Dimarts 23 de Desembre de 2014
PLA URBANÍSTIC DE L'EIXAMPLE NORD (VILANOVA I LA GELTRÚ)
Mariana Debat - Román Caracciolo
Vista del sector de l'Eixample Nord amb el nucli urbà al fons Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2009

El desembre de 2009 l’equip format pels estudis Serra-Vives-Cartagena SLP i Manuel Ruisánchez arquitectos SLP guanyen el concurs per al disseny de l’ordenació de l’Eixample Nord de Vilanova i la Geltrú, que fou convocat a final de l’any 2008 per part de l’Ajuntament, a través del Consistori per al Desenvolupament de l’Eixample Nord. Per les dimensions que abraça i pel potencial de transformació a què apunta, aquest sector es considera com un segon Eixample Gumà del segle XXI.

Vilanova i la Geltrú, amb 65.890 habitants l’any 2009 (IDESCAT), és la capital del Garraf i un dels municipis que ha crescut més aquests darrers anys. Amb una història de més de 800 anys, és a partir del segle XVIII que va començar a créixer i a experimentar un auge econòmic important.

El creixement dels nuclis originaris, Vilanova per una banda i la Geltrú per una altra, que més endavant es van acabar unint, va promoure la necessitat de redactar un pla general que fes evident els problemes de la ciutat i que l’obrís a la platja. L’any 1876, dos anys després de ser aprovat, es va editar el pla de l’eixample de Vilanova, conegut amb el nom d’Eixample Gumà i dissenyat per part de Francesc Gumá i Ferrán. Aquest pla encara constitueix el document que regeix urbanísticament a la ciutat a dia d’avui. Per aquest motiu, Vilanova i la Geltrú es troba actualment en ple procés de definició d’un nou projecte històric, la concreció del qual marcarà el desenvolupament futur de la ciutat.

El sector i els seus antecedents
El sector, actualment conegut com Eixample Nord, és un sòl que té un creixement urbà potencial que es remunta anys enrere. Es troba a tocar de la ciutat, per sobre de la ronda Ibèrica (que actua a tall de teixit urbà) i per sota de la C31. L’origen del sector es recull al Pla d’ordenació municipal de Vilanova i la Geltrú (PGOM) aprovat en 1981 que delimitava 102,99 ha de sòl, que classificava com a sòl urbanitzable no programat (SUNP). L’any 2001 la revisió del PGOM recollia aquest sector i el classificava com a sòl urbanitzable delimitat (SUD).

Però l’any 2007 es va començar la modificació del PGOM per al sector de l’Eixample Nord. El 26 de març de 2007 ja es va aprovar inicialment amb la finalitat d’incorporar-hi l’edificabilitat de la PLATJA LLARGA i de definir els paràmetres urbanístics de base per al seu desenvolupament, amb una densificació residencial moderada, un augment de l’habitatge protegit i un increment de la superfície total d’un 2,7%, que va suposar passar a 105,77 ha definitives. Aquest document, a més, establia que el Consorci per al Desenvolupament Urbanístic de l’Eixample Nord, constituït entre l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), seria l’administració actuant.

L’octubre de 2007 el govern català aprovava el DECRET LLEI DE MESURES URBANÍSTIQUES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA per dotar les administracions catalanes d’instruments que permetessin obtenir d’una manera immediata sòl per a la construcció d’habitatge assequible. Així, el febrer de 2008, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) publicava el document per desenvolupar LES ÀREES RESIDENCIALES ESTRATÈGIQUES (ARE). En aquest context es van desenvolupar dotze plans directors que establien la ubicació de les ARE. El PLA DIRECTOR DE L’ALT PENEDÈS I EL GARRAF proposava el desenvolupament d’una ARE a Vilanova i la Geltrú de 16,53 ha, ubicada en una part del sector de l’Eixample Nord, que finalment fou descartada.

D’aquesta manera el concurs partia d’uns condicionants previs: incorporar el projecte de l’ARE “entre Torrents”, absorbir la transferència d’edificabilitat del sector de la platja Llarga, obtenir sòl per a la nova estació de la LÍNEA ORBITAL FERROVIÀRIA i el DESDOBLAMENT DE LA C-15, entre altres.
Detall del sector de l'Eixample Nord Foto: Moisès Jordi
El concurs
Un cop va ser descartada l’ARE, es va engegar la idea de l’Eixample Nord per mitjà d’un concurs d’idees que permetessin ordenar el sector. El 19 de novembre de 2008 el Consorci per al Desenvolupament de l’Eixample Nord en feia pública la convocatòria. L’àmbit seria el mateix que el delimitat per la MPGOM del 2007. L’objectiu del concurs consistia a seleccionar una proposta que servís de base per redactar un document que recollís directrius i estratègies, i que fos la base per desenvolupar les diferents figures de planejament posteriors.

El febrer de 2009 es posaven en marxa els primers talers participatius per definir el futur sector amb els diferents agents implicats. La regidora de Governabilitat, Participació i Medi Ambient, Iolanda Sánchez, d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), remarcava la importància d’aquest procés, ja que “l’Eixample Nord és un espai d’oportunitat per a la ciutat” i el procés participatiu permetria “començar a opinar partint de zero.”

L’objectiu d’aquests tallers era obtenir conclusions i opinions per començar a treballar en la redacció d’un document d’idees que servís de base. En aquests tallers, hi van participar un total de 140 invitats, entre els quals hi havia polítics, tècnics, professionals i representants de diferents entitats. Entre les principals conclusions a què es va arribar, destacava el fet que calia conservar les masies i altres espais per fer-les servir com a equipaments, que calia mantenir el patrimoni natural propi i integrar-lo en la seva proposta, que també s’havia de procurar promoure’n un accés fàcil i que calia fer servir edificis singulars per ubicar-hi usos complementaris

El procediment del concurs es va establir a dues voltes, amb la intervenció d’un jurat, i els guanyadors tenien la possibilitat de ser adjudicataris del contracte de redacció del document final que en regulés l’àmbit.

La primera volta, de caràcter obert, va tenir la participació de divuit propostes, de les quals, el 27 de abril de 2009, se’n van seleccionar disset, i també les dels set equips següents, per participar a la segona ronda. Aquestes van ser les següents: Piemiteidom; BCN, SLP i AIB arquitectes; CSA Carracedo-Sotoca Arquitectura; Serra- lVives-Cartagena / Manuel Ruisánchez; Amador Ferrer Aixelà; Parcerisa, Bayona-Valero, DKV Architecten; i E. Donato Arqte&associats.

Les noves propostes es van presentar el 27 de juliol de 2009, i el 22 d’octubre, en el marc del procés de participació ciutadana, s’obria l’exposició pública dels treballs. El 3 de novembre l’Ajuntament organitzava un taller ciutadà per recollir les opinions que van sortir a partir de les primeres propostes. Durant aquest taller, els assistents van triar els que van considerar millors, valorant-ne expressament el tema de la mobilitat, de la preservació de l’entorn paisatgístic i històric, de la sostenibilitat i la continuïtat amb la ciutat, entre altres temes. El regidor d’Urbanisme i Planejament, Joan Martorell, del Partit del Socialistes de Catalunya (PSC), va destacar que “en van sortir observacions molt interessants que caldrà tenir en compte de cara al futur, ja que provenen de persones no vinculades directament a l’àmbit de l’urbanisme”.

Finalment, el 16 de desembre de 2009 es va designar el guanyador: l’equip format pels estudis Serra-Vives-Cartagena SLP i Manuel Ruisánchez arquitectos SLP.

La proposta finalista i les previsions per al 2010
La proposta es desenvolupa principalment al llarg de cinc eixos que recorren el sector en sentit mar/muntanya i que connecten la ciutat actual i hi donen continuïtat urbana. “De cada un d’aquests eixos, es desprenen uns teixits urbans que, de manera ramificada, plantegen morfologies, densitats i mescla d’usos diversos”. Però el protagonista de la proposta és l’espai intersticial que es proposa entre els teixits urbans constituïts entre els dos eixos verticals centrals. Aquest espai, de 650 m de longitud i amb una amplada variable entre 50 i 150 m, constitueix el “cor públic” de Vilanova Nord. Aquest gran eix presenta dues cares asimètriques, una de més arquitectònica, on es concentren activitats, i una altra amb un sistema verd preponderant.

Un cop hagi acabat el concurs, s’estima que el procés es frenarà com a conseqüència de la crisis econòmica, per bé que l’alcalde Joan Ignasi Elena (PSC) opina que “l’Eixample Nord es desenvoluparà a un ritme diferent, i que, en part, serà positiu, perquè tindrem temps de pensar-lo i imaginar-lo millor. La ciutat ha de créixer a un ritme assumible per no perdre la personalitat”.

Entre les accions previstes per a l’any 2010, hi ha la contractació de l’equip guanyador perquè redacti l’avançament de pla i els estudis bàsics i, també, l’aprovació inicial del pla parcial per al segon trimestre.

Mes informació
www.ruisanchez.net
www.vngeixamplenord.cat
ESTEBAN I NOGUERA, Juli. Los ensanches menores en la región de Barcelona (11). Monografía núm. 20. Ed. ETSAB. Laboratori d’Urbanisme. Departament d’Urbanisme. Barcelona, 1976.
SOLA MORALES, Manuel de, i ESTEBAN, Juli. “Nuevas ciudades en el siglo XIX”. Arquitecturas BIS, núm. 8, juliol del 1975.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Garraf