Divendres 24 de Novembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA (L’HOSPITALET DE LLOBREGAT)
Rosa Carbó

Actualitzat a 31/12/2009

El maig de 2009 s’inicia l’última fase de trasllat dels òrgans judicials al nou complex ubicat a la Gran Via, entre la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet. Continua la preocupació sobre la mobilitat i la capacitat de garantir l’accés a tothom al nou complex. També s’escolten veus crítiques sobre la distribució de l’espai, l’emplaçament o la continuïtat dels problemes ja existents als jutjats de Barcelona.

Antecedents 2003, 2004, 2005

L’any 2003 el Govern de la Generalitat, en mans de Convergència i Unió (CiU), va aprovar el projecte urbanístic de la ciutat judicial, el qual pretenia solucionar el problema de la dispersió dels organismes judicials de la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat mitjançant la construcció d’un complex judicial que centralitzaria tota l’activitat metropolitana.

Aquest projecte va ser dissenyat per l’arquitecte britànic David Chipperfield i l’equip barceloní B-720 en els antics terrenys de la caserna de Lepant (300.000 m²), entre les ciutats de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, en el marc de la TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA GRAN VIA.

Aquest projecte preveia inicialment la concentració de tots els òrgans judicials en onze edificis, amb una superfície total construïda de 280.000 m². Diversos col•lectius socials i veïnals es van oposar al projecte, especialment per l’elevada edificabilitat. Amb les eleccions de novembre de 2003 i el canvi de govern (format pel Partit dels Socialistes de Catalunya –PSC–, Iniciativa per Catalunya-Verds –ICV– i Esquerra Republicana de Catalunya –ERC–), el nou Departament de Justícia va decidir iniciar una revisió del projecte de construcció del futur complex.

Finalment, el juliol de 2004, el Departament va presentar un nou pla d’actuació que reduïa l’edificabilitat en més de 60.000 m² de sostre i l’alçària màxima del edificis que passava de disset plantes a quinze. Es construirien nou edificis en una superfície de 213.000 m² , sis edificis serien jutjats i la resta es destinarien a espais complementaris i a usos socials. El pressupost també es veia modificat i quedava en 234 MEUR, aproximadament uns 40 i 50 MEUR menys.

El Departament de Justícia assenyalava que el nou projecte era més sostenible, menys congestionat i més diversificat, ja que els equipaments judicials es dividien finalment en dues zones, una al centre de Barcelona (passeig de Lluís Companys i l’Eixample) i l’altra, la Ciutat de la Justícia. Aquesta donaria cabuda a 166 jutjats, concretament, la Fiscalia de Menors i els jutjats de jurisdicció, un jutjat de violència contra les dones, els jutjats d’instrucció, de família i les dependències dels jutjats de guàrdia, els jutjats penals, els de primera instància i els mercantils; a més a més, s’ubicaria també en el complex l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC), el Servei de Justícia Gratuïta i els jutjats de l’Hospitalet, incloent-hi el Registre Civil, i es construiria, també, un aparcament de 1.750 places.

Davant d’això, tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com diversos procuradors, fiscals i advocats van criticar el projecte i es van lamentar que aquest hagués perdut l’objectiu de concentrar tots els jutjats. D’aquesta manera, s’obria la possibilitat d’introduir nous usos a la zona, cosa que es va fer realitat el 2006, quan els departaments de Justícia, Medi Ambient i Habitatge i Economia i els dos ajuntaments van signar un conveni per a la construcció d’un edifici amb 140 habitatges de protecció per a joves. A més a més, trenta habitatges anirien destinats a cobrir les necessitats dels jutjats.

La mobilitat, preocupació constant
Malgrat que a la zona hi havia diverses parades d’autobusos, la parada de Santa Eulàlia de la línia 1 de metro (15 minuts caminant) i la parada de ferrocarrils Fira-Europa (inaugurada el 2007) que l’any 2012 es preveia inaugurar, juntament amb una parada de la LÍNIA 9 DE METRO, hi havia dubtes diversos de la capacitat de garantir i millorar la mobilitat de la zona.

Per aquest motiu, el maig de 2007 es va crear la Taula de la mobilitat, formada pel Departament de Justícia, Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), els ajuntaments de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT), l’Autoritat Metropolitana del Transport (AMT), els operadors de transport públic, els representants dels cossos judicials i els sindicats, en representació dels treballadors.

A començament de 2008, la Taula va presentar un seguit de propostes a partir d’un estudi sobre mobilitat, el qual informava que la mobilitat generada pel nou complex seria de 31.125 desplaçaments diaris (d’entrada i sortida). Respecte a les propostes que feia la Taula, hi havia la modificació d’algunes parades i línies d’autobús o l’increment de freqüència o la prolongació d’algunes línies. A més a més, la Taula de mobilitat també proposava designar una persona com a coordinadora de mobilitat i constituir-se com a comissió tècnica permanent per fer un seguiment de la mobilitat associada a la Ciutat Judicial.

S’inicia el trasllat
El febrer de 2008 es va iniciar la primera fase de trasllat dels òrgans judicials a la Ciutat de la Justícia. El primer edifici que es va posar en marxa va ser l’edifici H on es van posar en funcionament els jutjats d’instrucció, de primera instància i el registre de l’Hospitalet i el jutjat de violència sobre la dona.

Comissions Obreres va criticar el trasllat, tot assenyalant que s’obrien al públic amb uns serveis mínims insuficients i sense arreglar els problemes que tenia aquest partit judicial. La jutgessa degana de Barcelona, Maria Sanahuja, va criticar el model de distribució de l’espai elaborat pel Departament. També, en una junta de jutges de l’Hospitalet, aquests van sol•licitar al TSJC que, en el si de la comissió mixta amb la Generalitat, s’adoptessin mesures per solucionar les deficiències derivades del canvi de seu i la manca de places d’aparcament.

A final d’any s’iniciava la segona fase del trasllat amb la qual es posava en marxa l’edifici G, la clínica forense i l’IMLC. El mes de maig de 2009 es va iniciar la tercera fase, l’última, que suposava el trasllat dels jutjats de Barcelona (de guàrdia, d’instrució, penals i civils) i de la fiscalia.

Aquest mateix mes diversos sindicats es van manifestar davant del complex per evidenciar la seva disconformitat amb alguns aspectes del nou complex, com ara la mobilitat, l’emplaçament, la distribució de l’espai, entre d’altres. Davant d’això, la consellera Montserrat Tura va indicar que la majoria de reivindicacions eren difícilment acceptables.

Juntament amb els edificis del la ciutat judicial que es posaven en funcionament, Urbicsa, l’empresa encarregada de la construcció i manteniment (durant 25 anys) de tot el complex immobiliari, va inaugurar els dos edificis destinats a usos empresarials. A causa de la crisi econòmica, Urbicsa no va aconseguir llogar els edificis ni les places d’aparcament que oferia, i només mantenia el lloguer dels edificis judicials a la Generalitat.

Pel 2010 es preveu la posada en marxa total i completa de la Ciutat de la Justícia, amb un cost final aproximat de 283,26 MEUR.

Més informació
www.ciutatdelajusticia.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès