Diumenge 31 de Maig de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
POUM DE PREMIÀ DE MAR
Néstor Cabañas
Actualitzat a 31/12/2009
El POUM de Premià de Mar aprovat definitivament l’any 2009 és el resultat d’un intens procés de planificació i debat, afavorit per l’esgotament del sòl urbanitzable. Aquest esgotament ha obligat el municipi a iniciar la transformació del teixit urbà (indústries en desús, principalment) per donar resposta a les demandes socials (habitatge, equipament, zones verdes...). Aquest procés no ha estat exempt d’una resposta social per reclamar que aquestes transformacions serveixin per augmentar la dotació d’equipaments i zones verdes i perquè no esdevinguin una excusa per densificar el municipi amb més residències.
Premià de Mar és un municipi del Baix Maresme caracteritzat per la seva alta densitat urbana. Dintre del seu terme municipal de prop de 2 km2 concentra una població de 27.399 habitants (2009), per la qual cosa és el segon municipi més poblat de la seva comarca. Aquesta reduïda dimensió del terme municipal té l’origen en la divisió de l’antic municipi de Sant Pere de Premià al 1836 en dos: Premià de Mar i Premià de Dalt. No obstant això, malgrat la gran extensió que té, a Premià de Mar hi són presents una gran varietat de tipologies urbanes: un nucli antic d’origen marítim envoltat d’importants conjunts de patrimoni industrial, un eixample dels anys seixanta i zones de baixa densitat i industrials al voltant. Actualment els únics espais sense urbanitzar del terme municipal se situen a l’est, on encara hi ha algunes explotacions agràries.
El PGOU de 1991. La conflictiva transformació del teixit urbà
El Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de Premià de Mar, aprovat definitivament l’any 1991, va ser el primer document que constatava l’esgotament del sòl urbanitzable al municipi i la necessitat d’augmentar les dotacions d’equipaments i d’espais públics.
Aquest pla proposava l’execució del planejament previst provinent del Pla comarcal de 1963 i de les Normes subsidiàries de 1984, com són els plans parcials del Palmar a l’est i Can Pou-Camp de Mar a l’oest, que projectaven prop d’un miler d’habitatges. El municipi també obtenia nou sòl residencial per mitjà de la densificació de teixit urbà, la transformació del sòl industrial i intersticial (Can Boter, Can Salomó i l’Horta Farrerons) i l’obtenció de sòl per a equipaments i espais públics mitjançant plans especials com el Pla especial de reforma interior del nucli antic. Altres elements que plantejava el Pla eren la reconversió de l’N-II en passeig urbà i la construcció d’un nou port esportiu.
L’any 1992 va començar la transformació del teixit urbà amb l’execució de la Unitat d’actuació 5 del PGOU corresponent a la fàbrica de gas. D’aquesta fàbrica en què destaquen elements modernistes de final del segle XIX es pretenia preservar-ne una part com a equipament públic i fer-hi un parc i habitatges a la part nord del sector. L’aspecte més polèmic de la reforma era l’enderroc parcial de les naus laterals per tal d’executar la carretera BV-5024, que havia d’unir Premià de Mar i Premià de Dalt.
El possible enderroc de les naus va generar una important resposta social contra el govern municipal, presidit per l’alcalde Jaume Torrents, de Convergència i Unió (CiU), que es canalitzà a través de la plataforma “Salvem el Gas”. Per contra, des de l’Associació de Veïns del Palmar, barri pròxim a la fàbrica, es va defensar públicament l’actuació per tal que el trànsit no s’hi acabés desviant.
