Dilluns 21 d ' Agost de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TEMPORAL DE VENT
Núria Terradas

Actualitzat a 31/12/2009

Els dies 24 i 25 de gener un temporal de vent, amb ratxes superiors al 100 km/h, afecta bona part del Principat i causa estralls tant al medi natural com en el medi urbà. Les comarques del Baix Llobregat, l’Anoia, el Baix Penedès i el Bages són les més afectades, especialment les urbanitzacions, els veïns de les quals queden aïllats durant hores o dies. El govern de la Generalitat i les diputacions obren línies d’ajuts per pal•liar els efectes. Dies després s’entra en una batalla dialèctica per aclarir les responsabilitats.

La matinada del 23 de gener de 2009 es va formar a l’Atlàntic una pertorbació que, en 24 hores, es va desplaçar cap a l’est i va esdevenir una profunda depressió. El fenomen va evolucionar de tal manera que els vents de garbí i de ponent es van convertir en tramuntana i mestral. Per la seva inusual intensitat i durada, la ventada va rebre el nom de Klauss. Va afectar la major part del territori, però amb una intensitat molt desigual. Les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) del Servei de Meteorologia de Catalunya (SMC) van enregistrar ratxes de vent superiors als 100 km/h a gairebé totes les comarques, fins i tot en zones no habituals. Les comarques més afectades per les conseqüències del pas del vendaval van ser el Baix Llobregat, l’Anoia, el Baix Penedès i el Bages.

Inventari d’afectacions
A part de vuit víctimes mortals, els efectes en el medi urbà i en el medi natural van ser molt greus. Les destrosses provocades pel pas de la ventada van ser nombrosíssimes tant en béns públics com privats: Equipaments públics, polígons industrials, explotacions agrícoles, plantes fotovoltaiques, transports públics, habitatges, massa forestal. La majoria de les afectacions es van produir a causa de la caiguda d’arbres o per arrencadissa del vent.

Les grans víctimes de l’episodi van ser les urbanitzacions, que van patir els efectes de la caiguda d’arbres damunt les cases, als carrers i a les vies d’accés, damunt el cablejat de telèfon i llum, i que van afectar el funcionament de les bombes d’aigua, la qual cosa va deixar els seus veïns en un aïllament absolut durant hores o dies i sense subministrament de serveis bàsics.

El medi natural, ja castigat per la ventada del 2 de novembre i la nevada del 26 de desembre anterior, va patir importants afectacions, especialment a les franges perimetrals de les urbanitzacions, prop de les masses forestals. L’interior dels boscos van registrar afectacions més aïllades. La ventada va malmetre molt especialment zones de pi blanc, espècie molt comuna al territori, de creixement ràpid però de tronc poc robust.

La reacció de l’Administració
El 23 de gener el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, d’acord amb les previsions meteorològiques de l’SMC, va activar la fase alerta del Pla de protecció civil (PROCICAT) i va demanar extremar les precaucions. Tanmateix, l’excepcionalitat de l’episodi va superar totes les previsions. Molts ajuntaments es van veure desbordats pels danys ocasionats i es van haver de plantejar de demanar la declaració de zona catastròfica.

A començament de febrer, la Generalitat va anunciar mesures de suport als afectats pels danys de la ventada, en concret una línia especial de finançament per a aquells a qui l’activitat econòmica en va sortir danyada. També els propietaris forestals, amb terrenys afectats per les ventades i la nevada, es podien acollir a ajuts gestionats a través del Centre de la Propietat Forestal. Aií mateix, els ajuntaments podien optar a subvencions de les diputacions, per tal de poder restituir les instal•lacions municipals malmeses.

El març de 2009, la Generalitat va engegar una campanya de neteja de boscos contractant un miler de persones a través d’un pla d’ocupació, però la iniciativa va molestar el sector forestal ja que, segons deien, es va donar la feina a persones no formades en la matèria.

Alcaldes de l’Anoia es queixaven, al cap de cinc mesos, que les ajudes promeses no havien estat prou eficaces perquè o no van arribar les brigades del pla d’ocupació o bé es van encallar les ajudes davant la dificultat de comercialitzar la fusta en un mercat saturat. Es calculava que hi havia entre 150.000 i 180.000 m3 de fusta per retirar, i que calia recollir-la amb certa urgència pel risc fitosanitari que es podia generar a la primavera i pel risc d’incendi a l’estiu. Per aquest motiu, el Consorci Forestal de Catalunya reivindicava un pla de suport a la indústria de la fusta.

A la recerca de culpables
Davant les crítiques dels partits de l’oposició a l’actuació del Govern, que l’acusaven de no haver estat a l’alçada de les circumstàncies pel que fa a la prevenció dels efectes de la ventada, el secretari general d’Interior, Joan Boada, va defensar la gestió de la Generalitat argumentant que s’havia donat tota la informació necessària als ajuntaments i que, a partir d’aquí, cada municipi havia d’activar els plans municipals. La devastació i les crítiques van motivar, però, la voluntat de revisar els protocols d’actuació en casos d’emergència per vent.

El president de la Generalitat, José Montilla, manifestava, per la seva banda, que potser la previsió meteorològica “no es va fer amb la precisió necessària”. Però malgrat les culpabilitzacions polítiques es van sentir molt tímidament algunes veus que apuntaven cap a altres direccions. La Cambra de Parcel•listes emetia un comunicat el febrer del 2009 en què assenyalava que la possible “falta de diligència en el manteniment d’elements privatius per part de veïns ha pogut ser la causa d’uns perjudicis que no haríeu d’haver patit”.

Algun mitjà de comunicació i algun bloc personal apuntava directament al model de creixement urbanístic i a una planificació deficitària, hereva dels anys seixanta i setanta, com a causa de la devastació en unes urbanitzacions construïdes en zones boscoses o semiboscoses, predominantment de pi blanc amb alta incidència d’incendi forestal, de dubtosa legalitat, edificades sense tenir en compte distàncies, vials d’accés i sortides d’emergència ni una bona planificació de serveis bàsics, tal com s’incidia, precisament, en el MANIFEST PER A UNA NOVA CULTURA DEL TERRITORI, presentat l’octubre del 2006 per diverses societats i col•legis professionals catalans vinculats al sector.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame