Dissabte 21 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRAMVIA I REFORMA DE L'AVINGUDA DIAGONAL (BARCELONA)
Tramvia i reforma de l'Avinguda Diagonal Mapa: Montse Ferrés
Josep Ramon Mòdol
Actualitzat a 31/12/2009

De febrer a juny es duu a terme la primera fase del procés participatiu associat al projecte, que comporta la realització de sis sessions informatives i la distribució de material informatiu. Durant la segona fase, entre juny i setembre, es recullen 30.000 aportacions de ciutadans, que es mostren majoritàriament partidaris de reformar la via i d’instal•lar-hi un tramvia. A final d’any, però, tècnics i urbanistes qüestionen públicament l’opció del tramvia i l’alcalde Jordi Hereu proposa posposar l’inici de les obres de remodelació de l’avinguda fins a la finalització de l’ampliació de xarxa de metro i Rodalies, la qual cosa genera malestar entre els seus socis de govern d’ICV.

Antecedents 2005, 2008

Articles posteriors 2010

El Trambaix, el tramvia del Baix Llobregat, uneix Barcelona amb els municipis de l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. El Trambesòs, nom amb el qual és conegut el tramvia del Besòs, connecta Barcelona amb Sant Adrià de Besòs i Badalona a través de la Diagonal i de la Gran Via de les Corts Catalanes.

La primavera del 2005 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va iniciar un estudi d’ampliació de la xarxa de tramvies al Baix Llobregat i al Barcelonès nord que incloïa la possibilitat de connectar aquests dos tramvies en superfície per l’avinguda de la Diagonal. Tot i que diversos estudis fets aquell mateix any coincidien a recomanar aquesta unió, cap a final de 2006, l’Ajuntament va decidir ajornar la realització del projecte i continuar avaluant-ne la viabilitat tècnica, ja que considerava que hi havia el risc que entorpís el trànsit a l’Eixample i que, per tant, si finalment es tirava endavant, calia que anés acompanyat d’una important reforma urbanística.

A principi del 2008, el govern municipal es va decidir a reprendre el projecte i l’alcalde Jordi Hereu (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) es va comprometre a sotmetre’l a una consulta popular. Aquesta represa es va fer oficial a principi de setembre quan es va presentar al plenari del Consell Municipal la “Mesura de govern per a la transformació de l’avinguda Diagonal (tram comprès entre les places de Francesc Macià i les Glòries)”. Amb aquesta mesura, l’Ajuntament es proposava actuar sobre el tram central de la Diagonal per tal de donar continuïtat al passeig de Gràcia, tant cap a llevant com cap a ponent, i crear un gran passeig que combinés l’ambient de la rambla Catalunya, la qualitat i el prestigi del passeig de Gràcia i el tradicional caràcter de la Diagonal existent.

Quant a la mobilitat, es volia prioritzar els moviments dels vianants, el transport públic (bus, tramvia i taxi) i la bicicleta, i la convivència de tots aquests modes, i aprofitar alhora per resoldre problemes com l’aparcament subterrani o un transport públic eficient que connecti una punta de l’avinguda Diagonal amb l’altra. També es preveia establir-hi zones de càrrega i descàrrega i potenciar els usos urbans, com ara el comerç i els espais de relacions. En relació amb el tramvia, el consistori era partidari d’efectuar la connexió per la Diagonal, amb les vies juntes, pel centre de la calçada.

Tot i no amagar les seves preferències, l’Ajuntament es mantenia obert per escoltar les propostes i les opinions que es preveia recollir amb la consulta popular, els detalls de la qual es van anar definint al llarg de l’any.

A final d’octubre l’Ajuntament va crear l’Oficina del Projecte Diagonal, la primera tasca de la qual era redactar la proposta tècnica que serviria com a document de treball en el qual es recollirien les opinions del procés participatiu.

Definició i inici del procés participatiu
A final de gener de 2009, l’Ajuntament va presentar el procés participatiu ideat per al projecte de reforma de la Diagonal i el va definir com el més important realitzat mai a la ciutat de Barcelona. Es plantejava com un procés en cinc fases: informació i comunicació, aportacions ciutadanes, devolució, debat de les alternatives i consulta ciutadana en referèndum per a majors de setze anys. Es preveia que es duria a terme entre febrer de 2009 i abril de 2010.

A mitjan febrer de 2009, l’Ajuntament va engegar la primera fase del procés, en el marc de la qual es van fer sis sessions formatives al Palau Baró de Quadras, seu de Casa Àsia, i a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Quatre de les sessions es van adreçar a les entitats i a la ciutadania en general, una al comerciants i dues més al personal docent, ja que es preveia, també, la implicació en el procés d’alumnes de primària i secundària a través d’un seguit de tallers formatius.

Una segona acció inclosa dins aquesta primera fase del procés participatiu va ser la posada en funcionament d’una pàgina web per explicar els motius pels quals l’Ajuntament es plantejava la necessitat de reformar l’avinguda i per posar a disposició de la ciutadania informació sobre la Diagonal, que incloïa aspectes històrics i urbanístics, així com tota la informació actualitzada del procés participatiu associat al projecte de reforma.

Aquestes dues accions van anar acompanyades d’una campanya de comunicació del procés participatiu que va incloure la distribució i exposició de diferents elements amb la imatge i l’eslògan del procés: “i.de.a.Diagonal”, inicials d'“imaginar, decidir i actuar”, les fases de la transformació de l’avinguda. Com a part de la campanya de comunicació es va dur a terme la distribució de banderoles, cartells, tríptics, fulletons als autobusos que creuen la Diagonal i a les estacions de metro de l’àmbit, encartaments als diaris, articles al diari municipal Barcelona Informació. Aquesta primera fase del procés va durar fins al mes de juny i va tenir un cost de 350.000 €.

30.000 aportacions de la ciutadania
A començament de juny es va obrir la segona fase del procés participatiu, la de les aportacions ciutadanes. Per recollir aquestes aportacions, l’ajuntament va distribuir 1,2 milions de butlletes participatives. En aquestes, d’una banda, es demanava als ciutadans la seva opinió en general de la idea de remodelar la Diagonal a través de preguntes obertes, i també es formulaven preguntes concretes, en forma de qüestionari, sobre com hauria de ser aquesta transformació. Les qüestions es plantejaven amb un ventall de possibles respostes sobre diferents aspectes com la funcionalitat que hauria de tenir la Diagonal entre Francesc Macià i Glòries, la mobilitat de la via, la millora de la sostenibilitat i la manera de fer-la més amable per a les persones. Un cop omplerta la butlleta, es podia retornar per correu o dipositar a les bústies habilitades a diferents punts de la ciutat (Oficines d’Atenció al Ciutadà, centres cívics, biblioteques i seu de Casa Àsia). Així mateix, també es van poder respondre a les qüestions de la butlleta a través de la web i per telèfon.

El 30 de setembre va finalitzar el període d’aportacions, durant el qual es van recollir un total de 29.700 butlletes individuals i 200 de col•lectives d’entitats o consells de participació de la ciutat.

Els ciutadans, favorables a la reforma i a la unió dels tramvies
A mitjan novembre, com a part de la tercer fase, es van presentar els resultats de la consulta. Les respostes a les preguntes obertes reflectien que més del 80% dels participants estaven d’acord amb el procés de transformació de la Diagonal. A les preguntes del formulari, on es demanava que s’ordenés per ordre de prioritat diferents opcions, el 90% dels participants reclamava que amb la transformació es garantís la mobilitat per a tothom, el 80% que s’augmentés el transport públic i que es millorés la xarxa d’autobusos i el 75% demanava la implantació del tramvia a tota la Diagonal. També es demanen més bancs i papereres, així com la segregació de vianants i vehicles.

