Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE MOIÀ
Pere Ponsatí
Una imatge de Moià Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2009

El 2 de febrer del 2009 el ple de l’Ajuntament de Moià aprova l’avanç del Pla d’ordenació urbanística municipal enmig de la polèmica sobre el seu progressiu endeutament. Un cop finalitzat el procés de participació ciutadana que s’estableix a la Llei d’urbanisme, l’equip redactor del Pla confia a entregar abans de l’estiu la documentació de la fase següent de tramitació (aprovació inicial) a l’equip de govern municipal.


El municipi de Moià (Bages) té una extensió de 75,3 km² i 5.710 habitants censats l’any 2009. L’origen de la vila està establert en l’any 939, data en què fou consagrada la parròquia voltada per un primigeni nucli poblacional. Es tracta del cap de la comarca natural del Moianès, situada sobre l’altiplà homònim i integrada per deu municipis que pertanyen administrativament a les comarques del Bages (Calders, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló), el Vallès Oriental (Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja) i Osona (Collsuspina). Aquests municipis comparteixen serveis mancomunats a través del Consorci per a la Promoció dels Municipis del Moianès, que fa la funció de consell comarcal però amb menys recursos econòmics. Els moianesos han aspirat històricament a obtenir el reconeixement de comarca administrativa. Aquesta voluntat s’havia de fer oficial abans del 12 d’abril del 2010, data en què el president del consorci i alcalde de Moià Josep Montràs (Convergència i unió –CiU–) iniciaria els tràmits corresponents davant del Departament de Governació de la Generalitat. En cas d’aconseguir el seu reconeixement com a comarca i la seva adscripció a la futura vegueria de la Catalunya central, el Moianès seria la primera comarca de Catalunya a constituir-se després del procediment extraordinari que l'any 1988 va donar lloc a la creació del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça.

La fiscalitat al municipi i la tramitació d’un nou POUM
La gestió econòmica de l’equip de govern de Moià sota la direcció durant set legislatures de l’alcalde Josep Montràs (Convergència i Unió, CiU) estava marcada per un progressiu endeutament (el més alt per càpita del país) i, consegüentment, una alta fiscalitat municipal. Aquesta qüestió va derivar en una forta polèmica entre l’equip de govern (Convergència i Unió –CiU–) i l’oposició (Moià Alternativa de Progrés –MAP– i Esquerra Republicana de Catalunya –ERC–) que va presentar al•legacions als comptes del 2006, 2007 i 2008 a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat i al Tribunal de Cuentas de Madrid. El pactisme parlamentari entre PSC i CiU va evitar l’auditoria a l’Ajuntament de Moià. Amb aquest escenari a les institucions municipals, es començà a tramitar un nou POUM.

El planejament vigent (sota la figura del Pla general d’ordenació urbana –PGOU–) a Moià datava de l’any 1984. El temps transcorregut des de llavors i la finalització de les línies bàsiques d’intervenció i desenvolupament fixades en justificaven la revisió. El concurs per a la redacció del POUM es va adjudicar directament a l’empresa Enginyeria Inalba SL, de Mollerussa, amb una rebaixa del 10% del preu fixat per les bases, després que el concurs públic iniciat el 24 d’octubre del 2007 quedés desert. El redactor responsable del Pla, l’arquitecte Jordi Huguet (soci propietari d’Inalba i antic director tècnic de l’empresa de la Generalitat Adigsa), també formava part del consell d’administració de l’empresa municipal MoiàFutur.

L’aprovació definitiva el 16 d’abril del 2008 del PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS (PTPCC) condicionava el POUM a donar compliment a les estratègies i objectius que el document, jeràrquicament superior, determinava per al Bages i el municipi de Moià. Els eixos més potents que afectaven el municipi eren els tres següents:

- Estratègia de creixement moderat de la població

- Adopció de les recomanacions específiques per protegir i potenciar els nuclis petits com Moià (manteniment de l’activitat agrària, potenciar la creació de microempreses i iniciatives relacionades amb els productes endògens, promoure iniciatives de revaloració del patrimoni cultural i natural, facilitar l’acolliment de turisme rural i cultural, establiment d’una xarxa de telecomunicacions de qualitat...).

- Previsió de la variant de Moià de la carretera C-59.

Totes plegades eren propostes coherents amb les estratègies plantejades al Pla de desenvolupament turístic del Moianès, formulat pel Consorci del Moianès, que abraçava tots els municipis d’aquest territori encaminats a mantenir la dinàmica demogràfica positiva que presentava l’àmbit des dels anys noranta.
Vista del polígon industrial de Moià Foto: Moisès Jordi
Propostes i síntesi de les principals línies d’intervenció del POUM
El ple de l’Ajuntament de Moià va aprovar el 2 de febrer del 2009 l’avanç de planejament del POUM amb els vots a favor del grup de Convergència i Unió. En tractar-se d’una fase molt primigènia del procés d’elaboració del POUM, el document aprovat tan sols apuntava les línies d’intervenció en forma d’un breu llista de criteris i objectius. L’estat de tramitació encara no oferia, doncs, les xifres globals de desenvolupaments ni les perspectives de creixements.

El model d’estudi proposat sí que avançava un reconeixement de la morfologia urbana de la vila i s’hi emmirallava, apostant per mantenir el model tradicional de desenvolupament concèntric però adaptant-se a les singularitats topogràfiques. No s’avançaven ni es quantificaven, encara, la posició ni l’ordenació dels sectors de creixement, per bé que sí que s’apuntava la necessitat de separar convenientment els àmbits de creixement residencial dels industrials.

Pel que fa a l’estructura viària, el POUM identificava tres grans eixos de treball: la pacificació de la xarxa interna de carrers, la creació de dues noves rondes perimetrals (lligat al primer punt) i un replantejament del paper actual de les carreteres C-59 i C-141 en el seu pas pel terme municipal.

L’estratègia establerta per als nous equipaments públics era la concentració, a fi de crear pols urbans i sinergies entre ells, travant-los al mateix temps amb l’estructura d’espais lliures de la vila. Alhora, el document reconeixia la necessitat de potenciar el paper d’aquests espais com a elements estructuradors i aglutinadors dels usos lúdics de Moià.

La síntesi de criteris i objectius també anticipava (tal com preveu la Llei d’urbanisme) la creació d’habitatge públic associat a les cessions obligatòries en sectors de planejament derivat. Pel que feia al patrimoni arquitectònic i paisatgístic de la vila, el POUM es marcava com a objectiu un estudi global individualitzat de tots els elements susceptibles de ser incorporats al catàleg de béns a protegir.

Oposició i perspectives de futur
La finalització del període de presentació de propostes previst per al dia 11 de març de 2009 es va ampliar fins al 16 d’abril, termini que va donar pas a la feina de l’equip redactor i del grup de treball de l’equip de govern perquè hi donessin les respostes oportunes. Els grups de l’oposició es van queixar, però, de falta de transparència i de mala fe en la convocatòria de les reunions informatives i de debat sobre el pla. Un cop finalitzat el període de presentació d’al•legacions i després de les sessions de treball pertinents amb l’equip de govern, els redactors tècnics del POUM es van mostrar satisfets del consens municipal i del ritme mantingut en el procés de treball, o confiaven a entregar la documentació per a l’aprovació inicial abans de l’estiu del 2010.

Més informació
www.moia.cat
www.map-moia.cat
www.einalba.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Bages