PLA URBANÍSTIC DE VALENTINE (MONTCADA I REIXAC)
Elisabet Sau
Actualitzat a 31/12/2009
El febrer del 2009, Barnices Valentine posa en marxa la nova planta de producció al polígon industrial Can Milans, a Montcada i Reixac. Aquest emplaçament havia suposat un canvi de qualificació del sòl en el PGM, de zona verda a zona industrial, fet que va indignar, entre altres, l’Ajuntament de la Llagosta. Al maig, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya falla en contra de l’acord de la Generalitat que n’aprovava el canvi d’ús. A final d’any, l’expedient urbanístic de Can Milans és requerit per la Fiscalia de Barcelona, i es coneix que el projecte havia estat impulsat per Antoni Jiménez, presumpte implicat en una trama de corrupció urbanística que investiga el jutge Garzón.
Articles posteriors 2011
L’any 2003, l’Ajuntament de Montcada i Reixac i l’empresa de pintures Valentine van signar un conveni per buscar una nova ubicació per a aquesta planta de producció, que estava a l’avinguda de la Ribera, al centre del municipi. El consistori va oferir a l’empresa una zona verda al polígon industrial de Can Milans, als afores de Montcada, just a tocar amb la riera Seca i amb el terme municipal de la Llagosta. El trasllat suposava que la fàbrica abandonés l’emplaçament que ocupava des de feia més de cinquanta anys sense que Montcada perdés, però, ni la indústria ni els llocs de treball.
La zona verda de Can Milans havia estat, antigament, una cessió que les empreses locals que havien actuat com a promotores del polígon van haver de cedir com a sòl públic i en contraprestació a part de les plusvàlues obtingudes amb la urbanització i la venda del sòl industrial. La qualificació com a zona verda obligava l’Ajuntament de Montcada a tramitar una modificació puntual del Pla general metropolità (PGM) que permetés qualificar-lo com a zona industrial, alhora que sol•licitava un altre canvi en un sector del polígon industrial de Can Cuiàs Nord, també a Montcada, que passaria de zona industrial a zona verda. Ambdues modificacions van ser aprovades definitivament per un acord del Govern el 5 d’abril del 2005.
Un cop solucionat l’emplaçament de la fàbrica, els propietaris de l’empresa Valentine, el grup portuguès CIN, es van vendre el solar de l’avinguda de la Ribera a la immobiliària Reyal Urbis. Aquest fet també va implicar modificar la qualificació del solar d’industrial a residencial. L’any 2007, l’Ajuntament va aprovar provisionalment el Pla especial de millora urbana (PEMU) de la Ribera i la consegüent modificació de canvi d’ús del PGM. El PEMU va distribuir les zones i els sistemes dels prop de 47.000 m2 del solar de la Ribera on es va preveure la construcció del nou institut d’ensenyament secundari de la Ribera (7.000 m2), zones verdes (19.000 m2), sistema viari i estacionament (9.500m2) i un total de 482 habitatges, un 30% dels quals de protecció oficial, és a dir, gairebé uns 150, que es repartirien en règim general (96) i preu concertat (48). L’empresa Reyal també havia de construir uns habitatges dotacionals públics en una illa de prop de 600 m2 ubicada als carrers Conca, dels Horts i de les Aigües, que ja estava qualificada com a residencial. L’any 2009, quan Valentine posa en marxa la nova fàbrica de Can Milans, es comencen les obres de desmantellament de l’antic edifici.
Inauguració en un emplaçament controvertit
El febrer del 2009, Valentine va posar en marxa la nova planta de producció que ocupa una superfície de 24.000 m2, amb un magatzem totalment robotitzat de 85.000 m2 que permetrà ampliar la producció i superar les 40.000 tones anuals de pintura. Les noves instal•lacions produiran les tres línies pròpies de productes: decorativa, de protecció anticorrosiva i per a la indústria, i hi treballaran prop de 300 empleats, un 60% dels quals són veïns del municipi. La companyia ha invertit aproximadament uns 40 MEUR en el projecte.
La ubicació convinguda entre l’empresa Valentine i l’Ajuntament de Montcada no havia estat ben acceptada en diferents entorns. L’associació d’empreses que havia hagut de cedir la zona verda quan es va fer la construcció del polígon de Can Milans, el grup MTC Inversions, va presentar un recurs contenciós administratiu contra la decisió de canvi d’ús on raonava que l’intercanvi de zonificació amb Can Cuiàs perjudicava els ciutadans, ja que la nova zona verda era poc aprofitable per a ús ciutadà ja que, tot i que també es trobava en un polígon industrial, a parer d’ells, era poc accessible per a la població.
El municipi veí de la Llagosta (Vallès Occidental) tampoc no va considerar adient el nou emplaçament de Valentine. Els veïns i l’Ajuntament d’aquest municipi es van mobilitzar per tal que la zona verda de Can Milans, que estava a menys de 100 m del nucli urbà, romangués tal com estava amb la voluntat de poder continuar gaudint-ne, ja que per a ells era fàcil travessar la riera Seca i accedir-hi.
El febrer del 2009, Barnices Valentine posa en marxa la nova planta de producció al polígon industrial Can Milans, a Montcada i Reixac. Aquest emplaçament havia suposat un canvi de qualificació del sòl en el PGM, de zona verda a zona industrial, fet que va indignar, entre altres, l’Ajuntament de la Llagosta. Al maig, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya falla en contra de l’acord de la Generalitat que n’aprovava el canvi d’ús. A final d’any, l’expedient urbanístic de Can Milans és requerit per la Fiscalia de Barcelona, i es coneix que el projecte havia estat impulsat per Antoni Jiménez, presumpte implicat en una trama de corrupció urbanística que investiga el jutge Garzón.
Articles posteriors 2011
L’any 2003, l’Ajuntament de Montcada i Reixac i l’empresa de pintures Valentine van signar un conveni per buscar una nova ubicació per a aquesta planta de producció, que estava a l’avinguda de la Ribera, al centre del municipi. El consistori va oferir a l’empresa una zona verda al polígon industrial de Can Milans, als afores de Montcada, just a tocar amb la riera Seca i amb el terme municipal de la Llagosta. El trasllat suposava que la fàbrica abandonés l’emplaçament que ocupava des de feia més de cinquanta anys sense que Montcada perdés, però, ni la indústria ni els llocs de treball.
La zona verda de Can Milans havia estat, antigament, una cessió que les empreses locals que havien actuat com a promotores del polígon van haver de cedir com a sòl públic i en contraprestació a part de les plusvàlues obtingudes amb la urbanització i la venda del sòl industrial. La qualificació com a zona verda obligava l’Ajuntament de Montcada a tramitar una modificació puntual del Pla general metropolità (PGM) que permetés qualificar-lo com a zona industrial, alhora que sol•licitava un altre canvi en un sector del polígon industrial de Can Cuiàs Nord, també a Montcada, que passaria de zona industrial a zona verda. Ambdues modificacions van ser aprovades definitivament per un acord del Govern el 5 d’abril del 2005.
Un cop solucionat l’emplaçament de la fàbrica, els propietaris de l’empresa Valentine, el grup portuguès CIN, es van vendre el solar de l’avinguda de la Ribera a la immobiliària Reyal Urbis. Aquest fet també va implicar modificar la qualificació del solar d’industrial a residencial. L’any 2007, l’Ajuntament va aprovar provisionalment el Pla especial de millora urbana (PEMU) de la Ribera i la consegüent modificació de canvi d’ús del PGM. El PEMU va distribuir les zones i els sistemes dels prop de 47.000 m2 del solar de la Ribera on es va preveure la construcció del nou institut d’ensenyament secundari de la Ribera (7.000 m2), zones verdes (19.000 m2), sistema viari i estacionament (9.500m2) i un total de 482 habitatges, un 30% dels quals de protecció oficial, és a dir, gairebé uns 150, que es repartirien en règim general (96) i preu concertat (48). L’empresa Reyal també havia de construir uns habitatges dotacionals públics en una illa de prop de 600 m2 ubicada als carrers Conca, dels Horts i de les Aigües, que ja estava qualificada com a residencial. L’any 2009, quan Valentine posa en marxa la nova fàbrica de Can Milans, es comencen les obres de desmantellament de l’antic edifici.
Inauguració en un emplaçament controvertit
El febrer del 2009, Valentine va posar en marxa la nova planta de producció que ocupa una superfície de 24.000 m2, amb un magatzem totalment robotitzat de 85.000 m2 que permetrà ampliar la producció i superar les 40.000 tones anuals de pintura. Les noves instal•lacions produiran les tres línies pròpies de productes: decorativa, de protecció anticorrosiva i per a la indústria, i hi treballaran prop de 300 empleats, un 60% dels quals són veïns del municipi. La companyia ha invertit aproximadament uns 40 MEUR en el projecte.
La ubicació convinguda entre l’empresa Valentine i l’Ajuntament de Montcada no havia estat ben acceptada en diferents entorns. L’associació d’empreses que havia hagut de cedir la zona verda quan es va fer la construcció del polígon de Can Milans, el grup MTC Inversions, va presentar un recurs contenciós administratiu contra la decisió de canvi d’ús on raonava que l’intercanvi de zonificació amb Can Cuiàs perjudicava els ciutadans, ja que la nova zona verda era poc aprofitable per a ús ciutadà ja que, tot i que també es trobava en un polígon industrial, a parer d’ells, era poc accessible per a la població.
El municipi veí de la Llagosta (Vallès Occidental) tampoc no va considerar adient el nou emplaçament de Valentine. Els veïns i l’Ajuntament d’aquest municipi es van mobilitzar per tal que la zona verda de Can Milans, que estava a menys de 100 m del nucli urbà, romangués tal com estava amb la voluntat de poder continuar gaudint-ne, ja que per a ells era fàcil travessar la riera Seca i accedir-hi.
L’any 2006, l’alcalde de la Llagosta, Antonio Rísquez, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va exigir en més d’una ocasió i per escrit la suspensió de les obres a l’Ajuntament de Montcada, i alhora la pressió dels grups de l’oposició (Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa, ICV-EUA; Ciutadans Progressistes de la Llagosta; Partit Popular, PP i Convergència i Unió, CiU), juntament amb les mobilitzacions populars van aconseguir que l’Ajuntament presentés un recurs contenciós davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra l’acord d’aprovació definitiva del pla parcial que incloïa el canvi de qualificació del PGM. Aquesta interposició la va aprovar la Junta de Govern Local de la Llagosta el 9 d’octubre del 2007.
El maig del 2009, el TSJC va estimar el recurs i va dictar sentència per declarar nul l’acord de la Generalitat que modificava el PGM, alhora que afirmava que la requalificació, si bé no alterava l’extensió de les zones verdes de Montcada, no quedava justificada per cap argument i només tenia com a objectiu afavorir els interessos de particulars. El resultat de la sentència va ser comunicat a l’Ajuntament de la Llagosta el mes de juny. Al setembre, ICV va acusar l’equip de govern d’aquest ajuntament d’amagar el resultat de la sentència per interessos partidistes i el PP d’haver encobert un delicte mediambiental. Rísquez defensava la no-comunicació als grups locals, ja que si bé la sentència donava la raó als contraris de la modificació del PGM, aquesta havia estat recorreguda per la Generalitat, l’Ajuntament de Montcada i, segons l’alcalde, també per l’empresa Valentine, davant del Tribunal Suprem, i per tant, s’havia d’entendre com a provisional.
Un final d’any complex
A l’octubre, Valentine va inaugurar oficialment la nova seu de l’empresa. En principi, el president de la Generalitat, José Montilla, havia estat convidat a l’acte, tot i que el grup municipal d’ICV de la Llagosta li va enviar una carta amb còpia de la sentència del TSJC i li demanava que no hi assistís perquè la fàbrica estava en situació d’il•legalitat urbanística. El fet és que el president no hi va poder anar per qüestions d’agenda, segons Presidència.
A la Llagosta, les acusacions entre els grups municipals de l’oposició i el del govern, el PSC, van continuar. El PSC va defensar les actuacions fetes pel consistori i va demanar calma davant la sentència del TSJC, ja que a parer seu, l’alt tribunal no havia considerat cap de les conclusions que el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) havia fet constar en els informes sol•licitats per procedir a la modificació de qualificació. Segons Rísquez, el 3 de setembre del 2004, els Serveis Territorials de Barcelona d’aquest Departament havien signat un informe on s’afirmava que l’espai de Can Milans era una zona verda amb funcionalitat residual, sense profit com a tal, i això permetia el canvi d’ús urbanístic. Aquest argument podria ser pres en consideració en el nou procés judicial iniciat i modificar el veredicte emès pel TSJC, segons Rísquez. Quan, en el ple de final de novembre, l’equip de govern socialista va demanar que es votés una moció per sol•licitar que el DMAH ratifiqués els informes de valoració de la ja desapareguda zona verda de Can Milans, el PSC només va obtenir el suport de CiU; PP i Ciutadans Progressistes van votar en contra i els regidors d’ICV van abandonar la sala adduint que s’incomplia el reglament orgànic municipal.
El novembre del 2009, la fiscalia de Barcelona va demanar tot l’expedient urbanístic relacionat amb la modificació del sector de Can Milans a l’Ajuntament de Montcada, governat per Cesar Arrizabalaga (PSC). El fiscal va començar a actuar quan el TSJC va anul•lar l’acta d’aprovació feta per la Generalitat i la investigació ha coincidit en el temps amb el descobriment que l’operació de Montcada va ser promoguda per Antoni Jiménez quan era director de l’àrea de Territori de l’Ajuntament. Jiménez ha aparegut en la interlocutòria del jutge Baltasar Garzón com a amic de Lluís Garcia en el cas Pretòria. Ambdós estan acusats per Garzón de ser els presumptes responsables d’una trama de corrupció urbanística que hauria actuat en diferents municipis catalans.
Més informació
www.llagosta.cat
www.montcada.org
El maig del 2009, el TSJC va estimar el recurs i va dictar sentència per declarar nul l’acord de la Generalitat que modificava el PGM, alhora que afirmava que la requalificació, si bé no alterava l’extensió de les zones verdes de Montcada, no quedava justificada per cap argument i només tenia com a objectiu afavorir els interessos de particulars. El resultat de la sentència va ser comunicat a l’Ajuntament de la Llagosta el mes de juny. Al setembre, ICV va acusar l’equip de govern d’aquest ajuntament d’amagar el resultat de la sentència per interessos partidistes i el PP d’haver encobert un delicte mediambiental. Rísquez defensava la no-comunicació als grups locals, ja que si bé la sentència donava la raó als contraris de la modificació del PGM, aquesta havia estat recorreguda per la Generalitat, l’Ajuntament de Montcada i, segons l’alcalde, també per l’empresa Valentine, davant del Tribunal Suprem, i per tant, s’havia d’entendre com a provisional.
Un final d’any complex
A l’octubre, Valentine va inaugurar oficialment la nova seu de l’empresa. En principi, el president de la Generalitat, José Montilla, havia estat convidat a l’acte, tot i que el grup municipal d’ICV de la Llagosta li va enviar una carta amb còpia de la sentència del TSJC i li demanava que no hi assistís perquè la fàbrica estava en situació d’il•legalitat urbanística. El fet és que el president no hi va poder anar per qüestions d’agenda, segons Presidència.
A la Llagosta, les acusacions entre els grups municipals de l’oposició i el del govern, el PSC, van continuar. El PSC va defensar les actuacions fetes pel consistori i va demanar calma davant la sentència del TSJC, ja que a parer seu, l’alt tribunal no havia considerat cap de les conclusions que el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) havia fet constar en els informes sol•licitats per procedir a la modificació de qualificació. Segons Rísquez, el 3 de setembre del 2004, els Serveis Territorials de Barcelona d’aquest Departament havien signat un informe on s’afirmava que l’espai de Can Milans era una zona verda amb funcionalitat residual, sense profit com a tal, i això permetia el canvi d’ús urbanístic. Aquest argument podria ser pres en consideració en el nou procés judicial iniciat i modificar el veredicte emès pel TSJC, segons Rísquez. Quan, en el ple de final de novembre, l’equip de govern socialista va demanar que es votés una moció per sol•licitar que el DMAH ratifiqués els informes de valoració de la ja desapareguda zona verda de Can Milans, el PSC només va obtenir el suport de CiU; PP i Ciutadans Progressistes van votar en contra i els regidors d’ICV van abandonar la sala adduint que s’incomplia el reglament orgànic municipal.
El novembre del 2009, la fiscalia de Barcelona va demanar tot l’expedient urbanístic relacionat amb la modificació del sector de Can Milans a l’Ajuntament de Montcada, governat per Cesar Arrizabalaga (PSC). El fiscal va començar a actuar quan el TSJC va anul•lar l’acta d’aprovació feta per la Generalitat i la investigació ha coincidit en el temps amb el descobriment que l’operació de Montcada va ser promoguda per Antoni Jiménez quan era director de l’àrea de Territori de l’Ajuntament. Jiménez ha aparegut en la interlocutòria del jutge Baltasar Garzón com a amic de Lluís Garcia en el cas Pretòria. Ambdós estan acusats per Garzón de ser els presumptes responsables d’una trama de corrupció urbanística que hauria actuat en diferents municipis catalans.
Més informació
www.llagosta.cat
www.montcada.org