El 70% dels participants preferia que la Diagonal fos un espai de passeig i de trobada per a veïns i vianants en general. En aquest context, hi havia varietat d’opinions en relació amb la distribució de les voreres: el 37% es decantava per la distribució actual –és a dir, amb dues voreres centrals i les dos laterals–; el 32% implantaria una gran vorera central (tipus rambla); i el 30% preferia disposar únicament de dues voreres laterals. Respecte a l’arbrat, el 48% apostava per les 4 fileres existents en el mateix lloc, mentre que el 52% acceptaria que es poguessin canviar de lloc si calgués, sempre que es mantingués o s’hi augmentés el nombre d’arbres.

Entre febrer i juny també es van recollir 800 aportacions d’estudiants de 21 centres escolars de Barcelona de primària i secundària. El material procedent d’aquestes aportacions es va utilitzar per a l’exposició “Infants i joves imaginem la nova Diagonal”, que recollia les principals reflexions i propostes realitzades pels escolars i que es va inaugurar a mitjan setembre a la Sala Ciutat de l’Ajuntament.

Tramvia sí, o no?
A principi de desembre, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) va organitzar un debat amb la participació de diversos urbanistes per tractar la qüestió de la mobilitat a la Diagonal. En el marc d’aquesta jornada, el quart tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme i Infraestructures, Ramon Garcia Bragado va explicar que l’Ajuntament era partidari de la instal•lació d’un mitjà de transport amb un carril segregat per enllaçar les dues línies de tramvia, però que aquest mitjà no havia de ser necessàriament un altre tramvia, sinó que podria ser un autobús. En tot cas, va especificar que hauria de ser una línia de cinc parades, d’un mitjà capaç de circular a una velocitat mitjana de 16 km/h. Quant a la distribució de l’espai dins l’avinguda, Bragado va explicar que l’Ajuntament era partidari d’una distribució amb una secció amb tramvia, un carril per sentit per a autobusos a l’actual calçada central, voreres més amples als laterals i dos carrils per sentit entre els arbres per al trànsit rodat privat. Tanmateix, també va aclarir que encara no hi havia un projecte definitiu per sotmetre a debat.

Altres tècnics convidats es van mostrar crítics amb la instal•lació de qualsevol nou mitjà de transport en superfície per la Diagonal. En aquesta línia, els més contundents van ser Manuel Acebillo i Oriol Bohigas. Segons el primer, apostar pel tramvia era situar Barcelona entre les ciutats de segona divisió, ja que considerava aquest mitjà de transport més propi de les ciutats de 100.000 o 150.000 habitants, que no pas de grans metròpolis. Acebillo va defensar altres alternatives de transport lleuger, com els tapissos rodants o els taxis elèctrics. Fins i tot va argumentar a favor dels ferrocarrils subterranis, en modalitat de tramvia o de metro*. Tanmateix García Bragado va descartar la possibilitat de soterrar el tramvia, adduint la presència d’un gran col•lector d’aigües pel centre de la Diagonal, una circumstància que també havia menat l’Ajuntament a qüestionar l’opció de construir aparcaments subterranis. Bohigas, per la seva banda, va denunciar que la decisió de fer passar el tramvia pel tram central de l’avinguda havia estat una decisió política i que ja estava presa, per la qual cosa era escèptic quant a la receptivitat del consistori als arguments dels tècnics.

En canvi, Joan Torres, director general de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), va definir el tramvia com un mitjà de transport jove i va recordar el creixement espectacular que havia tingut els darrers anys i que l’havia portat a assolir a Barcelona els 95.000 passatgers diaris en dies laborables (60.000 al Trambaix i 35.000 al Trambesòs).

El gran dubte en relació amb la implantació d’un nou transport públic en superfície a la Diagonal era si les altres vies de l’Eixample serien capaces d’absorbir el volum de trànsit que deixaria de passar per l’avinguda. Segons Bragado, si no es podia demostrar que això era viable, no es podria tirar endavant la reforma. En aquest sentit, els enginyers Joan Torres i Alfred Morales, excoordinador de Circulació i conseller delegat de Barcelona Serveis Municipals, opinaven que aquesta absorció seria possible, si bé caldria introduir-hi algunes modificacions, per exemple a les travessies dels carrers Còrsega, Provença i París amb l’avinguda Diagonal.

Data per al referèndum
A final d’any l’Ajuntament va anunciar que la quarta fase del procés participatiu, el referèndum, tindria lloc entre les 10.00 h del 10 de maig del 2010 i les 10.00 h del dia 16 del mateix mes. Tots els majors de setze anys empadronats a la ciutat abans del 31 de desembre de 2009 tindrien dret a participar en la consulta, amb la qual cosa es produïa una situació sense precedents perquè mai abans a l’Estat espanyol s’havia organitzat una consulta ciutadana d’aquesta magnitud, tant pel volum de vots potencials (estimat en 1,4 milions) com per la complexitat i l’envergadura del projecte sotmès a votació. L’Ajuntament va explicar que les votacions es podrien fer tant presencialment, en algun dels centres habilitats que s’instal•laran als 73 barris de la ciutat, com per Internet, a través d’un sistema de vot informàtic preparat per la consultoria SCYTL i auditat per la Universitat Politècnica de Barcelona. En tots dos casos, però, el vot es faria sense urnes, mitjançant una pantalla.

En la consulta, els votants podrien escollir entre dos projectes de remodelació elaborats per l’Oficina Tècnica de la Diagonal o bé rebutjar-los tots dos. Aquests projectes, però, a final d’any, encara estaven pendents de perfilar.

La convocatòria del referèndum es va aprovar amb els vots de tots els grups polítics municipals, llevat del Partit Popular (PP). Tanmateix, alguns experts com Bohigas i Acebillo es van pronunciar en contra de la realització del referèndum per decidir quina era la millor opció, una decisió que, al seu parer, pertocava de prendre als tècnics.

Tensió al bipartit pel tramvia i pel començament de les obres
L’anunci de Bragado, segons el qual l’Ajuntament no descartava alternatives al tramvia, va molestar els seus socis de Govern municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV). En aquest sentit, el segon tinent d’alcalde, Ricard Gomà (ICV), va recordar que el tramvia era un compromís entre els socis de govern i que, com a tal, no estava en dubte, i el posava com a condició indispensable que haurien de tenir les dues alternatives que podrien votar els ciutadans al referèndum. L’any es va cloure amb una certa tensió entre els socis del govern municipal per aquesta qüestió.

S’enderroca la part alta
El 16 de juliol es van enderrocar els murs executats a la part alta per fer possible la nova ordenació que havien acordat Ajuntament i Amics de la Seu per tal de disminuir la incidència visual sobre els accessos a la Seu. Pocs dies després es donaven per acabades les obres de la part central de la plaça de la Reforma –amb l’asfaltatge dels carrils destinats a vehicles i la instal•lació del mobiliari de la plaça- i només restaven els accessos a la Seu i el Puigcardener. Amb tot l’Ajuntament no s’atrevia encara a donar una data de finalització definitiva de les obres.

Més informació
www.bcn.cat/diagonal
diagonalbarcelona.wordpress.com
www.anycerda.org/centre/Sala-Ciutat-La-porta-oberta-al-teu-Ajuntament-/treball/infants-i-joves-imaginem-la-nova-diagonal-a-sala-ciutat
www.youtube.com/watch?v=uKh8yy5cqDs (entre el minut 1.30 i 2.30)

Agraïments: Estefania Redondo. Coordinadora del Departament de premsa de l’Ajuntament de Barcelona.

* En aquest sentit, es feia ressò d’un projecte derivat del Pla de rodalia de Barcelona 2008-2015, pel qual el Ministeri de Foment (MIFO) estava estudiant construir un nou túnel entre Cornellà i la zona universitària i que podria tenir continuïtat per sota la Diagonal fins a Glòries. Bragado va afirmar que aquesta galeria tindria una funció distinta a la del transport públic, però, per a Acebillo, si es construïa aquesta galeria, no tenia sentit posar cap nou transport en superfície a la Diagonal.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati