Dissabte 14 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE VALLBONA (BARCELONA)
Àmbit on es preveu edificar als horts de Vallbona Foto: Àlex Tarroja
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2009

El març de 2009 l’Ajuntament de Barcelona aprova inicialment el Pla director urbanístic de l’àrea residencial estratègica que la Generalitat volia construir al barri de Vallbona. Aquest pla, dissenyat amb criteris ecològics, esdevindria el primer ecobarri de Catalunya, comportaria la construcció de 2.000 habitatges i permetria augmentar els equipaments del barri i millorar-ne la connectivitat amb Barcelona i les ciutats properes. Es conservaria el rec Comtal i part de l’última gran horta de Barcelona, integrant-los al barri. L’execució del projecte resta pendent del soterrament d’unes línies de ferrocarril que haurien d’alliberar sòl necessari per a la construcció del nou barri.


En un context d’augment desmesurat dels preus de l’habitatge en els darrers anys, el Govern català va aprovar l’octubre de 2007 un DECRET LLEI DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA per dotar les administracions catalanes d’instruments que permetessin obtenir de manera immediata sòl per a la construcció d’habitatge assequible. El decret definia un seguit d’instruments, entre els quals, les anomenades ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES (ARE), sectors a urbanitzar situats en diversos municipis de Catalunya i on la meitat, com a mínim, dels seus habitatges serien de protecció.

Les ARE del Barcelonès i la de Vallbona
Segons la primera proposta de la Generalitat de Catalunya, el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL BARCELONÈS havia d’incloure set ARE que, en conjunt, ocuparien unes 52 ha i acollirien vora 4.500 habitatges. Segons aquest document, l’ARE de Vallbona ocuparia 31,5 ha i acolliria 2.000 habitatges, és a dir, que seria la més gran de la comarca, amb més hectàrees i gairebé tants habitatges com la resta juntes.

Al barri de Vallbona hi viuen unes 800 persones i es localitza a l’extrem septentrional del municipi de Barcelona, envoltat d’infraestructures. A l’est, al marge del riu Besòs (frontera natural amb el nord de Santa Coloma de Gramenet), hi passa el ferrocarril de Barcelona a Portbou. Per l’oest hi passen els ferrocarrils de Manresa i Vic, l’autopista de Terrassa (C-58), la de Montmeló (C-33) i l’autovia de Vic (C-17). A l’altra banda d’aquest ampli corredor d’infraestructures es troben els barris de la Torre del Baró i Ciutat Meridiana a l’oest, el de la Trinitat Vella al sud, i el barri de Sant Joan de Montcada i Reixac al nord. La parcel•la allargada de terra entre totes aquestes infraestructures està ocupada, al nord, pel barri compacte de Vallbona, al centre per un turó amb algunes cases disperses i adossades, i al sud per un camp de futbol, algunes cases i l’horta de la Ponderosa, l’última gran explotació agrícola de Barcelona. Aquests terrenys eren classificats com a sistemes generals programats (d’equipaments i ferroviaris).

La reformulació de l’ARE en un ecobarri
El setembre del mateix any, quan es va aprovar inicialment el planejament de les ARE, no s’hi va incloure l’ARE del barri de Vallbona, ja que aquest pla director específic el tramitaria la Comissió d’Urbanisme de Barcelona que, gràcies a la Carta municipal, en té les competències.

El districte de Nou Barris va liderar la comissió que desenvoluparia el projecte de l’ARE, amb la participació de la Coordinadora d’Entitats de Nou Barris i de l’Associació de Veïns de Vallbona, que veia el projecte amb esperança que servís per posar fi a l’aïllament de la resta de ciutat. En les trobades de treball de la comissió, els veïns van expressar que volien que el projecte no es limités a la finca agrícola de la Ponderosa, sinó que les construccions es repartissin per diversos indrets del nucli urbà de Vallbona i que, per contra, es conservés la meitat de la finca agrícola i esdevingués un gran hort urbà. L’associació de veïns també reclamava que la canalització mil•lenària coneguda com el rec Comtal quedés al descobert i enjardinada. Aquest canal, d’origen romà i reconstruït al segle XI, agafava l’aigua del Besòs i servia per moure molins i regar els camps de Montcada i Reixac i d’alguns barris de Barcelona.

Al plenari de final d’octubre, a iniciativa del grup local d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), es va aprovar per unanimitat la construcció de dos ecobarris en la legislatura present, un dels quals es construiria aprofitant l’ARE de Vallbona. La proposta d’ERC estava inspirada en altres ecobarris de països del nord d’Europa i, especialment, en la ciutat alemanya de Freiburg, on hi havia els ecobarris de Riesenfeld i Vauban, referents per haver reduït la circulació dels vehicles privats a la mínima expressió.

Un ecobarri és un espai ben definit i compacte, pensat amb una especial atenció a la gestió de la mobilitat sostenible (apostant pel transport públic i la bicicleta i reduint la dependència de l’automòbil), l’aigua, els recursos energètics, els residus i les emissions, alhora que integra l’agricultura i la naturalesa dins el barri, a la recerca del màxim nivell d’autosuficiència possible. Els materials de construcció també han de ser reciclables i no contaminants, i els edificis han d’aprofitar al màxim la llum natural i l’aigua, i tenir un bon aïllament acústic i tèrmic.

S’aprova inicialment l’ARE de Vallbona, sense calendari
El març del 2009, després d’un procés participatiu que va rebre la col•laboració de les entitats i veïns de Nou Barris, en una comissió de govern, el bipartit a l’Ajuntament (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC, i Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV) va aprovar inicialment el PDU de l’ARE de Vallbona. En total, la inversió necessària seria de 322 MEUR, dels quals 220 serien per construir els pisos, 17 per als equipaments i 85 per a la urbanització.

Mitja hora abans de la roda de premsa que havien de fer l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (PSC), i Ricard Gomà (ICV) per presentar l’ecobarri de Vallbona, el líder d’ERC a Barcelona, Jordi Portabella, havia dut a terme una altra roda de premsa, “molest i sorprès” per no haver estat convidat a la presentació del projecte del qual havia estat impulsor. Portabella va afirmar que el primer ecobarri d’Espanya comportaria “la superació del model d’urbanisme basat en la plusvàlua”. Xavier Trias, líder del grup local de Convergència i Unió (CiU), va pronosticar el fracàs del model socialista de construir la ciutat “a través de decorats de grans edificis” i va alertar que no es podia construir sense recursos.

En la presentació oficial del Pla, Hereu va comentar que l’ARE permetria construir 2.000 habitatges (un 60% dels quals serien protegits) i noves connectivitats amb Trinitat Vella, Montcada, la Torre del Baró i Santa Coloma de Gramenet, i així “integrar Vallbona en l’estructura urbana de la ciutat”. La construcció de l’ARE es faria seguint criteris de sostenibilitat i Hereu ho va exemplificar amb el fet que la majoria de carrers serien “de vianants o de velocitat reduïda a 30 km/h”. També es potenciaria l’ús de la bicicleta a través de carrils bici, dos que seguirien les dues artèries principals de comunicació i un altre que aniria paral•lel al riu.

Per afavorir l’eficiència energètica i l’optimització de recursos naturals, s’equiparien els edificis amb plaques solars, un 80% dels habitatges es distribuirien per tal de rebre un mínim de quatre hores de sol al dia i tenir una bona ventilació, i s’utilitzarien elements i equips que disposessin de distintiu de qualitat ambiental.

En la presentació del Pla també es va destacar la construcció de serveis i equipaments com una escola bressol, un institut de secundària, un centre cívic, una residència d’avis i la creació de zones esportives extenses. A més, tal com havien reclamat els veïns, es preservarien 2 ha d’horta i el rec Comtal, al llarg del qual es crearia un recorregut a peu des de Trinitat Vella fins a Montcada. També es guanyaria terreny gràcies al soterrament d’una línia de Rodalies RENFE i de la futura línia del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV). Tot i així, el soterrament de les vies estava pendent de l’estudi preceptiu d’impacte ambiental, i, fins que no s’hagués realitzat, no seria possible desafectar els terrenys on s’hauria de construir l’ecobarri. De fet, tampoc hi havia, encara, cap promotor privat disposat a construir els habitatges en règim lliure.

Més informació
www.bcn.cat/urbanisme/exp/catala/b1115.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès