Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE L'EIXAMPLE NORD (EL PRAT DE LLOBREGAT)
Central Prat
Pere Ponsatí - Carracedo Sotoca Arquitectura
Actualitzat a 31/12/2009

L’equip guanyador del concurs per a l’ordenació del desenvolupament urbanístic de l’eixample nord del Prat de Llobregat inicia la redacció del document de directrius i estratègies d’ordenació de l’àmbit. El projecte , amb el lema “Central Prat”, proposa un gran parc d’escala metropolitana sobre la traça de l’actual Gran Via. Es preveu per a l’àmbit la construcció d’uns 6.000 habitatges, a més de sostre destinat a usos terciaris i activitat econòmica.

Antecedents 2006

Al municipi del Prat de Llobregat, situat al Baix Llobregat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es comptava el 2008 una població de 62.899 habitants en una superfície de 322 ha. El Prat es troba en una zona de gran centralitat on convergeixen infraestructures tan rellevants com l’autovia de Castelldefels (C-31), el ferrocarril, la pota sud de la ronda de Dalt que connecta amb l’AEROPORT DE BARCELONA, la futura LÍNIA 9 DEL METRO, la prolongació de la línia 1, i la nova estació intermodal amb el ferrocarril d’alta velocitat (FAV). El sector “Eixample Nord” del Prat de Llobregat és un àmbit d’unes 150 ha aproximades al nord del límit construït del nucli urbà, qualificat pel Pla general metropolità (PGM) com a centre direccional (concepte importat de les teories de planejament italianes que suposa la creació o potenciació d’àrees de centralitat per localitzar-hi activitats terciàries). L’àmbit és, de la mateixa manera que el centre direccional de Cerdanyola aprovat l’any 2002, un dels cinc centres direccionals previstos pel PGM.

El soterrament de les vies del tren, aprofitant la construcció del FAV i l’estació intermodal, juntament amb la possibilitat de superar la Gran Via eren les dues principals actuacions (ja en marxa) que havien de permetre el creixement de la ciutat cap al nord.

La Generalitat, a través de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i l’Ajuntament del Prat de Llobregat, davant l’interès de tirar endavant la transformació urbanística de l’àmbit, van establir un marc de col•laboració que finalment es va materialitzar el 13 d’octubre del 2006 amb la constitució del Consorci Urbanístic per al Desenvolupament del Sector Eixample Nord” (conegut com Consorci Prat Nord) que, un cop configurat com a entitat urbanística, va esdevenir l’administració actuant en l’esmentat desenvolupament.

Amb l’'objectiu d’establir un document de base que recollís les directrius i estratègies per ordenar l’àmbit del centre direccional i els seus entorns, el consorci va convocar el 28 de febrer del 2008 un concurs d’idees restringit (a dues voltes i amb intervenció de jurat), al qual es van presentar trenta equips, i a començament de maig se’n van seleccionar deu. Aquest document serviria de base per desenvolupar les figures de planejament necessàries per concretar les diferents actuacions.

Els objectius del concurs
L’àmbit, amb 150 ha qualificades de centre direccional i 25 ha qualificades de parc fluvial, havia d’allotjar entre 4.500 i 6.000 habitatges i 80.000 m² de sostre comercial concentrats en una gran superfície. També s’hi preveien entre 575.000 m² de sostre d’activitat econòmica i 650.000 m² de sostre d’activitat terciària (en conjunt, entre 20.000 i 30.000 llocs de treball) amb una edificabilitat bruta global de 0,65 m² de sostre per m² de sòl.

Les principals línies de treball que havien de seguir els equips concursants en els seus projectes eren les següents:

-Contextualitzar territorialment el Prat configurant-lo com a centre de noves oportunitats a partir de les grans infraestructures de transport de Catalunya.

-Assegurar que els requeriments de les grans infraestructures del port, l’aeroport i les xarxes viàries fossin factor d’atractivitat i reequipament, i que, de la millora, se’n desprengués també una millora harmònica del conjunt de la ciutat.

-Entendre el desenvolupament urbà de la ciutat en l’àmbit del centre direccional, no com un barri més, sinó com a nou eixample connectat i estirat des de la ciutat existent, amb el reequilibrament geomètric del centre històric.

-Treballar amb un model de ciutat compacta, complexa i amb densitats altes que s’adaptés en tot moment a les característiques específiques del Prat (terreny deltaic, atmosfera marítima, espai aeri amb servituds tecnològiques i preponderància de l’espai fluvial).

-Preservar i potenciar els valors ambientals i paisatgístic que existeixen al territori que s’ocupa, com el parc fluvial, els canals de rec i la bassa del Prat.

-Incorporar al sector entre 13.000 i 16.000 habitants (4.500-6.000 habitatges) i afavorir-ne el salt qualitatiu cap a una ciutat mitjana ben comunicada amb transport públic.

-Oferir un nou sector d’activitat econòmica que, per les característiques de l’entorn (amb activitat aeroportuària, logística portuària, la Fira, el metro, el FAV i l’activitat productiva urbana), havia de possibilitar la implantació de sectors estratègics de dimensió nacional i d’alt valor afegit.

-Incorporar a la proposta sistemes d’eficiència energètica i utilitzar criteris d’arquitectura ambientalment eficient en habitatges i activitats (ventilació creuada, òptima assolellada a tots els habitatges, entre altres).

-Assegurar l’equilibri hidrològic i hidràulic de l’àmbit prevenint episodis d’impermeabiltzació excessiva del sòl i promovent basses de laminació en espais públics integrades en el nou disseny del sector. Potenciar igualment un aprofitament correcte de xarxes urbanes separatives per al reequilibrament dels aqüífers del Prat.

La resolució
L’11 de desembre del 2008 va tenir lloc al Prat de Llobregat l’acte de resolució del concurs. El jurat, format entre altres per Joaquim Nadal (conseller de PTOP), Jordi Ludevid (degà del COAC), Joan Llort (exdirector de la Direcció General d’Urbanisme) i els arquitectes Manuel Ribas Piera i Lluís Cantallops, va designar guanyadora la proposta que duu el lema “Central Prat”, de l’equip format pel català Jaume Carné i l’estudi holandès Claus en Kaan architekten. Se’n va valorar especialment l’equilibri mostrat a l’hora d’enfrontar els aspectes que calia resoldre i la potencialitat del gran parc central proposat, motiu principal del projecte a escala urbana i metropolitana.

El gran parc se situava entre l’espai de nou creixement i la Seda i Paperera on es preveia una alta densitat edificatòria (aproximadament, 4.000 habitatges). D’aquesta manera, el parc previst s’establia com l’element integrador entre el sòl urbà actual i la zona de creixement, i assumia, també, el projecte de cobriment de la Gran Via. Gràcies al seu doble plantejament de parc verd i parc equipat permetia encaixar l’àmbit a l’escala territorial tant des del punt de vista dels sistemes que articulava com de la imatge que presentava.

El projecte destinava a l’edificació el 50% de la superfície de l’àmbit i proposava una gestió flexible que es podia anar adaptant en relació amb la temporalitat de les diferents fases d’execució. Per dur a terme aquest plantejament conceptual, es proposaven dues àrees diferenciades: un barri d’eixample, que s’emmirallava en el desenvolupament urbà del Prat existent, i un barri d’àmbit metropolità, que agrupava els espais comercials i productius.

El barri d’eixample, amb un 80% d’habitatge i un 20% d’usos terciaris i comercials, se situava al nord-est i seguia l’estructura del Prat existent, amb una malla ortogonal que s’orientava de forma paral•lela al traçat ferroviari. El barri d’àmbit metropolità se situava a l’oest, a la vora de l’aeroport.

Quatre propostes amb menció especial
De l’acta del jurat també se’n desprenia una menció especial per les propostes següents:

-“Ecodistricte” (Jornet-Llop-Pastor), de la qual es destacava la claredat i contundència de la proposta i la capacitat de dibuixar el model de ciutat plantejat fins a les últimes conseqüències.

- “Sèquia” (Jordi Romero + JDVDP), de la qual es remarcava la capacitat d’assumir el patrimoni natural de l’àmbit a l’hora d’oferir un espai lliure articulador de l’ordenació.

-“...+ Prat” (Carracedo-Sotoca), de la qual es valorava la senzillesa del traçat i de la trama que presentava.

-“6+6” (Manuel de Solà Morales), de la qual es valorava el fet de plantejar una ordenació absolutament innovadora.

Les actuacions sobre l’àmbit, a l’espera dels moviments del Consorci
Un cop resolt el concurs el Consorci Urbanístic Prat Nord va encarregat a l’equip guanyador la redacció del document de directrius i estratègies d’ordenació de l’àmbit, a partir del qual, s’abordaran els instruments de planificació urbanística pel seu desenvolupament. Es preveia que el document estigués elaborat el març de 2010.

Més informació
www.consorcipratnord.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Llobregat