han enrobustit el pes d’aquesta àrea formada per l’empenta de les tres ciutats històriques i de les emergents.
L’any 1999, Reus va aprovar la revisió del Pla general d’ordenació urbana (PGOU), on es va quantificar que el sòl urbà encara podria acollir prop de 6.000 habitatges i gairebé 11.000 més es podrien ubicar en nous sòls urbanitzables. L’any 2008, diferents PLANS URBANÍSTICS RESIDENCIALS formaven part de la cartera de projectes de transformació urbana del Consistori: L’ÀREA RESIDENCIAL ESTRATÈGICA (ARE) DE LA ZONA DEL PASSEIG NORD, amb prop de 7.000 habitatges i un 50% de protegits, la transformació a sectors residencials del passeig de la Misericòrdia al barri de Monestir (més de 200 habitatges), l’Hospitalera (100 habitatges) i Matet (180 habitatges), el sector del Roquís (més de 2.000 habitatges) o els solars de la fàbrica Borges. Algunes d’aquestes actuacions implicaven la requalificació del sòl i l’augment de l’edificabilitat, fets que van provocar malestar entre una part de la població reusenca, que va començar a mostrar-se crítica amb l’actuació de l’Ajuntament.
L’any 2009, l’Ajuntament de Reus estava governat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
La proposta per a la fàbrica de la Sedera topa amb l’interès d’una part dels veïns
Un dels sectors urbanístics que va despertar polèmica entre alguns veïns va ser el que afectava l’antiga fàbrica Passarel•la tèxtil, al barri del Monestir, entre el passeig de la Misericòrdia, l’avinguda de Pere el Cerimoniós i els carrers de la Sedera, Evarist Fàbrega i Ripoll.
El ple de l’Ajuntament de Reus va aprovar una modificació del PGOU per a aquest sector el 30 de maig del 2008 a partir d’un informe favorable elaborat pels serveis tècnics del mateix Ajuntament i com a resposta a la proposta efectuada per la immobiliària HERCESA, interessada a construir en aquell sector. La modificació implicava la requalificació del sòl industrial a sòl residencial, per poder-hi construir habitatges, l’enderroc de la fàbrica abandonada des de feia dos anys, la construcció de cinc edificis de diferents alçades, tres dels quals de nou plantes i la resta de cinc o sis plantes, la qual cosa permetria obtenir més de 200 habitatges, el 50% dels quals de protecció, i 300 places d’aparcament. També es preveia la pavimentació del passeig per obrir-lo al trànsit rodat. Segons la premsa, l’alcalde de Reus, Josep Miquel Pérez, havia argumentat que la requalificació del solar permetria que el propietari de la fàbrica pagués les indemnitzacions dels antics treballadors acomiadats feia uns anys quan vengués el solar a la immobiliària interessada construir-hi pisos. Tots els partits polítics del ple, excepte la CORI (Coordinadora Reusenca Independent), hi van votar a favor. Després de l’aprovació inicial, aquesta modificació havia d’estar a informació pública durant un mes.
Quan es va conèixer la proposta, alguns veïns van expressar les seves queixes sobre el projecte, ja que no estaven d’acord amb els edificis de més alçada i, a més, volien intentar preservar l’edifici industrial per a equipaments o centres de dia, ja que el consideraven emblemàtic. També demanaven que s’estudiés l’impacte dels nous aparcaments sobre la mobilitat d’un barri amb carrers estrets. Tot i que estaven d’acord amb la construcció de nous habitatges, però volien que els edificis fossin de quatre plantes com a màxim, eren del parer que les torres de nou plantes trencarien el perfil de la zona, ja que hi predominen les cases unifamiliars i les aparellades. També estaven amoïnats que l’increment de població i de vehicles compliqués la mobilitat del sector. Aquestes opinions eren compartides tant per la comunitat de propietaris del conjunt residencial la Paloma, com per l’Associació de Veïns del barri de Monestir.
Els representants d’alguns partits polítics locals van interessar-se públicament per la queixa dels veïns. Ernest París, portaveu municipal d’ICV, va dir que en demanaria la revisió, ja que entenia els motius de descontentament dels veïns. Carles Pellicer (Convergència i Unió, CiU) també va mostrar el seu acord amb els arguments esgrimits pels veïns, en especial en allò que suposava augmentar la densitat en un barri on de sempre havia estat baixa, a més de manifestar que se sentia enganyat ja que, segons deia, el projecte que van aprovar inicialment només havia previst construir-hi edificis de quatre plantes.
Els veïns de Monestir van començar a recollir signatures contra el projecte urbanístic, i quan van ser rebuts per l’alcalde Pérez el mes de setembre, van abandonar la reunió en el moment que el batlle es va negar a respondre a les preguntes d’una de les veïnes. El setembre mateix, i sempre segons els veïns, l’empresa immobiliària Hercesa ja havia posat a la venda o a lloguer els habitatges d’un dels futurs blocs de sis plantes, tot i que el projecte encara no estava definitivament aprovat. Aquest fet, però, va ser negat des de la immobiliària. Els veïns també van decidir anar als plens municipals per tal que l’equip de govern s’assabentés que ells volien dialogar sobre dos supòsits: o la possibilitat d’estudiar un pla alternatiu o que es plantegés el fet de comprar els terrenys de l’antiga fàbrica per crear un centre cívic, un centre d’atenció primària i una biblioteca, entre altres equipaments públics ja que segons Jordi Pouget, president de l’Asscoaició de Veïns del barri de Monestir, això és el que es necessitava a la zona.
Com que es van recollir més de 4.000 signatures en contra del projecte urbanístic de la Sedera, els veïns van tenir l’oportunitat d’expressar els seus dubtes en el ple del mes de desembre, sense que s’arribés a cap acord que permetés iniciar una negociació entre les parts. Davant d’aquest fet, l’ecosocialista París es va oferir a moderar el diàleg i arribar al consens.
L’any 2009 s’aprova provisionalment el projecte
Els primers mesos de l’any, la Plataforma Salvem la Sedera, Salvem el Passeig de la Misericòrdia i l’Associació de Veïns de Monestir van fer reunions amb diferents responsables d’urbanisme i medi ambient, tant de la demarcació com de l’Ajuntament, amb el Síndic de Greuges o amb el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i en algun moment, com el mes de març, van arribar a expressar públicament el convenciment que el projecte s’aturaria.
Cap a final de juny, l’alcalde de Reus i el regidor d’Urbanisme, Jordi Bergadà, van reunir-se amb els veïns per presentar el projecte que havien elaborat com a resultat del procés d’informació pública. El nou projecte plantejava rebaixar una planta dels edificis que fins ara tenien cinc i sis pisos i mantenir les torres de nou, amb la qual cosa es reduïa el nombre d’habitatges a 206, s’incrementava el percentatge de protecció oficial al 70% i també la superfície d’espais verds i es reservaven 1.400 m2 per a un equipament de caràcter cívic. Aquests canvis no van ser ben rebuts pels veïns que van assistir a la reunió de presentació, ja que els van considerar insignificants.
Al cap de pocs dies es va reunir la Comissió de Serveis Territorials de l’Ajuntament per donar el vistiplau al projecte de la Sedera i poder-lo presentar al ple perquè en fes l’aprovació provisional. En aquesta Comissió, ICV es va plantar davant dels seus companys de l’Ajuntament i es va abstenir de votar, mentre que PSC i ERC hi van votar a favor i l’oposició (CiU i Partit Popular, PP), en contra. París va explicar que la reserva de vot del seu partit la feien per poder avaluar l’impacte del projecte sobre la ciutadania i per poder continuar les reunions de treball amb les parts en conflicte. Per la seva banda, Eduard Ortiz, primer tinent alcalde de l’Ajuntament, va acusar d’interessat el canvi de vot de l’oposició i es va mostrar dolgut amb la protesta dels 200 veïns que van assistir a la reunió de presentació del projecte, a més de considerar-los poc representatius, ja que l’Ajuntament n’havia convocat prop de 4.000. El resultat de les votacions a la Comissió va motivar, a més, la redacció d’un informe desfavorable del projecte urbanístic.
El ple següent de l’Ajuntament s’havia de celebrar el 3 de juliol, però l’alcalde el va desconvocar per correu electrònic al•legant que hi havia pocs afers per tractar. Com que l’aprovació provisional del projecte de la Sedera era un d’aquests afers, els grups de l’oposició van emetre opinions sobre l’anul•lació que estaven relacionades amb la possible dificultat per aprovar el projecte urbanístic per part de l’equip de Govern. Segons la premsa, davant la indecisió de vot d’ICV, tant el PSC com ERC havien sondejat al PP si volia canviar el sentit del vot, però s’hi va negar. L’alcalde Pérez mateix va comparèixer per negar que l’anul•lació del ple tingués res a veure amb la Sedera, i alhora es va mostrar confiat que ICV hi votaria a favor, tot i que aquest partit encara no havia manifestat oficialment la seva posició. També va reafirmar que no es canviaria més el projecte perquè, a parer seu, les al•legacions ja havien quedat recollides i ja s’havien reduït les alçades dels edificis.
Finalment, l’aprovació provisional de la Sedera va entrar com a punt en l’ordre del dia en el ple de final de juliol. Prèviament, la Plataforma Salvem la Sedera havia enviat unes 15.000 paperetes als reusencs convidant-los al ple per tal que fessin pressió en contra del projecte. ICV, per la seva banda, havia treballat en un document que consensués la posició entre veïns i Ajuntament, tot i que semblava, també, que volia demanar un dictamen extern sobre el projecte. El dia del ple, el 24 de juliol, van aparèixer algunes pintades als carrers de Reus adreçades a París i Bergadà amb la pregunta “Quant val la Sedera?”. En el ple, ICV va votar a favor del projecte de la Sedera, amb un “sí crític i apàtic però responsable”. Els veïns presents a la sala la van abandonar indignats i el col•lectiu Maulets va intentar desplegar una pancarta amb el lema “Aturem l’especulació, salvem la Sedera”, que va ser recollida per la Guàrdia Urbana mentre els desallotjava de la sala. La Sedera quedava aprovada provisionalment amb els vots favorables del tripartit reusenc i en continuava la tramitació cap a l’aprovació definitiva.
Al setembre es va formar una plataforma anomenada Grup de Suport als 8 de Reus on s’hi van anar adherint diferents col•lectius ciutadans per mostrar el suport als vuit imputats relacionats amb els aldarulls del ple del mes de juliol. D’aquests imputats, cinc eren menors, i com a tals van ser cridats a declarar al jutjat de menors de Tarragona el mateix setembre. La fiscalia els va acusar de desordre públic i agressió a l’autoritat. Com que els acusats no van acceptar la mediació proposada pel fiscal per fer treballs socials, ja que, segons el seu parer, no havien comès cap delicte, el tràmit judicial hauria de continuar.
Aquest procés judicial va ser debatut al ple de l’Ajuntament del mes de novembre, ja que el grup polític local Coordinadora Reusenca Independent (CORI) va intentar que s’aprovés una moció per demanar l’absolució dels imputats. Aquesta, però, només va rebre els vots a favor (11) de la CORI, CiU i ICV, que va desmarcar-se del vots negatius (15) dels seus socis de govern.
A l’octubre, el moviment veïnal contrari al projecte de la Sedera va rebre una notificació del síndic de greuges on es comunicava que la denúncia per possibles irregularitats en el procés de modificació del sector havia estat arxivada perquè no se’n detectava cap, a banda d’al•legar que els aspectes urbanístics d’aquest projecte s’havien de resoldre a l’esfera municipal. Malgrat aquesta notícia, l’Associació de Veïns i Amics del Passeig de la Misericòrdia, entitat veïnal sorgida del moviment popular que s’oposava al projecte, va fer pública la intenció de portar el projecte urbanístic al fiscal anticorrupció perquè comprovés si hi havia hagut delictes de prevaricació, malversació de fons o suborn. Alhora, tenia intenció de presentar un recurs contenciós administratiu en cas que la Comissió d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) aprovés el projecte. El president de l’associació, Jordi Pouguet, va continuar mostrant en nom de l’Associació el rebuig a la construcció dels gratacels i els aparcaments per tal de preservar la tipologia edificatòria de l’entorn urbà. El to i les noves actuacions anunciades per Pouget van indignar l’alcalde de Reus, que es va mostrar disposat a emprendre mesures legals en contra de l’Associació perquè sostenia que pel simple fet de formular aquestes acusacions ja es posava en dubte l’honorabilitat de l’Ajuntament.
Quant a la tramitació administrativa del projecte, l’aprovació definitiva depenia de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT), que finalment va donar-hi el vistiplau el dia 10 de desembre. Aquest tràmit va estar pendent de les modificacions que hauria d’haver efectuat l’Ajuntament de Reus com a resposta a l’informe de la Direcció General d’Aviació Civil, que demanava rebaixar les alçades dels tres edificis de nou plantes d’acord amb el Pla director de l’AEROPORT DE REUS. Com que el consistori no va aportar cap projecte alternatiu, la CTUT el va aprovar in extremis amb un seguit de consideracions que s’haurien d’incorporar a l’hora de redactar el projecte d’urbanització: que les tres torres de nou plantes rebaixin 4 m la seva alçada de manera que pràcticament perdin una planta; que els blocs quedin retirats per tal d’assegurar la continuïtat urbanística amb la trama viària local i que augmenti la superfície mitjana dels habitatges protegits fins a 75 m2 per millorar l’oferta tipològica de les promocions, amb la qual cosa el nombre d’habitatges del nou sector residencial es rebaixaria a uns 180.
