POUM DE BLANES
Juli Valdunciel
Actualitzat a 31/12/2009
L’equip de govern (CiU, PDB i PP), el PSC i ERC, aproven provisionalment el POUM amb el vot contrari d’EUiA, que el qualifica d’insostenible. El document manté a grans trets les disposicions de l’aprovació inicial, però inclou dos convenis per desenvolupar el sistema d’espais lliures, uns terrenys per sufragar les despeses de la ciutat esportiva i el manteniment de l’edificabilitat al centre històric. També inclou de manera cautelar la nova delimitació de la zona maritimoterrestre que fa la Direcció General de Costes i que afecta quatre càmpings.
Antecedents 2008
El municipi de Blanes se situa a l’extrem sud de les comarques gironines, concretament en una petita badia situada a l’abric de la Serralada Litoral que al sud s’obre cap al delta de la Tordera. El 2009 Blanes se situa, amb 40.000 habitants, com a tercer municipi més gran de les comarques gironines i el principal de la Costa Brava. El municipi va aprovar el seu pla general d’ordenació urbana (PGOU) el 1981 i el va revisar el 1989. El PGOU corregia les deficiències heretades de l’època del franquisme, però feia unes previsions de sòl urbanitzable elevades, especialment a la façana litoral. Amb l’arribada al govern municipal del tripartit format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Unida i Alternativa-Verds (EuiA) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el 2003, es va iniciar la redacció d’un nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). Tanmateix, l’expulsió d’ERC del govern, el 2006, en va paralitzar la redacció. El nou govern sorgit de les eleccions de 2007, format per CiU, que ostentava l’alcaldia en minoria juntament amb el Partit Democràtic de Blanes (PDB) i el Partit Popular (PP), va reprendre el procés. Finalment, el juliol de 2008 es va aprovar inicialment el POUM amb els vots favorables dels grups de govern (CiU, PDB i PP), el PSC i ERC. El grup municipal d’EuiA es va abstenir en considerar que havia rebut la documentació del Pla amb retard.
Pel que fa a les principals magnituds, el POUM proposava una expansió del sòl urbanitzable de 132 ha, la construcció de 5.226 habitatges, incloent-hi les actuacions en sòl urbà i urbanitzable, i estimava un increment de població de 14.217 habitants. Pel que fa a l’ordenació, en l’àmbit del sistema d’espais lliures proposava la creació de dos grans parcs lineals que des del Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) Pinya de Rosa (ESPAI D’INTERÈS NATURAL DE PINYA DE ROSA (BLANES-LLORET)), a l’est, fins al delta de la Tordera, a l’oest, penetrarien fins al centre urbà. Tots dos requerien sengles convenis urbanístics per reubicar i/o permutar les edificabilitats de la finca Can Perpinyà i la zona del Racó Blau. En l’àmbit de les activitats econòmiques, es delimitava un nou polígon situat al nord-oest del municipi, el desenvolupament del qual permetria construir una nova via de ronda que aniria des de la carretera de Tordera (Gi-600) fins a la Plantera, passant per l’estació. Així mateix, el Pla preveia desenvolupar definitivament el complex de serveis Portal de la Costa Brava, projecte que implicava la requalificació de la zona on actualment hi ha el poliesportiu i el camp de futbol, i el seu trasllat a una nova ciutat esportiva de la qual ja s’havien iniciat les obres gràcies a un crèdit de 30 MEUR de l’Institut Català de Finances (ICF). També es pretenia incentivar les activitats hoteleres de la zona de la platja de s’Abanell atorgant-hi una major edificabilitat i legalitzant els càmpings existents. Finalment, el creixement residencial es concentrava al nord del municipi, a tocar de la carretera d’accés a la Costa Brava (GI-682), mentre que al centre històric es retallava l’edificabilitat permesa en una planta per preservar-ne la morfologia i evitar-ne la congestió.
El 15 de setembre de 2008 es va obrir el període d’exposició pública del POUM. A mitjan mes de novembre es va tancar aquesta exposició pública amb un total de 800 al•legacions, la meitat de les quals se circumscrivien a la retallada d’edificabilitat al centre històric. En destacaven també les disset del grup municipal d’EUiA, que va considerar que el creixement proposat pel Pla era desmesurat i que comportaria un dèficit d’infraestructures i serveis.
Aprovació provisional
Després d’haver perllongat durant més d’un any el període de revisió de les al•legacions, l’11 de novembre de 2009 el ple de l’Ajuntament de Blanes va aprovar provisionalment el POUM, amb els vots favorables de l’equip de govern (CiU, PDB i PP), el PSC i ERC, i el vot contrari del grup municipal d’EUiA. El regidor d’Urbanisme, Carles Gibert (CiU), va qualificar l’opció aprovada de creixement moderat, i va posar com a exemple la rebaixa de l’edificabilitat màxima prevista respecte al PGOU de 75 a 38 habitatges per hectàrea i la desqualificació de 118 habitatges del pla parcial d’ordenació vall de Burg, situat a tocar de l’avinguda Catalunya, al barri de la Plantera. Josep Marigó, portaveu del PSC, va exposar que el seu grup havia votat a favor del Pla perquè globalment complia els criteris que es van fixar el 2006, quan el seu grup estava al govern. El portaveu d’ERC, Joan Puig, s’hi va mostrar favorable però va acusar els socialistes d’haver-ne frenat la tramitació durant la legislatura anterior. Finalment, Joan Salmerón, d’EuiA, va considerar que el planejament que es programava no era ni moderat ni sostenible, xifrava en 92.000 habitants la població que residiria al municipi amb el POUM si es tenien en compte les segones residències i va denunciar que això dificultaria oferir els serveis bàsics.
L’equip de govern (CiU, PDB i PP), el PSC i ERC, aproven provisionalment el POUM amb el vot contrari d’EUiA, que el qualifica d’insostenible. El document manté a grans trets les disposicions de l’aprovació inicial, però inclou dos convenis per desenvolupar el sistema d’espais lliures, uns terrenys per sufragar les despeses de la ciutat esportiva i el manteniment de l’edificabilitat al centre històric. També inclou de manera cautelar la nova delimitació de la zona maritimoterrestre que fa la Direcció General de Costes i que afecta quatre càmpings.
Antecedents 2008
El municipi de Blanes se situa a l’extrem sud de les comarques gironines, concretament en una petita badia situada a l’abric de la Serralada Litoral que al sud s’obre cap al delta de la Tordera. El 2009 Blanes se situa, amb 40.000 habitants, com a tercer municipi més gran de les comarques gironines i el principal de la Costa Brava. El municipi va aprovar el seu pla general d’ordenació urbana (PGOU) el 1981 i el va revisar el 1989. El PGOU corregia les deficiències heretades de l’època del franquisme, però feia unes previsions de sòl urbanitzable elevades, especialment a la façana litoral. Amb l’arribada al govern municipal del tripartit format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Unida i Alternativa-Verds (EuiA) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el 2003, es va iniciar la redacció d’un nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). Tanmateix, l’expulsió d’ERC del govern, el 2006, en va paralitzar la redacció. El nou govern sorgit de les eleccions de 2007, format per CiU, que ostentava l’alcaldia en minoria juntament amb el Partit Democràtic de Blanes (PDB) i el Partit Popular (PP), va reprendre el procés. Finalment, el juliol de 2008 es va aprovar inicialment el POUM amb els vots favorables dels grups de govern (CiU, PDB i PP), el PSC i ERC. El grup municipal d’EuiA es va abstenir en considerar que havia rebut la documentació del Pla amb retard.
