POUM DE PINÓS
Josep Ramon Mòdol
Actualitzat a 31/12/2009
Pinós, un petit municipi rural del Solsonès sense figures de planejament prèvies, aprova el juny de 2009 el seu Pla d’ordenació urbanística municipal, que ordena el creixement residencial en sòl urbà i preveu un sector per a activitats relacionades amb l’agricultura. Bona part d’aquest desenvolupament es troba concentrat a l’entorn d’Ardèvol, el nucli més dinàmic.
Pinós és un municipi del sud del Solsonès que tenia 320 habitants el 2008 en un terme municipal de 104,3 km2 de superfície (amb una densitat de població molt baixa, de 3 habitants/km2). Pinós limita a l’est amb els termes de Cardona i Sant Mateu de Bages (Bages), al sud amb els de Calonge de Segarra (Anoia) i la Molsosa (Solsonès), a l’oest amb Torà (Segarra) i al nord amb els municipis de Riner i Llobera (Solsonès). El terme també disposa d’un enclavament de poc més d’1 km2 dins el Bages, anomenat Malagarriga, entre els termes de Cardona i Navàs.
El municipi comprèn els nuclis de Pinós (cap de municipi), Ardèvol, Matamargó, Vallmanya i Sant Just d’Ardèvol. Ardèvol és el nucli més gran i dinàmic i l’únic que supera el centenar d’habitants. Els nuclis tenen una difícil accessibilitat, atès que només hi arriben carreteres locals secundàries sense codificació, com la que va de Torà a Ardèvol i continua fins a Pinós, i les que enllacen aquest nucli cap al nord fins a Su (al terme de Riner), cap al sud en direcció a Calaf (Anoia) i cap a l’est en direcció a Súria (Bages).
El centre geogràfic de Catalunya es troba situat dins el terme, a la vora del santuari de la Mare de Déu de Pinós.
Un municipi sense precedents de planejament urbanístic
El municipi de Pinós no havia disposat fins a la data de cap figura de planejament urbanístic. Únicament es disposava d’informacions derivades del cadastre d’urbana dels nuclis d’Ardèvol i Vallmanya, que delimitaven per a tots dos 2,74 ha de sòl urbà. La resta de nuclis del municipi només disposaven de cadastre de rústega. La Direcció General d’Urbanisme (DGU) delimitava, a data de gener de 2006, una superfície en el conjunt del terme de Pinós de 11,45 ha de sòl urbà en el recull de planejament vigent extret de la gestió d’expedients urbanístics.
El PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS (PTPCC), aprovat definitivament per la Generalitat el 16 de desembre de 2008, establia estratègies de creixement diferents per als diversos nuclis de població. En el cas d’Ardèvol, es considerava apte per a un creixement moderat, que situava en un màxim del 30% de la superfície urbana existent el límit de creixement previst pel Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). Per al nuclis de Pinós, Sant Just d’Ardèvol i Vallmanya, el Pla establia una estratègia de millora urbana i compleció, mentre que al de Matamargó i al Santuari de Pinós es prescrivia el manteniment del seu caràcter rural.
S’inicia la redacció del POUM
A final de novembre de 2003 l’Ajuntament de Pinós va acordar tirar endavant la redacció del POUM. Els treballs previs, de criteris, objectius i prioritats, van ser sotmesos a un procés de participació ciutadana durant els mesos de desembre de 2003 i gener de 2004.
L‘aprovació de nova legislació en matèria d’urbanisme (LLEI D’URBANISME. TEXT REFÒS i DECRET LLEI DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA) va retardar el procés de tramitació, atès que va caldre adaptar la redacció del text a la nova normativa. El POUM va rebre l’aprovació inicial el 10 d’octubre de 2007, data a partir de la qual es va obrir un període d’informació pública del Pla.
L’octubre de 2008 l'Ajuntament de Pinós va haver de prorrogar la suspensió de llicències a causa de l'endarreriment en els tràmits d'aprovació del POUM. L’alcalde, Josep Isanta, de Convergència i Unió (CiU), va afirmar que el procés s’havia encallat en la resposta a unes al•legacions que depenien del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH). Segons Isanta, aquesta situació perjudicava els particulars i promotors que tenien previst iniciar construccions al municipi. En aquest sentit, esperava que els perjudicis fossin mínims, ja que pensava que el planejament seria aprovat abans d’acabar el 2008.
Característiques del POUM
Els diferents documents del POUM, que constava de memòria descriptiva i justificativa, memòria social, plànols d’informació i ordenació urbanística, normes urbanístiques, catàleg de béns a protegir, informe de sostenibilitat econòmica, documentació ambiental, estudi d’avaluació de la mobilitat generada i catàleg de masies, van ser redactats directament pels serveis tècnics de la DGU.
Pinós, un petit municipi rural del Solsonès sense figures de planejament prèvies, aprova el juny de 2009 el seu Pla d’ordenació urbanística municipal, que ordena el creixement residencial en sòl urbà i preveu un sector per a activitats relacionades amb l’agricultura. Bona part d’aquest desenvolupament es troba concentrat a l’entorn d’Ardèvol, el nucli més dinàmic.
Pinós és un municipi del sud del Solsonès que tenia 320 habitants el 2008 en un terme municipal de 104,3 km2 de superfície (amb una densitat de població molt baixa, de 3 habitants/km2). Pinós limita a l’est amb els termes de Cardona i Sant Mateu de Bages (Bages), al sud amb els de Calonge de Segarra (Anoia) i la Molsosa (Solsonès), a l’oest amb Torà (Segarra) i al nord amb els municipis de Riner i Llobera (Solsonès). El terme també disposa d’un enclavament de poc més d’1 km2 dins el Bages, anomenat Malagarriga, entre els termes de Cardona i Navàs.
El municipi comprèn els nuclis de Pinós (cap de municipi), Ardèvol, Matamargó, Vallmanya i Sant Just d’Ardèvol. Ardèvol és el nucli més gran i dinàmic i l’únic que supera el centenar d’habitants. Els nuclis tenen una difícil accessibilitat, atès que només hi arriben carreteres locals secundàries sense codificació, com la que va de Torà a Ardèvol i continua fins a Pinós, i les que enllacen aquest nucli cap al nord fins a Su (al terme de Riner), cap al sud en direcció a Calaf (Anoia) i cap a l’est en direcció a Súria (Bages).
El centre geogràfic de Catalunya es troba situat dins el terme, a la vora del santuari de la Mare de Déu de Pinós.
Un municipi sense precedents de planejament urbanístic
El municipi de Pinós no havia disposat fins a la data de cap figura de planejament urbanístic. Únicament es disposava d’informacions derivades del cadastre d’urbana dels nuclis d’Ardèvol i Vallmanya, que delimitaven per a tots dos 2,74 ha de sòl urbà. La resta de nuclis del municipi només disposaven de cadastre de rústega. La Direcció General d’Urbanisme (DGU) delimitava, a data de gener de 2006, una superfície en el conjunt del terme de Pinós de 11,45 ha de sòl urbà en el recull de planejament vigent extret de la gestió d’expedients urbanístics.
El PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS (PTPCC), aprovat definitivament per la Generalitat el 16 de desembre de 2008, establia estratègies de creixement diferents per als diversos nuclis de població. En el cas d’Ardèvol, es considerava apte per a un creixement moderat, que situava en un màxim del 30% de la superfície urbana existent el límit de creixement previst pel Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). Per al nuclis de Pinós, Sant Just d’Ardèvol i Vallmanya, el Pla establia una estratègia de millora urbana i compleció, mentre que al de Matamargó i al Santuari de Pinós es prescrivia el manteniment del seu caràcter rural.
S’inicia la redacció del POUM
A final de novembre de 2003 l’Ajuntament de Pinós va acordar tirar endavant la redacció del POUM. Els treballs previs, de criteris, objectius i prioritats, van ser sotmesos a un procés de participació ciutadana durant els mesos de desembre de 2003 i gener de 2004.
L‘aprovació de nova legislació en matèria d’urbanisme (LLEI D’URBANISME. TEXT REFÒS i DECRET LLEI DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA) va retardar el procés de tramitació, atès que va caldre adaptar la redacció del text a la nova normativa. El POUM va rebre l’aprovació inicial el 10 d’octubre de 2007, data a partir de la qual es va obrir un període d’informació pública del Pla.
L’octubre de 2008 l'Ajuntament de Pinós va haver de prorrogar la suspensió de llicències a causa de l'endarreriment en els tràmits d'aprovació del POUM. L’alcalde, Josep Isanta, de Convergència i Unió (CiU), va afirmar que el procés s’havia encallat en la resposta a unes al•legacions que depenien del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH). Segons Isanta, aquesta situació perjudicava els particulars i promotors que tenien previst iniciar construccions al municipi. En aquest sentit, esperava que els perjudicis fossin mínims, ja que pensava que el planejament seria aprovat abans d’acabar el 2008.
Característiques del POUM
Els diferents documents del POUM, que constava de memòria descriptiva i justificativa, memòria social, plànols d’informació i ordenació urbanística, normes urbanístiques, catàleg de béns a protegir, informe de sostenibilitat econòmica, documentació ambiental, estudi d’avaluació de la mobilitat generada i catàleg de masies, van ser redactats directament pels serveis tècnics de la DGU.
Els objectius que fonamentaven el POUM eren la millora de la qualitat de vida dels habitants del municipi a partir de l’equilibri socioeconòmic i el respecte al medi ambient; la compactació dels assentaments urbans, mitjançant la renovació i la rehabilitació dels nuclis; la regulació i ordenació dels espais residencials consolidats amb una millora de la dotació de serveis i espais lliures; la preservació dels recursos naturals, paisatgístics i culturals; la millora de la xarxa viària; l’ordenació dels nous creixements en continuïtat als nuclis preexistents; l’establiment d’un model de mobilitat sostenible, i la compleció de les xarxes bàsiques de serveis.
En el conjunt del municipi, el POUM delimita unes 5,87 ha de sòl urbà consolidat (SUC), 3,17 ha de sòl urbà no consolidat (SUNC) i 2,41 ha de sòl urbanitzable delimitat (SUD). La resta del territori municipal, 10.419 ha (el 99,9% de la superfície municipal) restaven com a sòl no urbanitzable (SNU).
El POUM no preveia actuacions de tipus residencial en SUD, encara que sí que preveia fer-ne dins de sòl urbà, on s’havien delimitat cinc polígons d’actuació urbanística (PAU), amb un total d’1,26 ha de superfície, i dos plans de millora urbana (PMU), que ocupaven 2,16 ha més. La proposta aprovada consistia en la creació de nous solars que absorbissin la demanda d’habitatges nous, amb una tipologia de baixa i mitjana densitat (entre 7 i 50 habitatges per hectàrea).
El nucli d’Ardevòl disposava de dos PAU, el del carrer del Grau i el del castell d’Ardèvol, a més d’un PMU, el del carrer del Cementiri, que ocupaven en conjunt 0,63 ha, i on es preveia construir un màxim de 21 nous habitatges. En el nucli de Vallmanya s’hi preveien dos PAU, el de l’Hort de Cal Sastre i del Camp del Rector, que ocupaven 0,73 ha, i aportaven sòl per a construir 3 habitatges. Al nucli de Pinós es preveia el PAU Turó de Pinós, de 0,23 ha, on es projectaven un màxim de 8 habitatges nous. Finalment, en el Santuari de Pinós es preveia el PMU més gran, de 1,8 ha, on es projectava la construcció de 12 habitatges de tipologia unifamiliar aïllada. En el conjunt del municipi es preveia, doncs, un màxim de 44 habitatges nous, complint amb les prescripcions del PTPCC que calculava un creixement moderat al nucli d’Ardévol i de compleció o manteniment del caràcter rural a la resta.
El document també va tenir present la creació de nou sòl per a usos d’emmagatzematge i activitats relacionades amb l’agricultura, fet pel qual va delimitar prop del nucli d’Ardèvol un sector de SUD, anomenat Clot d’Ardèvol, de 2,41 ha.
El POUM també delimitava en SNU tres plans especials urbanístics (PEU), entre els quals hi havia el del Castell de Matamargó (1,37 ha), destinat a conservar i recuperar les ruïnes del conjunt arquitectònic; el del circuit Galls Motor (57,5 ha), destinat a delimitar i compatibilitzar les activitats esportives que s’hi desenvolupaven amb el seu valor natural; i el de la Serra de Pinós (764,7 ha), que protegia els valors ecològics i ambientals de la serralada. En aquest darrer cas, el POUM desestimava definitivament la possibilitat d’implantar un parc eòlic, tancant la polèmica iniciada el 2005 quan Endesa va presentar un projecte de parc eòlic de 42 aerogeneradors a la serra de Pinós, que va ser aprovat per la Generalitat el 2006, i posteriorment rebutjat en referèndum el mateix any pels veïns del municipi.
El POUM rep l’aprovació definitiva
El POUM de Pinós va ser aprovat definitivament el 10 de juny de 2009 per la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Comarques Centrals (CTUCC), tot i incorporar-hi d’ofici un total de deu prescripcions amb modificacions puntuals del document, principalment canvis en l’ordenació de les zones de creixement residencial (canvis de límits, d’índex d’edificabilitat, eliminació de gàlibs).
El desenvolupament urbanístic previst en el POUM de Pinós preveia un horitzó de fins a 677 habitants per a l’any 2017, xifra d’habitants que es va prendre com a referència per dimensionar els continguts del document.
Josep Isanta va anunciar que tan bon punt es disposés del projecte constructiu de la zona d’activitats prevista a Ardèvol, el presentaria a diferents empreses per veure si s’hi volien instal•lar. Des de l’Ajuntament es cercava una petita empresa que donés feina a una vintena de persones. Isanta també va relativitzar l’increment de població previst en el POUM, afirmant que els veïns volien que el desenvolupament fos lent, i afirmava alhora que esperaven arribar als 400 habitants al llarg dels propers cinc anys. L’alcalde es va mostrar molt satisfet amb el document finalment aprovat, que permetia assegurar la capacitat de decisió de l’Ajuntament respecte a les actuacions que s’havien de dur a terme, i va destacar que era el primer que entrava en vigor dels que s’estaven tramitant al Solsonès.
Més informació
pinos.ddl.net
En el conjunt del municipi, el POUM delimita unes 5,87 ha de sòl urbà consolidat (SUC), 3,17 ha de sòl urbà no consolidat (SUNC) i 2,41 ha de sòl urbanitzable delimitat (SUD). La resta del territori municipal, 10.419 ha (el 99,9% de la superfície municipal) restaven com a sòl no urbanitzable (SNU).
El POUM no preveia actuacions de tipus residencial en SUD, encara que sí que preveia fer-ne dins de sòl urbà, on s’havien delimitat cinc polígons d’actuació urbanística (PAU), amb un total d’1,26 ha de superfície, i dos plans de millora urbana (PMU), que ocupaven 2,16 ha més. La proposta aprovada consistia en la creació de nous solars que absorbissin la demanda d’habitatges nous, amb una tipologia de baixa i mitjana densitat (entre 7 i 50 habitatges per hectàrea).
El nucli d’Ardevòl disposava de dos PAU, el del carrer del Grau i el del castell d’Ardèvol, a més d’un PMU, el del carrer del Cementiri, que ocupaven en conjunt 0,63 ha, i on es preveia construir un màxim de 21 nous habitatges. En el nucli de Vallmanya s’hi preveien dos PAU, el de l’Hort de Cal Sastre i del Camp del Rector, que ocupaven 0,73 ha, i aportaven sòl per a construir 3 habitatges. Al nucli de Pinós es preveia el PAU Turó de Pinós, de 0,23 ha, on es projectaven un màxim de 8 habitatges nous. Finalment, en el Santuari de Pinós es preveia el PMU més gran, de 1,8 ha, on es projectava la construcció de 12 habitatges de tipologia unifamiliar aïllada. En el conjunt del municipi es preveia, doncs, un màxim de 44 habitatges nous, complint amb les prescripcions del PTPCC que calculava un creixement moderat al nucli d’Ardévol i de compleció o manteniment del caràcter rural a la resta.
El document també va tenir present la creació de nou sòl per a usos d’emmagatzematge i activitats relacionades amb l’agricultura, fet pel qual va delimitar prop del nucli d’Ardèvol un sector de SUD, anomenat Clot d’Ardèvol, de 2,41 ha.
El POUM també delimitava en SNU tres plans especials urbanístics (PEU), entre els quals hi havia el del Castell de Matamargó (1,37 ha), destinat a conservar i recuperar les ruïnes del conjunt arquitectònic; el del circuit Galls Motor (57,5 ha), destinat a delimitar i compatibilitzar les activitats esportives que s’hi desenvolupaven amb el seu valor natural; i el de la Serra de Pinós (764,7 ha), que protegia els valors ecològics i ambientals de la serralada. En aquest darrer cas, el POUM desestimava definitivament la possibilitat d’implantar un parc eòlic, tancant la polèmica iniciada el 2005 quan Endesa va presentar un projecte de parc eòlic de 42 aerogeneradors a la serra de Pinós, que va ser aprovat per la Generalitat el 2006, i posteriorment rebutjat en referèndum el mateix any pels veïns del municipi.
El POUM rep l’aprovació definitiva
El POUM de Pinós va ser aprovat definitivament el 10 de juny de 2009 per la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Comarques Centrals (CTUCC), tot i incorporar-hi d’ofici un total de deu prescripcions amb modificacions puntuals del document, principalment canvis en l’ordenació de les zones de creixement residencial (canvis de límits, d’índex d’edificabilitat, eliminació de gàlibs).
El desenvolupament urbanístic previst en el POUM de Pinós preveia un horitzó de fins a 677 habitants per a l’any 2017, xifra d’habitants que es va prendre com a referència per dimensionar els continguts del document.
Josep Isanta va anunciar que tan bon punt es disposés del projecte constructiu de la zona d’activitats prevista a Ardèvol, el presentaria a diferents empreses per veure si s’hi volien instal•lar. Des de l’Ajuntament es cercava una petita empresa que donés feina a una vintena de persones. Isanta també va relativitzar l’increment de població previst en el POUM, afirmant que els veïns volien que el desenvolupament fos lent, i afirmava alhora que esperaven arribar als 400 habitants al llarg dels propers cinc anys. L’alcalde es va mostrar molt satisfet amb el document finalment aprovat, que permetia assegurar la capacitat de decisió de l’Ajuntament respecte a les actuacions que s’havien de dur a terme, i va destacar que era el primer que entrava en vigor dels que s’estaven tramitant al Solsonès.
Més informació
pinos.ddl.net
Solsonès