Més endavant, l’any 1996, el nou govern municipal sorgit de les eleccions de 1995, format pel Partit del Socialistes de Catalunya (PSC), Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va donar resposta a aquesta demanada ciutadana i va iniciar un pla especial per salvar tot el conjunt de la fàbrica del gas i convertir-la en un museu dedicat a l’estampació tèxtil. La proposta va ser aprovada definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona l’any 1998, tot i que es mantenia l’afectació parcial d’una nau per la construcció de la carretera BV-5024. Arran de l’aprovació, el president de l’Associació de Veïns del Palmar, Manuel Pizarro, va presentar un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va desembocar a final de l’any 2002 en una sentència a favor de l’enderroc de les naus laterals. Aquesta sentència d’enderrocament va intentar fer-se efectiva el novembre de 2003, però reiterades manifestacions de la plataforma “Salvem el Gas” ho van impedir. Finalment, l’any 2005, mitjançant una nova modificació del PGOU i considerant les alternatives viàries proposades es van desafectar la totalitat de les naus.
El conflicte de la mesquita
Un altre clar reflex de la complexitat de la conciliació d’usos dintre de la trama urbana de Premià va ser el cas de la mesquita del carrer Joan Prim, que fou un precedent de conflicte urbà que ha tingut lloc arreu de Catalunya (MESQUITA DE BADALONA i MESQUITA DE LLEIDA)
La polèmica entorn d’aquesta mesquita va començar l’abril de l’any 2001 quan l’Ajuntament va ordenar el cessament de les activitats religioses de la comunitat musulmana Attauba, per incompliment de la normativa municipal, en un pis del carrer Verge de Núria on aquesta comunitat tenia el seu local des de feia tretze anys Davant d’aquesta situació, la comunitat musulmana va anunciar que iniciarien els tràmits per construir una mesquita en uns terrenys de la seva propietat al carrer Joan Prim.
Aquest anunci va generar un fort moviment opositor entre els veïns del carrer Joan Prim que va conduir l’Ajuntament a negociar amb la comunitat musulmana, a final de l’any 2001, una permuta d’aquest solar per una parcel•la al polígon industrial del camí del mig i a oferir de manera temporal l’antiga escola Voramar.
El POUM de Premià de Mar aprovat definitivament l’any 2009 és el resultat d’un intens procés de planificació i debat, afavorit per l’esgotament del sòl urbanitzable. Aquest esgotament ha obligat el municipi a iniciar la transformació del teixit urbà (indústries en desús, principalment) per donar resposta a les demandes socials (habitatge, equipament, zones verdes...). Aquest procés no ha estat exempt d’una resposta social per reclamar que aquestes transformacions serveixin per augmentar la dotació d’equipaments i zones verdes i perquè no esdevinguin una excusa per densificar el municipi amb més residències.
Premià de Mar és un municipi del Baix Maresme caracteritzat per la seva alta densitat urbana. Dintre del seu terme municipal de prop de 2 km2 concentra una població de 27.399 habitants (2009), per la qual cosa és el segon municipi més poblat de la seva comarca. Aquesta reduïda dimensió del terme municipal té l’origen en la divisió de l’antic municipi de Sant Pere de Premià al 1836 en dos: Premià de Mar i Premià de Dalt. No obstant això, malgrat la gran extensió que té, a Premià de Mar hi són presents una gran varietat de tipologies urbanes: un nucli antic d’origen marítim envoltat d’importants conjunts de patrimoni industrial, un eixample dels anys seixanta i zones de baixa densitat i industrials al voltant. Actualment els únics espais sense urbanitzar del terme municipal se situen a l’est, on encara hi ha algunes explotacions agràries.
El PGOU de 1991. La conflictiva transformació del teixit urbà
El Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de Premià de Mar, aprovat definitivament l’any 1991, va ser el primer document que constatava l’esgotament del sòl urbanitzable al municipi i la necessitat d’augmentar les dotacions d’equipaments i d’espais públics.
Aquest pla proposava l’execució del planejament previst provinent del Pla comarcal de 1963 i de les Normes subsidiàries de 1984, com són els plans parcials del Palmar a l’est i Can Pou-Camp de Mar a l’oest, que projectaven prop d’un miler d’habitatges. El municipi també obtenia nou sòl residencial per mitjà de la densificació de teixit urbà, la transformació del sòl industrial i intersticial (Can Boter, Can Salomó i l’Horta Farrerons) i l’obtenció de sòl per a equipaments i espais públics mitjançant plans especials com el Pla especial de reforma interior del nucli antic. Altres elements que plantejava el Pla eren la reconversió de l’N-II en passeig urbà i la construcció d’un nou port esportiu.
L’any 1992 va començar la transformació del teixit urbà amb l’execució de la Unitat d’actuació 5 del PGOU corresponent a la fàbrica de gas. D’aquesta fàbrica en què destaquen elements modernistes de final del segle XIX es pretenia preservar-ne una part com a equipament públic i fer-hi un parc i habitatges a la part nord del sector. L’aspecte més polèmic de la reforma era l’enderroc parcial de les naus laterals per tal d’executar la carretera BV-5024, que havia d’unir Premià de Mar i Premià de Dalt.
El possible enderroc de les naus va generar una important resposta social contra el govern municipal, presidit per l’alcalde Jaume Torrents, de Convergència i Unió (CiU), que es canalitzà a través de la plataforma “Salvem el Gas”. Per contra, des de l’Associació de Veïns del Palmar, barri pròxim a la fàbrica, es va defensar públicament l’actuació per tal que el trànsit no s’hi acabés desviant.
Més endavant, l’any 1996, el nou govern municipal sorgit de les eleccions de 1995, format pel Partit del Socialistes de Catalunya (PSC), Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va donar resposta a aquesta demanada ciutadana i va iniciar un pla especial per salvar tot el conjunt de la fàbrica del gas i convertir-la en un museu dedicat a l’estampació tèxtil. La proposta va ser aprovada definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona l’any 1998, tot i que es mantenia l’afectació parcial d’una nau per la construcció de la carretera BV-5024. Arran de l’aprovació, el president de l’Associació de Veïns del Palmar, Manuel Pizarro, va presentar un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va desembocar a final de l’any 2002 en una sentència a favor de l’enderroc de les naus laterals. Aquesta sentència d’enderrocament va intentar fer-se efectiva el novembre de 2003, però reiterades manifestacions de la plataforma “Salvem el Gas” ho van impedir. Finalment, l’any 2005, mitjançant una nova modificació del PGOU i considerant les alternatives viàries proposades es van desafectar la totalitat de les naus.
El conflicte de la mesquita
Un altre clar reflex de la complexitat de la conciliació d’usos dintre de la trama urbana de Premià va ser el cas de la mesquita del carrer Joan Prim, que fou un precedent de conflicte urbà que ha tingut lloc arreu de Catalunya (MESQUITA DE BADALONA i MESQUITA DE LLEIDA)
La polèmica entorn d’aquesta mesquita va començar l’abril de l’any 2001 quan l’Ajuntament va ordenar el cessament de les activitats religioses de la comunitat musulmana Attauba, per incompliment de la normativa municipal, en un pis del carrer Verge de Núria on aquesta comunitat tenia el seu local des de feia tretze anys Davant d’aquesta situació, la comunitat musulmana va anunciar que iniciarien els tràmits per construir una mesquita en uns terrenys de la seva propietat al carrer Joan Prim.
Aquest anunci va generar un fort moviment opositor entre els veïns del carrer Joan Prim que va conduir l’Ajuntament a negociar amb la comunitat musulmana, a final de l’any 2001, una permuta d’aquest solar per una parcel•la al polígon industrial del camí del mig i a oferir de manera temporal l’antiga escola Voramar.
L’abril de 2002, l’Ajuntament va decidir desallotjar l’antiga escola Voramar perquè s’hi havien de fer les obres de la futura escola d’adults, i la comunitat musulmana va optar per traslladar la seva activitat al seu solar. Arran d’aquest fet, des del moviment opositor, agrupat en la Plataforma per Premià, s’iniciaren un conjunt de manifestacions, la més important de les quals es va produir el 18 de maig amb l’assistència d’unes 1.500 persones. Aquesta, a més, va rebre el suport de la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada. Per contra, el 12 de maig de 2002 es va constituir la coordinadora Premià per la convivència que va aplegar trenta entitats en un acte on hi participaren prop d’un miler de persones en contra de les manifestacions racistes.
Davant el risc evident de fractura social del municipi, es va decidir establir una comissió negociadora entre totes les parts que va donar com a fruit un acord a començament de setembre de 2002 per cedir l’escola Voramar a la comunitat musulmana durant quinze anys a canvi d’un lloguer i de la renúncia definitiva a fer la mesquita al carrer Joan Prim.
Can Sampere i el començament de la revisió del PGOU
A mitjan any 2001 l’alcaldessa de Premià, Maria Jesús Fanego (PSC), va presentar un projecte de transformació de la fàbrica de Can Sampere, un recinte industrial situat a tocar del centre de Premià, propietat de la immobiliària Núñez y Navarro. El projecte de l’Ajuntament consistia en la construcció de 55 habitatges i la creació d’un parc. Aquest projecte va generar, com en el cas de fàbrica de gas, una important resposta social i política per part de tota la resta de partits polítics que consideraven innecessària la construcció d’habitatges en un indret tan densificat. També, en aquest cas, la societat civil s’organitzà a través de la plataforma Veïns pel 100% que reclamava la preservació de la integritat de l’espai com a públic i que va realitzar diversos actes en contra del projecte. L’octubre de 2002 com a conseqüència de les fortes discrepàncies internes per qüestions com la mesquita o Can Sampere, ICV va abandonar l’equip de govern deixant PSC i ERC en minoria.
Malgrat aquesta situació, a final de febrer del 2003 es va presentar en públic un primer esborrany del nou pla urbanístic d’ordenació municipal (POUM) de Premià que reduïa a 35 els habitatges de Can Sampere i projectava un important desenvolupament industrial cap a l’est a través del perllongament de la gran via fins al torrent Malet. Aquest pla també preveia un important desenvolupament industrial a les hortes de Ponent, últim espai agrícola del municipi, així com el trasllat en aquest àmbit del camp de futbol que passaria a ser zona verda. Per tal d’obtenir sòl residencial, es proposaven operacions a la fàbrica de la Metalogenia, a l’est del municipi, a Can Batlle, a l’oest, i a la Fàbrica Escoda, al centre. La intenció de l’alcaldessa Maria Jesús Fanego era aprovar inicialment el pla al març, però l’oposició de tota la resta de grups municipals ho va fer inviable.
Canvi de govern municipal i nou pla urbanístic
Les eleccions municipals del maig del 2003 van afavorir un nou canvi de govern liderat per Jaume Batlle (CiU) que va formar una coalició amb ERC i el suport extern d’Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA). El nou govern municipal mostrà la seva voluntat de renovar completament la proposta inicial del POUM per tal de convertir Can Sampere en sòl exclusivament públic.
No va ser fins a l’abril de 2006 que es va presentar oficialment la nova proposta de POUM de Premià que incloïa en bona mesura algunes actuacions de l’anterior proposta com la creació de la zona industrial al voltant del torrent Malet, que es cobriria i passaria a convertir-se en la via de comunicació amb Premià de Dalt, o el perllongament de la Gran via fins a la fàbrica Metalogenia al límit municipal amb el Masnou on hi ha projectada una important zona verda. El canvi més significatiu d’aquesta nova proposta és la creació a l’àmbit de Can Sampere d’una gran zona verda i equipaments (com el nou ajuntament o un mercat municipal) que traslladaria l’edificabilitat d’aquest àmbit a les hortes de Ponent. En aquest àmbit, a més, es projecta gairebé la totalitat del creixement residencial amb 441 habitatges previstos (132 d’habitatges protegits) del potencial de 500 habitatges que estableix el POUM i s’ubica el futur del camp de futbol per alliberar espai per a equipaments a l’actual emplaçament.
Altres actuacions previstes al POUM són la reforma de la plaça dels Països Catalans i la reconversió en equipaments de la fàbrica Escoda a la mateixa plaça, així com una nova proposta per Can Batlle que amplia la zona verda prevista i redueix el nombre d’habitatges o la creació a la finca de Can Burra d’una zona verda d’uns 3000 m2
El fet que s’inclogués al POUM la urbanització de les hortes de Ponent va generar certa resposta social al voltant de la Plataforma “Aturem el pla urbanístic, conservem les hortes de Ponent”, que va arribar a recollir unes 500 signatures en contra del pla. Aquesta plataforma va convocar el 19 de maig de 2006 una manifestació de protesta al centre de la vila, organitzada conjuntament amb SOS Vilassar de Dalt i la xarxa Maresme, a la qual van assistir prop d’un centenar de persones.
El 26 de maig de 2006, el POUM de Premià es va aprovar inicialment amb els vots favorables de CiU, ERC i ICV-EUIA i els contraris de PSC, PP i de Veïns Independents de Premià (VIP), partit independent que tenia com a únic regidor a l’Ajuntament Manuel Pizarro, que va capitalitzar el rebuig a la mesquita. La plataforma “Aturem el pla urbanístic” va irrompre al ple generant moments de certa tensió.
Davant el risc evident de fractura social del municipi, es va decidir establir una comissió negociadora entre totes les parts que va donar com a fruit un acord a començament de setembre de 2002 per cedir l’escola Voramar a la comunitat musulmana durant quinze anys a canvi d’un lloguer i de la renúncia definitiva a fer la mesquita al carrer Joan Prim.
Can Sampere i el començament de la revisió del PGOU
A mitjan any 2001 l’alcaldessa de Premià, Maria Jesús Fanego (PSC), va presentar un projecte de transformació de la fàbrica de Can Sampere, un recinte industrial situat a tocar del centre de Premià, propietat de la immobiliària Núñez y Navarro. El projecte de l’Ajuntament consistia en la construcció de 55 habitatges i la creació d’un parc. Aquest projecte va generar, com en el cas de fàbrica de gas, una important resposta social i política per part de tota la resta de partits polítics que consideraven innecessària la construcció d’habitatges en un indret tan densificat. També, en aquest cas, la societat civil s’organitzà a través de la plataforma Veïns pel 100% que reclamava la preservació de la integritat de l’espai com a públic i que va realitzar diversos actes en contra del projecte. L’octubre de 2002 com a conseqüència de les fortes discrepàncies internes per qüestions com la mesquita o Can Sampere, ICV va abandonar l’equip de govern deixant PSC i ERC en minoria.
Malgrat aquesta situació, a final de febrer del 2003 es va presentar en públic un primer esborrany del nou pla urbanístic d’ordenació municipal (POUM) de Premià que reduïa a 35 els habitatges de Can Sampere i projectava un important desenvolupament industrial cap a l’est a través del perllongament de la gran via fins al torrent Malet. Aquest pla també preveia un important desenvolupament industrial a les hortes de Ponent, últim espai agrícola del municipi, així com el trasllat en aquest àmbit del camp de futbol que passaria a ser zona verda. Per tal d’obtenir sòl residencial, es proposaven operacions a la fàbrica de la Metalogenia, a l’est del municipi, a Can Batlle, a l’oest, i a la Fàbrica Escoda, al centre. La intenció de l’alcaldessa Maria Jesús Fanego era aprovar inicialment el pla al març, però l’oposició de tota la resta de grups municipals ho va fer inviable.
Canvi de govern municipal i nou pla urbanístic
Les eleccions municipals del maig del 2003 van afavorir un nou canvi de govern liderat per Jaume Batlle (CiU) que va formar una coalició amb ERC i el suport extern d’Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA). El nou govern municipal mostrà la seva voluntat de renovar completament la proposta inicial del POUM per tal de convertir Can Sampere en sòl exclusivament públic.
No va ser fins a l’abril de 2006 que es va presentar oficialment la nova proposta de POUM de Premià que incloïa en bona mesura algunes actuacions de l’anterior proposta com la creació de la zona industrial al voltant del torrent Malet, que es cobriria i passaria a convertir-se en la via de comunicació amb Premià de Dalt, o el perllongament de la Gran via fins a la fàbrica Metalogenia al límit municipal amb el Masnou on hi ha projectada una important zona verda. El canvi més significatiu d’aquesta nova proposta és la creació a l’àmbit de Can Sampere d’una gran zona verda i equipaments (com el nou ajuntament o un mercat municipal) que traslladaria l’edificabilitat d’aquest àmbit a les hortes de Ponent. En aquest àmbit, a més, es projecta gairebé la totalitat del creixement residencial amb 441 habitatges previstos (132 d’habitatges protegits) del potencial de 500 habitatges que estableix el POUM i s’ubica el futur del camp de futbol per alliberar espai per a equipaments a l’actual emplaçament.
Altres actuacions previstes al POUM són la reforma de la plaça dels Països Catalans i la reconversió en equipaments de la fàbrica Escoda a la mateixa plaça, així com una nova proposta per Can Batlle que amplia la zona verda prevista i redueix el nombre d’habitatges o la creació a la finca de Can Burra d’una zona verda d’uns 3000 m2
El fet que s’inclogués al POUM la urbanització de les hortes de Ponent va generar certa resposta social al voltant de la Plataforma “Aturem el pla urbanístic, conservem les hortes de Ponent”, que va arribar a recollir unes 500 signatures en contra del pla. Aquesta plataforma va convocar el 19 de maig de 2006 una manifestació de protesta al centre de la vila, organitzada conjuntament amb SOS Vilassar de Dalt i la xarxa Maresme, a la qual van assistir prop d’un centenar de persones.
El 26 de maig de 2006, el POUM de Premià es va aprovar inicialment amb els vots favorables de CiU, ERC i ICV-EUIA i els contraris de PSC, PP i de Veïns Independents de Premià (VIP), partit independent que tenia com a únic regidor a l’Ajuntament Manuel Pizarro, que va capitalitzar el rebuig a la mesquita. La plataforma “Aturem el pla urbanístic” va irrompre al ple generant moments de certa tensió.
L’N-II eclipsa el debat sobre el pla urbanístic
El projecte del POUM va coincidir en el temps amb el debat ciutadà sobre la reconversió de l’N-II –CARRETERA N-II– que va incrementar la seva importància a partir de l’any 2003, amb la constitució de la plataforma Camí Ral a favor de la pacificació de la via i l’eliminació del peatge de la C-32. Aquesta lluita iniciada en el marc de debat general sobre la mobilitat del PLA DIRECTOR DE MOBILITAT I D’ORDENACIÓ DE SÒLS AL MARESME va anar creixent en importància, fins a arribar a convocar actes multitudinaris de suport amb el recolzament de tots els grups municipals arran dels incompliments reiterats del Ministeri de Foment (MIFO) pel que feia a la via, el qual no va concretar una proposta fins al gener de 2006.
Posteriorment, la desgraciada mort del alcalde, Jaume Batlle, el dia 7 de febrer de 2007 en un accident de trànsit en aquesta mateixa via va generalitzar la indignació per la manca d’actuacions, i des de la plataforma, conjuntament amb tots els grups polítics i entitats, es decidí practicar talls mensuals d’aquesta via cada dia 7 en memòria de l’alcalde. També es va iniciar una recollida de signatures que va a arribar a comptar més d’11.000 adhesions.
Jaume Batlle va ser substituït per Miquel Buch al capdavant de l’alcaldia que va guanyar les eleccions del maig d’aquell mateix any ampliant la majoria de l’equip de govern (CiU- ERC) respecte a la resta de grups.
Aprovació definitiva del POUM de Premià de Mar
Amb la nova legislatura iniciada el maig de 2007, a Premià es van continuar diversos debats ciutadans importants, com l’N-II o la reobertura per part de RENFE del baixador de Can Pou. Però, sens dubte, el debat més important va girar entorn de la proposta presentada el setembre d’aquell mateix any per l’Ajuntament per construir un aparcament subterrani a la plaça Nova. Aquest projecte, davant l’oposició de part de la societat civil vinculada a la plataforma “Salvem la Plaça Nova” que s’oposava a qualsevol modificació de la plaça, va ser finalment retirat a començaments de 2008. Paral•lelament, i sense tenir tant ressò, dintre de la tramitació del POUM de Premià, es va obrir un nou període d’exposició pública on conjuntament amb l’anterior de 2006 van arribar a sumar 59 al•legacions.
El 8 d’octubre de 2008 el POUM de Premià de Mar es va aprovar provisionalment amb els únics vots contraris del PSC. La versió del POUM aprovada no va patir cap modificació substancial respecte a l’aprovació inicial on es van estimar totalment o parcialment 17 de les 59 al•legacions, la majoria sobre aspectes puntuals.
L’any següent, el 3 d’abril de 2009 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va fer l’aprovació definitiva del POUM de Premià de Mar, condicionada a la redacció d’un nou text refós on s’incloguessin modificacions com l’ampliació del nombre d’habitatges protegits a les hortes de Ponent o la creació de 14.000 m² més de zona verda.
Més informació
www.pccamiral.cat
www.premiademar.cat
El projecte del POUM va coincidir en el temps amb el debat ciutadà sobre la reconversió de l’N-II –CARRETERA N-II– que va incrementar la seva importància a partir de l’any 2003, amb la constitució de la plataforma Camí Ral a favor de la pacificació de la via i l’eliminació del peatge de la C-32. Aquesta lluita iniciada en el marc de debat general sobre la mobilitat del PLA DIRECTOR DE MOBILITAT I D’ORDENACIÓ DE SÒLS AL MARESME va anar creixent en importància, fins a arribar a convocar actes multitudinaris de suport amb el recolzament de tots els grups municipals arran dels incompliments reiterats del Ministeri de Foment (MIFO) pel que feia a la via, el qual no va concretar una proposta fins al gener de 2006.
Posteriorment, la desgraciada mort del alcalde, Jaume Batlle, el dia 7 de febrer de 2007 en un accident de trànsit en aquesta mateixa via va generalitzar la indignació per la manca d’actuacions, i des de la plataforma, conjuntament amb tots els grups polítics i entitats, es decidí practicar talls mensuals d’aquesta via cada dia 7 en memòria de l’alcalde. També es va iniciar una recollida de signatures que va a arribar a comptar més d’11.000 adhesions.
Jaume Batlle va ser substituït per Miquel Buch al capdavant de l’alcaldia que va guanyar les eleccions del maig d’aquell mateix any ampliant la majoria de l’equip de govern (CiU- ERC) respecte a la resta de grups.
Aprovació definitiva del POUM de Premià de Mar
Amb la nova legislatura iniciada el maig de 2007, a Premià es van continuar diversos debats ciutadans importants, com l’N-II o la reobertura per part de RENFE del baixador de Can Pou. Però, sens dubte, el debat més important va girar entorn de la proposta presentada el setembre d’aquell mateix any per l’Ajuntament per construir un aparcament subterrani a la plaça Nova. Aquest projecte, davant l’oposició de part de la societat civil vinculada a la plataforma “Salvem la Plaça Nova” que s’oposava a qualsevol modificació de la plaça, va ser finalment retirat a començaments de 2008. Paral•lelament, i sense tenir tant ressò, dintre de la tramitació del POUM de Premià, es va obrir un nou període d’exposició pública on conjuntament amb l’anterior de 2006 van arribar a sumar 59 al•legacions.
El 8 d’octubre de 2008 el POUM de Premià de Mar es va aprovar provisionalment amb els únics vots contraris del PSC. La versió del POUM aprovada no va patir cap modificació substancial respecte a l’aprovació inicial on es van estimar totalment o parcialment 17 de les 59 al•legacions, la majoria sobre aspectes puntuals.
L’any següent, el 3 d’abril de 2009 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va fer l’aprovació definitiva del POUM de Premià de Mar, condicionada a la redacció d’un nou text refós on s’incloguessin modificacions com l’ampliació del nombre d’habitatges protegits a les hortes de Ponent o la creació de 14.000 m² més de zona verda.
Més informació
www.pccamiral.cat
www.premiademar.cat
Continguts relacionats
Maresme