Malgrat els canvis, l’Ajuntament de Reus va valorar positivament les recomanacions de la CTUT que, de fet, afectaran directament el promotor del sector. D’aquesta manera, i segons Bergadà, l’Ajuntament va aconseguir aprovar el projecte sense cap modificació i serà el promotor el que haurà de decidir si redueix l’alçada dels edificis afectats o si convenç Aviació Civil que altres edificis de Reus, que són més alts, ja efectuen la funció de pantalla, per la qual cosa no caldria perdre el sostre construït que preveu el projecte aprovat.
Més informació
www.hercesa.com
L’any 2009 s’aprova provisionalment el projecte
Els primers mesos de l’any, la Plataforma Salvem la Sedera, Salvem el Passeig de la Misericòrdia i l’Associació de Veïns de Monestir van fer reunions amb diferents responsables d’urbanisme i medi ambient, tant de la demarcació com de l’Ajuntament, amb el Síndic de Greuges o amb el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i en algun moment, com el mes de març, van arribar a expressar públicament el convenciment que el projecte s’aturaria.
Cap a final de juny, l’alcalde de Reus i el regidor d’Urbanisme, Jordi Bergadà, van reunir-se amb els veïns per presentar el projecte que havien elaborat com a resultat del procés d’informació pública. El nou projecte plantejava rebaixar una planta dels edificis que fins ara tenien cinc i sis pisos i mantenir les torres de nou, amb la qual cosa es reduïa el nombre d’habitatges a 206, s’incrementava el percentatge de protecció oficial al 70% i també la superfície d’espais verds i es reservaven 1.400 m2 per a un equipament de caràcter cívic. Aquests canvis no van ser ben rebuts pels veïns que van assistir a la reunió de presentació, ja que els van considerar insignificants.
Al cap de pocs dies es va reunir la Comissió de Serveis Territorials de l’Ajuntament per donar el vistiplau al projecte de la Sedera i poder-lo presentar al ple perquè en fes l’aprovació provisional. En aquesta Comissió, ICV es va plantar davant dels seus companys de l’Ajuntament i es va abstenir de votar, mentre que PSC i ERC hi van votar a favor i l’oposició (CiU i Partit Popular, PP), en contra. París va explicar que la reserva de vot del seu partit la feien per poder avaluar l’impacte del projecte sobre la ciutadania i per poder continuar les reunions de treball amb les parts en conflicte. Per la seva banda, Eduard Ortiz, primer tinent alcalde de l’Ajuntament, va acusar d’interessat el canvi de vot de l’oposició i es va mostrar dolgut amb la protesta dels 200 veïns que van assistir a la reunió de presentació del projecte, a més de considerar-los poc representatius, ja que l’Ajuntament n’havia convocat prop de 4.000. El resultat de les votacions a la Comissió va motivar, a més, la redacció d’un informe desfavorable del projecte urbanístic.
El ple següent de l’Ajuntament s’havia de celebrar el 3 de juliol, però l’alcalde el va desconvocar per correu electrònic al•legant que hi havia pocs afers per tractar. Com que l’aprovació provisional del projecte de la Sedera era un d’aquests afers, els grups de l’oposició van emetre opinions sobre l’anul•lació que estaven relacionades amb la possible dificultat per aprovar el projecte urbanístic per part de l’equip de Govern. Segons la premsa, davant la indecisió de vot d’ICV, tant el PSC com ERC havien sondejat al PP si volia canviar el sentit del vot, però s’hi va negar. L’alcalde Pérez mateix va comparèixer per negar que l’anul•lació del ple tingués res a veure amb la Sedera, i alhora es va mostrar confiat que ICV hi votaria a favor, tot i que aquest partit encara no havia manifestat oficialment la seva posició. També va reafirmar que no es canviaria més el projecte perquè, a parer seu, les al•legacions ja havien quedat recollides i ja s’havien reduït les alçades dels edificis.
Finalment, l’aprovació provisional de la Sedera va entrar com a punt en l’ordre del dia en el ple de final de juliol. Prèviament, la Plataforma Salvem la Sedera havia enviat unes 15.000 paperetes als reusencs convidant-los al ple per tal que fessin pressió en contra del projecte. ICV, per la seva banda, havia treballat en un document que consensués la posició entre veïns i Ajuntament, tot i que semblava, també, que volia demanar un dictamen extern sobre el projecte. El dia del ple, el 24 de juliol, van aparèixer algunes pintades als carrers de Reus adreçades a París i Bergadà amb la pregunta “Quant val la Sedera?”. En el ple, ICV va votar a favor del projecte de la Sedera, amb un “sí crític i apàtic però responsable”. Els veïns presents a la sala la van abandonar indignats i el col•lectiu Maulets va intentar desplegar una pancarta amb el lema “Aturem l’especulació, salvem la Sedera”, que va ser recollida per la Guàrdia Urbana mentre els desallotjava de la sala. La Sedera quedava aprovada provisionalment amb els vots favorables del tripartit reusenc i en continuava la tramitació cap a l’aprovació definitiva.
Al setembre es va formar una plataforma anomenada Grup de Suport als 8 de Reus on s’hi van anar adherint diferents col•lectius ciutadans per mostrar el suport als vuit imputats relacionats amb els aldarulls del ple del mes de juliol. D’aquests imputats, cinc eren menors, i com a tals van ser cridats a declarar al jutjat de menors de Tarragona el mateix setembre. La fiscalia els va acusar de desordre públic i agressió a l’autoritat. Com que els acusats no van acceptar la mediació proposada pel fiscal per fer treballs socials, ja que, segons el seu parer, no havien comès cap delicte, el tràmit judicial hauria de continuar.
Aquest procés judicial va ser debatut al ple de l’Ajuntament del mes de novembre, ja que el grup polític local Coordinadora Reusenca Independent (CORI) va intentar que s’aprovés una moció per demanar l’absolució dels imputats. Aquesta, però, només va rebre els vots a favor (11) de la CORI, CiU i ICV, que va desmarcar-se del vots negatius (15) dels seus socis de govern.
A l’octubre, el moviment veïnal contrari al projecte de la Sedera va rebre una notificació del síndic de greuges on es comunicava que la denúncia per possibles irregularitats en el procés de modificació del sector havia estat arxivada perquè no se’n detectava cap, a banda d’al•legar que els aspectes urbanístics d’aquest projecte s’havien de resoldre a l’esfera municipal. Malgrat aquesta notícia, l’Associació de Veïns i Amics del Passeig de la Misericòrdia, entitat veïnal sorgida del moviment popular que s’oposava al projecte, va fer pública la intenció de portar el projecte urbanístic al fiscal anticorrupció perquè comprovés si hi havia hagut delictes de prevaricació, malversació de fons o suborn. Alhora, tenia intenció de presentar un recurs contenciós administratiu en cas que la Comissió d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) aprovés el projecte. El president de l’associació, Jordi Pouguet, va continuar mostrant en nom de l’Associació el rebuig a la construcció dels gratacels i els aparcaments per tal de preservar la tipologia edificatòria de l’entorn urbà. El to i les noves actuacions anunciades per Pouget van indignar l’alcalde de Reus, que es va mostrar disposat a emprendre mesures legals en contra de l’Associació perquè sostenia que pel simple fet de formular aquestes acusacions ja es posava en dubte l’honorabilitat de l’Ajuntament.
Quant a la tramitació administrativa del projecte, l’aprovació definitiva depenia de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT), que finalment va donar-hi el vistiplau el dia 10 de desembre. Aquest tràmit va estar pendent de les modificacions que hauria d’haver efectuat l’Ajuntament de Reus com a resposta a l’informe de la Direcció General d’Aviació Civil, que demanava rebaixar les alçades dels tres edificis de nou plantes d’acord amb el Pla director de l’AEROPORT DE REUS. Com que el consistori no va aportar cap projecte alternatiu, la CTUT el va aprovar in extremis amb un seguit de consideracions que s’haurien d’incorporar a l’hora de redactar el projecte d’urbanització: que les tres torres de nou plantes rebaixin 4 m la seva alçada de manera que pràcticament perdin una planta; que els blocs quedin retirats per tal d’assegurar la continuïtat urbanística amb la trama viària local i que augmenti la superfície mitjana dels habitatges protegits fins a 75 m2 per millorar l’oferta tipològica de les promocions, amb la qual cosa el nombre d’habitatges del nou sector residencial es rebaixaria a uns 180.
Malgrat els canvis, l’Ajuntament de Reus va valorar positivament les recomanacions de la CTUT que, de fet, afectaran directament el promotor del sector. D’aquesta manera, i segons Bergadà, l’Ajuntament va aconseguir aprovar el projecte sense cap modificació i serà el promotor el que haurà de decidir si redueix l’alçada dels edificis afectats o si convenç Aviació Civil que altres edificis de Reus, que són més alts, ja efectuen la funció de pantalla, per la qual cosa no caldria perdre el sostre construït que preveu el projecte aprovat.
Més informació
www.hercesa.com
Baix Camp