Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUM D’ALP
Arnau Urgell

Actualitzat a 31/12/2009

El juny de 2009 el ple d’Alp aprova inicialment el POUM. La revisió de l’anterior planejament s’havia iniciat de manera conjunta amb la resta de la comarca, però finalment quatre municipis, entre els quals Alp, se n’escindeixen. El document proposa convertir en sòl urbanitzable 16,8 ha i construir fins a 1.717 habitatges. El juliol de 2009 es forma la plataforma Salvem la Molina per denunciar un creixement “excessiu”, i recull 1.800 signatures de suport. Així mateix denuncia vuit presumptes irregularitats urbanístiques que consideren que el POUM vol legalitzar. L’alcalde d’Alp, Cosme Ruaix, afirma que estudiaran tant les al•legacions com les denúncies.

Articles posteriors 2010

Alp és un municipi de la Cerdanya que l’any 2008 tenia 1.686 habitants empadronats. A banda del nucli urbà destaquen les urbanitzacions de la Molina i la Masella, construïdes a redós de dues estacions d’esquí que sumen 1.800 ha de domini esquiable. El primer instrument de planificació urbanística va ser el Pla intermunicipal coordinador de la Cerdanya gironina (PICC), redactat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i aprovat l’any 1986. L’objectiu era regular la pressió urbanística i turística després de l’obertura del túnel del Cadí, fet que situava la Cerdanya com la comarca de neu més propera a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB).

En ple context del boom immobiliari el PLA TERRITORIAL PARCIAL (PTP) DE L’ALT PIRINEU I ARAN –aprovat definitivament el juliol de 2006– va proposar la redacció d’un PLA DIRECTOR URBANÍSTIC (PDU) per establir les línies mestres del desenvolupament del conjunt de la comarca –inclosos els municipis de la demarcació de Lleida–. El PTP i el PDU van proposar per a Alp un “creixement moderat”. Paral•lelament, es va iniciar la tramitació d’un pla d’ordenació urbanística plurimunicipal (POUP) que abraçava tota la Cerdanya menys Puigcerdà.

Des de mitjan 2007, diversos municipis, entre els quals Alp, van posar sobre la taula la possibilitat de tramitar el planejament en solitari. L’alcalde d’Alp, Cosme Ruaix (Independents d’Alp-Progrés Municipal, AP-PM), va explicar que ho feien per “l’especificitat del municipi”, amb la presència de dues estacions d’esquí. L’aprovació inicial del pla comarcal –que va deixar fora, a banda de Puigcerdà i Alp, Bellver de Cerdanya i Llívia– va ser el desembre de 2008. Tot i així, els tres municipis escindits van mantenir els equips redactors contractats el 2005 encapçalats pels arquitectes Jordi Romero i Imma Jansana.

El ple d’Alp aprova inicialment el POUM
El ple de l’Ajuntament d’Alp va aprovar inicialment el 12 de juny de 2009 el nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). El document parteix d’una realitat socioeconòmica marcada per la importància de la segona residència –el 82% d’habitatges del conjunt del municipi–. Segons dades de l’any 2007, el municipi té una població permanent de 1.576 habitants –el 68% dels quals al nucli d’Alp– i estima per al 2025 que es podria duplicar (3.079). Així mateix, es projecta un creixement de la població estacional vinculada a segones residències –especialment als nuclis de la Molina i la Masella– de 6.855 a 9.428 persones. Finalment, es xifra la població “punta” –en èpoques de màxima afluència turística– en 16.430 persones i es considera que cal dimensionar els equipaments a aquesta dada.

El document d’ordenació proposa convertir en sòl urbanitzable un total de 16,8 ha en tres àrees. A la font de Trillans, al sud-oest del nucli urbà d’Alp, es planteja crear una àrea comercial amb vocació comarcal que es combini amb activitat hotelera i fins a 192 habitatges, mentre que pel nord del nucli urbà d’Alp es dissenya un pla parcial mixt, de 110 habitatges i ús comercial.

També s’inclouen cinc plans de millora urbana (PMU) en sòl urbà no consolidat, amb un total de 637 habitatges i una superfície de 32 ha. En tots els casos es combina l’ús residencial amb el turístic i hi destaca la promoció de 333 habitatges al nucli de Masella, dels quals el 30% de protecció oficial. En sòl urbà consolidat i no consolidat es dibuixen cinc plans d’actuació urbanística (PAU) amb un total de 143 noves llars en 9,7 ha.

Finalment hi ha quatre plans parcials més adaptats del planejament anterior o bé de sòl urbanitzable en execució que sumen un total de 619 habitatges en una superfície de 68,8 ha. En aquest darrer paquet destaca el PPU-ALP3, que integra com a sòl urbanitzable delimitat (SUD) dos antics sectors de la Molina de sòl urbanitzable programat (SUP) de l’anterior plantejament i que no es van tramitar. Corresponen als subàmits del golf (259 habitatges) i a la Solana (127 habitatges) i, globalment, un 30% són protegits. Tots els plans previstos al document sumen un total de 1.717 habitatges.

Respecte a les infraestructures, el POUM incorpora les determinacions dels plans superiors, és a dir, una reserva de sòl per a un possible desdoblament de l’E-9 des de la sortida del túnel del Cadí fins a Puigcerdà, el nou traçat de la collada de Toses (N-260), així com l’enllaç d’ambdues vies. En l’àmbit de les estacions d’esquí, planteja la instal•lació de dos telecadires per unir Alp i Masella, així com el nucli urbà de la Molina i l’estació. També proposa dos telecabines per unir ambdues estacions.

La plataforma Salvem la Molina s’oposa al POUM
A mitjan mes de juliol, una quarantena de veïns de primera i segona residència del nucli i les urbanitzacions de la Molina van constituir la plataforma Salvem la Molina per oposar-se al POUM. Consideraven “excessiu” el creixement projectat a la Molina i creien que anava en contra del PTP de l’Alt Pirineu i l’Aran i el PDU de la Cerdanya. El portaveu de l’entitat, Àngel Puig, va lamentar que el consistori alpenc defensés un creixement dels entorns de les pistes “totxo a totxo”.

A començament d’agost Salvem la Molina va presentar les al•legacions contra el POUM i va denunciar la requalificació de 12 ha de dominis esquiables i zones forestals. En contraposició, demanaven l’aprofitament d’edificis actuals, potenciar l’ocupació hotelera i fer rendibles les segones residències existents. La plataforma va assegurar que ja disposava de 800 signatures de suport i que també tenia l’adhesió d’entitats ambientalistes, com la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) o la Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural (IPCENA). Així mateix, van lamentar que l’alcalde no els hagués volgut rebre.

El 14 d’agost el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va afirmar que veia de “bon ull” les previsions del POUM. Nadal, en una visita a la Molina, va argumentar que es reduïa el sostre edificable del PICC i que es pretenia “reduir i compactar” la zona urbanitzable per “retornar hectàrees de bosc al bosc”. “Algú pot dir que si es compacta s’acosta massa a casa meva, però aleshores entrem en un terreny d’interessos privats i no d’interès comú”, va reblar. Per la seva banda, l’alcalde Cosme Ruaix va negar que el consistori no s’hagués volgut entrevistar amb Salvem la Molina.

L’entitat opositora va programar per el 30 d’agost una plantada de pins amb el lema “Retornem hectàrees de bosc al bosc”. El consistori els va advertir que els sancionaria si tiraven endavant la protesta a l’espai anunciat, ja que es tractava d’un terreny privat. Finalment, van canviar d’emplaçament i van reunir unes 200 persones al pla del Dolmen on van plantar una norantena d’arbres i van fer públic que ja tenien 1.500 signatures contra el pla urbanístic.

El 25 de setembre Salvem la Molina va presentar vuit denuncies administratives a l’Ajuntament per suposades obres il•legals consistents a reduir espais verds públics municipals i també per la construcció d’edificis amb alçades superiors a les permeses. Igualment, van denunciar una tala d’arbres i un abocament il•legal en una zona forestal amb l’objectiu d’urbanitzar-la. També van presentar aquestes denúncies als Agents Rurals i al Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA) de la Guàrdia Civil, així com als serveis territorials d’Urbanisme. Segons Salvem la Molina el cos de la redacció del POUM pretenia legalitzar aquestes infraccions.

En finalitzar el termini d’exposició pública, la plataforma va lliurar 1.800 signatures contra el POUM. L’alcalde d’Alp els va rebre i va agrair-los la “voluntat de col•laboració”. Així mateix, va explicar que a partir d’aquell moment els serveis tècnics estudiarien les al•legacions i obririen els corresponents expedients per estudiar les denúncies d’irregularitats urbanístiques. La resolució de les al·legacions es preveia al llarg del 2010.

Més informació
salvemlamolina.wordpress.com
webspobles.ddgi.cat/sites/alp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati