Divendres 28 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA TERRITORIAL SECTORIAL D'INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS
Jordi Romero-Lengua - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2009

L‘Agència de Residus de Catalunya aprova el Pla territorial d‘infraestructures de gestió de residus municipals, que preveu la planificació d‘infraestructures necessàries per aplicar el model de gestió de residus municipals establert pel Govern i recollit al Programa de gestió de residus municipals (Progremic). Aquest model proposa incrementar la prevenció i minimització dels residus municipals i potenciar-ne la reutilització i també la recollida selectiva, a fi d’obtenir-ne material per al reciclatge i altres formes de valoració dels residus. Aquesta aprovació és el primer pas que ha de portar a l’aprovació final del Pla per decret del Govern.


Segons la Llei 15/2003, que regula la gestió dels residus a Catalunya, els residus municipals són aquells que es generen en l‘àmbit municipal i, més concretament, als domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis, i també els que no tenen la consideració de residus especials i que poden assimilar-se als que es produeixen en aquests llocs o activitats..

Per tal de regular la gestió d‘aquest tipus de residus, el Consell de Direcció de l‘Agència de Residus de Catalunya (ARC) va aprovar, el mes d‘abril de 2009, el Programa de gestió de residus municipals (Progremic), conjuntament amb el de residus industrials (Progric) i el de residus de la construcció (Progroc). A més, va aprovar el Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals (PTSIRM).

El PTSIRM preveu la planificació d‘infraestructures necessàries per aplicar el model de gestió de residus municipals establert al Progremic. Els objectius d‘aquest programa per a l‘any 2012 són: reduir la generació de residus per càpita en un 10% respecte del 2006 (passant d’1,64 kg/hab.*dia a 1,48 kg/hab.*dia); situar l‘índex de valoració material en el 48% (és a dir, que el 48% dels materials continguts en els residus siguin aprofitats); i disminuir progressivament el volum de residus sense tractar que van a dipòsit o incineració, fins a arribar al 100% de tractament l‘any 2012.

Amb aquesta aprovació, el Govern de la Generalitat iniciava un procés que havia de finalitzar amb l‘aprovació del Pla per decret, donant compliment a la Llei 9/2008, reguladora dels residus.

Un nou model de gestió dels residus municipals
El model en el qual es basen el Progremic i el PTSIRM proposa incrementar la prevenció, la minimització i la reutilització dels residus municipals, i també la recollida selectiva, a fi d’obtenir-ne material per al reciclatge i altres formes de valoració dels residus. D‘aquesta manera, es redueix la quantitat de rebuig destinat a disposició final, que en tot cas estarà inertitzat i/o estabilitzat.

Per tal d‘aconseguir aquests objectius, el PTSIRM determina les instal•lacions de gestió de residus municipals necessàries per donar servei als diferents àmbits territorials. Per això, avalua l’estat de les instal•lacions de tractament existents, i proposa una sèrie de millores per optimitzar el seu funcionament i/o incrementar la seva capacitat de tractament. D’altra banda, analitza les diferents tecnologies de tractament disponibles a nivell industrial que poden ser d’aplicació i determina les necessitats de tractament futures, en nombre i capacitat, per tal d’assolir els objectius del Progremic.

El PTSIRM preveu 109 actuacions segons la tipologia de residu municipal, de les quals 81 podrien ser agrupades en nous centres de tractament i 28 afecten instal•lacions existents. El Pla aposta per recuperar el màxim material dels residus per tal de reincorporar-lo al cicle de producció. Així, preveu la construcció de trenta plantes de tractament dels residus que no es poden recollir selectivament (resta) i nou plantes de compostatge, per tractar la matèria orgànica recollida selectivament. D‘altra banda, preveu realitzar millores en la meitat de les plantes que porten a terme aquests processos de tractament. El Pla preveu altres equipaments: les plantes de transvasament o de transferència, plantes de triatge, plantes d’incineració i altres tractaments tèrmics, plantes per a tractaments específics i dipòsits o abocadors controlats.

Les instal•lacions de nova construcció suposen una inversió pública d‘aproximadament 984 MEUR, a les quals cal afegir les inversions per actuacions derivades de compromisos acordats i les actuacions per a la millora ambiental d’instal•lacions existents, entre altres, que ascendeixen a un total de quasi 203 MEUR.

El Govern preveia que el Pla suposés un estímul econòmic per al sector i una font de creació d‘ocupació. Concretament, preveia la generació de 5.000 llocs de treball arreu de Catalunya durant la fase d’execució i posteriorment 2.500 més (directes i indirectes) en l’explotació de les diferents instal•lacions. D’altra banda, els programes de gestió de residus comporten una inversió pública de 1.287 MEUR i una inversió privada de 170,5 MEUR.

Territorialització de la gestió dels residus
El PTSIRM determina la localització de les instal•lacions de gestió dels residus municipals amb l‘objectiu de garantir el compliment de les mesures de prevenció i reciclatge del Progremic. També determina les dades tècniques i de capacitat de cadascuna de les instal•lacions previstes, amb l‘objectiu d‘ajustar-se a les necessitats de la població i de les activitats de l‘àmbit territorial en qüestió. En aquest sentit, el PTSIRM estableix paràmetres generals per tal que, posteriorment i amb la participació dels ens locals, es concreti cada actuació en el territori, ja que són els ens locals els qui tenen les competències de recollida i tractament dels residus municipals.

D‘altra banda, el Pla es basa en principis de proximitat territorial i suficiència per tal d‘evitar el desplaçament innecessari de residus. Per això, divideix Catalunya en set grans zones –d‘acord amb el PLA D‘ACCIÓ PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS 2005-2012– que hauran de ser autosuficients en la seva gestió de residus l‘any 2012. Aquest model es basa en la creació d’una distribució territorial en set grans àrees que puguin arribar a ser autosuficients, totes set, en matèria de tractament dels residus. Aquestes zones, alhora, es divideixen en 29 subzones corresponents a àmbits territorials, en els quals ja es disposa d’un mínim d’instal•lacions i entitats de gestió que són objecte d’un estudi detallat de situació i perspectives de futur.

Els ecologistes rebutgen el model de gestió dels residus municipals del Govern
La tramitació del Pla territorial va seguir la preceptiva avaluació ambiental en els termes establerts a la LLEI 6/2009, D‘AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS I PROGRAMES. Aquesta elaboració comportava elaborar l‘informe de sostenibilitat ambiental, celebrar consultes pertinents i elaborar la memòria ambiental. En principi, tot aquest procés hauria de garantir que el Pla produeixi el mínim impacte ambiental i que integri els criteris ambientals i de sostenibilitat aplicables a un planejament d‘aquest tipus.

Tot i aquesta avaluació ambiental, la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC) va manifestar la seva oposició al Pla així com als programes de gestió de residus municipals i industrials, ja que no estaven d‘acord amb el model en considerar que apostava majoritàriament pels tractaments finalistes (abocament i incineració) i no minimitzava la producció de residus. A més, l‘EdC criticava que no s‘incidia de manera prou decidida en la prevenció i la recollida selectiva dels residus.

Més informació
www.arc.cat/ca/agencia/programes/ptsirm.html
www.arc.cat/es/publicacions/pdf/normativa/catalana/lleis/llei_9_2008.pdf
aeec.pangea.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame