PLA URBANÍSTIC DE FRIGORÍFICS DEL TER (SALT)
Pere Ponsatí - Carracedo Sotoca Arquitectura
Actualitzat a 31/12/2009
El mes de juny la Comissió d’Urbanisme aprova definitivament la Modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) que requalifica el sòl industrial de l’àmbit on se situa l’escorxador de l’empresa Frigorífics del Ter com a sòl residencial. El Pla preveu la construcció de 207 habitatges, però, amb tot, no rep el suport de l’oposició ni de nombroses entitats veïnals, que no han arribat a un acord amb l’equip de govern tot i els vuit esborranys de pla presentats.
Salt és un municipi del Gironès que forma part del continu urbà de Girona. Amb una població de 28.763 habitants l’any 2008, és una de les ciutats de Catalunya amb una taxa d’immigració més elevada (el 40%) sobretot d’origen africà. Aquest fenomen migratori s’explica bàsicament des de factors econòmics i socials, però també, en certa mesura, per la tipologia d’habitatges existents: a Salt el 70% dels habitatges tenen entre 60 i 90 m² i només un 5% supera els 100 m²
L’àmbit de transformació urbana se situava en contacte directe amb el nucli urbà, a la banda oest. Limitava a llevant amb el carrer Mercè Rodoreda i a ponent amb la franja límit per a les transformacions i oportunitats de creixement residencial de Salt: l’autopista AP7. L’oportunitat de donar connectivitat i certa centralitat al sector estava garantida, ja que es trobava en contacte directe amb el carrer Major (façana nord de l’àmbit de transformació).
L’activitat industrial anuncia el seu trasllat
L’empresa Frigorífics del Ter SA i Fridasa (amb qui comparteix accionistes) formen el segon grup carni més important de la demarcació de Girona, amb un volum de producció anual que supera les 100.000 tones. Els principals accionistes d’aquest grup són la família Compta Artigas i Casademont SA. Ambdues companyies van acordar una fusió i el trasllat dels espais de producció, que implicava una inversió de més de 60 MEUR. Amb l’objectiu d’adaptar-se a les noves exigències tecnològiques i mediambientals per tal de ser competitius en el futur en el mercat internacional, preveien la construcció d’una única planta al sistema urbà de Figueres (Alt Empordà). L’emplaçament previst per a la nova planta era al polígon industrial de Vilamalla, dotat d’una alta accessibilitat per la seva proximitat a la carretera C-31 i l’autopista AP-7. El nou polígon es trobava allunyat dels nuclis urbans més propers de Figueres, Vilamalla, el Far d’Empordà i Santa Llogaia d’Àlguema.
A final del 2007 Fridasa ja havia avançat el tancament del seu escorxador situat a l’àrea urbana de Figueres. Aquest trasllat havia de permetre la transformació del sector Marca de l'Ham Vilatenim (Figueres) amb la construcció d’un nou centre social i la reestructuració urbanística de l’espai.
Frigorífics del Ter SA utilitzava les seves instal•lacions de Salt com a escorxador de bestiar. Aquesta activitat industrial havia motivat queixes –tant pels sorolls com per les olors– per part dels veïns propers a la planta. El novembre de 2007 l’Ajuntament de Salt va fer públiques les primeres negociacions amb l’empresa (que havien començat el 2005) un cop aquesta havia manifestat la voluntat de Frigorífics del Ter de tancar la planta de Salt.
La voluntat municipal per a l’àmbit un cop aturada la producció industrial era requalificar els terrenys industrials en residencials mitjançant la redacció d’una modificació puntual del PGOU. Les posicions de l’Ajuntament i l’empresa a l’hora d’arribar a un conveni no es trobaven, però, gaire pròximes, ja que totes dues parts diferien sobre quines havien de ser les plusvàlues generades per l’operació.
Frigorífics del Ter va pactar amb l’Ajuntament de Salt tancar la planta el 2011. Tot i això, va ampliar-hi la producció en sumar-hi l’activitat de Fridasa mentre les obres de la nova planta de Vilamalla no s’acabaven d’executar. L’alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) va manifestar en assabentar-se del trasllat de Fridasa a Salt que seria estricta a l’hora d’exigir a Frigorífics del Ter que s’acomplissin els terminis de tancament pactats.
El mes de juny la Comissió d’Urbanisme aprova definitivament la Modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) que requalifica el sòl industrial de l’àmbit on se situa l’escorxador de l’empresa Frigorífics del Ter com a sòl residencial. El Pla preveu la construcció de 207 habitatges, però, amb tot, no rep el suport de l’oposició ni de nombroses entitats veïnals, que no han arribat a un acord amb l’equip de govern tot i els vuit esborranys de pla presentats.
Salt és un municipi del Gironès que forma part del continu urbà de Girona. Amb una població de 28.763 habitants l’any 2008, és una de les ciutats de Catalunya amb una taxa d’immigració més elevada (el 40%) sobretot d’origen africà. Aquest fenomen migratori s’explica bàsicament des de factors econòmics i socials, però també, en certa mesura, per la tipologia d’habitatges existents: a Salt el 70% dels habitatges tenen entre 60 i 90 m² i només un 5% supera els 100 m²
L’àmbit de transformació urbana se situava en contacte directe amb el nucli urbà, a la banda oest. Limitava a llevant amb el carrer Mercè Rodoreda i a ponent amb la franja límit per a les transformacions i oportunitats de creixement residencial de Salt: l’autopista AP7. L’oportunitat de donar connectivitat i certa centralitat al sector estava garantida, ja que es trobava en contacte directe amb el carrer Major (façana nord de l’àmbit de transformació).
L’activitat industrial anuncia el seu trasllat
L’empresa Frigorífics del Ter SA i Fridasa (amb qui comparteix accionistes) formen el segon grup carni més important de la demarcació de Girona, amb un volum de producció anual que supera les 100.000 tones. Els principals accionistes d’aquest grup són la família Compta Artigas i Casademont SA. Ambdues companyies van acordar una fusió i el trasllat dels espais de producció, que implicava una inversió de més de 60 MEUR. Amb l’objectiu d’adaptar-se a les noves exigències tecnològiques i mediambientals per tal de ser competitius en el futur en el mercat internacional, preveien la construcció d’una única planta al sistema urbà de Figueres (Alt Empordà). L’emplaçament previst per a la nova planta era al polígon industrial de Vilamalla, dotat d’una alta accessibilitat per la seva proximitat a la carretera C-31 i l’autopista AP-7. El nou polígon es trobava allunyat dels nuclis urbans més propers de Figueres, Vilamalla, el Far d’Empordà i Santa Llogaia d’Àlguema.
A final del 2007 Fridasa ja havia avançat el tancament del seu escorxador situat a l’àrea urbana de Figueres. Aquest trasllat havia de permetre la transformació del sector Marca de l'Ham Vilatenim (Figueres) amb la construcció d’un nou centre social i la reestructuració urbanística de l’espai.
Frigorífics del Ter SA utilitzava les seves instal•lacions de Salt com a escorxador de bestiar. Aquesta activitat industrial havia motivat queixes –tant pels sorolls com per les olors– per part dels veïns propers a la planta. El novembre de 2007 l’Ajuntament de Salt va fer públiques les primeres negociacions amb l’empresa (que havien començat el 2005) un cop aquesta havia manifestat la voluntat de Frigorífics del Ter de tancar la planta de Salt.
La voluntat municipal per a l’àmbit un cop aturada la producció industrial era requalificar els terrenys industrials en residencials mitjançant la redacció d’una modificació puntual del PGOU. Les posicions de l’Ajuntament i l’empresa a l’hora d’arribar a un conveni no es trobaven, però, gaire pròximes, ja que totes dues parts diferien sobre quines havien de ser les plusvàlues generades per l’operació.
Frigorífics del Ter va pactar amb l’Ajuntament de Salt tancar la planta el 2011. Tot i això, va ampliar-hi la producció en sumar-hi l’activitat de Fridasa mentre les obres de la nova planta de Vilamalla no s’acabaven d’executar. L’alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) va manifestar en assabentar-se del trasllat de Fridasa a Salt que seria estricta a l’hora d’exigir a Frigorífics del Ter que s’acomplissin els terminis de tancament pactats.
Un procés d’aprovació marcat per l’enfrontament
El procés d’aprovació del Pla no va amagar les grans discrepàncies que hi havia entre l’equip de govern (PSC i Esquerra Republicana de Catalunya –ERC–) i l’oposició (Convergència i Unió –CiU–, Iniciativa per Catalunya-Verds-Independents per Salt –ICV-IpS– i Partit Popular –PP–) per aquesta qüestió. Les primeres propostes que l’Ajuntament va fer públiques ordenaven els habitatges amb blocs d’entre 3 i 7 alçades. Aquesta ordenació no va satisfer ni l’oposició ni els veïns del barri vell i el barri dels Escriptors de Salt. Els detractors del Pla demanaven que les alçades màximes no superessin planta baixa més dues plantes pis (PB+2), coincidint amb el que corresponia als barris adjacents al sector segons el planejament vigent. L’oposició també demanava que es reduís el nombre i la densitat d’habitatges que en la proposta es trobava propera als 60 hab./ha. Fonts municipals van defensar els càlculs del Pla a partir de la seva sostenibilitat econòmica i de les directrius de la Direcció General d’Urbanisme (DGU), ja que si es volia aconseguir que fos viable calia garantir les plusvàlues acordades i les cessions d’espais verds i equipaments corresponents. Disminuir la densitat mantenint el nombre d’habitatges i reduint-los a PB+2 hauria comportat un parc edificatori amb un estàndards de superfície molt més elevats.
Tot i això, la pressió veïnal va obligar l’Ajuntament a fer públiques fins a vuit propostes de pla, amb una actitud que els responsables municipals van qualificar de dialogant ininterrompuda, per bé que l’oposició i les entitats veïnals van trobar-ho insuficient. Finalment, l’equip de govern va optar per harmonitzar les alçades de l’ordenació sense superar en cap cas PB+4, i sempre mantenint el nombre de 207 habitatges (60 dels quals de protecció oficial). Tot i admetre que s’havia assolit una millora respecte de la proposta inicial, ni oposició ni veïns van estar d’acord amb el Pla.
La modificació de Pla es va aprovar inicialment el 26 de gener del 2009 amb els vots favorables del govern i els contraris de l’oposició, enmig d’un ple tens i multitudinari amb xiulets i exhibició de cartells contra l’especulació per part del públic. L’exalcalde Jaume Torramadé (CiU) i el primer tinent d’alcalde i regidor d’urbanisme Joan Boada (ERC) van protagonitzar un dur enfrontament verbal.
El Pla, aprovat provisionalment
Un cop incorporades les modificacions derivades de l’estimació d’algunes de les al•legacions i els informes dels diferents òrgans institucionals (Medi Ambient, etc.) el Pla es va aprovar provisionalment el 9 de maig del 2009. Va ser redactat per l’estudi d’arquitectura de Girona FGA arquitectes i promogut per la mateixa empresa Frigorífics del Ter.
L’àmbit de transformació comprenia una superfície total d’actuació de 30.306 m², 23.316 dels quals eren propietat privada de l’empresa (el 78%) i la resta (22%), de l’Ajuntament. En la zonificació proposada la superfície de sòl privat es reduïa fins al 40% i la de sistemes públics augmentava fins al 60% (29% de viari, 10,5% d’equipaments i 20,5% d’espais verds). El nou sostre privat era de 21.100 m² repartits en 207 habitatges (60 dels quals de protecció oficial). El Pla preveia 1.395 m² d’ús comercial.
L’ordenació es resolia amb la construcció d’una illa oberta de PB+2+àtic, amb la façana que donava als carrers Major, Mercè Rodoreda i Pompeu Fabra, i assumia el contacte de la nova operació amb el teixit urbà existent (també de PB+2). La cessió d’espais verds es feia en la part central de l’àmbit en forma de rambla arbrada, que també feia de porta a la zona d’equipaments. La resta d’edificis s’ordenaven amb dos blocs de PB+4 paral•lels a la rambla i dues peces en forma de vila urbana també de PB+4 a banda nord i sud de l’equipament.
El 16 de juny la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) va fer l’aprovació definitiva de la modificació del PGOU. Els responsables de Frigorífics del Ter preveien aturar l’activitat industrial de la planta de Salt l’any 2011.
Més informació
www.figaarquitectes.com
www.salt.cat
El procés d’aprovació del Pla no va amagar les grans discrepàncies que hi havia entre l’equip de govern (PSC i Esquerra Republicana de Catalunya –ERC–) i l’oposició (Convergència i Unió –CiU–, Iniciativa per Catalunya-Verds-Independents per Salt –ICV-IpS– i Partit Popular –PP–) per aquesta qüestió. Les primeres propostes que l’Ajuntament va fer públiques ordenaven els habitatges amb blocs d’entre 3 i 7 alçades. Aquesta ordenació no va satisfer ni l’oposició ni els veïns del barri vell i el barri dels Escriptors de Salt. Els detractors del Pla demanaven que les alçades màximes no superessin planta baixa més dues plantes pis (PB+2), coincidint amb el que corresponia als barris adjacents al sector segons el planejament vigent. L’oposició també demanava que es reduís el nombre i la densitat d’habitatges que en la proposta es trobava propera als 60 hab./ha. Fonts municipals van defensar els càlculs del Pla a partir de la seva sostenibilitat econòmica i de les directrius de la Direcció General d’Urbanisme (DGU), ja que si es volia aconseguir que fos viable calia garantir les plusvàlues acordades i les cessions d’espais verds i equipaments corresponents. Disminuir la densitat mantenint el nombre d’habitatges i reduint-los a PB+2 hauria comportat un parc edificatori amb un estàndards de superfície molt més elevats.
Tot i això, la pressió veïnal va obligar l’Ajuntament a fer públiques fins a vuit propostes de pla, amb una actitud que els responsables municipals van qualificar de dialogant ininterrompuda, per bé que l’oposició i les entitats veïnals van trobar-ho insuficient. Finalment, l’equip de govern va optar per harmonitzar les alçades de l’ordenació sense superar en cap cas PB+4, i sempre mantenint el nombre de 207 habitatges (60 dels quals de protecció oficial). Tot i admetre que s’havia assolit una millora respecte de la proposta inicial, ni oposició ni veïns van estar d’acord amb el Pla.
La modificació de Pla es va aprovar inicialment el 26 de gener del 2009 amb els vots favorables del govern i els contraris de l’oposició, enmig d’un ple tens i multitudinari amb xiulets i exhibició de cartells contra l’especulació per part del públic. L’exalcalde Jaume Torramadé (CiU) i el primer tinent d’alcalde i regidor d’urbanisme Joan Boada (ERC) van protagonitzar un dur enfrontament verbal.
El Pla, aprovat provisionalment
Un cop incorporades les modificacions derivades de l’estimació d’algunes de les al•legacions i els informes dels diferents òrgans institucionals (Medi Ambient, etc.) el Pla es va aprovar provisionalment el 9 de maig del 2009. Va ser redactat per l’estudi d’arquitectura de Girona FGA arquitectes i promogut per la mateixa empresa Frigorífics del Ter.
L’àmbit de transformació comprenia una superfície total d’actuació de 30.306 m², 23.316 dels quals eren propietat privada de l’empresa (el 78%) i la resta (22%), de l’Ajuntament. En la zonificació proposada la superfície de sòl privat es reduïa fins al 40% i la de sistemes públics augmentava fins al 60% (29% de viari, 10,5% d’equipaments i 20,5% d’espais verds). El nou sostre privat era de 21.100 m² repartits en 207 habitatges (60 dels quals de protecció oficial). El Pla preveia 1.395 m² d’ús comercial.
L’ordenació es resolia amb la construcció d’una illa oberta de PB+2+àtic, amb la façana que donava als carrers Major, Mercè Rodoreda i Pompeu Fabra, i assumia el contacte de la nova operació amb el teixit urbà existent (també de PB+2). La cessió d’espais verds es feia en la part central de l’àmbit en forma de rambla arbrada, que també feia de porta a la zona d’equipaments. La resta d’edificis s’ordenaven amb dos blocs de PB+4 paral•lels a la rambla i dues peces en forma de vila urbana també de PB+4 a banda nord i sud de l’equipament.
El 16 de juny la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) va fer l’aprovació definitiva de la modificació del PGOU. Els responsables de Frigorífics del Ter preveien aturar l’activitat industrial de la planta de Salt l’any 2011.
Més informació
www.figaarquitectes.com
www.salt.cat
Gironès
