Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRAMVIA DEL BAGES
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals
Tren especial circulant prop de Sallent, amb les sals potàssiques al fons Foto: Bernat Borràs
Actualitzat a 31/12/2009

El novembre de 2009 la Generalitat presenta l’estudi que determina que la comarca del Bages serà la primera a disposar d’un tren tramvia. Aquest modern mitjà de transport, que funciona com un tren entre pobles i com un tramvia dins els nuclis urbans, unirà Manresa amb Súria, Sallent i altres poblacions veïnes, alhora que connectarà l’estació d’autobusos i d’FGC amb l’estació de RENFE passant per dins de Manresa. Alguns ajuntaments i entitats valoren molt positivament la proposta, mentre que altres s’oposen al traçat per l’interior de les localitats en considerar que és inviable i incompatible amb la xarxa urbana i el trànsit de cotxes actual.


L’any 2008 el Bages tenia 181.000 habitants i es calculaven uns 190.000 desplaçaments diaris totals, el 80% dels quals interns a la comarca, per bé que només un 8% dels desplaçaments en transport motoritzat es feien amb transport públic. En els darrers temps, però, les administracions han augmentat l’oferta de servei de transport públic a la comarca amb la voluntat d’augmentar-ne l’ús entre els bagencs.

El 2008 es va posar en funcionament el PLA DE SERVEIS DE TRANSPORT PÚBLIC DEL BAGES, que feia arribar el transport públic a tots els municipis de la comarca que no en tenien i millorava la freqüència de pas dels autobusos a la resta de pobles. El Pla va comportar un augment de l’oferta d’un 49% dels serveis per carretera i va contribuir a un augment de 170.080 usuaris anuals (15%) respecte del 2007.

El mateix any també es va constituir l’Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) de les Comarques Centrals, que exerciria les competències en matèria de transport públic i que va permetre que l’abril de 2009 s’implantés el sistema tarifari integrat de l’àrea de Barcelona a tots els transports públics de la comarca. Aquest sistema possibilitava l’ús d’un mateix bitllet per als diferents transports interns entre els pobles de la comarca i entre la comarca i Barcelona.

Entre 2007 i 2008, el servei d’autobusos intraurbans de Manresa també va augmentar considerablement la freqüència de pas i va sumar noves línies, fet que va contribuir a augmentar un 9,5% el nombre d’usuaris, fins a arribar als 2,2 milions d’usuaris. A més, es va millorar la connexió entre l’estació d’autobusos (que acull també l’estació Manresa-Alta de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, FGC), d’una banda, i el centre de Manresa i l’estació de RENFE, de l’altra. Amb aquestes mesures, l’ATM volia fomentar l’ús del transport públic entre aquelles persones que van a Manresa des de la resta de pobles de la comarca.

Es redacta l’estudi per a la implementació del tren tramvia
Des de feia uns anys, diversos càrrecs polítics i representants d’associacions i organitzacions empresarials i professionals del Bages havien reclamat l’aprofitament, per al transport de passatgers, de les dues línies de ferrocarrils (d’FGC) que actualment servien per al transport de potassa des de les mines de Súria (a la vall del Cardener) i Sallent (a la vall del Llobregat) cap a Manresa, tot i que antigament ja havien portat passatgers.

A final de 2008, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) adjudicava el contracte per a l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental (EIA) relatius a la implementació d’un tren tramvia a la comarca del Bages, que haurien d’estar enllestits en un termini de deu mesos.

El tren tramvia combina les qualitats del tren entre poblacions i pot arribar a 100 km/h, mentre que a dins els nuclis urbans es comporta com un tramvia, amb els combois arran de terra i estacions a l’aire lliure. El tren tramvia del Bages aprofitaria les antigues vies de tren, que s’haurien d’electrificar i desdoblar en alguns trams, i en el pas pels nuclis urbans s’hauria d’adaptar la via a les necessitats d’un tramvia. Les vies es prolongarien fins als nuclis de Súria i Sallent (actualment es queden als afores), i també es construirien estacions a Callús, Sant Iscle, Santpedor i a equipaments importants com la presó dels Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada) i el Parc Tecnològic de la Catalunya Central (Manresa).

Els ajuntaments discrepen pel que fa a la valoració del tren tramvia
Després que les primeres intencions del DPTOP es fessin públiques, els ajuntaments dels municipis afectats van fer-ne valoracions diverses. La regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manresa, Àngels Mas (del Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), no veia malament la proposta del tramvia però continuava apostant per la construcció d’un metro que unís les estacions d’FGC i de RENFE, argumentant que permetria una bona connexió entre les dues xarxes i que no interferiria en el “migrat espai públic de Manresa”.

L’Ajuntament de Sallent, liderat per l’alcalde Jordi Moltó (Convergència i Unió, CiU), no veia clar que el tren arribés dins el poble i preferia que acabés el recorregut on ho fa actualment, al barri de la Rampinya, on es podria construir una gran zona d’aparcament. Moltó argumentava que era complicat que el tren passés pel barri de la Botjosa (on hi havia hagut nombrosos problemes d’esfondraments) i que costaria fer-lo compatible amb la xarxa urbana i el trànsit actuals de la localitat.

D’altra banda, l’Ajuntament de Súria esperava tenir més informació per expressar la seva posició final, encara que veia amb bons ulls la proposta. Ara bé, tant aquest consistori com el de Sallent reclamaven trens semidirectes en hores punta per unir les seves poblacions amb Barcelona, que paressin només a Manresa, Martorell i Sant Boi de Llobregat.

A l’agost, després de mesos de debat sobre si a Manresa li convenia més un metro o un tramvia, l’alcalde de Manresa, Josep Camprubí (PSC), acceptava l’aposta pel tramvia perquè era més realista i factible econòmicament que no pas el metro.
Vista general de l'estació Manresa-Baixador Foto: Bernat Borràs
Es presenta un estudi per a un altre tramvia
A principi de novembre, la delegació del Bages, Berguedà i Anoia del Col•legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació va presentar un estudi en el qual es proposava un nou tramvia, batejat com Tram-Man, i en el qual es defensava que contribuiria a una mobilitat més eficient i sostenible. Aquest tramvia uniria el passeig del Riu (vora l’estació de RENFE) amb el Parc Tecnològic, passant per les carreteres de Cardona i de Vic, les artèries principals que travessen el centre de Manresa. Aquest traçat era diferent del de la proposta del DPTOP però, segons els autors de l’estudi, no eren projectes excloents i es podrien entrellaçar.

El secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal (PSC), i la regidora d’Urbanisme de Manresa van valorar positivament la proposta del col•legi. Tot i així, van recordar que imminentment es presentaria l’estudi encarregat pel DPTOP, que partia d’uns paràmetres diferents i que entenia el tramvia com una prolongació a l’interior de la ciutat de la xarxa ferroviària que uneix Manresa amb les poblacions veïnes més importants.

Es publica l’estudi
El 25 de novembre es va aprovar l’estudi informatiu i l’EIA relatius a la implementació del tren tramvia del Bages i es va obrir un període d’informació pública de trenta dies. Manel Nadal va presentar l’estudi a Manresa el dia abans: a més de confirmar que el traçat arribaria fins als nuclis de Súria i Sallent, s’afegia un ramal que uniria Manresa amb Sant Joan de Vilatorrada i que també connectaria Manresa-Alta (autobusos i FGC) amb l’estació de RENFE, recuperant bona part de l’antic traçat d’FGC (que havia estat urbanitzat dècades enrere). Així, s’aprofitarien 25 km de vies existents i se n’haurien de construir 9,4 km de noves. En total, els diferents trajectes disposarien de 25 parades, tres de les quals permetrien l’intercanvi amb les estacions de tren de RENFE i FGC. El conjunt de les infraestructures, sense comptar els trens, tindria un cost estimat de 105 MEUR.

Nadal va explicar que el tren tramvia del Bages seria un exemple per a les comarques de Ponent, Girona i el Camp de Tarragona, que també l’implantarien en el futur. L’estudi assenyalava que el tram urbà de Manresa tindria una demanda de 4.100 usuaris diaris, i de vora 2.000 entre Manresa i Santpedor.

Mentre l’alcalde de Sallent continuava veient-hi els mateixos problemes, tant l’alcalde de Súria, Antoni Julián (PSC), com el govern i l’oposició de Manresa es mostraven molt satisfets amb la proposta.

Diversos representants d’associacions de veïns i personalitats de Manresa van criticar, en una enquesta del diari Regió 7, el pas del tramvia per l’interior de la ciutat (si bé estaven a favor de la connexió de Manresa amb Sallent i Súria), argumentant que els carrers no són prou amples, que el pas dels combois provocaria més col•lapses de trànsit, que seria inviable econòmicament i que seria més pràctic potenciar una xarxa de microbusos elèctrics. Altres arguments apuntaven que l’ús d’un tramvia per unir les estacions de RENFE i d’autobusos no era una bona solució per fomentar la intermodalitat, ja que s’haurien de fer massa transbords, i que, per contra, seria millor crear una estació central on es creuessin RENFE, FGC i autobusos.

Per contra, altres entitats i representants polítics s’hi mostraven a favor i defensaven que el tramvia era el mitjà més ecològic i més barat (tenint en compte que aprofitaria l’antic traçat del tren), que era l’únic mitjà que evitaria els embussos de trànsit (juntament amb el metro, per bé que era molt més econòmic), que s’havia anat implantant a les principals ciutats europees i que Manresa havia de seguir-ne l’exemple.

Un futur amb canvis importants per al transport ferroviari a la comarca
El DPTOP preveia que la construcció del tramvia del Bages podria començar l’any 2012 i estar enllestida cap al 2016. A més, per als propers 10 o 15 anys també es preveu la construcció de l’EIX TRANSVERSAL FERROVIARI, que uniria Lleida amb Girona passant per Manresa. Així, aquestes dues infraestructures reforçarien el transport públic del Bages en els pròxims anys.

Més informació
www.atmcomarquescentrals.cat
www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/informacio_publica/transports/informacio_tren_tramvia.jsp
www.apabcn.cat/documentacio/comunicacio/colegi/delegacions/manresa/tram_man.pdf

* Fotografies cedides per Bernat Borràs (www.trenscat.cat)
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame