Dissabte 29 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PORT DE TARRAGONA
Una imatge del port de Tarragona, des de la platja de l'Arrabassada Foto: Àlex Tarroja
Maria Xalabarder
Actualitzat a 31/12/2009

L’Autoritat Portuària de Tarragona afronta la crisi econòmica mentre continua l’execució d’obres d’ampliació i millora del port, contingudes en el respectiu Pla director 2000-2014. L’aliança estratègica amb l’operador de contenidors DP World reforça l’activitat comercial del port. D’altra banda, l’ATP i l’Ajuntament de Tarragona aposten pel turisme de creuers, fet pel qual habiliten una dàrsena provisional i resolen la irregularitat urbanística de Port Tarraco, evitant-ne l’enderroc. Amb tot, encara resten pendents d’execució un conjunt d’obres infraestructurals claus per al futur del port, com l’acabament de la ZAL, l’A-27 i la connexió amb la xarxa ferroviària de mercaderies d’ample europeu.

Antecedents 2005, 2006, 2007

Articles posteriors 2010, 2011

El port de Tarragona és un dels primers ports de comerç marítim d’Espanya. El Ministeri de Foment (MIFO) en té la titularitat i està gestionat per l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT). Gaudeix d’una posició estratègica entre els ports de Barcelona i València, i dóna servei directe a la potent indústria petroquímica del Camp de Tarragona. El seu hinterland comprèn Aragó i Navarra. També té una dàrsena pesquera, un port esportiu, i una altra per a megaiots de luxe i esportius –Marina Tarraco–.

Des de la implantació de la refineria de petrolis, a la darreria dels anys seixanta del segle passat, el port de Tarragona ha anat experimentant un creixement constant i continuat, sempre lligat a les activitats de la seva pròpia àrea d’influència. En ple segle XXI, l’aprovació del Pla director del port de Tarragona (PDPT) 2000-2014, elaborat per l’APT, així com la signatura de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana , coincidien a promoure una mateixa estratègia operativa per al port, a fi de convertir-lo en un hub o gran distribuïdor d’algunes mercaderies –com ara sòlids energètics o agroalimentaris–, a connectar-lo amb el mercat asiàtic i a impulsar-hi el cabotatge, per tal de d’assolir un nivel de referència en la Mediterrània occidental.

El 16 de desembre de 2008, l’Autoritat Portuària de Tarragona va aprovar el Pla estratègic 2008-2020 com una eina que ha d’orientar la política portuària i les inversions de futur. Paral•lelament, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va iniciar la redacció del PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA –pendent d’aprovació definitiva al final del 2009–, que recull les aspiracions i projectes plantejats entorn del port i els articula en una estratègia global d’ordenació d’aquest territori.

Hi destaca l’interès per augmentar els tràfics de mercaderies (a doll i contenidors) i s’augura un creixement del tràfic global a la Mediterrània i del de mercaderies de curta distància (short sea shipping), pel qual aposta la Unió Europea (UE).

En segon lloc, es pretén ampliar-ne el hinterland (rerepaís) i eel foreland (avantpaís), a fi de posicionar el port de Tarragona dins del que es coneix com a EUROREGIÓ PIRINEUS-MEDITERRÀNIA, i ampliar l’abast d’influència cap a la vall de l’Ebre i Saragossa, cap a l’interior. Igualment, es pretén capturar una part dels tràfics procedents de l’Àsia. Aquesta iniciativa comporta el reforçament de tots els accessos, tant ferroviaris com per carretera, que garanteixin una gestió logística competent i una bona connectivitat a les principals línies intercontinentals.

Finalment, l’estratègia de potenciar el port com un element més de la trama urbana tarragonina pretén integrar-lo a la FAÇANA MARÍTIMA DE LA CIUTAT, i potenciar-lo com a espai públic i de lleure, tot fent-ne compatible els usos amb la política ambiental.

El Port capeja la crisi econòmica
Tot i perdre d’un 2 a un 4% del volum de tràfic de mercaderies –en comparació amb el 15% de davallada mitjana que ha afectat el sistema portuari estatal– el port de Tarragona va considerar el 2009 com un bon any. Va tancar l’activitat amb uns 2,5 milions de tones de mercaderies mensuals, l’objectiu que s’havia marcat. Això significa un volum anual de 31,1 a 32,1 milions de tones, en comparació amb els 33 milions assolits el 2008. Josep Anton Burgasé, president de l’APT, ho va atribuir a l’esforç del conjunt de la comunitat portuària: empreses, treballadors, i en general tots els sectors, així com a la contenció de les taxes que els cobra l’ATP, que hauria deixat d’ingressar en aquest concepte uns 750.000 €.

El nivell d’execució de les obres previstes al port per al 2009 va ser d’un 90-95%. En el futur, es preveu mantenir els 120 MEUR d’inversió prevista per al període 2009-2010. L’ampliació de la terminal de contenidors i la futura terminal de vaixells de creuers són algunes de les actuacions més importants.

Grans projectes previstos segueixen pendents d’execució
Tant el Govern de la Generalitat com les cambres de comerç havien criticat durant els últims anys la falta d’inversió per part de l’Estat en matèria d’infraestructures al Camp de Tarragona, i concretament al port. En resposta a aquestes queixes, el Govern de l’Estat va incloure una partida dels pressupostos generals del 2008 per a impulsar el CORREDOR FERROVIARI MEDITERRANI, inclòs AL PLAN ESTRATÉGICO DE INFRAESTRUCTURAS Y TRANSPORTE (PEIT), que s’havia de desenvolupar entre el 2005 i el 2020. Concretament, al port de Tarragona es van pressupostar 31 MEUR per dur a terme diverses actuacions en aquest àmbit.

Posteriorment, el Govern de la Generalitat i representants del món local i econòmic van signar el 18 d’octubre el PACTE NACIONAL PER A LES INFRAESTRUCTURES (PNI) . Pel que fa als ports d’interès general (Barcelona i Tarragona), l’acord proposa negociar la modificació de la legislació portuària estatal per tal que en reforcin l’autonomia de gestió. També aposta per ampliar la seva àrea d’influència al conjunt de la península Ibèrica, a l’Euroregió i al corredor central europeu, i perquè els dos ports es connectin a la xarxa ferroviària de mercaderies d’ample internacional. En el cas del port de Tarragona, anuncia, també, que s’ha d’estudiar la viabilitat d’ampliar-lo.

Pel que fa als accessos per carretera i autopista, l’any 2001 es deia que el 2007 entraria en funcionament L'A-27, L’AUTOVIA DE TARRAGONA A MONTBLANC, un primer tram de l’eix estratègic que, passant per Lleida, ha de connectar per Osca i Pamplona amb el Cantàbric. Aquesta carretera d’alta capacitat ha de permetre donar una sortida ràpida a les mercaderies del port de Tarragona, a més a més de connectar la segona àrea metropolitana del país amb el nord-est peninsular. La data es va anar ajornant, i l’última previsió del MIFO era l’any 2012. El sector empresarial del Camp de Tarragona va denunciar reiteradament aquests retards acumulats tant en la tramitació com en l’execució de les obres. A final d’any, els alcaldes de Tarragona i Lleida, les cambres de comerç d’aquestes ciutats i l’APT estaven pendents de signar un manifest pel treball conjunt i coordinat d’impuls de l’A-27, i l’aprofitament del potencial estratègic d’aquest eix.

El port de Tarragona, peça clau en la futura plataforma logística catalana
L’APT i la Generalitat van subscriure un acord de col•laboració el 14 de gener –amb la participació de l’empresa pública Cimalsa– per posar en marxa una xarxa de centres de mercaderies per al trànsit marítim. La futura plataforma logística catalana comprendrà el Camp de Tarragona i la zona metropolitana de Barcelona, amb dues grans portes d’entrada ubicades als ports de Tarragona i Barcelona.

El full de ruta del Govern català preveu col•laboracions amb el CENTRE LOGÍSTIC DEL CAMP, situat entre Reus i Tarragona, la futura zona d’activitats logístiques (ZAL) de l’APT, amb els projectats centres intermodals de MERCADERIES DE MONTBLANC (Conca de Barberà) i LOGIS PENEDÈS (BAIX PENEDÈS). Burgasé va explicar que "si volem tenir un paper important en un món globalitzat s’ha d’apostar per les sinergies, i això passa per processos com el que estem iniciant actualment".

Impuls a la terminal de contenidors amb l’aliança amb DP World
L’any 2004, l’APT va adjudicar a CONTARSA Societat d’Estiba la concessió per gestionar la nova terminal de trànsit de contenidors. Des de la seva primera ubicació al moll de Castella fins a les instal•lacions del moll d'Andalusia, la terminal va experimentar un important creixement, tant en la capacitat com en el volum d’operacions. Després de la compra el juny de 2008 del 60% de les accions de Contarsa, DP World va prendre el control de la terminal i va presentar un projecte per condicionar la instal•lació. Els plans de futur para DP World Tarragona passaven per un creixement de la superfície total fins a arribar als 503.000 m² i permetre el trànsit de fins a 1,5 milions de TEU . Aquesta transformació suposa una inversió de més de 50 MEUR, i una data prevista d’acabament prevista per al 2012.

Durant el 2009, DP World va continuar millorant les instal•lacions de la Terminal. L’Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona APPORTT, en un acte qe va tenir lloc el dijous 17 de desembre, va atorgar a DP World el guardó anual a l’empresa que durant l’any 2009 havia treballat amb més intensitat i encert en la projecció internacional del port de Tarragona.

S’aprova el pla especial de Marina Port Tarraco i se n’evita l’enderroc
La marina Port Tarraco és un complex lúdic privat de creuers, situat als molls de Lleida i Llevant. A final del 2007, arran d’una denúncia, es va iniciar un procés judicial per dirimir la legalitat de les instal•lacions, atès que s’havien aixecat sense llicència municipal i sense l’empara d’una figura de planejament. Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), amb data 10 de novembre de 2008, va confirmar la il•legalitat de les instal•lacions.

El TSJC va ratificar la sentència a començament de 2009, instant a la legalització dels edificis o a l’enderroc immediat. L’Ajuntament, que havia accelerat els tràmits urbanístics des de la primera sentència, va aprovar la modificació puntual corresponent del pla d’ordenació urbana municipal (POUM) el mes de març. Set mesos després, l’1 d’octubre, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona (CTUT) va aprovar definitivament el Pla d’ordenació de l’espai portuari (POEP) que regulava els usos lúdics i culturals. S’evitava, així, l’enderroc. “Ja es pot dir que Port Tarraco no és irregular”, es va felicitar el regidor d’Urbanisme, Xavier Tarrés.

El director de Port Tarraco, José Miguel Echeverría, va lamentar que el litigi judicial “ha anat molt malament per als interessats a instal•lar-se al complex, al 60% de la seva ocupació”. L’últim tràmit pendent a final d’any era que Port Tarraco demanés a l’Ajuntament la llicència urbanística, per un preu aproximat d’uns 900.000 €.

Impuls al turisme de creuers
A final dany, donant continuïtat a les gestions iniciades el 2007 amb la creació d’una comissió de creuers per la captació de línies al port de Tarragona, es preveia la signatura d’un conveni de compromisos entre l’APT i el Patronat de Turisme de l’Ajuntament per promoure el turisme de creuers a la ciutat. Una comissió específica i mixta de treball havia de dissenyar i executar un programa d’actuacions a la terminal provisional de creuers, a continuació del moll de Catalunya, amb una inversió que oscil•lava entre els 4 i els 6 MEUR. Es preveia que per al 2010 s’hi iniciaria la comercialització, i la promoció de la destinació turística es remuntava fins al 2011.

En aquesta línia, l’Ajuntament es va comprometre a garantir el transport públic des de la terminal fins a la ciutat i a promoure un model turístic, “una marca turística seriosa”, que preveiés com a complements el pla de competitivitat turística de la Tarraco romana i l’empenta que li poden suposar en l’àmbit internacional les candidatures de Tarragona com a capital europea de la cultura (2016) i l’organització dels Jocs del Mediterrani (2017).

Més informació
www.dpworldtarragona.com
www.portsgeneralitat.org
www.porttarragona.es
www.gencat.net/ptop
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati