Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
SECTOR D'ACTIVITAT ECONÒMICA CATALUNYA SUD. SIDERÚRGICA BALBOA (TORTOSA I L’ALDEA)
Sector d'activitat econòmica Catalunya Sud. Siderúrgica Balboa Mapa: Montse Ferrés
Josep Ramon Mòdol
Actualitzat a 31/12/2009

L’abril de 2009 l’INCASÒL i els ajuntaments afectats anuncien que l’ampliació del polígon Catalunya Sud tindrà unes 290 ha, triplicant la superfície anteriorment prevista. Tot i que es van solucionant els problemes d’abastament d’aigua i energia que presentava el polígon, el grup metal•lúrgic Alfonso Gallardo, que havia mostrat el seu interès a ubicar-s’hi sota la denominació de Siderúrgica Balboa, anuncia el novembre de 2009 que posposa aquest projecte per la situació de crisi econòmica. Des del Govern s’assegura que es treballa per tenir a punt el sector d’activitat econòmica per al 2012, tant si és per a Gallardo com per a altres empreses que s’hi vulguin instal•lar.

El polígon industrial Catalunya Sud està situat a cavall dels municipis de Tortosa i l’Aldea (ambdós al Baix Ebre), entre la carretera C-42, el camí del Ranxero i el barranc dels Pixadors. La part del sector corresponent al municipi de l’Aldea (3.966 habitants el 2008) ocupa l’espai comprès entre la carretera i el límit del terme municipal. Pel que fa als terrenys que afecten el municipi de Tortosa (35.734 habitants), es troben entre el camí del Ranxero i el límit del terme municipal amb l’Aldea.

El polígon preveu dues fases. La primera fase, que es troba pràcticament exhaurida, té una superfície total de 136 ha. D’aquestes, 82,6 ha corresponen al municipi de Tortosa i 53,4 a l’Aldea. L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) hi està projectant una segona fase, amb el pla parcial en procés de tramitació des del 2007, de 39 ha aproximadament, al terme municipal de l’Aldea.

El sector, situat a prop d’una sortida de l’autopista AP-7 que connecta amb la carretera C-42 (Tortosa-l’Aldea), presenta unes condicions d’accessibilitat excel•lents.

El febrer del 2003, el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, van presidir l’acte de posada de la primera pedra de la primera fase de les obres d’urbanització del nou polígon. Les obres es van acabar el febrer de 2005 i suposaven una inversió de 9,15 MEUR.

El setembre del 2007, el senador de l'Entesa Catalana de Progrés i exalcalde socialista de Tortosa, Joan Sabaté, va proposar al ministre d'Indústria, Joan Clos, ambdós del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), traslladar la polèmica planta de tractament de gas que Escal UGS projectava entre Vinaròs i Alcanar al polígon industrial Catalunya Sud. Sabaté va afirmar que aquesta mesura tindria un impacte medioambiental menor i s’evitaria el rebuig veïnal que tenia el projecte de DIPÒSIT SUBMARÍ DE GAS I PLANTA DE TRACTAMENT A ALCANAR I VINARÒS. La proposta no va agradar ni a l’empresa, que adduïa que li caldria modificar el seu projecte, ni als consistoris de Tortosa i l’Aldea, que van lamentar que no se’ls hagués informat i van apuntar que era contrària a la voluntat popular, que s’oposava a aquesta implantació.

Problemes d’abastament d’aigua
L'Ajuntament de Tortosa, a través de l'Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP), va iniciar el gener del 2008 obres de sondeig per construir pous a prop del polígon industrial Catalunya Sud, amb l’objectiu de pal•liar la manca d'aigua de la dotació actual, procedent del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), que ja donava servei a les empreses instal•lades, però que era insuficient per atendre futures implantacions.

A començament del mes de novembre, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, apostava per garantir l’abastament d’aigua al Catalunya Sud amb els pous projectats a Vinallop com a mesura d’emergència durant el procés de DESCONTAMINACIÓ DE L'EMBASSAMENT DE FLIX. La proposta es basava en la idea d’evitar que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) segellés els pous un cop finalitzada la descontaminació, tal com demanaven la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i el sindicat Unió de Pagesos (UP), i aprofitar la inversió estatal de 200 MEUR per dotar d’aigua el polígon, atès que les aportacions actuals per part del CAT eren insuficients. L’Ajuntament de Tortosa també era favorable a aquesta mesura. Per la seva banda, Manolo Tomàs, portaveu de la PDE, va afirmar que no s’oposava a dotar d’aigua el polígon, però que temia que els pous servissin per reforçar les dotacions del CAT, atès que s’empraria la seva conducció. Al final del novembre, el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM) i la Generalitat van anunciar que quedava finalment descartada la possibilitat que els pous de Vinallop es destinessin a abastir d'aigua el polígon Catalunya Sud.

El mateix dia, el grup del PSC a Tortosa va presentar una moció que instava l'Ajuntament a constituir una mancomunitat de municipis amb l'Aldea per demanar una concessió d’aigua a la CHE, però la iniciativa fou rebutjada pel consistori l’1 de desembre. Des de l’Ajuntament es recordava que ja hi havia contactes per establir un sistema de cooperació amb l’Aldea, i es va anunciar que l'EMSP havia enllestit un pou a Campredó, amb un cost de 500.000 €, que només necessitava una xarxa de subministrament per ser operatiu.

Es garanteix l’abastament d’energia
Al final d’agost, l’INCASÒL va adjudicar les obres de construcció de la línia de 25 kW per dotar de subministrament elèctric el polígon industrial Catalunya Sud a l’empresa ISTEM SL, amb un termini d'execució de cinc mesos i un pressupost aproximat de 900.000 €. La instal•lació projectada anava des de la subestació receptora de l'Ampolla fins al polígon, i tenia una longitud aproximada de 8 km.

Diverses empreses volen ubicar-se al nou polígon
A final de maig de 2008 es va fer pública la intenció del grup metal•lúrgic extremeny Alfonso Gallardo d’obrir una planta de producció d'acer al polígon Catalunya Sud, que es preveia que donaria feina a 500 treballadors de forma directa, i que crearia entre 200 i 300 llocs de treball indirectes. La iniciativa es plantejava a mitjà termini (quatre o cinc anys), ja que prèviament calia esperar que es concretés l’ampliació del polígon en 40 ha més, atès que les parcel•les de la primera fase ja s’havien esgotat. El grup Alfonso Gallardo tenia la seu social a Jerez de los Caballeros (Badajoz) i era un dels principals productors estatals en el sector de la fabricació de productes d'acer per a la construcció.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, de Convergència i Unió (CiU), va lamentar que l'interès d'aquesta empresa a instal•lar-se al polígon Catalunya Sud s’hagués filtrat a la premsa, ja que hi havia un pacte de confidencialitat amb l’empresa i encara no s’havia signat res.

Poc després, a començament de juny, el grup extremeny va firmar una opció de compra amb l’INCASÒL, per uns terrenys a la zona d’ampliació del polígon. L’INCASÒL ja havia inclòs una partida per a l’ampliació del Catalunya Sud en els pressupostos del 2008, encara que restaven sense resoldre els problemes de subministrament energètic i d’aigua. El grup Alfons Gallardo condicionava també la seva implantació a la disponibilitat d’una nova connexió ferroviària per al transport de matèries primeres i productes derivats.

Al final d’octubre semblava que la implantació del grup Gallardo, sota la denominació de Siderúrgica Balboa, anava per bon camí. L’empresa, conjuntament amb la Generalitat, havia establert contactes amb Red Eléctrica de España (REE) i amb la CHE per garantir-se el subministrament d’energia i aigua. Antoni Soy, secretari general d’Indústria, va afirmar que el Govern havia arribat a una solució tècnica que garantia la connexió ferroviària del polígon, modificant la ubicació de la parcel•la prevista fins a situar-la a tocar de la línia del ferrocarril de Barcelona a València.

Durant el desembre del 2008, es va saber que el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació estava negociant la implantació de l’empresa d’energies renovables Siliken i de la multinacional química Dow Chemical al polígon Catalunya Sud, desvinculant les gestions de la difícil situació que passava l’empresa Lear, que ocupava llavors uns 500 treballadors a la fàbrica de cablejat de Roquetes.

Propostes del planejament territorial
El secretari per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Oriol Nel•lo, va presentar a final de setembre al consell rector de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) l'avantprojecte del PLA TERRITORIAL DE LES TERRES DE L'EBRE, que proposava la millora de la connexió viària i ferroviària del port d’Alcanar amb el polígon industrial Catalunya Sud i la PLATAFORMA LOGÍSTICA INTERMODAL LOGIS EBRE, encara pendent d'execució. El Pla també preveia una reserva de sòl d’interès estratègic potencial, amb una extensió de 735 ha, a tocar del polígon industrial Catalunya Sud, a banda i banda dels límits dels termes municipals de l’Aldea i Camarles.

Es triplica la superfície del Catalunya Sud
A mitjan abril de 2009, l’INCASÒL i els Ajuntaments de l’Aldea i Tortosa van anunciar que estaven redactant un pla parcial amb la intenció d’ampliar el polígon en unes 290 ha més, fet que suposava una superfície total per al complex de 425 ha. Es preveia qualificar terrenys per una superfície de 190 ha a Tortosa i per un centenar més a l’Aldea, espai aquest darrer que quedava reservat per a la instal•lació de la foneria del grup Gallardo.

Lluís Salvadó va afirmar que es tractava d’una aposta a mitjà i llarg termini, i valorava els avantatges competitius de les Terres de l’Ebre, amb abundància de sòl disponible i una posició logística estratègica, davant de l’esgotament de sòl industrial a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Salvadó també va sortir al pas de les crítiques formulades pels empresaris que ja estaven instal•lats al Catalunya Sud sobre la falta de serveis bàsics (enllumenat, aigua, telefonia), afirmant que es preveia tenir construïda una subestació elèctrica el 2012 en el terrenys de la futura ampliació, per on passava una línia de molt alta tensió. La subestació es pensava ubicar al costat dels terrenys de la foneria Gallardo, que havia variat de localització, atès que els terrenys anteriors entre els termes de Tortosa i l’Aldea no tenien l’orografia adient.