Pel que fa a les principals magnituds, el POUM proposava una expansió del sòl urbanitzable de 132 ha, la construcció de 5.226 habitatges, incloent-hi les actuacions en sòl urbà i urbanitzable, i estimava un increment de població de 14.217 habitants. Pel que fa a l’ordenació, en l’àmbit del sistema d’espais lliures proposava la creació de dos grans parcs lineals que des del Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) Pinya de Rosa (ESPAI D’INTERÈS NATURAL DE PINYA DE ROSA (BLANES-LLORET)), a l’est, fins al delta de la Tordera, a l’oest, penetrarien fins al centre urbà. Tots dos requerien sengles convenis urbanístics per reubicar i/o permutar les edificabilitats de la finca Can Perpinyà i la zona del Racó Blau. En l’àmbit de les activitats econòmiques, es delimitava un nou polígon situat al nord-oest del municipi, el desenvolupament del qual permetria construir una nova via de ronda que aniria des de la carretera de Tordera (Gi-600) fins a la Plantera, passant per l’estació. Així mateix, el Pla preveia desenvolupar definitivament el complex de serveis Portal de la Costa Brava, projecte que implicava la requalificació de la zona on actualment hi ha el poliesportiu i el camp de futbol, i el seu trasllat a una nova ciutat esportiva de la qual ja s’havien iniciat les obres gràcies a un crèdit de 30 MEUR de l’Institut Català de Finances (ICF). També es pretenia incentivar les activitats hoteleres de la zona de la platja de s’Abanell atorgant-hi una major edificabilitat i legalitzant els càmpings existents. Finalment, el creixement residencial es concentrava al nord del municipi, a tocar de la carretera d’accés a la Costa Brava (GI-682), mentre que al centre històric es retallava l’edificabilitat permesa en una planta per preservar-ne la morfologia i evitar-ne la congestió.
El 15 de setembre de 2008 es va obrir el període d’exposició pública del POUM. A mitjan mes de novembre es va tancar aquesta exposició pública amb un total de 800 al•legacions, la meitat de les quals se circumscrivien a la retallada d’edificabilitat al centre històric. En destacaven també les disset del grup municipal d’EUiA, que va considerar que el creixement proposat pel Pla era desmesurat i que comportaria un dèficit d’infraestructures i serveis.
Aprovació provisional
Després d’haver perllongat durant més d’un any el període de revisió de les al•legacions, l’11 de novembre de 2009 el ple de l’Ajuntament de Blanes va aprovar provisionalment el POUM, amb els vots favorables de l’equip de govern (CiU, PDB i PP), el PSC i ERC, i el vot contrari del grup municipal d’EUiA. El regidor d’Urbanisme, Carles Gibert (CiU), va qualificar l’opció aprovada de creixement moderat, i va posar com a exemple la rebaixa de l’edificabilitat màxima prevista respecte al PGOU de 75 a 38 habitatges per hectàrea i la desqualificació de 118 habitatges del pla parcial d’ordenació vall de Burg, situat a tocar de l’avinguda Catalunya, al barri de la Plantera. Josep Marigó, portaveu del PSC, va exposar que el seu grup havia votat a favor del Pla perquè globalment complia els criteris que es van fixar el 2006, quan el seu grup estava al govern. El portaveu d’ERC, Joan Puig, s’hi va mostrar favorable però va acusar els socialistes d’haver-ne frenat la tramitació durant la legislatura anterior. Finalment, Joan Salmerón, d’EuiA, va considerar que el planejament que es programava no era ni moderat ni sostenible, xifrava en 92.000 habitants la població que residiria al municipi amb el POUM si es tenien en compte les segones residències i va denunciar que això dificultaria oferir els serveis bàsics.
Entre els acords més destacats assolits durant la tramitació destacava la signatura per part de l’Ajuntament de dos convenis urbanístics amb la propietat per poder desenvolupar les zones verdes de la finca Can Perpinyà, on s’obtenia la cessió de gran part del terreny a canvi d’uns terrenys a l’avinguda d’Europa, i el Racó Blau. En el cas del Racó Blau, Joan Salmerón va criticar que es concentrés bona part de l’edificabilitat en un edifici singular de nou plantes pis que se situaria a tocar de l’avinguda Catalunya. Així mateix, la Fundació Carl Faust, que gestiona el Jardí Botànic Marimurtra de Blanes, va anunciar que interposaria un contenciós administratiu a l’Ajuntament si es quedava en propietat un espai verd de la Fundació, de 80.000 m², i va denunciar que refusaven com a contrapartida el terreny de 2.000 m² ofert pel consistori a prop del nou CAP ja que els terrenys de la seva propietat estaven taxats en 25 MEUR.
Pel que fa a la zona esportiva, situada just a l’entrada del municipi per la carretera de Tordera (Gi-600), al Pla hi figuraven dos solars, on hi hauria la possibilitat d’edificar-hi 280 habitatges, destinats a pagar el crèdit de 30 MEUR concedit per l’ICF per iniciar les obres de la ciutat esportiva. Mentrestant, la ciutat esportiva restava aturada a causa de l’increment del pressupost de les obres. En aquest sentit, s’introduïa una clàusula, a petició d’ERC, segons la qual, per poder fer aquests habitatges, la Generalitat primer havia d’assegurar que s’acabés el Pavelló, els camps de futbol i la urbanització de la ciutat esportiva. D’altra banda, el regidor d’Urbanisme va anunciar que s’havia arribat a un acord amb un propietari, a canvi d’una permuta, per poder tenir la cessió anticipada d’uns terrenys de 22.000 m² situats al costat de la ciutat esportiva i garantir-ne l’ampliació.
Pel que al centre històric, l’Ajuntament havia acceptat modificar la retallada de l’edificabilitat prevista inicialment després de l’allau d’al•legacions rebudes i proposava una solució intermèdia que passava per permetre la construcció d’un pis més que no formés un nou habitatge, sinó que fos una extensió de l’habitatge preexistent, com si es tractés d’un dúplex.
Finalment, el nou pla recollia, a petició pel sector hoteler, la possibilitat d’incrementar en un 15% l’edificabilitat dels hotels que augmentessin la categoria fins a quatre i cinc estrelles i, a més, obria la possibilitat que després d’un període de dotze anys aquests establiments es poguessin reconvertir en habitatges.
El passeig de s’Abanell i la zona maritimoterrestre
El Pla també recollia l’atermenament de la zona maritimoterrestre que la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM) havia establert provisionalment a la zona compresa entre la platja de s’Abanell i el delta de la Tordera, i que afectava diversos càmpings de la zona. Des de 2008, la Direcció General de Costes havia adquirit el compromís amb l’Ajuntament de reconstruir el passeig marítim de s’Abanell, molt malmès pels temporals de mar, però els primers estudis del Ministeri apuntaven la necessitat de recular el passeig uns metres i ampliar la zona de domini maritimoterrestre a causa de l’erosió a la zona propera al delta, la qual cosa afectaria quatre càmpings: el Blanes, el Voramar, el Bellaterra i el Pinar. Això supeditava la continuïtat de l’activitat de càmping a la sol•licitud d’una concessió que seria vigent per un període màxim de trenta anys i la necessitat de subjectar qualsevol actuació en l’àmbit afectat als permisos de la Direcció General de Costes. A petició del PSC, i amb el beneplàcit dels empresaris turístics afectats, es va fer explícit en el Pla que la delimitació de la zona maritimoterrestre es feia, de manera cautelar i per imperatiu legal, amb l’objectiu de poder presentar-hi al•legacions un cop aprovada.
El portaveu d'EUiA-ICV, Joan Salmerón, va denunciar que alguns càmpings havien avançat la línia de propietat en direcció a la platja i, per tant, estaven en situació il•legal i que, a més, se situaven en zona inundable. Precisament, a final de novembre el grup d'EUiA va organitzar un acte per explicar a les diferents associacions de veïns el motiu pel qual havia votat en contra del nou POUM, i Salmeron va denunciar que molts ciutadans encara no havien rebut les notificacions d’aprovació o desestimació de les al•legacions que hi van presentar.
Un cop finalitzada l’aprovació provisional es preveia que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) aprovés definitivament el POUM a principi de 2010.
Més informació
www.blanes.net
Pel que fa a la zona esportiva, situada just a l’entrada del municipi per la carretera de Tordera (Gi-600), al Pla hi figuraven dos solars, on hi hauria la possibilitat d’edificar-hi 280 habitatges, destinats a pagar el crèdit de 30 MEUR concedit per l’ICF per iniciar les obres de la ciutat esportiva. Mentrestant, la ciutat esportiva restava aturada a causa de l’increment del pressupost de les obres. En aquest sentit, s’introduïa una clàusula, a petició d’ERC, segons la qual, per poder fer aquests habitatges, la Generalitat primer havia d’assegurar que s’acabés el Pavelló, els camps de futbol i la urbanització de la ciutat esportiva. D’altra banda, el regidor d’Urbanisme va anunciar que s’havia arribat a un acord amb un propietari, a canvi d’una permuta, per poder tenir la cessió anticipada d’uns terrenys de 22.000 m² situats al costat de la ciutat esportiva i garantir-ne l’ampliació.
Pel que al centre històric, l’Ajuntament havia acceptat modificar la retallada de l’edificabilitat prevista inicialment després de l’allau d’al•legacions rebudes i proposava una solució intermèdia que passava per permetre la construcció d’un pis més que no formés un nou habitatge, sinó que fos una extensió de l’habitatge preexistent, com si es tractés d’un dúplex.
Finalment, el nou pla recollia, a petició pel sector hoteler, la possibilitat d’incrementar en un 15% l’edificabilitat dels hotels que augmentessin la categoria fins a quatre i cinc estrelles i, a més, obria la possibilitat que després d’un període de dotze anys aquests establiments es poguessin reconvertir en habitatges.
El passeig de s’Abanell i la zona maritimoterrestre
El Pla també recollia l’atermenament de la zona maritimoterrestre que la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM) havia establert provisionalment a la zona compresa entre la platja de s’Abanell i el delta de la Tordera, i que afectava diversos càmpings de la zona. Des de 2008, la Direcció General de Costes havia adquirit el compromís amb l’Ajuntament de reconstruir el passeig marítim de s’Abanell, molt malmès pels temporals de mar, però els primers estudis del Ministeri apuntaven la necessitat de recular el passeig uns metres i ampliar la zona de domini maritimoterrestre a causa de l’erosió a la zona propera al delta, la qual cosa afectaria quatre càmpings: el Blanes, el Voramar, el Bellaterra i el Pinar. Això supeditava la continuïtat de l’activitat de càmping a la sol•licitud d’una concessió que seria vigent per un període màxim de trenta anys i la necessitat de subjectar qualsevol actuació en l’àmbit afectat als permisos de la Direcció General de Costes. A petició del PSC, i amb el beneplàcit dels empresaris turístics afectats, es va fer explícit en el Pla que la delimitació de la zona maritimoterrestre es feia, de manera cautelar i per imperatiu legal, amb l’objectiu de poder presentar-hi al•legacions un cop aprovada.
El portaveu d'EUiA-ICV, Joan Salmerón, va denunciar que alguns càmpings havien avançat la línia de propietat en direcció a la platja i, per tant, estaven en situació il•legal i que, a més, se situaven en zona inundable. Precisament, a final de novembre el grup d'EUiA va organitzar un acte per explicar a les diferents associacions de veïns el motiu pel qual havia votat en contra del nou POUM, i Salmeron va denunciar que molts ciutadans encara no havien rebut les notificacions d’aprovació o desestimació de les al•legacions que hi van presentar.
Un cop finalitzada l’aprovació provisional es preveia que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) aprovés definitivament el POUM a principi de 2010.
Més informació
www.blanes.net
Selva
