Dissabte 25 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
RESERVA MARINA PALAMÓS-ILLES FORMIGUES (COSTA BRAVA)
Reserva Marina Palamós-Illes Formigues Mapa: Montse Ferrés
Jordi Romero i Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2009

El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí presenta l’octubre de 2009 un esborrany d’ordre ministerial per crear la reserva marina d’interès pesquer de les illes Formigues, que abraçaria més de 3.000 ha davant la costa de Platja d’Aro, Palamós i Palafrugell, al Baix Empordà. La reserva hauria de permetre la recuperació d’uns recursos pesquers sobreexplotats i d’una biodiversitat marina en perill, i regular alhora les activitats impactants per al medi. Els ajuntaments involucrats, els pescadors i alguns grups ecologistes es mostren favorables a la reserva, mentre que els sectors nàutic i de la pesca recreativa s’hi oposen frontalment.

Les illes Formigues són un conjunt d’una quinzena d’esculls i illots, el més gran dels quals no arriba a 80 m de llargada, 20 d’amplada i 10 d’alçada, i en què la majoria fan prop de 5 m de diàmetre, per la qual cosa en un dia de mala mar queden coberts. Aquestes illes es troben al bell mig de la Costa Brava, a 800 m de la costa entre Palafrugell i Palamós (Baix Empordà), dues poblacions enfrontades per un llarg litigi sobre la propietat dels illots.

L’entorn d’aquestes illes es caracteritza per la riquesa d’espècies del fons marí i per la presència d’una praderia de posidònia. Alhora, com tota la costa propera, són objecte d’una important freqüentació per part d’embarcacions turístiques (que sovint hi fondegen), submarinistes, pescadors professionals i aficionats. Aquestes activitats han comportat beneficis econòmics per a les poblacions veïnes, però a la vegada han degradat el medi natural d’una manera alarmant, segons alguns grups ecologistes i pescadors que han constatat com el volum de captures ha disminuït notòriament els darrers anys.

Per afrontar aquesta problemàtica, a final de 2006, la Confraria de Pescadors de Palamós va proposar al Ministeri Agricultura, Pesca i Alimentació que es creés una reserva marina d’unes 350 ha al voltant de les illes Formigues per recuperar el nivell de captures.

Informació confusa sobre els límits i l’extensió de la reserva
A partir de l’abril de 2008, les competències sobre les reserves marines van recaure en el nou Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM). La proposta que elaborava el MARM pretenia ampliar la reserva marina més enllà de la demanda dels pescadors, per contribuir així a recuperar la biodiversitat marina d’una extensió important del litoral.

A principi de 2009, el sector dedicat a les activitats nàutiques i turístiques estava preocupat perquè el MARM no els havia fet arribar informació sobre l’extensió de la reserva ni els usos que s’hi permetrien.

En la mateixa línia, qui aleshores era primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Palafrugell, Sergi Sabrià, va acusar el MARM d’ocultar informació. De la mateixa manera, l’Ajuntament de Calonge va reclamar més informació a la Direcció General de Recursos Pesquers (DGRP). Mentre aquest consistori disposava d’informació segons la qual la reserva tindria una extensió d’unes mil hectàrees, el patró major de Palamós deia que eren més de 2.000.

A final de febrer, el MARM va reclamar la implicació de tots els sectors relacionats amb el mar i de la Generalitat per tal de crear la reserva marina. En aquells moments, el Ministeri estava enllestint un estudi científic del fons marí i un estudi de l’impacte socioeconòmic.

L’estudi del MARM i primeres informacions oficials
El mes d’abril, la DGRP va mostrar als representants d’ajuntaments i sectors involucrats un avanç de l’estudi que s’estava fent en aquells espais “adequats per a la regeneració dels recursos pesquers”. L’estudi abraçava una àrea de més de 6.000 ha, però, segons els mapes amb els quals treballaven aleshores, la reserva marina tindria una extensió de 3.612 ha, amb un límit septentrional al cap de Sant Sebastià (a Palafrugell) i un de meridional a la platja de la Belladona (entre Platja d’Aro i Calonge). La intenció del Ministeri era que en un parell d’anys els límits de la reserva arribessin més al sud, fins a Sant Feliu de Guíxols; de fet, l’Ajuntament d’aquest municipi havia mostrat interès per incorporar el seu litoral a la reserva. De la mateixa manera, al nord, l’Ajuntament de Palafrugell reclamava que tot el seu litoral (i no només la part meridional) s’inclogués a la reserva, cosa que en simplificaria la gestió.

L’estudi del MARM concloïa que aquella àrea patia un deteriorament greu de l’ecosistema marí degut a una “sobreexplotació pesquera evident” (tant professional com recreativa) que provocava una escassetat alarmant d’animals marins. A més, l’estudi constatava que el fons marí acollia moltes deixalles, sobretot plàstics, ampolles i llaunes. Els representants del MARM també van explicar que la creació de la reserva comportaria restriccions a algunes activitats impactants per al medi, però que, com a regla general, no es pretenia “prohibir activitats indiscriminadament, sinó regular-les”.

