Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM DE BELLPUIG
Oscar Carracedo

Actualitzat a 31/12/2009


El ple de l’Ajuntament en sessió celebrada el dia 30 de desembre de 2009 adopta l’acord d’aprovació inicial del nou Pla d’ordenació urbanístic municipal de Bellpuig. El Pla revisa les Normes subsidiàries vigents des del 22 de setembre de 1982 i preveu construir 6.911 nous habitatges, en un sostre edificable de 808.556 m2 que permetrien un incrementar la població fins a 8.333 habitants l’any 2032.


El municipi de Bellpuig d’Urgell se situa en plena Depressió Central Catalana, dins de la comarca de l’Urgell. Emplaçat a la zona oest de la comarca, limita al nord amb Barbens i Ivars d’Urgell, a l’est amb Anglesola, Vilagrassa i Preixana, al sud amb Belianes, i a l’oest amb Vilanova de Bellpuig i Castellnou de Seana.

El municipi té un terme de considerable extensió, amb 3.549 ha de territori lleugerament ondulat, amb una alçada màxima de 308 m i inclinat vers ponent, seguint el suau pendent de tot el pla vers el riu Segre. En termes generals, el terme municipal està dividit en tres parts: la zona nord, planera i dedicada a usos agrícoles de regadiu, la zona sud, per sota del canal d’Urgell, on s’hi desenvolupa majoritàriament agricultura de secà, i la zona est, on es localitza la serra del Coscollar, formada per tres tossalets.

El terme, amb un total de 4.940 habitants l’any 2009, comprèn la vila de Bellpuig, cap de municipi, i el raval de Seana.

Pel que fa a les infraestructures, una xarxa radial d’antics camins convertits en carreteres comunica Bellpuig amb els pobles veïns.

Creua el terme, de llevant a ponent, l’eix viari de l’autovia A-2, de Barcelona a Lleida i Madrid. Paral•lelament a aquesta avança la via del ferrocarril Barcelona-Lleida, que disposa d’estació en aquest municipi.

Les Normes subsidiàries de 1982 organitzaven el desenvolupament de la ciutat sobre els accessos radials que donaven al nucli vell o centre de Bellpuig, i deixaven grans buits entre el sòl urbanitzable.

La diferenciació funcional es basava en la concentració de l’ús industrial al llarg de la carretera N-II i de la via del ferrocarril; que encara no preveia l’actual variant de l’autovia A-2.

La resta de la ciutat s’ordenava concentrant l’ús residencial més dens en el nucli vell, envoltat per una zona de desenvolupament, i allunyant els nous creixement de baixa densitat residencial al Poble Sec i a l’altre costat de la riera del Reguer, també dita del Corb o de Sant Julià.

La redacció del POUM va ser encarregada a l’equip DOM arquitectes associats, SL, encapçalat pels arquitectes Pasqual i Valeri Mas, que van redactar el document d’avanç de planejament. Posteriorment, el document d’aprovació inicial va ser redactat per l’empresa Arku3, dirigida per l’arquitecte Marc Ribes Mesalles, després que, per diferències amb l’Ajuntament, l’equip adjudicatari plantegés la possibilitat de fer el relleu del POUM, tal com s’explica a l’acta del ple de l’Ajuntament del 22 de febrer de 2009. En aquesta acta s’esmenta el nou procediment negociat d’adjudicació de les tasques al nou equip “d’especial confiança”.

Els objectius del Pla
El model de ciutat que planteja el POUM estableix els objectius següents:

-Potenciar el nucli antic i el centre de Bellpuig mantenint l’estructura radial en què el centre geomètric sigui el centre existent. Dins el model de creixement residencial concentrat entorn del nucli vell, l’alternativa proposada opta per requalificar la part més central de l’antiga N-II com a eix residencial. El model d’extensió radial proposa l’extensió del barri existent a l’altre costat del Reguer, creant un gran eix que uneix la carretera C-233 amb l’LP2015.

-Optar per un model de vila homogènia, sense crear grans disgregacions espacials ni distàncies i sense grans diferències en intensitat d’ús o densitat, que doni peu a un model compacte i de densitat semblant al Bellpuig actual.

-Separar clarament l’ús industrial del residencial definint grans àrees separades espacialment i mitjançant espais verds, però facilitant la mobilitat de vianants i d’usuaris de la bicicleta entres els dos grans usos. Per al model industrial, l’alternativa és dual: a) Manteniment dels sectors industrials existents, anul•lant algunes de les ampliacions plantejades en les normes subsidiàries vigents, b) Creació d’una gran àrea industrial a l’est de Bellpuig, separada de la vila residencial, però pròxima i ben connectada, que eviti els problemes de mobilitat. Aquest nou planejament vol reduir les implantacions industrials en sòl no urbanitzable que estiguin molt pròximes al sòl urbà o urbanitzable i que poden ocasionar conflictes ambientals.

-Respecte al model de la xarxa viària, l’alternativa proposada és la de no crear noves infraestructures generals, sinó consolidar les existents, complementant-les amb multitud de vies que augmenten la connectivitat entre elles. Aquestes noves vies es pensen, també, com a eixos de vianants, entenent que cal potenciar els recorreguts a peu o en bicicleta i que volen donar continuïtat o enllaç entre les diferents grans àrees verdes o d’equipament de Bellpuig, com son el Reguer, la zona esportiva, la zona escolar, l’entorn del cementiri Bòvila o la C-233.

Una previsió d’habitatges per sobre de l’escenari de població futura
L’any 2007, a l’inici de la redacció del POUM, la població del Bellpuig era de 4.956 habitants. Segons les projeccions de població, l’escenari projectat a 25 anys situa el municipi de Bellpuig en un total de 8.333 habitants, fet que suposa un increment de 3.377 habitants.

En síntesi, el POUM classifica 119,01 ha de sòl urbà consolidat (SUC), 39,83 ha de sòl urbà no consolidat (SUNC), 199,42 ha de sòl urbanitzable delimitat (SUD), 10,81 ha de sòl urbanitzable no delimitat (SUND) i 3.117,33 ha de sòl no urbanitzable (SNU). Aquests absoluts corresponen als percentatges següents sobre el total del terme municipal:
 
    POUM
    ha %
TM Terme municipal 3486,4 100,0
SU Sòl urbà 158,8 4,6
  Consolidat 119,0 3,4
  No consolidat 39,8 1,1
SUD Sòl urbanitzable delimitat 199,4 5,7
SUND Sòl urbanitzable no delimitat 18,8 0,3
SNU Sòl no urbanitzable 3117,3 89,4

Destaca la presència d’un únic sector de SUND que el pla determina d’ús residencial però del qual no concreta ni el sostre ni el nombre d’habitatges. La memòria del pla no permet la comparació amb les Normes subsidiàries, ja que no n’incorpora la valoració en relació amb el nou POUM.

Segons la memòria del document inicial, el nou POUM preveu en SUNC un total de 23 polígons d’actuació urbanística (PAU). Aquests sectors suposen una previsió de 3.394 nous habitatges distribuïts en 351.135 m2 de sostre. En sòl urbanitzable es preveuen setze àmbits de desenvolupament, dels quals onze són de sòl residencial. En conjunt, aquests sectors suposen 457.421 m2 de sostre residencial que permeten construir 3.517 habitatges. El total d’habitatges proposats és de 6.911.

El document del POUM no incorpora el potencial romanent d’habitatges del planejament en vigor.

Val a dir que el document d’avanç preveia, pel mateix increment de població en un escenari de creixement alt, la necessitat de 1.923 nous habitatges. Si bé existeix una gran diferència entre ambdós documents, redactats per diferents equips, el document d’aprovació inicial no incorpora l’explicació d’aquest fet. L’estratègia de creixement potenciat que determina el Pla territorial parcial de Ponent pot ser un dels arguments per justificar aquest desenvolupament.

Reserves de sòl per a habitatge protegit
Sobre el sostre de nova implantació el POUM preveu la reserva de 228.986 m2 que es destinen per a la construcció d’habitatges de protecció pública.

Aquesta reserva de sostre per habitatge de protecció es divideix entre els PAU, que suposen 91.760 m2 de sostre amb un total de 856 habitatges, i els SUD, 137.226 m2 de sostre que suposen un total de 1.048 habitatges. Així doncs, el total d’habitatges protegits previstos és de 1.904.

Els sectors d’activitat
Pel que fa a les activitats cal destacar la proposta de cinc àmbits de SUD amb usos industrials. Aquests sectors, que suposen 120,32 ha de sòl, proposen fins a 643.885 m2 de nou sostre industrial i de serveis.

Tot i que el document del POUM no en fa esment, està prevista la implantació d’un centre logístic de 50 ha impulsat pel Consorci de la Zona Franca. El centre logístic se situarà al límit amb Vilagrassa i al costat del circuit de motocròs de Catalunya, amb connexions directes amb l’A-2 i l’N-II on la Federació de Motocròs i l’Ajuntament han venut al Consorci una part del sòl.

Si bé l’alcalde de Bellpuig, Josep Pont, va expressar l’interès municipal per situar un viver d’empreses i un centre d’alt rendiment per a pilots de motocròs, la previsió del Consorci sembla anar més lligada a la construcció d’un “port sec” amb naus logístiques.

En sòl urbà trobem dos PAU que accepten usos industrials i de serveis en diferents proporcions: el PAU 02 en què es barreja de manera paritària amb l’ús residencial; i el PAU 22 que aposta per aquest tipus d’ús, suposant el 64% del sòl del sector.

El sòl no urbanitzable i la millora del medi ambient
L’espai no urbanitzat del municipi de Bellpuig suposa el 89,41% del sòl. Les característiques naturals del municipi han comportat la inclusió de part del seu terme municipal a la XARXA NATURA 2000 i, per tant, dins els espais PEIN, incloent una part del terme municipal de Bellpuig dins l’espai Secans de Belianes-Preixana. La superfície inclosa és de 346,45 ha.

En els espais de la plana agrícola aquesta inclusió va suposar la declaració d’una part del terme com a lloc d’importància comunitària (LIC) i zones d’especial protecció per les aus ZEPA, que són ecosistemes protegits amb l’objecte de contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora del territori, considerades com a prioritàries per la Comunitat Europea.

En sòl no urbanitzable el POUM protegeix paisatgísticament i molt especialment els bosquets escampats en el conjunt del terme, que formen una part substancial de l’estructura territorial, així com els arbres i arbredes monumentals. També com a sòl no urbanitzable de protecció especial es qualificarà la ribera del Reguer.

Tramitació del document del POUM
El ple de l’Ajuntament va adoptar l’acord d’aprovació inicial del POUM el 30 de desembre de 2009, amb el qual es va engegar el període d’informació pública mínim de 45 dies.

Més informació
bellpuig.ddl.net/layout_pregons.php?seccio=Normativa%20Urban%EDstica&id_seccio=1815
bellpuig.ddl.net/layout_pregons.php?id=1165&start=
bellpuig.ddl.net/layout_pregons.php?id=476&start=
bellpuig.ddl.net/fotos/bellpuig/plens/20090224ACTAPLE.pdf 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Urgell