Dilluns 16 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PROGRAMA VILES AMB PROJECTES
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2009

El Programa de millora de barris i àrees urbanes d’atenció especial pren un nou rumb en la seva sisena convocatòria, obrint una nova línia d’ajuts específica per als municipis de menys de 10.000 habitants, el Programa Viles amb projectes. Dels 41 projectes presentats, el DPTOP n’escull 15, la majoria dels quals basats en actuacions d’intervenció integral en centres històrics. La dotació de la subvenció en aquest apartat puja a 43,1 MEUR.


Després de cinc convocatòries i 92 barris amb projectes d’intervenció integral en marxa, el Programa de MILLORA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL. SISENA CONVOCATÒRIA suposava un pas endavant en les polítiques d’intervenció sobre la dinàmica social i la morfologia urbana de les ciutats catalanes, amb l’ampliació de les línies d’ajuts. Així, tal com es preveia en la LLEI DE MILLORA DE BARRIS, es creaven dues noves vies de subvenció, una per a les viles amb projectes de menys de 10.000 habitants, i una altra destinada a donar suport als plans integrals ja finalitzats del programa i que precisaven de noves inversions per consolidar els resultats obtinguts en el procés de transformació urbana. En aquesta nova convocatòria el Govern va establir un límit al nombre de projectes nous, per evitar que la continuïtat del programa es veiés compromesa per la inestabilitat econòmica, que havia provocat un descens en la dotació econòmica, i per tal que les actuacions endegades no perdessin la capacitat de reformar de forma integral els barris seleccionats.

Sisena convocatòria
El 27 de març de 2009 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar la sisena convocatòria d’ajuts de millora de barris, així com les bases reguladores que regien la concessió d’ajuts als barris que ja havien rebut subvencions d’aquest programa en anteriors convocatòries. La convocatòria es va fer pública mitjançant la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 2 d’abril, establint un termini de trenta dies hàbils per a la presentació de candidatures per part dels ajuntaments interessats.

En el cas del Programa Viles amb projectes, en tractar-se d’una línia d’ajuts destinada a petits municipis, amb una escassa capacitat pressupostària per part dels ajuntaments, el percentatge de finançament dels projectes arribava fins a un màxim del 75% del pressupost total. Els projectes havien de tenir un pressupost mínim d’1 MEUR, per garantir la realització de la varietat d’actuacions, tant en l’àmbit urbanístic com en el social, que exigia la Llei. En un principi la intenció del DPTOP era dotar el programa amb uns 30 MEUR dels 99 previstos en el conjunt del programa de la Llei de barris.

Una gran demanda repartida per tot el territori
Aquesta nova línia d’ajuts va tenir des d’un principi una gran demanda, atès que un cop finalitzat el termini de presentació de sol•licituds, el 16 de maig de 2009, 41 dels 73 projectes que demanaven ajuts ho feien dins el Programa Viles amb projectes. D’aquests, el DPTOP preveia escollir una quinzena de projectes.

El nou programa permetia ampliar l’impacte del programa cap a territoris que, per causa de la dimensió reduïda dels nuclis urbans, fins ara havien estat poc atesos.

Així, van presentar projectes 4 municipis de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran, 6 de l’Àmbit de Ponent, 7 de l’Àmbit Metropolità, 1 del Camp de Tarragona, 12 de les Comarques Centrals, 9 de les Comarques Gironines, i 2 de les Terres de l’Ebre. Bona part dels projectes pretenien millorar els centres històrics de les respectives viles, mentre que altres cercaven una actuació sobre el conjunt del nucli urbà. Les actuacions en zones de creixement recent eren escasses i concentrades en la regió metropolitana barcelonina.

A l’Alt Pirineu i Aran van presentar projectes els municipis de Salàs de Pallars (Pallars Jussà), el Pont de Suert (Alta Ribagorça), Alp (Cerdanya) i Sort (Pallars Sobirà), tots quatre centrats en actuacions sobre els respectius centres històrics.

A Ponent es van presentar els projectes de la plaça del Mercadal d’Agramunt (Urgell), el conjunt del nucli de Sant Guim de Freixenet (Segarra), el nucli antic de les Borges Blanques i la Vila Closa de Juneda (ambdós de les Garrigues), el nucli antic d’Almacelles (Segrià) i el nucli antic de Ponts (Noguera).

En l’àmbit metropolità, les propostes incloïen la zona de la Coma a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), l’espai de Santa Anna-Tió de Premià de Dalt (Maresme), el Nou Centre de Polinyà (Vallès Occidental), la zona de Can Sunyer a Martorelles, el barri de l’Estació de Llinars del Vallès i els nuclis antics de Figaró-Montmany i l’Ametlla del Vallès (tots quatre municipis del Vallès Oriental).

Des del Camp de Tarragona només va arribar una proposta, la del nucli històric de Falset (Priorat).

De les Comarques Centrals, destacava la presència de 5 projectes de la comarca d’Osona, on Roda de Ter, Sant Bartomeu del Grau, Sant Pere de Torelló i Centelles volien endegar actuacions en els seus centres històrics, mentre que el municipi de les Masies de Voltregà volia actuar sobre la zona de la Serreta. Des de la comarca de l’Anoia es presentaven els nuclis antics de les viles de Sant Martí de Tous, Calaf i Pujalt. En el cas del Bages es van presentar sol•licituds d’ajuts per al barri de la riba del riu Llobregat, a Sallent, i per al Parc de Moià. També es van presentar projectes per al barri la Ribera de Castellar de n’Hug (Berguedà) i per a la rehabilitació del monestir de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès).

A les comarques gironines es van presentar projectes principalment centrats en la remodelació de centres històrics, com en els casos d’Anglès, Arbúcies i Santa Coloma de Farners (tots tres municipis de la Selva), la Jonquera (Alt Empordà) i Llagostera (Gironès). A Ullà (Baix Empordà) i Campdevànol (Ripollès) l’actuació afectava el conjunt del nucli urbà. Llançà (Alt Empordà) presentava un projecte per als barris de Puigpinyers i l’Argilar, i a Ribes de Freser (Ripollès) se centrava el projecte en el polígon d’habitatges del Pavelló.

Finalment, a les Terres de l’Ebre, es presentaven projectes d’actuació sobre el nucli antic de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) i sobre el centre històric d’Ulldecona (Montsià), sota el nom de Planejament del segle XIX.

S’anuncien les primeres viles amb projectes
La Comissió de Gestió del Fons de Foment del Programa de barris i àrees urbanes va valorar els diferents projectes presentats i va trametre la seva proposta al conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, que va dictar la resolució definitiva de la sisena convocatòria el 23 de juliol, en la qual es van escollir dins el Programa de Viles amb projectes quinze municipis: Anglès, Arbúcies, les Borges del Camp, Calaf, Centelles, Falset, Figaró-Montmany, Juneda, Llagostera, Martorelles, el Pont de Suert, Roda de Ter, Sant Bartomeu del Grau, Sant Martí de Tous i Ulldecona. D’aquests quinze projectes, tots menys el de Martorelles centraven les seves actuacions en centres històrics.

El repartiment final del pressupost del conjunt del Programa de millora de barris va suposar un increment de la dotació per a les viles amb projectes respecte de la previsió inicial, ja que s’hi van destinar, finalment, 43,14 MEUR de subvenció per part de la Generalitat (un 44% més respecte a les previsions del DPTOP), en detriment de la dotació dels projectes d’intervenció integral, que van passar dels 65 MEUR previstos a 53,86.

La mesura afectava en el conjunt de municipis gairebé 25.000 residents en les diverses zones d’actuació, que representaven el 37% de la població conjunta dels quinze municipis seleccionats.

Viles amb projectes: actuacions previstes
A Anglès, l’Ajuntament preveia la rehabilitació dels antics safareigs i l’accés al dipòsit d’aigua, la creació d’un hotel d’entitats, d’un centre cívic i d’un parc infantil a la plaça Vella.

En el cas d’Arbúcies, es proposava la creació de dos grans equipaments a cada punta del carrer Camprodon per revitalitzar el barri, amb la rehabilitació de l’edifici de Can Delfí com a complex d’equipaments lligats al coneixement, la innovació i la promoció econòmica i turística de la vila, i de les naus Ayats com a centre d’arts escèniques i culturals. També es preveia recuperar l’eix fluvial de la riera d’Arbúcies.

A les Borges Blanques, les principals obres se centraven en la construcció del Centre Auditori i en l’Escola de Música, en la urbanització del carrer Castell Alt i en la instal•lació de xarxes diferenciades per a aigües pluvials i residuals. També es preveia la implementació d’un programa de dinamització comercial.

A Calaf el projecte preveia la recuperació del castell i els entorns, amb l’obertura d’un camí d’accés, el condicionament d’un solar destinat a aparcament gratuït, la creació d’un local per al desenvolupament de programes socials i l’impuls d’un pla de dinamització turística del nucli històric.

El projecte del consistori de Centelles preveia la compra i rehabilitació del Palau dels Comtes per tal de transformar-lo en equipament, la reurbanització de les places i carrers principals, així com del torrent i la font de la Cira, la restauració de l’antic edifici de Correus per transformar-lo en un espai per al jovent i l’impuls d’un projecte de diversificació i promoció del comerç urbà al nucli antic.

A Falset les principals actuacions previstes eren la creació del Parc de la Muralla, la reforma de les façanes dels edificis residencials, l’habilitació d’un casal cívic i hotel d’entitats, i la realització de programes de renovació i creixement comercial, d’acollida i ciutadania i de dinamització de la gent gran.

En el nucli antic de Figaró-Montmany, orogràficament molt complicat, el projecte preveia l’obertura del carrer del Mig, la pavimentació de carrers i places, la construcció d’un centre cívic i d’un viver d’empreses, la recuperació del Molí de Ca l’Antic, la instal•lació d’una caldera de biomassa al Nou Casino, i l’impuls de programes d’acollida i de dinamització comercial.