Salvadó també va valorar molt positivament el fet que el Pla parcial es trametés de forma coordinada pels dos consistoris, i va explicar que les negociacions amb el grup Gallardo per tal que situessin la seva única planta a Catalunya a les Terres de l’Ebre continuaven avançant, de la mateixa manera que ho feien els contactes de l’Agència Catalana d’Inversions (ACI) amb altres multinacionals amb la finalitat que s’instal•lessin al Catalunya Sud.

Davant la situació de dificultat econòmica del sector industrial a les Terres de l’Ebre, amb expedients de regulació d'ocupació com els que havien afectat Lear a Roquetes, Ercros a Flix o les fàbriques de mobles del Montsià, i l’oposició d’ecologistes i entitats ciutadanes al projecte del Catalunya Sud, la Cambra de Comerç de Tortosa va organitzar a final de juny, amb representants de patronals i sindicats, una reunió per deixar clar el seu recolzament al projecte.
Els assistents a l’acte –en què van assistir representants del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre, els sindicats Comissions Obreres (CCOO), Unió General de Treballadors (UGT) i Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC), l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre (AECE) i Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) del Montsià– van emetre un comunicat on afirmaven que el projecte del Catalunya Sud havia de ser considerat d’interès general, perquè podia comportar la reactivació econòmica del territori. També van reclamar un pla de reindustrialització per a les Terres de l’Ebre amb inversions importants, a la vegada que preveien dur a terme un calendari d'activitats reivindicatives.

Creix l’oposició
El setembre de 2009 un grup de veïns de l’Aldea va crear la Plataforma Ciutadana de l’Aldea Foneria No, per oposar-se a la implantació del grup Gallardo al polígon Catalunya Sud. Des de la plataforma es denunciava que aquesta empresa era una de les empreses més contaminants de l'estat i la tercera d'Europa en contaminació ambiental, i es recordava que havia estat condemnada per diversos delictes ambientals i laborals relacionats amb les seves activitats. La Plataforma criticava, també, els moviments fets per l’Administració a favor de la implantació de la foneria, des de la compra dels terrenys per part d’INCASÒL, fins a l’adequació del planejament municipal i territorial, i es mostrava temorosa dels impactes ambientals (despesa energètica, emissió de partícules metàl•liques, contaminació d’aqüífers, contaminació sonora i lumínica) d’una indústria que s’ubicaria a un quilòmetre de l’Aldea.

Es va garantint el subministrament
A mitjan octubre de 2009 el Govern anunciava que la nova subestació elèctrica prevista per al 2012 permetria disposar d’una potència de 250 MW, tot i que si finalment no s’implantava la foneria es limitaria a 124 MW.

A principi de novembre, el president del CAT, Daniel Pi, assegurava que si feia falta disposaven d’una canonada amb capacitat per portar 6 hm3 anuals al polígon, tot i que considerava lògic que l’Ajuntament de Tortosa i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) cerquessin un sistema d’abastament propi, com ara un pou en el marge esquerre de l’Ebre.

Gallardo atura el projecte
Pocs dies després, el conseller delegat del grup Gallardo, Juan Sillero, anunciava que la foneria aparcava momentàniament el projecte d’instal•larse al polígon Catalunya Sud, a causa del context de crisi econòmica. El grup Gallardo no descartava replantejar el projecte un cop superada la crisi.

El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, va afirmar que des de l’Administració feia mesos que es coneixia aquesta situació, que va qualificar de lògica, atesa la conjuntura econòmica, i va reiterar que no es descartava el projecte sinó que es posposava fins que no hi hagués una recuperació de l’economia. Salvadó va recordar que la inversió de Gallardo ja s’esperava que fos per a més enllà del 2012, i que la seva tasca, ara, era preparar el polígon per si finalment s’instal•lava la foneria o qualsevol altra empresa.

Per la seva part, Joan Sabaté es va mostrar preocupat per l’anunci de Gallardo i va criticar l’oposició veïnal per la perillositat de l’empresa i també l’actitud de Ferran Bel en relació amb el subministrament d’aigua del polígon, que, segons creia, podien foragitar l’arribada d’inversions. Sabaté va fer una crida a la unitat del territori, de les institucions i dels agents socioeconòmics per garantir que tiressin endavant les infraestructures i els equipaments previstos a les Terres de l’Ebre.

A final de novembre, l’empresa OLIS FAIGES va anunciar la seva previsió de traslladar la planta que tenia al nucli urbà de Tortosa, al barri de Ferreries, al polígon Catalunya Sud. La nova planta, amb una inversió prevista de 25 MEUR, donaria feina a uns 150 treballadors, encara que l’empresa supeditava el projecte a l’obtenció de subvencions econòmiques del Govern de la Generalitat.

A final de 2009 encara no havia rebut aprovació definitiva el Pla parcial de la segona fase del polígon Catalunya Sud, pas previ a la redacció del projecte d’urbanització.

Més informació
www.gencat.cat/ptop
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Ebre