A mitjan setembre el MARM es va reunir amb els actors implicats en la reserva: representants municipals, pescadors i empresaris turístics. El Ministeri els va comunicar que el pla de gestió prohibiria la pesca submarina a tota la reserva; es reservaria una franja a prop de la costa per a fondejar les embarcacions; l’extensió seria de 3.580 ha i la línia de la costa aniria entre la cala de Belladona i Tamariu (Palafrugell). També va confirmar que, finalment, no hi hauria cap àrea de reserva integral, atès el gran interès turístic que tenia per als submarinistes, però que es regularia la pràctica del submarinisme, especialment al voltant de les Formigues i dels Ullastres (unes muntanyes submergides davant la costa de Llafranc), on només es permetria fer-hi immersió lúdica i circular-hi a baixa velocitat.

Partits polítics, ajuntaments i sectors afectats discrepen sobre la reserva
Pocs dies després, les cambres de comerç de Palamós i Sant Feliu Guíxols van reclamar al MARM que es garantissin les zones existents per fondejar embarcacions d’esbarjo i que la reserva fos fruit d’un ampli consens amb tots els sectors implicats. Per contra, els ecologistes de Salvem el Crit-Arítjol reclamaven “limitar i ordenar molt millor la navegació i l’ancoratge”, ja que fins llavors era insostenible i incompatible amb la preservació de la biodiversitat.

A final d’octubre, el director general de Recursos Pesquers, Alejandro Polanco, va presentar un esborrany de l’ordre ministerial que crearia la reserva marina d’interès pesquer. Segons aquest esborrany, el límit septentrional de la reserva s’endarreria una mica fins a la punta de la Musclera, al sud de Tamariu (Palafrugell), i l’extensió total es reduïa a 3.421 ha. L’esborrany afegia que, a més de prohibir la pesca submarina, també es prohibia la d’arrossegament i la d’encerclament.

Els quatre ajuntaments implicats (Palafrugell, Mont-ras, Palamós i Calonge) i els pescadors es van mostrar satisfets amb la proposta, que havia recollit bona part de les seves demandes. Per contra, els sectors nàutic i de la pesca recreativa eren més crítics i algun representant alertava que la reserva només afavoriria la pesca professional. Per la seva part, els clubs de busseig s’hi oposaven frontalment com a conseqüència, entre altres raons, de les poques boies que hi hauria.

A mitjan novembre, el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat, Joaquim Llena, va manifestar que els estudis que havia vist sobre la reserva no eren suficients ni concloents, que entenia el neguit d’alguns sectors i que considerava necessari que la reserva fos gestionada per un consorci en el qual, a més del MARM, hi participessin els ajuntaments implicats i la Generalitat. Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) compartia aquesta reclamació, però apostava per ampliar la delimitació fins al cap de Begur (5 km més al nord, davant de la població homònima).

Per la seva banda, la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, anunciava al Congrés dels Diputats que l’Estat invertiria 500.000 € anuals per mantenir la reserva marina d’interès pesquer, que es diria oficialment “Palamós-Illes Formigues”. La ministra afirmava que la proposta disposava d’un ampli consens.

El 25 de novembre, el Congrés dels Diputats, a proposta de Convergència i Unió (CiU), va aprovar una instància per demanar que es busqués el consens amb els sectors implicats, que s’ampliessin els estudis sobre la reserva per tal de fer-la compatible amb l’activitat econòmica de la zona i els seus usos, i que s’establís una comissió de seguiment formada per l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments. El text va rebre el suport de tots els partits, excepte ICV i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que es van abstenir.

Manifestacions i campanyes a favor i en contra de la reserva
A final de novembre, la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques i el Fòrum Social del Litoral Gironí (amb més de cent entitats adherides) van liderar una manifestació a Palamós en contra de la reserva. Els més de mil assistents criticaven que s’hi prohibissin les activitats recreatives però que, per contra, s’hi permetés la pesca professional. L’alcaldessa de Palamós, Maria Teresa Ferrés (del Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va contestar les crítiques assegurant que només es prohibia la pesca submarina i que les activitats recreatives no es prohibirien, sinó que es regularien, com a les altres deu reserves marines de l’Estat. Paral•lelament, en pocs dies, un miler de persones s’adherien a un manifest a favor de la reserva, que defensava el valor natural d’aquest indret i la necessitat de regular-hi l’accés i les activitats per tal d’aturar-ne la degradació.

A principi de desembre, la publicació de l’ordre ministerial que havia de crear la reserva, prevista per a final d’octubre, continuava pendent.


Més informació
www.mapa.es/gabinete/nota.asp?codi=28092_AH291009
reservamarinaformigues.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Empordà