Crear una xarxa d’espais naturals protegits
L’objectiu del Pla era protegir els espais oberts –basant-se en els seus valors naturals, agrícoles i paisatgístics i també en l’establiment d’uns corredors biològics que en garantissin la connectivitat–, evitar la urbanització de les zones de risc o mal comunicades i reservar peces estratègiques de sòl per impedir l’ocupació dels principals corredors d’infraestructures de la regió. Amb aquests objectius, construïa una xarxa d’espais oberts classificats en tres graus de protecció –especial, territorial i preventiva–. La protecció especial integrava els espais ja protegits –PEIN i
XARXA NATURA 2000–, els espais naturals d’interès regional i els connectors ecològics necessaris, que representen el 75,2% del territori de l’àmbit; la protecció territorial es va assignar al 10% de l’àmbit per raons estructurals del territori: per interès agrari i/o paisatgístic, per potencial interès estratègic, per a la preservació de corredors d’infraestructures; i finalment, els sòls classificats com a no urbanitzables no inclosos en les categories anteriors, que representaven el 9% del territori, van rebre la categoria de protecció preventiva.
Distribuir la nova urbanització en els llocs més adients
Les propostes del Pla per reforçar la vertebració urbana de l’àmbit es basaven en el foment del creixement urbà a les ciutats amb més pes i amb més aptituds d’engrandiment i procuraven evitar el creixement desproporcionat dels nuclis més petits, així com la dispersió de la urbanització sobre el territori. A partir de l’anàlisi de les polaritats i les seves interrelacions amb el conjunt dels municipis, el Pla va dividir el territori en 28 àmbits i va assignar un tipus d’estratègia per a cada nucli urbà: de creixement –potenciat, mitjà o moderat–, de canvi d’ús i reforma interior, de millora urbana i compleció o de manteniment del caràcter rural.
Les principals polaritats de l’àmbit eren l’àrea urbana de Girona i la de Figueres, ambdues sobre l’eix del corredor central transeuropeu, que els atorga un paper preponderant en el model territorial per a l’horitzó 2026; algunes de l’Empordà i de la Selva marítima, com Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell-Mont-ras i Blanes-Lloret; i finalment, Olot i la seva àrea urbana i, en menor mesura, les capitals comarcals restants. Se’n va potenciar el creixement –amb l’estratègia de creixement potenciat o mitjà–, sempre que disposessin de prou sòl i de prou accessibilitat i d’altres nuclis urbans que fossin polaritats subcomarcals, com per exemple Besalú i els nuclis ubicats a la plana selvatana que, per la seva situació estratègica sobre el corredor central, tenien moltes potencialitats. L’estratègia de creixement moderat es va proposar per a les capitals municipals –no incloses en altres categories–, de dimensions més reduïdes, a les quals calia garantir un desenvolupament proporcionat a la seva capacitat d’integració social i morfològica. Per contra, altres nuclis molt saturats o amb poca capacitat per créixer van rebre l’estratègia de millora i compleció, com en el cas de Blanes i Lloret. Al Ripollès, molts dels seus assentaments van rebre l’estratègia de canvi d’ús i reforma com a conseqüència de les limitacions que imposava la topografia, ja que en podien millorar el paper dins l’estructura territorial, especialment en el cas de Ripoll.
A partir d’aquesta filosofia, el Pla també va avaluar les necessitats de sòl per a activitat econòmica en l’horitzó 2026 i va establir directrius per a la implantació de noves àrees d’activitat, bàsicament industrial i logística, tot fomentant la diversificació entre els diferents sectors econòmics.
Fomentar el transport ferroviari i implantar el tramvia
Quant a les infraestructures de mobilitat, el Pla integrava les propostes viàries i ferroviàries d’abast general incloses en el
PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC); aplicava criteris d’implantació de noves estructures prioritzant les solucions que facilitaven el desenvolupament urbà; i millorava la xarxa de carreteres per facilitar l’accessibilitat.
El Pla posava un èmfasi especial en el transport ferroviari per tal d’impulsar una xarxa de transport públic eficient i sostenible: potenciava les línies d’altes prestacions per a moviments externs a l’àmbit, tant per a viatgers amb estació principal a Girona com per a mercaderies, que passarien per la línia convencional de Barcelona-Portbou o per la de l’alta velocitat –evitant de passar per Girona i Figueres mitjançant la construcció de variants– i que es redistribuirien en la
TERMINAL INTERMODAL DE VILAMALLA-EL FAR A més, el Pla per vertebrar els sistemes urbans va crear un sistema de rodalies propi a les comarques gironines i va impulsar la implantació d’un tren tramvia –recollint les propostes de connexió del PITC– entre l’aeroport, Girona, Flaçà i la Costa Brava. També en va plantejar altres de possibles entre Girona i Sant Feliu de Guíxols i Olot. Igualment, potenciava el corredor ferroviari Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà per millorar la connectivitat ferroviària del Ripollès.
Un altre conjunt de propostes s’orientava a articular una xarxa viària que assegurés l’accessibilitat per tot el territori, amb l’optimització dels corredors existents, però també amb la millora de les connexions interiors cap a la Garrotxa i el Ripollès i de les carreteres no radials, i que alhora donés resposta a la sobrecàrrega estacional d’algunes vies.