Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE VIC
Marc Sogues

Actualitzat a 31/12/2009

A mitjan juliol l’Ajuntament aprova inicialment el POUM de Vic. El pla estableix un sostre demogràfic de 61.000 habitants per a l’any 2021 i, tot i que redueix la superfície urbanitzable en relació amb el PGOU vigent, preveu importants desenvolupaments urbans residencials i industrials, els primers a la zona sud-oest, als àmbits de la Bòbila i el Graell, i els segons a la nord-est del nucli urbà. També preveu la creació d’un parc tecnològic i de nous equipaments sanitaris, educatius i de l’àmbit de la justícia. Els límits dels creixements urbanístics queden establerts per un sistema de rondes i parcs.


Articles posteriors 2010

Vic, capital de la comarca d’Osona, té un terme municipal de 31 km2 i el 2009 tenia una població de 38.844 habitants. Les explotacions ramaderes i les indústries de transformació del sector primari conviuen amb un teixit industrial molt diversificat que fa de coixí a un sector comercial i de serveis creixent.

El creixement registrat des de mitjan anys noranta va incrementar la demanda de sòl urbanitzable, per la qual cosa, l’any 2004 es va aprovar un PLA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (PAUM)* que va permetre programar una àmplia superfície de sòl dins els sectors que encara mancaven per desenvolupar del Pla general d’ordenació urbanística (PGOU) aprovat l’any 1981. El PAUM va establir noves reserves de sòl industrial als sectors del Bruguer i del camí vell de Taradell i de sòl residencial a les zones del Graell i la Bòbila**. L’any 2005 es va aprovar una àmplia modificació del Pla general d’ordenació urbanística (PGOU) per incorporar-hi aquestes modificacions, així com un gran nombre de petites modificacions del sòl urbà. Tanmateix, dues sentències dels tribunals del 2008 i 2009 van qüestionar els índexs addicionals del PAUM de 2004 i el tràmit de la modificació del PGOU de 2005.

D’altra banda, a final d’octubre de 2008 el Govern de la Generalitat va aprovar definitivament el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS (PTPCC), que incloïa Vic en el nivell més alt de creixement dels sis previstos (creixement potenciat) per als sistemes urbans d’aquest àmbit, juntament amb Manresa, Vic i Igualada, i recollia un seguit de criteris de desenvolupament urbanístic i de projectes d’infraestructures que el planejament municipal havia de reflectir.

Per tal d’unificar les modificacions efectuades al planejament municipal, d’harmonitzar-lo amb el planejament territorial i de dotar el municipi d’una eina de planejament adequada per afrontar el creixement previst, a començament de 2007 l’Ajuntament de Vic va decidir elaborar un pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), i en va encarregar la redacció a un equip d’arquitectes dirigit per Sebastià Jornet i Carles Llop. Complementàriament als treballs d’aquest equip tècnic, durant els darrers mesos de l’any, es va portar a terme un ampli procés de participació ciutadana que va servir per recollir les impressions dels ciutadans i incorporar-les al projecte***.

A mitjan febrer de 2008, l’Ajuntament va aprovar l’avanç del POUM resultant dels treballs i el procés participatiu. Pocs dies després, però, Jornet i Llop i el seu equip van abandonar el projecte com a conseqüència del seu desacord amb la substitució de Pep Cullell per Mauro Mas al capdavant de l’oficina del POUM. Aquesta substitució es va produir per les discrepàncies entre Cullell i el govern municipal (CiU-PSC-ERC) entorn del paper dels polítics en l’elaboració del pla, ja que alguns representants dels grups municipals de Convergència i Unió (CiU) i Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) es van queixar que no se’ls tenia prou en compte. A començament d’octubre el consistori va decidir que fossin finalment els tècnics municipals els qui acabessin la redacció del pla, si bé va encarregar a l’arquitecte Joaquim Sabaté l’estudi del sòl no urbanitzable i al també arquitecte, Joan Corominas, la supervisió i revisió de la totalitat dels treballs de la resta de l’equip.

Aprovació inicial i presentació del POUM
A mitjan febrer de 2009 el ple de l’Ajuntament de Vic va fer una primera aprovació inicial del nou POUM. Després d’aquest pas, va obrir el període d’al•legacions, que es va allargar fins a mitjan maig, i durant qual se’n van recollir un total de 807. Per tal de donar-los resposta, a mitjan juliol es va aprovar una nova versió del Pla en la qual, segons el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Xavier Solà (CiU), es van resoldre el 60% de les al•legacions presentades. Les modificacions introduïdes a la nova versió –aprovada amb els vots de CiU, PSC, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), l’abstenció de Plataforma per Catalunya (PxC) i el vot en contra d’Iniciativa per Catalunya - els Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA)– van consistir principalment en la rectificació de paràmetres relacionats amb en la realització d’obres a la zona del nucli antic i a l’Eixample Morató.

Després de la primera aprovació, es va fer una exposició pública i informativa del pla a la Llotja del Blat que va durar un mes, i al llarg de l’any, l’Ajuntament va continuar informant de les característiques del pla i de les modificacions introduïdes, per mitjà de l’atenció personalitzada a l’oficina del POUM, la presentació del projecte als municipis confrontats, la realització de sessions temàtiques informatives durant el període d’informació pública i cinc rodes de premsa per àmbits temàtics, realitzades durant el darrer trimestre.

Límits al creixement urbanístic
El nou POUM rebaixava el sostre demogràfic dels 76.000 habitants establert al PGOU fins a 61.000 habitants en l’horitzó temporal del 2021. Aquesta reducció es traduïa en una previsió de menor ocupació del sòl, ja que el sòl urbà i urbanitzable passava a ser de 1.018 ha, 8 ha menys que al planejament vigent i amb l’afegit que 17 ha eren sòl urbanitzable no delimitat.

 
  PGOU 1981 POUM
  Ha % Ha %
Sòl urbà consolidat 718,1 23 716,2 23
Sòl urbà no consolidat     82,6 3
Sòl urbanitzable delimitat 308,0 10 202,4 7
Sòl urbanitzable no delimitat     17,2 0,6
Sòl no urbanitzable 2048,2 67 2056,2 67
Terme municipal 3074,3 100 3074,3 100

Font: POUM de Vic. Memòria d’ordenació


Pel que fa al creixement residencial, el pla preveia la construcció de 14.000 nous habitatges, dels quals 6.000 serien protegits. La voluntat de limitar el creixement es palesava en la nova programació d’alguns dels creixements previstos, com el del barri de la Font de Sant Pere. Els creixements proposats es localitzaven principalment entorn de les ARE del Graell i la Bòbila (al sud-oest del nucli urbà consolidat), i al llarg de l’avinguda de l’Onze de Setembre, l’antiga N-152 que vertebra la meitat oest del nucli urbà i en la qual es preveia substituir algunes activitats industrials per habitatges i construir-hi blocs d’entre 8 i 12 pisos –els més alts que contemplava el pla– i una zona amb edificis més baixos però amb espais verds i grans espais comercials.

Quant al sòl industrial, el Pla apostava per mantenir-ne el caràcter especialitzat per usos productius, però reajustant-ne les condicions d’ordenació i regulació: s’incrementaven els índex d’edificabilitat per maximitzar l’aprofitament del sòl i es revisaven algunes disposicions reguladores de la volumetria per tal de permetre l’optimització de les condicions d’implantació de les edificacions en relació amb les seves necessitats funcionals, alhora que es proposava una reconversió dels espais vacants. Al límit oriental del terme municipal, en continuïtat amb el polígon industrial de les Malloles, s’establia la creació del nou polígon industrial del Bruguer, amb 433.804 m² de nou sostre d’ús industrial, en el qual es preveia una especialització sectorial en el sector de la indústria càrnia.

D’altra banda, el pla feia una reserva de sòl de 20 ha destinada a activitats econòmiques de recerca i tecnologia, situada estratègicament al sud-oest del municipi, a tocar de la C-17 i a prop del nou parc tecnològic, previst a la zona de la Bòbila. A més, el pla també incloïa l’ampliació del sector firal del Sucre i la creació d’un nou recinte firal a la zona de Sant Sixt, i reservava 118 ha per a equipaments. En aquest àmbit, destacava la creació d’un nou campus de la Universitat de Vic –el de Ciències de la Salut a l’edifici Can Baumann–, la construcció d’un nou centre d’atenció primària al sud-oest de la ciutat vinculat als nous creixements residencials, la reconversió de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil en la nova biblioteca municipal de Vic, la ubicació del nou mercat municipal al costat del Sucre i la construcció d’un mercat nou al barri de Santa Anna. Així mateix, es feia una previsió de creixement en equipaments educatius i es planificaven sis noves escoles bressol, quatre centres d’educació infantil i primària i un institut.

Millores en la vialitat i l’accessibilitat
Un altre dels objectius del pla era incidir sobre la vialitat i l’accés a la ciutat. Per això es preveia, d’una banda, ampliar la ronda interior i l’illa de vianants que aquesta ronda tancava al nucli antic, i instal•lar aparcaments de dissuasió perifèrics al centre històrics per la demanda forana.;De l’altra, es definia una ronda urbana exterior, concèntrica a la que envolta el centre històric, que connectaria amb les principals portes d’entrada a la ciutat, per tal de distribuir el trànsit i evitar-ne la concentració al centre. Aquesta ronda aprofitaria, bàsicament, carrers existents, si bé es proposaven algunes actuacions per acabar de tancar-la****. A més, el pla optava per estructurar els nous creixements urbanístics entorn de tres grans eixos viaris, dos dels quals eren part d’aquesta ronda exterior –ronda de Llevant i ronda Sud– i un altre, l’eix de l’avinguda Onze de Setembre (N-152), integrat al teixit urbà. De fet, aquest últim es projectava com un dels nous centres de Vic, eix vertebrador de tot el nou creixement de la zona de la Bòbila i el Graell, al sud-oest de la ciutat, i que, en paraules del primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Xavier Solà (CiU), aspirava a ser "similar a l’eix Macià de Sabadell’. En aquest eix, a més de les activitats terciàries del tram central prop del Sucre, es proposava l’emplaçament de nous equipaments com el complex esportiu de Can Garrofa i els nous jutjats, que se situarien a la cruïlla amb la carretera de la Guixa.

El POUM també tenia en compte les infraestructures viàries previstes al Pla d’infraestructures i transports de Catalunya i al PTPCC, en particular el tancament sud de l’eix Transversal, el DESDOBLAMENT DEL TRAÇAT NORD i el FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA, pel nord del municipi. A més, el POUM també preveia la construcció d’una nova estació de tren a Vic sud, al barri del Remei, pensada per millorar l’accessibilitat al transport públic del sud de la ciutat, permetre l’accés als nous sectors productius i al parc tecnològic sobre l’avinguda Onze de Setembre i descarregar pressió de l’altra estació, molt especialment pel que fa a l’aparcament.

Cinyell verd i protecció del món rural
Amb l’objectiu d’establir una bona relació entre l’espai públic de la ciutat i l’espai agrari del municipi, el pla proposava la creació de quatre grans parcs territorials ubicats a les vores de la ciutat consolidada: el dels Turons (90 ha) situat al nord, entre el puig dels Jueus i el parc de l’Ausoneta; el del Mèder (11ha) al mig de la ciutat i pensat per actuar com a un pas verd interior i connector; el del Gurri (42 ha), límit de llevant del nucli urbà, i el de Ponent (68 ha). En total, segons l’Ajuntament, això suposaria una ràtio de 42 m de zona verda per habitant. En l’ordenació d’aquests espais, pensats per fer la doble funció de connector ecològic i límit urbà, es proposava la ubicació d’equipaments vinculats al lleure i l’oci i aquesta xarxa es complementava amb la creació de recorreguts per a vianants amb els quals es volia apropar l’espai a la ciutat.

Finalment, el pla duia a terme una ordenació del sòl no urbanitzable (SNU) que procurava la compatibilitat de la funció productiva del sòl amb els valors ambientals i paisatgístics. Es distingien sis categories diferents d’aquest sòl: sòl de valor agrícola, sòl de valor agrícola i paisatgístic, sòl de valor agroforestal i ecològic, sòl de valor geològic i paisatgístic, sòl d’influència del sistema hídric i sòl d’influència del sistema viari, una franja de 250 m a banda i banda de les principals infraestructures viàries que solquen el terme (C-25 i C-17). El pla efectuava, a més, la catalogació de les més de 250 cases de pagès en SNU.

De cara al primer trimestre de 2010, hi havia prevista l’aprovació provisional del pla, l’últim tràmit d’àmbit municipal previ abans de trametre el projecte a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central de la Generalitat, perquè en fes l’aprovació definitiva, que es preveia per a final de l’any.

Més informació
www.vic.cat/poum

Agraïments:
Joaquim Bohils i Cuberta. Tècnic de la regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vic

* Els PAUM són una nova figura de planejament aportada per la Llei d’urbanisme 2/2002, que funciona com a eina de concertació de polítiques de sòl i d’habitatge entre la Generalitat i els ajuntaments. Si bé no revisen el planejament general, permeten prioritzar i programar les actuacions, de manera que, un cop aprovats, l’ajuntament implicat pot treballar amb més agilitat atès que els desenvolupaments del PAUM passen per la Comissió d’Urbanisme només a tall d’informe. Això els dota d’un gran potencial per a la gestió.

** Aquestes dues àrees s’acabarien incloent a la llista de les ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES (ARE) DE LA CATALUNYA CENTRAL, promogudes per la Generalitat de Catalunya. La seva execució, aprovada definitivament pel Govern el març de 2009, suposava la construcció de 2.828 nous habitatges i l’ocupació d’una àrea de 41 ha.

*** Aquest procés va consistir en una enquesta ciutadana, que entre final de 2007 i començament de 2008 va recollir més de 500 opinions; la realització d’enquestes, xerrades informatives, taules de debat sectorial amb entitats i associacions de professionals, un seminari taller de presentació i discussió de diversos projectes inclosos al Pla i una campanya de recollida d’opinió d’infants i joves. També, coincidint amb l’aprovació de l’avanç del pla, a mitjan febrer de 2008 es va inaugurar una exposició a la llotja del Blat, en la qual s’explicava als ciutadans les propostes del projecte.

**** Concretament, es tractava de retirar-la una mica més cap a l’est a l'extrem sud, completar-ne l’estructura a ponent amb noves vies tangents i afegir-hi un nou tram a la zona nord.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati