POUM DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA
Marc Sogues
Actualitzat a 31/12/2009
A final de juliol, l’Ajuntament aprova inicialment el POUM de Santa Maria de Palautordera. El nou pla preveu un sostre demogràfic d’11.500 habitants, redueix considerablement el sòl urbanitzable del municipi i el localitza a les vores del nucli principal. Es descarta ampliar el sòl industrial i es proposa la dinamització econòmica del municipi a partir de dues polaritats: el nucli antic i el pla de Can Sala. El projecte del Parc del Reguissol serveix per vertebrar diferents nuclis i habilitar una gran zona d’oci i lleure. Una part dels veïns critiquen alguns aspectes del Pla i s’organitzen per presentar-hi al•legacions.
Santa Maria de Palautordera és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat a la subcomarca natural del Baix Montseny. Limita al nord amb Sant Esteve de Palautordera i Fogars de Montclús (Selva), a l’oest amb Sant Pere de Vilamajor i Llinars del Vallès, al sud amb Vilalba Sasserra i Vallgorguina i a l’est amb Sant Celoni. Té una extensió de 16,94 km2 i és travessat de nord a sud per la Tordera, tributària de les aigües dels contraforts meridionals del Montseny, que solquen el municipi.
L’any 2009 tenia 8.823 habitants repartits entre dotze nuclis urbans, dels quals el de Santa Maria de Palautordera és el més antic, extens i consolidat, i el que concentra la major part de la població*. La resta són nuclis de cases unifamiliars de baixa densitat edificatòria, alguns dels quals, com els Bruguers o Can Pagà, amb una important presència d’habitatges de segona residència i les característiques habituals de les urbanitzacions residencials. La indústria es troba, també, distribuïda en diversos polígons, tot i que majoritàriament es localitza al llarg de la carretera de Santa Maria a Sant Celoni (carretera nova de Sant Celoni). Al nord del terme municipal hi ha el dipòsit controlat de residus de les Valls, en funcionament des l’any 1993.
L’any 1981 el municipi es va dotar d’un pla general d’ordenació urbana (PGOU) que classificava com a urbanitzables més de 50 ha de sòl. Tot i que a començaments de segle XXI aquesta superfície no s’havia esgotat, factors com el creixement demogràfic, les transformacions urbanístiques i el desenvolupament del planejament territorial (Pla territorial general de Catalunya de 1995, Pla director d’infraestructures 2001-2010, EL PLA D’INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT DE CATALUNYA 2006-2026, i el PLA TERRITORIAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA (PTPRMB), recomanaven l’elaboració d’un pla urbanístic d’ordenació municipal (POUM).
L’Ajuntament va començar a elaborar el POUM a final de 2005 i, paral•lelament, va engegar un procés participatiu que, durant el 2006, va suposar la realització de diverses sessions informatives i d’una enquesta per recollir les opinions dels ciutadans sobre la revisió del planejament. Entre gener i març de 2008 es van organitzar tallers de participació que, segons va explicar la regidora de política urbanística i habitatge, Teresa Sabé (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), van servir, entre altres coses, per descartar el creixement per la Tordera, pel límit amb Sant Esteve i per la zona nord-est de Can Sala. Aquestes demandes dels participants es van incloure a l’avanç del pla, que l’Ajuntament va aprovar l’abril d’aquell mateix any.
El 20 de juliol de 2009, el ple de l’ajuntament va aprovar inicialment el nou POUM amb els vots favorables dels grups de l’equip de govern (Partit dels Socialistes de Catalunya, ICV i Gent de Palau Independent) i Esquerra Republicana de Catalunya, i l’abstenció de Convergència i Unió i el Partit Popular.
El POUM redueix i compacta el creixement previst
El PTPRMB, en aprovació inicial, assignava al municipi la característica de polaritat comarcal complementària** i establia que havia de tenir un creixement moderat, la qual cosa significava que no podia planificar ampliacions del sòl urbanitzable que incrementessin en més d’un 30% el sòl urbà existent. El POUM, però, anava més enllà, i limitava el creixement al 8%, la qual cosa, en relació amb el PGOU, suposava una reducció a la meitat de la previsió de sòl urbanitzable, que passava de 50 a 25 ha. Aquesta reducció responia principalment a la dels sectors de la zona de contacte amb Sant Esteve i al sud del nucli urbà, al pla de Can Sala.
El Pla apostava, a més, perquè el nou creixement fos compacte i evités l’ocupació extensiva de sòl. Pel que fa sòl residencial, que amb 270 ha representava prop del 16% de la superfície municipal, es preveia una ampliació de fins a 76 ha i la construcció de 2.088 nous habitatges, 1.365 habitatges dels quals proposats pel nou pla i la resta heretats del PGOU. A més dels 2.088 nous habitatges, 1252 se situaven en sòl urbà i 836 en sòl urbanitzable. Aquestes previsions d’habitatge responien a la projecció demogràfica, que era d’11.500 habitants per l’any 2.022, una rebaixa considerable respecte dels 23.000 previstos al PGOU per a final del segle XX. Excepte una “petita ampliació” del nucli antic de Pont Trencat i Moixerigues, la resta de creixements es localitzaven al nord i al sud del nucli de Santa Maria i en continuïtat amb aquest: al nord, a la franja del pla del Remei entre el torrent del Reguissol i l’ermita del Remei; al sud-est, al triangle entre el passeig de l’Estatut, la ronda sud i el torrent del Reguissol (extrem nord del pla de Can Sala) i a l’espai romanent entre el nucli principal i el barri de la Serra.
D’altra banda, el sòl industrial existent, 62,76 ha (3,7% de la superfície municipal) es considerava suficient, de manera que el Pla no n’incorporava de nou.
A final de juliol, l’Ajuntament aprova inicialment el POUM de Santa Maria de Palautordera. El nou pla preveu un sostre demogràfic d’11.500 habitants, redueix considerablement el sòl urbanitzable del municipi i el localitza a les vores del nucli principal. Es descarta ampliar el sòl industrial i es proposa la dinamització econòmica del municipi a partir de dues polaritats: el nucli antic i el pla de Can Sala. El projecte del Parc del Reguissol serveix per vertebrar diferents nuclis i habilitar una gran zona d’oci i lleure. Una part dels veïns critiquen alguns aspectes del Pla i s’organitzen per presentar-hi al•legacions.
Santa Maria de Palautordera és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat a la subcomarca natural del Baix Montseny. Limita al nord amb Sant Esteve de Palautordera i Fogars de Montclús (Selva), a l’oest amb Sant Pere de Vilamajor i Llinars del Vallès, al sud amb Vilalba Sasserra i Vallgorguina i a l’est amb Sant Celoni. Té una extensió de 16,94 km2 i és travessat de nord a sud per la Tordera, tributària de les aigües dels contraforts meridionals del Montseny, que solquen el municipi.
L’any 2009 tenia 8.823 habitants repartits entre dotze nuclis urbans, dels quals el de Santa Maria de Palautordera és el més antic, extens i consolidat, i el que concentra la major part de la població*. La resta són nuclis de cases unifamiliars de baixa densitat edificatòria, alguns dels quals, com els Bruguers o Can Pagà, amb una important presència d’habitatges de segona residència i les característiques habituals de les urbanitzacions residencials. La indústria es troba, també, distribuïda en diversos polígons, tot i que majoritàriament es localitza al llarg de la carretera de Santa Maria a Sant Celoni (carretera nova de Sant Celoni). Al nord del terme municipal hi ha el dipòsit controlat de residus de les Valls, en funcionament des l’any 1993.
L’any 1981 el municipi es va dotar d’un pla general d’ordenació urbana (PGOU) que classificava com a urbanitzables més de 50 ha de sòl. Tot i que a començaments de segle XXI aquesta superfície no s’havia esgotat, factors com el creixement demogràfic, les transformacions urbanístiques i el desenvolupament del planejament territorial (Pla territorial general de Catalunya de 1995, Pla director d’infraestructures 2001-2010, EL PLA D’INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT DE CATALUNYA 2006-2026, i el PLA TERRITORIAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA (PTPRMB), recomanaven l’elaboració d’un pla urbanístic d’ordenació municipal (POUM).
L’Ajuntament va començar a elaborar el POUM a final de 2005 i, paral•lelament, va engegar un procés participatiu que, durant el 2006, va suposar la realització de diverses sessions informatives i d’una enquesta per recollir les opinions dels ciutadans sobre la revisió del planejament. Entre gener i març de 2008 es van organitzar tallers de participació que, segons va explicar la regidora de política urbanística i habitatge, Teresa Sabé (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), van servir, entre altres coses, per descartar el creixement per la Tordera, pel límit amb Sant Esteve i per la zona nord-est de Can Sala. Aquestes demandes dels participants es van incloure a l’avanç del pla, que l’Ajuntament va aprovar l’abril d’aquell mateix any.
El 20 de juliol de 2009, el ple de l’ajuntament va aprovar inicialment el nou POUM amb els vots favorables dels grups de l’equip de govern (Partit dels Socialistes de Catalunya, ICV i Gent de Palau Independent) i Esquerra Republicana de Catalunya, i l’abstenció de Convergència i Unió i el Partit Popular.
El POUM redueix i compacta el creixement previst
El PTPRMB, en aprovació inicial, assignava al municipi la característica de polaritat comarcal complementària** i establia que havia de tenir un creixement moderat, la qual cosa significava que no podia planificar ampliacions del sòl urbanitzable que incrementessin en més d’un 30% el sòl urbà existent. El POUM, però, anava més enllà, i limitava el creixement al 8%, la qual cosa, en relació amb el PGOU, suposava una reducció a la meitat de la previsió de sòl urbanitzable, que passava de 50 a 25 ha. Aquesta reducció responia principalment a la dels sectors de la zona de contacte amb Sant Esteve i al sud del nucli urbà, al pla de Can Sala.
El Pla apostava, a més, perquè el nou creixement fos compacte i evités l’ocupació extensiva de sòl. Pel que fa sòl residencial, que amb 270 ha representava prop del 16% de la superfície municipal, es preveia una ampliació de fins a 76 ha i la construcció de 2.088 nous habitatges, 1.365 habitatges dels quals proposats pel nou pla i la resta heretats del PGOU. A més dels 2.088 nous habitatges, 1252 se situaven en sòl urbà i 836 en sòl urbanitzable. Aquestes previsions d’habitatge responien a la projecció demogràfica, que era d’11.500 habitants per l’any 2.022, una rebaixa considerable respecte dels 23.000 previstos al PGOU per a final del segle XX. Excepte una “petita ampliació” del nucli antic de Pont Trencat i Moixerigues, la resta de creixements es localitzaven al nord i al sud del nucli de Santa Maria i en continuïtat amb aquest: al nord, a la franja del pla del Remei entre el torrent del Reguissol i l’ermita del Remei; al sud-est, al triangle entre el passeig de l’Estatut, la ronda sud i el torrent del Reguissol (extrem nord del pla de Can Sala) i a l’espai romanent entre el nucli principal i el barri de la Serra.
D’altra banda, el sòl industrial existent, 62,76 ha (3,7% de la superfície municipal) es considerava suficient, de manera que el Pla no n’incorporava de nou.
| PGOU 1981 | POUM 2009 | |||
| Urbà | 333,05 | 19,66 | 339,10 | 20,02 |
| Urbanitzable | 50,41 | 2,98 | 25,65 | 1,51 |
| delimitat | 11,00 | 0,65 | 25,65 | 1,51 |
| no delimitat | 39,41 | 2,33 | 0,00 | 0,00 |
| No urbanitzable | 1310,54 | 77,36 | 1329,24 | 78,47 |
| Terme municipal | 1694,00 | 100 | 1694,00 | 100 |
Acostar-se als municipis veïns, allunyar el trànsit pesat
Amb el nou pla, l’Ajuntament volia millorar la comunicació entre els seus diferents nuclis i els municipis veïns. Per això es proposava la construcció d’una variant d’accés a Sant Esteve i al Montseny pel pla de Can Sala, i un nou accés a Sant Celoni i al Montseny per un nou vial que connectaria la carretera nova de Sant Celoni amb la de Campins (BV-5114).
D’altra banda, el Pla també recollia dues possibles alternatives per millorar l’accés als polígons industrials i evitar el trànsit de vehicles pesants pel nucli urbà: una connectava la carretera nova de Sant Celoni directament amb l’AP7 i l’altra el poligon Can Vernedes - Ca n’Auleda amb la carretera d’accés al municipi (BV-5301).
El POUM contenia, a més, diverses propostes relacionades amb la mobilitat, com ara la construcció d’una xarxa de carril bici per connectar les diferents àrees amb els equipaments i l’estació de tren, la creació d’aparcaments públics dissuasius vora la carretera nova de Sant Esteve i al pla de Can Sala i l’especialització de part de la circulació del nucli antic com a circulació rodada local i per a vianants i bicicletes.
Fomentar el comerç i les activitats productives
En matèria econòmica, l’objectiu del Pla era crear dues centralitats: el nucli antic i el pla de Can Sala. Aquestes s’articulaven entorn d’uns eixos comercials (passeig de l’Estatut, passeig Vitamènia, ronda Sud i rambla dels Països Catalans) que es projectaven com a espais de passeig i de relació entre els ciutadans, motiu pel qual es proposava afavorir la instal•lació de locals comercials i de restauració en les plantes baixes dels edificis.
En relació amb l’activitat industrial i logística, el Pla apostava per consolidar els polígons existents completant el de Can Vernedes–Ca n’Auleda. En aquest, es volia potenciar l’establiment d’empreses productives més que no pas el de les empreses logístiques, freqüent durant els anys precedents al sòl industrial del municipi. Així mateix, el Pla suggeria la transformació de la zona industrial de la serra en zona d’activitats de serveis, comercial i recreatives, per considera-les activitats més compatibles amb les zones residencials amb què limita aquest polígon.
Es descarta el contínuum urbà amb Sant Esteve
Alguns dels nuclis del municipi, com Can Pagà, els Bruguers o Can Bosc, van néixer com a urbanitzacions privades i arrossegaven importants dèficits d’equipaments. Per tal d’esmenar aquesta situació, el Pla distribuïa solars estratègicament per tot el terme municipal, la major part dels casos en proximitat a zones verdes. Entre aquestes, la peça central del projecte era la creació del Parc del Reguissol, al llarg del torrent homònim. A partir de l’arranjament de camins i els espais propers al curs fluvial, que permetrien el trànsit a peu i en bicicleta i afavoririen la realització d’activitats d’oci i lleure, aquest parc es projectava com un connector entre els nuclis de Can Barceló, Can Portell, Santa Maria de Palautordera, Can Sala i la Serra.
El parc també serviria com a espai tampó entre les zones urbanitzades i les zones no urbanitzables. En aquestes últimes, s’establia la preservació dels espais agrícoles i es mantenia una franja no urbanitzada entre Santa Maria i Sant Esteve per tal d’evitar el contínuum urbà entre els dos municipis. Igualment, es definia una estructura bàsica de camins rurals a partir de criteris paisatgístics i d’accessibilitat a punts d’interès com equipaments, fonts, elements de valor històric i masies, i, al sud del terme, seguint les disposicions del PTPRMB, s’establia l’existència de dos connectors ecològics, un entre els nuclis de Can Bosc i Pont Trencat i l’altre entre els nuclis de Can Pagà i Can Bosc. També es definia la Tordera com a connector fluvial.
A l’últim, es qualificava l’abocador com a sistema de serveis tècnics per tal de controlar-ne la restauració després del tancament de l’activitat, previst per a final de 2010.
El POUM no agrada a tothom
Després de l’aprovació inicial, el Pla va passar a informació pública. Durant aquest període alguns veïns van formar el Grup de Revisió del POUM (GPR) que, entre altres coses, denunciava que el Pla no recollia prou bé les aportacions de les jornades de participació ciutadana en matèria de limitació del creixement i política d’habitatge. Aquests veïns alertaven, a més, que el “petit creixement” de 124 habitatges del barri de Moixerigues significava per a aquest nucli un creixement del 160%, i opinaven que la construcció prevista a Can Sala (316 habitatges en blocs de planta més 3 pisos) donaria al municipi una façana d’entrada més pròpia d’un municipi de l’entorn de Barcelona que del peu del Montseny.
Durant el mes d’octubre, el Grup van elaborar una vintena d’al•legacions, per a les quals van recollir 625 signatures de suport. A la fi de l’exposició pública s’havien presentat una seixantena d’al•legacions. A començament de novembre, més d’un centenar de persones van assistir a la sessió informativa del POUM en la qual el govern es va comprometre a respondre per escrit totes les al•legacions presentades.
De cara al primer semestre de 2010, es preveia que el consistori donés resposta a les al•legacions i fes l’aprovació provisional del POUM per transmetre’l a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona.
Més informació
poumpalau.wordpress.com
www.salvaguardamontseny.cat/drupal/node/390
www.smpalautordera.cat
* Completen la llista de nuclis del municipi Can Portell i Can Barceló, nuclis de petites dimensions que pengen de l’estructura viària del nucli central i se situen a ponent; Can Pagà, Can Sala i els Bruguers, urbanitzacions residencials que se situen en l’eix de la carretera d’accés al nucli BV-5301; Can Bosc, que s’estructura a base de la seva connexió amb la carretera de Granollers a Girona C-35; el Virgili, Ca l’Abril i el Temple que es troben a llevant del terme i que es configuren com a eixample de Sant Celoni; i Pont Trencat i Moixerigues que són nuclis petits a llevant del terme i al peu de la carretera C-35.
** És a dir, la pròpia de poblacions externes als continus urbans intermunicipals que articulen territoris de l’entorn, normalment de caràcter rural o amb elevada presència d’àrees residencials especialitzades.
Amb el nou pla, l’Ajuntament volia millorar la comunicació entre els seus diferents nuclis i els municipis veïns. Per això es proposava la construcció d’una variant d’accés a Sant Esteve i al Montseny pel pla de Can Sala, i un nou accés a Sant Celoni i al Montseny per un nou vial que connectaria la carretera nova de Sant Celoni amb la de Campins (BV-5114).
D’altra banda, el Pla també recollia dues possibles alternatives per millorar l’accés als polígons industrials i evitar el trànsit de vehicles pesants pel nucli urbà: una connectava la carretera nova de Sant Celoni directament amb l’AP7 i l’altra el poligon Can Vernedes - Ca n’Auleda amb la carretera d’accés al municipi (BV-5301).
El POUM contenia, a més, diverses propostes relacionades amb la mobilitat, com ara la construcció d’una xarxa de carril bici per connectar les diferents àrees amb els equipaments i l’estació de tren, la creació d’aparcaments públics dissuasius vora la carretera nova de Sant Esteve i al pla de Can Sala i l’especialització de part de la circulació del nucli antic com a circulació rodada local i per a vianants i bicicletes.
Fomentar el comerç i les activitats productives
En matèria econòmica, l’objectiu del Pla era crear dues centralitats: el nucli antic i el pla de Can Sala. Aquestes s’articulaven entorn d’uns eixos comercials (passeig de l’Estatut, passeig Vitamènia, ronda Sud i rambla dels Països Catalans) que es projectaven com a espais de passeig i de relació entre els ciutadans, motiu pel qual es proposava afavorir la instal•lació de locals comercials i de restauració en les plantes baixes dels edificis.
En relació amb l’activitat industrial i logística, el Pla apostava per consolidar els polígons existents completant el de Can Vernedes–Ca n’Auleda. En aquest, es volia potenciar l’establiment d’empreses productives més que no pas el de les empreses logístiques, freqüent durant els anys precedents al sòl industrial del municipi. Així mateix, el Pla suggeria la transformació de la zona industrial de la serra en zona d’activitats de serveis, comercial i recreatives, per considera-les activitats més compatibles amb les zones residencials amb què limita aquest polígon.
Es descarta el contínuum urbà amb Sant Esteve
Alguns dels nuclis del municipi, com Can Pagà, els Bruguers o Can Bosc, van néixer com a urbanitzacions privades i arrossegaven importants dèficits d’equipaments. Per tal d’esmenar aquesta situació, el Pla distribuïa solars estratègicament per tot el terme municipal, la major part dels casos en proximitat a zones verdes. Entre aquestes, la peça central del projecte era la creació del Parc del Reguissol, al llarg del torrent homònim. A partir de l’arranjament de camins i els espais propers al curs fluvial, que permetrien el trànsit a peu i en bicicleta i afavoririen la realització d’activitats d’oci i lleure, aquest parc es projectava com un connector entre els nuclis de Can Barceló, Can Portell, Santa Maria de Palautordera, Can Sala i la Serra.
El parc també serviria com a espai tampó entre les zones urbanitzades i les zones no urbanitzables. En aquestes últimes, s’establia la preservació dels espais agrícoles i es mantenia una franja no urbanitzada entre Santa Maria i Sant Esteve per tal d’evitar el contínuum urbà entre els dos municipis. Igualment, es definia una estructura bàsica de camins rurals a partir de criteris paisatgístics i d’accessibilitat a punts d’interès com equipaments, fonts, elements de valor històric i masies, i, al sud del terme, seguint les disposicions del PTPRMB, s’establia l’existència de dos connectors ecològics, un entre els nuclis de Can Bosc i Pont Trencat i l’altre entre els nuclis de Can Pagà i Can Bosc. També es definia la Tordera com a connector fluvial.
A l’últim, es qualificava l’abocador com a sistema de serveis tècnics per tal de controlar-ne la restauració després del tancament de l’activitat, previst per a final de 2010.
El POUM no agrada a tothom
Després de l’aprovació inicial, el Pla va passar a informació pública. Durant aquest període alguns veïns van formar el Grup de Revisió del POUM (GPR) que, entre altres coses, denunciava que el Pla no recollia prou bé les aportacions de les jornades de participació ciutadana en matèria de limitació del creixement i política d’habitatge. Aquests veïns alertaven, a més, que el “petit creixement” de 124 habitatges del barri de Moixerigues significava per a aquest nucli un creixement del 160%, i opinaven que la construcció prevista a Can Sala (316 habitatges en blocs de planta més 3 pisos) donaria al municipi una façana d’entrada més pròpia d’un municipi de l’entorn de Barcelona que del peu del Montseny.
Durant el mes d’octubre, el Grup van elaborar una vintena d’al•legacions, per a les quals van recollir 625 signatures de suport. A la fi de l’exposició pública s’havien presentat una seixantena d’al•legacions. A començament de novembre, més d’un centenar de persones van assistir a la sessió informativa del POUM en la qual el govern es va comprometre a respondre per escrit totes les al•legacions presentades.
De cara al primer semestre de 2010, es preveia que el consistori donés resposta a les al•legacions i fes l’aprovació provisional del POUM per transmetre’l a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona.
Més informació
poumpalau.wordpress.com
www.salvaguardamontseny.cat/drupal/node/390
www.smpalautordera.cat
* Completen la llista de nuclis del municipi Can Portell i Can Barceló, nuclis de petites dimensions que pengen de l’estructura viària del nucli central i se situen a ponent; Can Pagà, Can Sala i els Bruguers, urbanitzacions residencials que se situen en l’eix de la carretera d’accés al nucli BV-5301; Can Bosc, que s’estructura a base de la seva connexió amb la carretera de Granollers a Girona C-35; el Virgili, Ca l’Abril i el Temple que es troben a llevant del terme i que es configuren com a eixample de Sant Celoni; i Pont Trencat i Moixerigues que són nuclis petits a llevant del terme i al peu de la carretera C-35.
** És a dir, la pròpia de poblacions externes als continus urbans intermunicipals que articulen territoris de l’entorn, normalment de caràcter rural o amb elevada presència d’àrees residencials especialitzades.
Vallès Oriental