Dimarts 23 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
SECTOR D'ACTIVITAT ECONÒMICA DE TORREBLANCA-QUATRE PILANS (LLEIDA)
Xavier Matilla

Actualitzat a 31/12/2009

El febrer de 2007, l’Ajuntament de Lleida i l’Institut Català del Sòl convoquen un concurs d’idees per desenvolupar el sector industrial Torreblanca-Quatre Pilans, en un àmbit aproximat de 700 ha i en un emplaçament estratègic a les Terres de Lleida. L’octubre de 2008 el ple de la Paeria aprova l’avanç de planejament de la modificació puntual del pla general per tal de tirar endavant la primera fase del sector d’activitat econòmica, complementat per un segon document aprovat l’abril de 2009. El desembre de 2009 se signa un conveni pioner per a la gestió del polígon entre l’INCASÒL, la Paeria, i l’Associació d’Empresaris del Polígon Industrial Camí dels Frares.

L’Ajuntament de Lleida i l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) van convocar el febrer de 2007 el concurs d’idees per desenvolupar el sector Torreblanca-Quatre Pilans. Es definia un àmbit indicatiu d’actuació de 700 ha de superfície situat al sud-est del nucli urbà de Lleida entre la carretera N-240 i la línia ferroviària Lleida-Tarragona, on les dues administracions ja disposaven de sòls en propietat.

L’àmbit, per la seva localització en contacte amb eixos de comunicació territorial ferroviaris i viaris, existents i planificats, defineix un enclavament que el situa en una posició estratègica respecte dels sistemes urbans de Catalunya, Aragó i respecte del sistema territorial peninsular, en relació amb la geografia de les activitats productives, comercials, logístiques i de serveis a nivell europeu. D’aquesta manera, la necessitat de disposar de més sòl industrial a Lleida es desplegava conjuntament amb la conveniència de desenvolupar un nou sector estratègic d’activitat econòmica.

Tot aquest procés coincidia amb la nova estratègia que l’INCASÒL havia adoptat respecte de la programació de sòl industrial, amb l’objectiu d’intervenir a partir de grans unitats, localitzades estratègicament, eficients, innovadores i competitives. En aquest sentit, el nou sector d’activitat econòmica (SAE) Torreblanca-Quatre Pilans es formulava com un referent en l’aplicació dels objectius especificats i, per tant, en la voluntat de renovar el concepte i el caràcter dels nous sectors d’activitats econòmiques.

Concurs
En data 16 de novembre de 2007, la Comissió de Selecció valorava les quatre propostes presentades i, basant-se en els criteris i objectius establerts prèviament, donava com a guanyadora la proposta presentada per l’equip Jornet-Llop-Pastor, arquitectes.

La proposta guanyadora es fonamentava en el nou concepte de SAE amb l’objecte de donar servei a les noves demandes empresarials privades i públiques, caracteritzades per programes diversificats i multisectorials d’indústria, terciari, comerç i logística, tot aprofitant els vectors forts de desenvolupament econòmic i social, i les bones condicions d’accessibilitat, ambientals i paisatgístiques del territori de Lleida.

Tanmateix i respecte de la localització, el nou sector es plantejava com una actuació d’interès territorial, en xarxa amb l’àrea metropolitana de Lleida pel seu emplaçament, les activitats potencials i la bona accessibilitat, i per això es vigilava la necessitat de generar les màximes sinergies amb les futures infraestructures (xarxa ferroviària europea, FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT MADRID-BARCELONA, FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA, AEROPORT DE LLEIDA-ALGUAIRE i eixos territorials viaris) en el context de la xarxa de cooperació dels municipis de l’àrea metropolitana de Lleida. Per tant, el nou SAE es concebia com un clúster d’activitats econòmiques, i es definia com un sector de concentració industrial que atreia noves empreses, amb altíssima accessibilitat, vinculat amb sinergies funcionals i articulat amb els polígons preexistents.

L’ordenació urbanística proposada organitzava el sòl com un mosaic territorial integrat en la matriu ambiental i preveia satisfer els objectius específics següents:

1. Establir els criteris d’implantació que permetin integrar el nou sector en coherència amb la voluntat d’integrar ambientalment i paisatgísticament la nova ordenació.

2. Estructurar un nou sistema de mobilitat entre els sectors industrials i els punts neuràlgics de l’àrea metropolitana de Lleida, amb una eficient gestió de la mobilitat a través del servei públic i optimitzant les xarxes convencionals així com les de vianants i bicicletes.

3. Definir els criteris d’ordenació a partir d’un model de ciutat compacte per millorar l’eficiència de la xarxa de transport públic, optimitzant la quantitat de sòl a disposició amb l’augment de la diversitat i en la proximitat i incrementant la interrelació de programes i d’agents implicats.

4. Definir les condicions i determinacions urbanístiques que han de permetre el desenvolupament del sector i que s’hauran d’ajustar a les condicions i determinacions establertes en el planejament territorial i municipal vigents.

5. Establir els paràmetres de l’edificació que permetin millorar la qualitat arquitectònica del sector com a imatge i com a valor afegit i estratègic.

6. Establir els criteris i paràmetres d’ecoeficiència que han de permetre millorar la qualitat ambiental del sector.

L’organització urbanística del sector es projectava a partir d’una malla infraestructural bàsica hipodàmica estructurada per un sistema d’accés doble des de la carretera N-240 i dos eixos perpendiculars entre si, ubicats en relació amb dos elements de referència visual i territorial: la seu vella i el tossal de la Moradilla, amb illes de 400 x 400 m subdivisibles, de manera que permetessin tant l’especialització monofuncional com la diversificació amb la definició inicial de quatre tipus de zona: estores, parc industrial, campus terciari tecnològic, indústria paisatge i illes logístiques, amb la possibilitat de desenvolupar el sector en diferents fases.

Tanmateix, el sector es plantejava de bon començament des d’un concepte de gestió integral que preveu el manteniment, la seguretat i també la generació de recursos econòmics per tal de disposar de diners per invertir en la conservació del SAE i la seva rehabilitació permanent, tractant alhora de minorar les aportacions de les empreses privades ubicades en el sector, de manera que es facilita la inversió en recursos R+D i la competitivitat econòmica.

Primera fase del sector
El ple de l’Ajuntament de Lleida aprovà per unanimitat el document d’avanç de planejament de la modificació puntual del Pla general en l’àmbit de Torreblanca-Quatre Pilans el 31 d’octubre de 2008, amb l’objecte de definir el model urbanístic que permeti el desenvolupament d’un primer àmbit del futur sector d’activitats econòmiques (SAE).

L’àmbit objecte d’aquesta modificació, amb una superfície total de 2.408.150 m², ocupava la posició central de l’àmbit total del sector delimitada pels dos eixos d’accés, a nord per la carretera N-240 i els sòls corresponents a l’àmbit de xarxa natura 2000, de Torre Ribera, i a sud per l’eix ferroviari Lleida-Tarragona. La proposta d’ordenació es fonamentava en els criteris i objectius establerts en el document del concurs i en tot cas, el document concretava algunes de les propostes.

Integració ambiental i paisatgística
En aquest sentit, el document identificava un conjunt de mesures ambientals vinculades al seu integrament en el mosaic territorial i al tractament dels límits d’aquesta primera fase.

Respecte del límit amb les zones d’especial protecció de les aus (ZEPA), es proposava definir un nou traçat i una nova secció de l’eix de l’N-240 que ha de permetre la redefinició i l’execució de la seva secció desdoblada, així com la definició d’una franja de protecció per tal de minimitzar al màxim les afeccions sobre l’àmbit protegit.

Respecte de la proposta i del tractament dels espais lliures dins el sector es definien tres tipus d’espais: espais lliures ambientals, corresponents als sòls de contacte amb la ZEPA i els límits de la modificació; espais lliures de connexió i valoració natural, que corresponen als sòls que han de garantir la continuïtat del rec de la Femosa i els sòls de valor natural associats; i finalment els espais lliures del SAE, ubicats a la zona central, que tenen una vocació complementària als usos d’activitat i que es proposen amb criteri de continuïtat amb la resta d’espais lliures definits. Tanmateix, se’n planteja el manteniment del traçat de manera vinculada al sistema d’espais lliures allà on és possible. On no és possible se’n proposa la continuïtat a través de la definició d’itineraris i per mitjà del sistema d’espais lliures i de la vialitat.

Nou sistema de mobilitat
Pel que fa a la planificació de la mobilitat i amb els objectius fonamentals de generar una bona accessibilitat, minimitzar els desplaçaments i evitar els seus impactes negatius, el document proposava una sèrie d’actuacions que es preveien de concretar en el document de l’aprovació inicial.

Vinculades al foment de l’ús del transport públic, es proposava la ubicació d’una estació de ferrocarril per a passatgers, la implantació del servei tren tramvia i l’establiment dels recorreguts i els espais necessaris per a l’ampliació del serveis de bus urbà en l’àmbit del SAE. Respecte de la distribució eficient de mercaderies, es preveia una nova estació ferroviària de mercaderies i una primera fase de la plataforma logística. Respecte de la racionalització de l’ús del vehicle privat, es proposava la reserva dels espais necessaris per a les instal•lacions de sistemes de vehicle privat compartit i l’organització i gestió de l’aparcament, i finalment, pel que fa a fomentar els desplaçaments amb mitjans no mecànics, s’empenyia l’ordenació de la xarxa de recorreguts amb bicicleta, connectada a la resta de sistemes de transport i intercanviadors, amb criteris de seguretat i ben connectada amb la xarxa de camins territorials.

Condicions d’ordenació
Tot i que haurà de ser el document de l’aprovació inicial el que concretarà les condicions i els paràmetres d’ordenació, l’avanç de pla establia un coeficient d’edificabilitat brut de referència i proposava regular i ajustar les edificabilitats mitjançant coeficients d’edificabilitat neta variables basats en les diferents zones d’activitats definides: illes terciàries comercials, parc industrial, indústria paisatge i plataforma logística. També es preveia fomentar el principi bàsic de la diversitat tipològica i permetre una ocupació raonable de sòl i una gestió i funcionament sostenibles de l’àmbit a desenvolupar.

Finalment, s’identificaven els paràmetres d’ecoeficiència urbanística que un cop es redacti la normativa hauran de garantir les condicions de qualitat urbana, edificatòria i ambiental: conservació i tractament dels espais lliures públics i privats, cicle de l’aigua, estalvi i eficiència energètica, tractament i gestió de materials i residus i qualitat atmosfèrica.

Document complementari
En data 24 d’abril de 2009 el ple de l’Ajuntament aprovava un document complementari a l’avanç de pla amb l’objecte de justificar l’elevat interès de la modificació per al desenvolupament del territori i la seva coherència amb els objectius del PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT (PTPP). Conjuntament s’incorporava un nou document ambiental, redactat per l’equip IGREMAP, que permetia completar el document ambiental de l’avanç ampliant l’àmbit d’estudi, identificant els hàbitats existents o potencials de la “trenca”, els possibles àmbits de connexió entre les àrees ZEPA i aportant les dades que hauran de permetre, en el seu moment, diagnosticar i correlacionar les actuacions urbanístiques plantejades amb la recuperació de l’espècie. Tanmateix s’adjuntava un nou document que avaluava les possibles repercussions ambientals de la mobilitat vinculada al sector.

D’aquesta manera es traslladava el nou document a la Comissió d’Urbanisme de Catalunya i a la Secretaria de Planificació Territorial per tal que acordessin i informessin sobre l’elevat interès territorial de la proposta, d’acord amb el PTPP, i se sol•licitava a l’administració ambiental competent el document de referència amb la previsió de poder aprovar inicialment durant l’any 2009 el document de modificació puntual que delimiti el nou sector i el de planejament derivat corresponent.

S’aproven els estatuts del consorci
El juny de 2009 el Departament de Medi Ambient de la Generalitat va emetre un informe favorable a la modificació puntual del planejament en l’àmbit del polígon Torreblanca-Quatre Pilans.

A final de juliol de 2009, el ple de l’Ajuntament de Lleida va acordar per unanimitat l’aprovació inicial dels estatuts del consorci urbanístic signat amb l’INCASÒL per al desenvolupament de la SAE de Torreblanca-Quatre Pilans, i va obrir un període de trenta dies hàbils d’informació pública perquè es poguessin formular les reclamacions i les al•legacions que es consideraven pertinents. El consorci establia que s’oferirien a les empreses que s’instal•lessin al SAE la possibilitat de concertar unes condicions de col•laboració preferents per a la ubicació de la seva activitat de recerca i desenvolupament al PARC CIENTÍFIC, TECNOLÒGIC I AGROALIMENTARI DE GARDENY (LLEIDA)(PCiTAL).

Un conveni pioner
El 15 de desembre l’INCASÒL, la Paeria, i l’Associació d’Empresaris del Polígon Industrial Camí dels Frares, situat al sud-est del nucli urbà, a banda i banda de la carretera C-13, tocant al barri dels Magraners, van signar un conveni per aplicar un model de gestió innovador al parc empresarial del Camí dels Frares en el futur SAE de Torreblanca-Quatre Pilans. Aquest nou model de gestió era el resultat de l’aplicació del llibre d’estil dels SAE d’INCASÒL i de la participació de l’empresa pública en el projecte europeu Managing the Industrial Territories in the Knowledge Era (MITKE), format per onze organitzacions de deu regions europees, amb la intenció de crear una plataforma per a l’intercanvi i transferència d’experiències i coneixements en el sector.

Amb l’acord, els SAE lleidatans esdevenien pioners en la implantació de noves pràctiques dirigides a assolir una gestió integral d’aquests àmbits per millorar qüestions com la seguretat, la neteja, l’ús de les energies renovables, la gestió dels espais verds, l’aprofitament de les aigües residuals, la millora de la mobilitat, l’ús del transport col•lectiu i la implantació de serveis com ara restaurants, guarderies i biblioteques, dirigits a millorar la qualitat de vida dels treballadors. El model que es volia aplicar havia de permetre la gestió integral de serveis a les empreses, els havia de portar valor afegit i ajudar a créixer en competitivitat i qualitat, amb criteris d’eficiència energètica, sostenibilitat i integració paisatgística.

El polígon del Camí dels Frares esdevenia, així, la prova pilot catalana en el marc de l’aplicació de bones pràctiques en polígons industrials en el context de la iniciativa MITKE. La intenció d’INCASÒL era aplicar els resultats i experiències de MITKE en la gestió integral del polígon de Torreblanca-Quatre Pilans, en la qual la seva intenció forma part activa de la gestió en les fases posteriors a la construcció, etapes en les quals fins ara havia delegat generalment en els ajuntaments.

A final de 2009, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, fixava com a data d’inici de les obres de la primera fase de la SAE Torreblanca-Quatre Pilans començament de l’any 2011.

Més informació
www.paeria.cat
www.incasol.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Segrià