A Sant Martí de Tous es preveia tirar endavant la urbanització del carrer Major, la rehabilitació de l’edifici de Cal Frarès, que s’havia de transformar en equipament, així com la de l’edifici Ateneu, la implementació del Programa “Coneix el nucli antic” i la col•locació de plaques fotovoltaiques en els dos edificis rehabilitats.

A la Vila Closa de Juneda el programa preveia la urbanització del passeig de la Banqueta, la millora dels elements comuns dels edificis residencials, l’habilitació d’un casal infantil i juvenil, i el desenvolupament dels programes de dinamització econòmica i de recuperació de la memòria històrica.

El projecte de l’Ajuntament de Llagostera proposava l’arranjament del parc del Fred i Lacustària i dels carrers del nucli antic, la millora de façanes i de les instal•lacions comunes del habitatges, la rehabilitació de la casa de les Vídues com a escola de belles arts i oficina tècnica del pla de barris, i l’impuls d’actuacions de sostenibilitat i sensibilització ambiental, programes socials i culturals, i programes de dinamització comercial i turística.

A la vila de Martorelles el projecte secentrava a Can Sunyer, una àrea d’urbanització marginal, formada bàsicament per habitatges unifamiliars d’autoconstrucció i geogràficament diferenciada del nucli urbà, del qual es trobava separada pel torrent del mateix nom, i que s’estenia més enllà del límit del terme de Sant Fost de Campsentelles (de fet, la major part de la urbanització es troba dins aquest terme). L’Ajuntament apostava per actuacions de pavimentació de carrers, de millora de les xarxes de subministrament, de construcció d’un equipament cultural i de creació d’espais segurs i amigables.

Les actuacions previstes al Pont de Suert incloïen la rehabilitació de façanes, cobertes i baixants, el soterrament de les xarxes aèries de serveis, la dotació d’espais verds al passeig del Riu i l’elaboració de programes de dinamització comercial i de participació ciutadana.

A Roda de Ter es preveia ubicar un nou equipament municipal a la fàbrica la Blava, la rehabilitació de Can Planoles com a equipament de barri, la dotació d’un fons per a la rehabilitació dels elements col•lectius dels edificis, la urbanització de l’eix format pels carrers Pere Almeda, Ramon Martí i Plaça Major, i l’impuls del programa Roda Jove.

Les principals actuacions a Sant Bartomeu del Grau es concentraven en l’arranjament de la plaça Nova i el vial Transversal, en la remodelació integral del carrer Vell, la creació d’un centre cívic i d’un centre de dia, l’adaptació d’una nau industrial com a pista poliesportiva coberta, i l’impuls de programes de recuperació de locals inactius, de foment del comerç sostenible i de gestió d’horts ecològics.

Finalment, a Ulldecona, l’actuació més emblemàtica era la rehabilitació de l’antic convent com a nou arxiu municipal i hotel d’entitats, encara que també es preveien la reurbanització de carrers, l’arranjament de zones verdes l’adquisició d’un edifici per traslladar la biblioteca municipal.

Abans d’acabar el 2009, municipis com Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès) o Arenys de Munt (Maresme) ja havien manifestat la seva intenció de presentar-se a la següent convocatòria del Programa Viles amb projectes, que es preveia que s’obriria durant l’abril de 2010.

Abans, en el transcurs del primer trimestre de 2010, es preveia que Joaquim Nadal signaria amb els alcaldes dels municipis esmentats el convenis per al desenvolupament del programa, que abraçaria quatre anualitats.

Més informació
www10.gencat.cat/ptop

 
Municipi
Barri Import total (MEUR) Subvenció (MEUR) Població del barri Població del municipi % població afectada
Anglès Barri antic 2,60 1,95 1576 5446 28,9
Arbúcies Centre antic 5,00 3,75 5311 6526 81,4
Les Borges Blanques Casc antic i entorn urbà històric 4,99 3,74 973 5942 16,4
Calaf Nucli antic 4,01 3,01 796 3561 22,4
Centelles Nucli antic 5,00 3,75 1589 7133 22,3
Falset Nucli històric 3,23 2,42 1252 2807 44,6
Figaró-Montmany Nucli antic 2,57 1,93 242 1045 23,2
Juneda Vila closa 2,87 2,15 823 3342 24,6
Llagostera Centre històric 5,00 3,75 2168 7614 28,5
Martorelles Can Sunyer 4,96 3,72 776 4905 15,8
Pont de Suert Barri antic 1,22 0,91 229 2553 9,0
Roda de Ter Nuci antic 5,00 3,75 1581 5863 27,0
Sant Bartomeu del Grau Nucli antic 3,44 2,58 411 961 42,8
Sant Martí de Tous Nucli antic 2,98 2,24 428 1150 37,2
Ulldecona Planejament del s. XIX 4,66 3,49 6224 6987 89,1
Total 15 projectes 57,53 43,14 24.379 65.835 37,0

 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada